LA CAIXA DE PANDORA...
Aquesta secció és purament visual. És el
somni per tot aficionat al videojoc.
Aqui trobareu algunes de les consoles més
rares del mercat, alguns dels fracassos més garns dels fabricants i alguns dels
clàssics més desitjats.
Quasi tot el que veureu aquí, o bé no ha
arribat a Espanya o bé té un preu que millor ni comentar-ho!!!
Que disfruteu de... La caixa de Pandora!!!
-Sega SG1000:
La primera consola creada per Sega l’any
1983. Podia fer servir cartutxos i targetes per mitjà d’un adaptador. La mare de la Master System amb look d’MSX.
-Sega
Mark System 3:
Es
podria considerar com la segona consola de Sega i la progenitora directa de la
Master1.
Aquesta
consola va sortir al mercat amb el propòsit de fer competència a la Nes i no
els va anar massa bé.
-Sega Nomad:
Una Mega Drive portàtil, quin luxe. Crec que
no va arribar ni ha vendre’s a Espanya...
-Sega Multimega:
Aquest aparell tant singular va néixer l’any
1994 als Estats Units. El Multimega o CDX era un
mix de Megadrive+Mega-cd+discman.
- Sega MegaJet:
Aquest artilugi tant estrany, no és més que
una Megadrive de tamany reduït i amb comandament incorporat que la companyia
aèrea japonesa de vols comercials va incorporar en els seus avions. El Megajet
va sortir al 1992 per ús aeronàutic i posteriorment es va vendre com a consola
domèstica. Com era d’esperar, no va tenir massa èxit, penseu que ja existia la
Megadrive normal i a més al mega-jet no se li podia conectar el Mega cd.
-Sega MegaDrive 3:
El tercer model de Megadrive, preciosa,
llàstima que no va arribar a Espanya... o almenys jo no la vaig veure... És
més, no sé ni si en realitat va veure la llum...
-Sega Neptune:
Sega Neptune... La idea bàsica era fusionar
una MD amb una 32X. Bonic aparell...
-Sega Pico:
“...Consola o no Consola, aquesta seria la
qüestió...” Tecnologia 16 bits de Megadrive al servei dels més petits de la
casa.
-Sega “Aiware”:
Quina martingala!!!... La nostra estimada
Megadrive barrejada amb una minicadena d’Aiwa... Aquests japonesos...!!!
-Sega “DreamPc”:
La
Dreamcast que tots coneixem en format PC. Quins pebrots!!!! Fins aquí podíem
arribar...
Aquesta
Dreamcast es va vendre al Japò i als Estats Units i incorporava una gravadora
de cd’s... Perquè després diguin que la pirateria enfonsa les companyies....
-JVC Wondermega:
Creada
per JVC amb permís de Sega. El Wondermega era una fusió de MD i MCD.
Tècnicament era impecable tant pel seu diseny com pels seus components. Aquesta
consola va sortir a la llum al 1993 al Japò. Alguna versió del Wondermega
incluia mesclador de karaoke.
-Treamcast:
Clon
innegable de la Dreamcast de Sega. Aquesta consola ha aparegut recentment a
China. Desconec el seu fabricant.
Es
diu que Sega va denunciar la seva aparició, no obstant, encara es ven a Hong
Kong on es fabrica. Les malas llengües diuen que és la pròpia Sega la que ven
la consola per treure’s de sobre els exedents de fabricació de la Dreamcast...
Sigui
o no sigui Sega, la seva pantalla lcd la fa molt atractiva, deu ser una
passada. A més és 100% compatible amb els jocs i perifèrics DC...
-Atari 5200:
Aquesta
consola no va arribar a Espanya degut a les males ventes aconseguides als
Estats Units.
-Atari Lynx:
La
primera portàtil amb pantalla color i amb 16 bits de potència. Consola llençada
per Atari el 1989.
-Colecovision:
Un
dels clàssics més buscats. Consola creada per Coleco al 1982 (ja té més de 4
dies...).
En
aquella època no es diferenciaven massa les consoles dels microordenadors o de
les estufes elèctriques... La seva estètica delata l’edat.
-NEC Turbografx:
Una
consola força desconeguda en el nostre país encara que en van arribar alguns
exemplars.
La 16 bits de NEC
Corporation.
Es
diu que en algunes aspectes era superior a les famoses Megadrive i Super
Nintendo. Té jocs únics com la seva mítica saga “PC Kid”.
-NEC
Supergrafx:
Aquesta
consola va néixer amb el propòsit de fer la competència a la Super Nintendo i a
la totpoderosa Neo Geo... Havia de ser molt bona per haver nascut amb tal
propòsit...
-Nec Turboduo:
Meravella
de Nec que va veure la llum al 1992. Aquesta consola era una Turbografx amb cd
i augmentada de memòria Ram perquè els jocs fossin més bons. S’en varen fer
tres models, aquest era un.
-Super
Nintendo:
Aquest
animal tant estrany.... no és altre que la Super Nintendo americana...
-Super
Nintendo Jr:
El
segon model de la Super. La mateixa estretègia que Sony faria servir anys a
venir amb la Ps one i Ps two. El diseny és immillorable. Llàstima no
posseir-la...
