TRIBUT A
Eus aquí una
gran desconeguda per molts i una joia incalculable per altres.
Una mica d’història:
-
-Consola
fabricada a Korea per la companyia GAME PARK i distribuïda a Espanya per Virgin
Play.
-Va ser la primera consola portàtil
que es va denominar multimèdia, ja que a més de jugar, permetia als usuaris
escoltar musica en MP3, veure pel·lícules i fotos i llegir documents.
-Fins aquí tot correcte, tot prometia
molt...
L’INEXPLICABLE, va ser que aquesta consola va tenir una distribució mediocre, un catàleg
de jocs oficials que no arribava ni a la vintena i que la seva vida a les
botigues va durar més o menys un any...
Como
s’entén que una consola tant SUMAMENT ben feta tingues un recolzament de
marketing tant dolent!!!
Jo no sé que va passar: Interessos,
falta de recolzament, competència deslleial, etç
La pura i dura realitat és que aquesta
meravella amb només cinc anys de vida ja és història i som pocs els afortunats
que la coneixem.
El que fa que aquesta consola sigui
especial, és el recolzament que rep dels seus seguidors a internet. Mantenen
vives les pagines web, programen per ella, crea’n aplicacions, etç
Aquests “programadors” aficionats i
desinteressats són els que fan que li traiem tot el suc a una consola amb
infinites possibilitats i que els seus creadors no van saber aprofitar.
A continuació us explicaré “els pros i
els contres” d’una consola que si no es coneix s’ignora i si es té
s’adora...
La GP 32
Descripció de la consola:
-Pantalla
panoràmica “retro iluminada” de 7cm x 5’5cm.
-Possibilitat d’apagar o encendre la
il·luminació de la pantalla per estalviar piles.
-Altaveus estèreo de 1’2W.
-Comandament direccional de 8
posicions semi anal·lògic.
-Gloriosa connexió USB.
-Alimentació mitjançant dues piles
standard AA 1’5v.
-Autonomia de les piles de més o menys
5 hores.
-Entrada auxiliar d’alimentació per
transformador (3v DC).
-Connexió per cable link.
-Connexió per auriculars amb
potenciòmetre de volum.
-Mides reduïdes: 14’5cm de llarg x
8’5cm d’alt x 3cm de gruix (tal com ha de ser una portàtil).
Detall de la
caixa:
Descripció de les targetes de memòria:
-Targetes SmartMedia de 64mb i 128mb.
Manual de com
gestionar les SmartMedia:
Juntament amb la consola hi venia un
programa anomenat “GP32 Manager” per poder accedir a les targetes des del PC
mitjançant la connexió USB de
Amb aquest programa, veus les targetes
SM com si fossin discs durs externs.
Un cop entres
al programa i formategem la targeta, se’ns crea la següent estructura:
-Game
-Gpetc
-Gpmm
-Gpsys
-Movie
-Mp3
Aquesta estructura no són més que
directoris a on es poden gravar dades dins.
Per la majoria d’aplicacions només
farem servir el directori “Gpmm”.
NOTA: Quan copiem arxius amb el “GPManeger” a la targeta, hem de donar-los noms de com a
màxim quatre caràcters (lletres) perquè sinó el programa no els vol copiar.
Classificació de les aplicacions i com posar-les a
De moment, ens oblidarem de les pelis i classificarem les aplicacions en
quatre apartats:
1-Programes
i emuladors.
2-Aplicacions
directes.
3-MP3 i
fotos.
4-“Mods de
Bor”.
1-Programes i emuladors:
Una de las opcions més agradable de
Quant em
refereixo a programes vull dir “aplicacions directes” com ara: Un reproductor
d’MP3, visors d’imatges o text, etç.
Aquests
programes són arxius “fXE”, o sigui arxius amb l’extensió “.fxe”. Per exemple:
Reproductor d’MP3 = “soundMP.fxe”.
Aquests
arxius “.fxe” els hem de posar directament dins el directori “GPMM” perquè la
consola els reconegui i ens els mostri com a programes executables.
En el cas dels emuladors, molts
requereixen que posem les roms dins una carpeta pròpia a “GPMM”.
-M’explico:
Si gravem un emulador de Megadrive dins el directori “GPMM”, hem
de posar les roms en una altre carpeta anomenada “GENESIS” dins del “GPMM”.
Normalment, quan ens descarreguem un
emulador ja ens ve explicat amb un arxiu “.txt” per PC quin nom donar-li a la
carpeta perquè l’emulador trobi les roms. També hi ha emuladors que incorporen
un petit “explorer” que ens deixa anar a buscar les roms on vulguem.
D’emuladors a internet n’hi ha de tots
colors, no obstant no tots funcionen amb condicions.
