Dance Dance Evolution
Aquesta secció
està dedicada a la brutal saga de simuladors de ball “Dance Dance Revolution”
de Konami que tant ens diverteix als afeccionats al ball i al videojoc.
Una mica d’història i explicació:
Al 1998
l’empresa japonesa d’entreteniment “Konami” va revolucionar el mercat dels
salons recreatius amb un ORIGINAL simulador de ball anomenat “Dance Dance
Revolution”.
Aquell
simulador va trencar motlles en quant a disseny de moble i funcionalitat.
Una pantalla,
un potent equip d’àudio amb subwoofer inclòs i un “joystik” pels peus del
jugador van fer que milions de japonesos el llençaren, massivament, a provar-lo
en el seu primer mes de vida...
La gent de
Konami, sorpresos per l’èxit del seu “invent”, van crear un equip de
programació específic anomenat “Bemani”.
Bemani, és
l’abreviació de “Beatmania”, el primer joc musical desenvolupat per Konami.
Aquest equip de
programació s’encarrega del desenvolupament de les “Dance Machines” de DDR i
dels seves particulars conversions a consola domèstica.
Les claus de
l’èxit del DDR són: La senzillesa de concepte i l’enorme diversió que provoca.
El jugador,
només ha de pujar a la tarima, posar la moneda a la DDR, escollir modalitat,
cançó i dificultat i divertir-se sense vergonyes, ja que l’expectació que
genera una DDR ho requereix.
Tarima de
ball.
A la pantalla
del joc, també s’aprecia la simplicitat. Cosa que s’agraeix, sobretot a les
primeres partides...
Com es pot
apreciar a la foto, a la part de dalt de la pantalla hi ha unes fletxes de
direcció que estan fosques i quietes. Aquestes fletxes són les que ens marquen
el moment en que el jugador ha de tocar els comandaments de la tarima.
Quan comença la
cançó, comencen a pujar unes fletxes per la pantalla que marquen els passos que
s’han de fer. El jugador ha de tocar el comandament que marca la fletxa de la
pantalla just quan aquestes passen per sobre les fletxes estàtiques.
Amb múltiples combinacions
de comandaments, el joc, ens fa realitzar coreografies més o menys complexes
depenent del nivell de dificultat que hem escollit.
Els gràfics de
fons són, en general, força simples. A les últimes versions de DDR s’inclouen
vídeos en CG i videoclips de les cançons, tot i això, l’apartat gràfic
d’aquestes recreatives no és el més important.
El referent a l’apartat musical, ens
podem trobar una mica de tot, depenent de la zona á on va dirigida la
recreativa.
La majoria de les cançons són èxits
internacionals coneguts a tot el món, tot i això cada zona te una mica més de
tirada cap al seu estil...
En els mixts asiàtics, podem trobar
molt de “pop/disco” japonés.
En els mixts americans trobarem més
“Funky/Aramby”.
En els mixts europeus trobarem disco,
pop i inclòs una mica de “makineta alemana”.
Llista
abreviada de llançaments Arcade:
La llista de les
versions dels diferents mixt és quasi interminable, a continuació teniu els
principals llançaments:
DDR 1st Mix, Japó, 1998:
La primera de
la sèrie.
DDR 2nd Mix, Japó, 1998:
La mateixa màquina que la original però amb
algunes cançons més.
DDR 3rd Mix, Japó, 1999:
En aquesta
versió es va introduir el mode “nonstop”. Va ser la primera “dance machine” amb
decodificador d’MP3 i permetia més cançons.
DDR 4th Mix, Japó, 2000:
Es va introduir la classificació
de cançons per gènere. S’escollia un gènere i només es podien ballar cançons
d’aquell gènere durant l’assalt.
DDR 5th Mix, Japó, 2001:
Es van allargar
les cançons. Van passar d’un minut i mig a tres minuts a la majoria de les
cançons.
DDR 6th Mix(DDR MAX), Japó-Europa, 2002:
En aquesta
versió es van introduir els “passos congelats” i gràfics en “full motion
video”.
