La Gran Història d’Akiles

 

Eus aquí una història de les que ja no s’expliquen... Una història que transcorre lluny de terres gregues... Una història plena d’amistat i bones intencions.... En definitiva: La història de l’Akiles”

                        

Tot va començar fa més o menys mig any quan un noiet anomenat Bricoman volia tirar endavant una pàgina web amb un coneixement d’informàtica més pobre que el seu pressupost...

Molts van ser els amics que varen intentar ajudar-lo, no obstant, tots es van quedar pel camí per falta de temps o coneixements...

 

Un dia, el noiet Bricoman va creuar-se amb un Mestre de les “IP’S” anomenat “Petarroi el Gris”   . El noiet, força desil·lusionat i sumicant en veu baixa, li va explicar la idea de fer una pàgina web anomenada Briconsola i li va ensenyar uns esborranys que tenia.

 

El Mestre va riure orgullosament i va dir: “Bricoman, dóna-ho per fet, això per mi és menys que veurem una Coca-Cola amb una sola mà...”

El Gran Mestre Petarroi el Gris es va tancar amb pany i clau al seu laboratori i després de treballar molt dur i enrecordar-se’n de la mare d’un tal Bill... no sé què... Gates... Va aconseguir crear el primer servidor estratosfèric del planeta Terra.

 

Senyores i senyors, de la uniò entre una torradora de pa i un “Minipimer” va néixer... l’AKILES!!

         

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-CPU: Super Pentium 2 a 266 mhz

 

-RAM: 64 Mb

 

-GRÀFICA: “Top Secret”

 

-DISC DUR: 2 Gb

 

 

 

 

 

L’Akiles, juntament amb la saviduria del Gran Mestre Petarroi el Gris, va mantenir Briconsola penjada en òrbita més o menys tres mesos.

Abrumats i espantats pel potencial de la pàgina i la marabunta de seguidors que aquesta recollia, els senyors de Timofònica, fures de la saviesa i rapidesa, van decidir boicotejar la conexió ADSL que el Mestre tenia contractada...

 

D’aquesta manera, amb penes i treballs, Briconsola va maltirar durant cinc interminables mesos...

 

Cansat de tants problemes, Bricoman va proposar una solució al Mestre:

“...M’emportaré Briconsola lluny de l’alcanç de Timofònica, Mestre...” i el Mestre, sàviament li va dir: “ D’acord, però et farà falta... un ordinador....”

“..És clar...” va contestar  Bricoman i es va posar a pensar infatigablement en una solució sostenible per la seva butxaca.

 

Bricoman, en aquella època, només poseïa una computadora de l’era dels dinosaures i a més a més l’havia de compartir amb la seva mare que tenia l’afició d’enviar e-mails al país de la xocolata...

 

Després de fer unes quantes gestions més o menys acertades, en Bricoman va trobar un bon amic que com a favor personal li va vendre un piló de peçes en forma de Pc per uns 80 euros... Tota una “ganga”.

El pobre noi, no va arribar ni a “Pentium”, es va haver de conformar amb un “Celeron”... Al cap d’uns dies li van explicar que aquell “Celeron” equivalia a un “Pentium 4”!!!! En Bricoman, accitat com un conill en època de fer conills..., no va dormir en tota una setmana encandilat amb la “ganga” que posseïa...

 

I aquí comença la història de L’AKILES EVO 2”!!!!

 

En Bricoman va dur “L’Akiles EVO 2” al Mestre perquè li transmitís tota la seva saviduria. El Gran Petarroi, Gran Mestre en informàtica, ho va aconseguir!!! En menys del que tarda a cantar un gall, va fer un “cortar/pegar” de l’Akiles original afectat per Timofònica a l’EVO 2 de’n Bricoman. Li va donar unes IP’s màgiques i a volar que el vent apreta...

 

Com que a en Bricoman li agrada tunejar una mica les coses, va personalitzar l’EVO 2 amb algunes idees tretes de l’últim “James Bond” que havia vist...