La única manera de saber-ho és
provar-los. Dels que jo he provat us recomano els següents:
Megadrive:
DRMDV2.fxe: (comproveu versions noves).
Compatible amb un 90% de les roms i
funciona al 100% tant en vídeo com en àudio.
S’han de posar les roms en una carpeta
anomenada “GENESIS” dins del “GPMM”.
Super Nintendo:
OS9XGP.fxe
Aquest emulador és el millor que he
trobat per Snes, tot i això té inconvenients. És compatible amb quasi un 90% de
les roms, ara bé treballa a un 90% de gràfics i si posem àudio ens força molt
l’emulador. Millor jugar sense so.
S’han de posar les roms en una carpeta
anomenada “SNES” dins del “GPMM”.
PC Engine:
GPENGINE.fxe
Emulador de Turbografx que emula quasi
un 100% de les roms i treballa al 100% tant en vídeo com en àudio.
Aquest emulador et deixa buscar les
roms on es vulgui. Jo recomano gravar-les a un carpeta anomenada “GPE” dins del
“GPMM”.
Sega Master System:
FSMS32.fxe (més modern, el DRMSM)
Emulador per
S’han de posar les roms dins una
carpeta anomenada “SMS” dins del “GPMM”.
2-Aplicacions directes:
Quan dic aplicacions directes em
refereixo a jocs o demos de jocs. Els jocs, solen ser simples d’una sola
pantalla com ara el famós “Snake”.
Aquests arxius només s’han de copiar
dins del directori “GPMM” i la consola tels reconeix com si fossin “programes”
o sigui, aplicacions directes...
D’aplicacions directes en podem trobar
amb vàries extensions. Jo n’he trobat de dos tipus, els famosos “.FXE” i els
“.DAT”.
Sigui quin sigui l’extensió ho hem de
gravar al “GPMM”.
3-MP3 i fotos:
Para entrar cançons i fotos a la
targeta només hem d’haver posat un reproductor al directori “GPMM”.
Tant les pistes d’MP3 com les fotos en
format JPG les podem posar on vulguem, ja que els principals reproductors i
visors disposen d’un “explorer” per
anar a buscar-ho on vulguem.
4-“Mods de Bor”:
Aquí està la
mere dels ous!!! Si us agraden els jocs en 2D i els “famosos” jocs de lluita de
carrer esteu d’enhorabona.
A mi em va costar una miqueta entendre
tot el “Show” dels “mods de bor” per Gp32. En un principi em sonava a xino...
Us explicaré una història que a mi no
em van explicar:
Resulta que un dia, uns programadors
que estaven avorrits es van posar a reprogramar, sense permís de Sega, un dels
seus jocs estrella: l’Streets of Rage.
A aquests programadors els va semblar
curiós barrejar a personatges de Capcom, SNK, Marvel, etç.
El resultat de tanta barreja es va dir
“Beats Of Rage” d’aquí les sigles “BOR”.
El “Beats Of Rage” és un joc que supera enormement
a l’Streets of Rage en quasi tots els sentits, sobretot en l’apartat de disseny
i animació de personatges. No en va la majoria són de SNK.
El “BOR” és l’Street of Rage amb escenaris,
personatges i enemics canviats. Una autèntica joia de la programació lliure,
que no vol dir pirata...
Bé, aquí no acaba la història, ja que als creadors
del “BOR” van pensar que si deixaven les eines per modificar el joc a internet
les possibilitats serien infinites. I així va ser.
Avui en dia hi ha més “mods” de “BOR” que jocs
originals per
Com que la imaginació de la gent no té límits, els
“mods de Bor” tampoc. Ens podem trobar “mods” de: Resident Evil, Castlevania,
Street Fighter, Dragon Ball, Naruto, Strider, X-men, etç.
També us haig de dir que com en tot, hi ha molts
“mods” que presumeixen de molt i en realitat són simples demos inacabades.
Dels que jo he provat us puc recomanar:
-Beats of Rage/L’original/Complert i
immillorable.
-Crisis Evil/complert.
-Dragons of Rage/complert, boníssim.
-Kill Ryu 1-2/complert.
-Hatchet Ninjaz/complert.
-Dragon Ball/Demo, curiosa.
-Asterix/complert, molt divertit.
-Castlevania/complert.
-Strider 1-2/complert.
-Street Fighter Victory/Demo.
Sceenshots: (dolents però en el fons
screenshots...)
-Com posar els “Mods de BOR” a
El primer que
necessitem per poder jugar amb els “mods” és el programa que ens els llenci.
Aquest programa es diu “BORBETA6.fxe”
i el tenim que posar dins el directori “GPPM”.