-Bsx/Stellaview:
Més
que una consola el BSX era un accessori per la Super creat per Banday al 1995.
Aquest
curiós aparell servia per poder conectar la Super al canal “Giga”. Un canal
exclusiu de Nintendo des d’on es podien baixar demos i, fins i tot, jocs
complets ja que l’aparell comptava amb memòria interna.
-Twin
Famicom:
Consola
creada per Sharp al 1986 amb llicència de Nintendo. Aquesta consola era una Nes
i portava incorporada una disquetera de 3”. Els jocs amb disquet eran força
econòmics i el temps de càrrega era menor que el d’un cartutx. Ara bé a
l’ocupar menys memòria eren pitjors tècnicament.
-Nintendo
Virtual Boy:
Un
fracàs immens de la companyia nipona. Aquesta consola va sortir a la venta al
Japò i als Estats Units poc abans de la sortida de la N64. Amb 32 bits de
potència, aquest “animalet”, presumia de realitat virtual... l’única realitat i
no pas virtual, va ser el seu fracàs...
-Nintendo
Ique:
Consola
creada al 2003 per Nintendo i enfocada al mercat Xinès. Aquesta consola era
un “compact”, consola i comandament en
un. Posseïa 64 bits de potència i la peculiaritat que tenia una tarja/cartutx
on es grabaven els jocs directament d’unes màquines semblants a un caixer de
lloguer de pel·lícules...
-Capcom Cps
Charger:
Aquesta
consola és una joia a l’abast de molt, molt, molt pocs.
Al
1990 SNK va revolucionar el mercat amb la tot poderosa Neo Geo, consola, que
reproduïa còpies exactes de les seves recreatives. Capcom, que també triomfava
a les sales de màquines, només es dedicava a fer conversions de les seves
recreatives per les consoles 16 bits. Un dia (gloriòs dia) van decidir treure
una consola, que de fet era una placa mare de recreativa “tunejada” i preparada
amb sortida TV, que reproduïa conversions idèntiques de les seves recreatives.
Aquesta consola va sortir al 1994 i només va durar 2 anys amb 10 jocs en el seu
palmerès.
Les
causas:
EL
PREU dels jocs i que van canviar la placa de les noves recreatives i la Cps ja
no podia emular els jocs.
Llàstima
de consola... i llàstima de no ser japonès amb nivell econòmic alt en aquella
època... Déu meu, quina enveja!!!!!!!
-Portable
Neo Geo:
Cosa rara on les hi hagi... No sé ni si és un
artilugi oficial de SNK... el que si sé és que m’encanteria posseir-la.
Neo
Geo portàtil!!!! Si us fixeu bé, darrera la mà sembla que sobresurt un cartutx
oficial de la Neo AES... Rellam de portàtil!!! A més, en la caràtula de la
consola posa “Max 330 meg”. En quin cartutx caben 330 megas, sinó en un de Neo
Geo...
-Fm Towns
Marty:
Consola
creada per Fujitsu l’any 1994 sobre la base del seu ordinador FM TOWN creat
l’any 1989.
Va
ser la primera consola de 32 bits. Incorporava lector de cd i disc dur. El seu
principal inconvenient va ser no rebre el suport que hauria necessitat dels
programadors de jocs, que no li tenien confiança. La Fm es va haver de
conformar amb reconversions millorades de jocs del Fm Town.
-Amiga CD32:
Va
presumir de ser una de les primeres consoles de 32 bits. Les nostres revistes especialitzades
es fonien en elogis vers la Cd 32. Quan van sortir les dues Grans, sobretot la
Psx, es va veure que no tenia potencial per enfrontar-s’hi hi va haver de
marxar per on havia vingut... Un fracàs “estripitòs” d’Amiga.
-Goldstar
3DO:
Una
altra peça de col·lecció, ja que va presumir molt i es va quedar pel camí...
-Atari
Jaguar:
Atari
va llençar la seva Jaguar l’any 1994 amb moltes espectatives. La majoria dels
usuaris encara conservaven les seves 16 bits ja que el preu de les 32 era
altíssim. La Jaguar posseïa 64 bits i una potència bestial, tot i això, el seu
format de jocs era el cartutx i això el limitava molt. Varen treure el CDROM,
però no els va servir per triomfar. Les 32 bits ja no tenien rival. La Jaguar
va suposar el final d’Atari com a productora de consoles.
-Panasonic
Game Cube:
Meravella
de recent aparició. Aquesta consola de Panasonic amb llicència de Nintendo és
una autèntica joia, el seu preu i la breu tirada d’exemplars ho correboren...
Una
Game Cube amb lector de DVD i pantalla de cristall líquid.
-Sony PSX
Desr:
A
finals del 2003 Sony va llençar a Japò aquesta meravella de consola. Un remake
de la ps2 millorada tècnicament i amb un diseny brutal... Crec que, fins i tot,
incorpora gravadora de DVD...
Com podeu veure, una mica d’història
“consolera” no ve gens malament. Segurament que m’en deixo moltes, ja que de
consoles, projectes inacabats i fanfarronades en el ciberespai costa saber la
veritat. Almenys les que us he posat aquí són reals... llàstima que siguin
tant... LLLUUUUNNNYYYYYYYYY!!!!