 

-Li va posar un termòmetre a la placa de refrigeració de la CPU per poder veure si la criatura agafava febre...

-Li va posar un ventilador de 24 volts a la font d’alimentació perquè fos més silenciosa. Com que anava a la meitat de voltes feia menys soroll i així els senyors obscurs de Timofònica no li trobarien L’Akiles... És puta en Bricoman...eh?

-Li va treure les carcasses laterals per millor refrigeració i li va posar una carcassa de tela de galliner perquè no se li escapessin les Megas... De puta ja ho és ja, però d’informàtica... ni flowers!!!

 

L’últim retoc de l’Akiles EVO2 va ser l’estètica... Va decorar el pobre “Celeron” de tal manera que semblava una casa de put..!!!

Bé a ell li agrada...

 

      

 

                

 

               

 

Eus aquí el Gran successor de “l’Akiles”... L’EVO 2” d’en Bricoman.

 

Llarga vida a l’EVO2!!!!...i llarga vida a BRICONSOLA!!!!

 

Amb el temps just d’acabar aquesta secció i, encara amb les paraules de “Llarga vida a l’Evo 2” a la boca, el pobre Bricoman es va trobar amb un petit problema...

Al cap d’un parell de mesos de tenir “l’Evo 2” en òrbita, un matí com qualsevol altre, en Bricoman va anar a fer-li un patonet de bon dia a l’Akiles  i seva va ser la sorpresa quan va veure que a “l’Akiles Evo2” li sortia una bombolla del nas, semblant al que li passava a “l’Arare” quan dormia...                     ... Que estrany...    

 

En Bricoman, ràpid de reflexes, va intentar despertar l’Akiles amb alguns cops suaus, que van anar pujant de to al veure que l’estat de l’Akiles no millorava. Després de desendollar-lo i tornar-lo a endollar unes quantes vegades sense que marxes la maleïda bombolla,  en Bricoman, va entendre que allò no podia ser res de bo...

Va ser llavors quan va agafar les eines més subtils que va trobar i es va posar mans a la feina.

 

 

Les alicates no les va necessitar, ara bé, el martell li va anar de perles per treure el disc dur, ja que li tapava una mica la visió de la placa mare. Aiiii!! Pobre Bricoman, després de donar cops de martell com un esperitat per arraconar una mica el disc dur, va veure que anava collat pels laterals... Quina calamitat...    

 

Una vegada va tenir el disc dur fora de la zona d’actuació, es va posar les ulleres de llegir i va poder comprovar el que el seu nas ja li feia sospitar... De darrera el “cooler” de la CPU sortia una olor a socarrim que, cada mil·límetre que en Bricoman s’acostava es feia més i més reconeixible...

De darrera la placa refrigeradora, va sortir...         Una crispeta!!!!!

 

La CPU tenia un color marró fosc tirant a negre...  L’Evo 2 ens havia deixat... Pobre Bricoman amb lo feliç que era amb el seu “Celeron"...

Resulta que una grapa que aguanta el dissipador de la CPU s’havia trencat deixant així la pobra placa al corrent dels aires tropicals!!

Després de fer-li els honors pertinents, (), en Bricoman es va llençar a la “caça i captura” de CPU’s de 2ª mà.

En va trobar varies, però cap li semblava prou bona pel seu Akiles. A la fi, al cap de cinc dies, va veure una llum... com un miratge en el desert, va trobar a un "xatarrero", una CPU de “Pentiu 4” oficial!!!

Amb la impagable ajuda del “Loctite”, en Bricoman va enganxar la CPU a l’Akiles i aquest, va tornar a respirar. MIRACLE!!! Va cridar ben fort i va tornar a penjar Briconsola a l’instant.

Per aquesta raó, “l’Akiles Evo 2” passa a anomenar-se AKILES EVO 3... i continuem sumant...

              

Llarga vida a l’EVO3!!!!... I llarga vida a BRICONSOLA!!!!... UPS, la primera frase, després de l’experiència millor no haver-la dit...