DDR 7th Mix(DDR MAX2), Japó –Europa, 2003:
Aquesta
màquina va ser una extensió del 6 Mix, noves cançons i modes de dificultat
extres. Tenia un total de 116 cançons.
DDR 8th Mix(DDR Extreme),
Japó-Europa-USA, 2004:
L’última versió de recreativa, l’adjectiu
“Extreme” fa referència a les més de 200 cançons que inclou.
DDR Euromix 1 y 2, Europa, 2001-2002:
Amb aquest nom
tant particular s’amaga la versió europea del 3 i 4 Mix japonès amb la inclusió
de temes “pop” més acorda amb els corrents musicals europeus.
DDR
Supernova, Japó-Europa-USA, 2006:
L’esperadíssima
última versió de DDR amb més de 300 cançons...
Curiositats:
Dance Dance Revolution Kid:
Una “Dance Machine” pels més petits de la casa.
Va aparèixer únicament al mercat japonès.
Dance Dance Revolution Solo:
“Dance machine” pensada per un sol jugador. En van
sortir diferents versions depenent dels mixs i quasi totes tenien la
particularitat de tenir sis comandaments en lloc dels clàssics quatre
(esquerra, dreta, amunt i avall).
Llista
abreviada de reconversions per consola: “Click”
aquí
El Fenomen
“DDR”:
El fenomen
“DDR” no és només un fenomen de les sales de màquines.
“DDR” s’està convertint en una moda
urbana equiparable al “Breack Dance”, “l’Skate/Surf” o al “Graffiti Style”.
Les persones que envolten una “Dance
Machine”, no són simples afeccionats al ball o als videojocs, sinó que fan gala
de “L’esperit Dancer”.
“L’esperit Dancer”, es caracteritza en
passar-ho per sobre de tot. Els jugadors es reuneixen per aprendre, demostrar
habilitat, riure, fer amics, etç. És com una filosofia de vida...
En algunes versions d’arcade, hi ha
una modalitat de “Vs” en que els balladors s’han d’ajudar amb les coreografies.
Si la gran “massa” de gent coneixes el bon rotllo i el respecte que rodeja el
fenomen “DDR” s’acabaria el tòpic de que els videojocs fomentes la
individualitat de les persones...
Els jugadors experts, són realment
espectaculars!!! Si no es veu no es creu!! Poden encadenar “perfects” seguits
sense mirar la pantalla i inclòs els encadenen ajudant-se de colzes i genolls
per marcar els passos...
Un exemple per entendre la creixent
febre del “DDR” és la creació de tornejos i desafiaments. Molts són a nivell de
ciutats o estatals, ara bé, hi ha un torneig patrocinat per “DDR Europe”
anomenat “DDR European Cup” en el qual es donen cita els millors “Dancers”
europeus.
Normalment, els tornejos es divideixen
en dos modalitats:
-“Perfect Attack” o “Score”—Modalitat en la qual es premia la puntuació màxima i els
“combos” de ball.
-“Free Style”--La modalitat més vistosa. Els participants competeixen en
espectacularitat i coreografia.
