AMSTRAD
GX4000 By Jeodes

Quan li vaig
enviar per email a en Bricoman les fotos de la meva modesta col·lecció de
consoles, es va quedar intrigat amb aquesta màquina i em va demanar unes fotos
més detallades. Com que sóc un autèntic desastre no hi pensat fins avui i he
decidit fer un petit reportatge. La veritat és que és la peça més rara que
posseeixo i no hi jugo massa (la veritat és que gairebé gens), està considerada
una autèntica peça de col·leccionista. Us presento l’ mstrad GX4000.
Doncs és una de les primeres consoles que vaig tenir. No és
comprada de gran amb l'afany de col·leccionar. La vaig comprar l'any 91 o 92 a
la botiga Miró del meu barri.
S'acostava el meu aniversari i els meus oncles no sabien que
regalar-me. Així que van decidir dur-me a veure botigues perquè pogués triar el
que em fes més il·lusió. Després de veure diverses botigues vam anar al Miró i
la vaig veure. La consola venia juntament amb un joc (el Burnin Rubber) i
després de mirar-la una estona em vaig decidir.
Així que no tinc
aquesta consola com afany de col·leccionar. Vaig tenir la sort de comprar-la
quan era petit i sobretot de conservar-la en perfecte estat durant 16 anys,
fins a avui.

La Amstrad GX4000 va néixer l'any 1990. Va ser el primer i últim
intent de Amstrad de penetrar en el mercat consoler. Va ser un veritable cop
per a la companyia ja que tot just va vendre unes quantes unitats.
La raó va ser molt simple. La consola està basada en una ordinador Amstrad CPC 6128. Els jocs que treien per a ella eren ports exactes dels jocs d'aquest ordinador (en format casette) a jocs en cartutx adaptats per a aquesta consola. La diferència de preu entre els uns i els altres era abismal, amb el que la gent preferia pagar 1000 ptes. per un joc en casette que 5000 pel mateix joc en format cartutx... A més la competència amb consoles tècnicament molt superiors com la Mega Drive va fer d'aquesta consola un dels grans fracassos en la història dels videojocs.

L’Amstrad GX4000 és una consola amb tecnologia 8 bits i un
processador a 4Mhz. És capaç de mostrar 4096 colors diferents dels quals 32
alhora en pantalla.
El so és MONO i de baixa qualitat comparat amb altres consoles de
8 bits.
Aquí teniu les característiques tretes de la Wikipedia:
Game Format: cartridge

Es van programar més de 40 jocs diferents per a aquesta consola.
Jo només en tinc dos. Així que us vaig a parlar una mica d'ells:
·
Burnin
Rubber
És un joc de cotxes que estava inclòs a la caixa de la consola. El
joc és molt senzill i la veritat és que no aporta gens al gènere. Uns gràfics més
aviat mediocres i un so enllaunat és el que us espera si algun dia el proveu.
És un joc arcade 100% on tens un determinat temps per a passar-te
cada trams de pista (sempre la mateixa). A més el color del cel va canviant de
color a mesura que duus temps jugant. Amb el que comencem de dia i vam acabar
de nit passant pel taronja del capvespre.
Aquí us deixo
unes pantalles (perdoneu per la qualitat de les fotos):

·
FIRE FORGET
II
Aquest joc és un joc d'acció en el qual anem en un vehicle que es
pot transformar amb cotxe i avió. El joc consisteix en anar matant a diferents
aparells extraterrestres que van sortint pel camí.
La veritat és que el joc tampoc és gran cosa. Aquí teniu una pantalles::

Des del meu punt de vista aquesta consola ha aportat bén poc al món
de les consoles. És més aviat una raresa. Té l'encant de ser l'única aparició
de Amstrad en aquest camp però poc més.
Ara estic orgullós d'haver-la conservat tant temps. Si ara hagués de comprar-la
potser ho faria per a poder col·leccionar-la però no per a jugar amb ella, ja
que qualsevol consola de 8 bits és bastant superior.
Per la meva part, res més. Espero que us hagi agradat el meu reportatge sobre
aquesta consola tan rara i desconeguda.
Fins la propera.
Reportatge By
Jeodes.