 

Valguem Déu, sembla que els Deus han maleït al pobre Akiles de'n Bricoman... Pobret... Potser ni us n’heu adonat, però el divendres passat (dia 13) al pobre Akiles evo 3 li va passar un cas força estrany...

 

Resulta que mentre en Bricoman treballava amb Briconsola com fa tot sovint, al pobre Akiles li va venir una pujada de potència i es va escalfar més de la compte...                                   

 

Al pobre Bricoman, navegant per internet a la recerca de material per la web, se li va colar un “popop” d’una pàgina de plaques amb poca roba, ja m’enteneu... I al pobre Akiles li va pujar la tremperatura de la CPU fins a límits insospitables. Sort que l’Akiles, previsor per naturalesa, es va reiniciar per no morir “a la brasa”.... En Bricoman es va estranyar molt del fet i es va ensumar el pitjor. Va provar de treballar una altre vegada amb el seu amic “xamuscat” i... Un altre cop, i... Un altre cop. Això no era normal!!! L’Akiles ja és major d’edat a amb alguna que altre targeta ja s’ha connectat, per tant els “popops” de sexe informàtic no el poden afectar d’aquesta manera.... En Bricoman ho va comentar amb un col·lega seu que és expert en la matèria, no en pàgines de poca roba, sinó en informàtica (que quedi clar). I li va comentar que podia ser degut a que el ventilador de la CPU de l’Akiles no bufes com ho havia de fer. En Bricoman ja havia vist un ventilador per allà dins, però sempre havia pensat que era per adornar...

 

Després de fer una copia de seguretat de Briconsola amb quatre intents “reiniciatius”, va apagar definitivament l’Akiles i el va submergir amb aigua gelada. Primer, es va oblidar de treure el cable d’alimentació, però com que va notar una petita 

el va desconnectar ràpidament.

 

S’el va endur al seu “taller” clandestí i va començar a provar invents per refredar l’Akiles. De les proves que us puc explicar (les altres no les puc dir per vergonya...) va provar al·leacions amb: Hidrat de Sodi, Clorur de Magnesi, Hidrogen refinat, Maionesa Crafft”,...  Res li va donar resultat fins que va provar la, segons ell, prehistòrica refrigeració per aire. Heus aquí algunes fotos de la tunejada:

 

                    

 

De moment tot funciona correctament i l’Akiles torna a suportar els atacs de trampera provocats pels maleïts “SEXPOPOPS” de Timofónica... Visca en Bricoman, Visca l’Akiles... Tot i això, no podem cantar victòria definitivament, ja que les “xapusses” d’en Bricoman solen durar el mateix que els temps de càrrega d’una  Neo Geo AES... Per tant, quedeu avisats... Si fins d’aquí uns dies intenteu connectar-vos a Briconsola i no podeu... RESEU un “Billgatesnostre pel pobre Akiles...

 

Gràcies per la comprensió

 

Quadern de “bitàcora”... Dia 7-10 del 2008... Fins avui, l’Akiles Evo 3 s’està guanyant el cel... Aquest petit aparell electrònic esta demostrant al món el seu veritable poder... Quan el seu antic amo el va dur a la “xatarraria”, no es podia ni imaginar la ràbia i ganes de fer coses que el seu ordinador encara tenia...

No obstant, en Bricoman, previsor per naturalesa... Ha ampliat la família amb dos robots cibernètics que serviran de suport per si a l’EVO 3 algun dia ens fa la “perla”... Senyores i senyors, amb tots vostès l’AKILES EVO 4 i l’AKILES EVO 5.

 

Mentre que l’EVO 4 quasi comparteix arquitectura interna amb l’EVO 3, dic quasi perquè no arriba ni a igualar-lo...

L’EVO 5 és un monstre d’última generació... Un Pentium dels últims amb doble processador i 2 Gigas de RAM que no te res a envejar a...

 

 

En fi, amb tanta tecnologia junta esperem que la web estigui ben emparada per moooooolt temps...  

 

Reportatges & Seccions

 

MENU PRINCIPAL DE BRICONSOLA