Exemples de
cartells publicitaris de tornejos “DDR”:
Videos
Una altre aplicació
recent del “DDR” és l’exercici físic. 45 minuts de “Dance
Dance Revolution” a un nivell de dificultat mitjà, equivalen s 10km de
“footing” o una sessió de “funky” avançada. En moltes
versions per consola domèstica, el “DDR” inclou una modalitat anomenada el
“Diet mode”. En aquesta modalitat es calculen les calories cremades pel jugador
durant una sessió de ball. La consola fa un càlcul aproximat depenent del temps
que dura la cançó i de la velocitat de ball. Més de la
meitat de gimnasos multi disciplina japonesos tenen una sala dedicada al “DDR”. A Europa, també
s’està “estilant” aquest mètode, més que res en països nòrdics a on el fenomen
“DDR” hi és molt present. A Noruega, el “DDR” ha estat declarat esport
oficial... Tant a Japó com
a molts països europeus el “DDR” forma part de l’educació física de molts
col·legis i centres socials. A Espanya, no
se el perquè... Seguim sent... “diferets”!!!!! Com tenir una “DDR” i no haver
d’hipotecar la casa: Qui és
l’afeccionat al DDR que no ha somiat alguna vegada en tenir una recreativa a
casa seva? La catifa ja
està bé, però al cap d’una estona de donar cops de peu al terra, els veïns de
baix s’enrecorden de la nostre mare... Un altre
inconvenient és haver de muntar les catifes, apartar mobles i sortejar làmpades
cada vegada que volem jugar. L’ideal perquè
el DDR sigui pràctic és tenir les catifes sempre muntades fixes i no haver de
desmuntar-les per res... Els
comandaments de la recreativa et donen una seguretat brutal, a més el moble és
robust, a prova de salts, cops de peu, etç. A internet es
venen els “metal pads” simples o dobles, el problema es que el seu preu és més
doble que simple... (més d’uns 200e cada un) També es venen
recreatives enteres per internet, el que passa és que... hauríem de treballar 23 hores diàries per
poder pagar-les i llavors sols ens restaria una horeta per jugar-hi... no és
viable... -DDR 2nd Mix
Japan
versión--------------------------------------------------------------------
4000 euros.* -DDR 7th Mix Japan versión--------------------------------------------------------------------
5900 euros.* -DDR 8th Mix Japan
versión--------------------------------------------------------------------
6500 euros.* -DDR Euromix
2-----------------------------------------------------------------------------------
13000 euros.* * Preus aproximats. M’encantaria
poder explicar-vos un truc per crear una DDR com les originals amb poc
pressupost, ara bé, si ho fes, la gent de Konami m’estimarien en desmesura... i
això no convé!! A continuació
us explicaré com m’he construït una “DDR” per gaudir al màxim de “L’esperit
Dancer” amb poc pressupost. La idea bàsica
és una consola, amb un bon aparell de só, una tele i un parell de tarimes més o
menys reglamentaries... La “DDR Montse’s Mix EVO 2” consta de: -Una ps2
espatllada, només llegeix cd’s. El Keylauncher i un disc dur amb tots els DDR’s
existents amb PS2. -Una Psx. -Una tele de
2ª mà de 21 polsades. -2 catifes de
ball marca “Game”. -Un equip
d’àudio de 4.1 de fabricació pròpia. -Dos “Mega
Tarimes” de reglament... Començaré
l’explicació amb la construcció de les tarimes: Per crear les
tarimes vaig optar per uns més que coneguts elements: Vaig agafar dos
“palets” d’una obra, de la qual no us puc dir el nom... més que res perquè ells
encara no ho saben... I els vaig forrar amb fusta senzilla però visualment
agradable (melamina). L’única eina
que es necessita per forrar els palets és... L’eina espanyola prioritària: Som-hi: Les fustes me
les van tallar a mida a la mateixa fàbrica on les vaig anar a buscar. Només vaig necessitar un martell i
claus. Un cop vaig
tenir el palet forrat, li vaig grapar la catifa ben tensada. Un problema
freqüent al ballar és que el jugador es descentra de l’estora i falla tots els
passos. La meva solució va ser enganxar un retall de moqueta al centre de
l’estora i així amb el tacte dels peus saps on ets. Abans d’acabar,
és importantíssim comprovar la resistència de l’invent... Un cop comprovada
l’eficàcia de les tarimes, em vaig dedicar al moble en si. El moble de la
EVO 2 és un “moble BAR” vell que un parent em va regalar. Li vaig empotrar un
parell d’altaveus, dos tweeters, un amplificador de 4.1 amb subwoofer
incorporat, un neó, una psx i una ps2, una base d’endolls amb interruptor i
molta, però molta imaginació... Vistes de la
“DDR Montse’s Mix Evo 2”: Recordeu la
“Montse’s Mix evo 1”? El canvi és significatiu... Nova remodelació de la DDR: Ja és la tercera... En aquesta ocasió he tret la Psx i he completat
una miqueta més la part de l´`audio amb l’ajuda d’una etapa de poténcia Pioneer
de 4 canals i un subwoofer de 20 cm. Mica en mica la “maquineta” comença a
quedar seria... Siem sincers...
No és com la original... Però el seu preu tampoc!! Més o
menys 7000 euros
Més o menys 200 euros 
VS