Normalment, el “Borbeta6” ens ve amb
un arxiu comprimit en format “.rar”. Al descomprimir-lo ens queda un arxiu
“.fxe” i en una carpeta anomenada “BORDATA”.
La carpeta “Bordata” no és més que la
carpeta a on posarem els “mods” perquè el programa ens els llenci. Això
funciona igual que els emuladors i les roms.
La única diferència és que dins el
“bordata” hi tenim dos arxius que hi ha de ser obligatòriament perquè la
carpeta sigui reconeguda pel “borbeta6”.
Dins del “Bordata” ens trobem:
-BORCFG.BIN
-PAKLIST.TXT
El “borcfg.bin”, no tinc ni idea del que és ni perquè
serveix però hi ha de ser.
El “Paklist.txt” , no és més que un document de text
amb el nom dels “mods” que tenim dins de “Bordata”.
Els “mods” també ens venen comprimits
amb “.rar”. Al descomprimir-los ens apareix un arxiu “.Pak”. Aquest arxiu és el
joc en si i perquè funcioni l’hem de posar dins la carpeta “Bordata” juntament
amb els arxius comentats anteriorment. Perquè el programa ens reconegui el
“mod” que tenim dins, ha de coincidir el nom de l’arxiu “.pak” amb el nom que
hi ha dins del document de text “.txt”.
M’explicaré:
Si en el document de text tenim:
BOR.PAK=Beats of Rage
El nom del “Mod” ha de ser “BOR.PAK”.
Si volem posar més d’un “mod” dins la
carpeta “Bordata”, ho hem d’especificar en el document de text.
Exemple: Vull posar el “Kill ryu” i el “Village of rage”.
Dins de “Bordata” hem de tenir els
“mods” en format “.Pak” amb els noms: “Kill.pak” i “Vor.pak”. En el document de
text hi hem de posar:
Kill.pak=Kill ryu
Vor.pak=village of rage
Nota: Els noms dels arxius “.pak” es
poden canviar al nostre gust sempre que tinguin tres caràcters i coincideixin
amb el nom que posem en el document de text “.txt”.
El document de text només serveix
perquè el programa sàpiga quants jocs tenim a “Bordata” i quin nom tenen.
Entrar “Mods” no és difícil si s’han
antes els passos anteriors.
Si us
emboliqueu i no funciona, no us
amoïneu, es borra tot i es torna aprovar, segur que hem fet alguna operació
malament.
No es necessita ser informàtic per
posar “mods de Bor” a
Com veure pel·lícules a
El truc està
en comprimir el clip de vídeo mitjançant un programa anomenat “virtual Dub”.
Anem a preparar la consola per veure pel·lícules:
El primer que necessitem és una
targeta de 128 megas, ja que no podem comprimir una pel·lícula entera en una de
64.
Jo em vaig trobar que vaig haver de
canviar el “firmware” de la consola per poder veure pelis.
El “firmware”, no és més que el
programa que hi ha quant engegues la consola. (com el Windows amb un PC).
Vaig posar-hi el “Slubman firmware”
(disponible a “arxius útils”). Aquest “firmware”, a més de permetre’ns veure
pel·lícules, ens millora el sistema operatiu de
MOLT de compte al posar el “firmware”
nou. SOBRETOT canvieu les piles de
Una vegada tinguem el “firmware” nou
hem de copiar el “win ups” dins del directori “GPMM”.
El “win ups” és un programa que ens
permet arrencar l’aplicació “GP Cinema” necessari per veure les pelis.
El “GP Cinema” és un programa per
veure Divx i també l’hem de copiar dins del “GPMM”.
La cosa sembla liosa, però no ho és
tant.
Nosaltres encenem la consola i
carreguem el “win ups”. Quan siguem dins el “Win ups” busquem el “GP cinema” a
treves d’un “explorer” que incorpora el “Win ups”.
Un cop dins el “GP Cinema” anem a
buscar el clip de vídeo de la peli i premem “Play”.
Per transformar una pel·lícula Dvix a
un temany aproximat a128 megas, tenim que fer servir un programa anomenat
“Virtual Dub”. Aquesta operació l’hem de fer amb el PC. Dintre de “Arxius
útils” hi ha un manual de com transformar la pel·lícula pas a pas.
Un cop tinguem la peli reduïda de
temany, copiem l’arxiu on vulguem, per exemple dins el directori principal
“Movie” i el llencem amb el “GP Cinema”.
A divertir-se amb les pelis a
Però siguem justs...
Al comprimir les pelis, perden
qualitat de imatge i “frames”.
Les pel·lícules d’animació es veuen de
conya, però les normals pse-pse. Tot i això com que el so és molt bo, si mirem
una peli amb els auriculars posats, millora moltíssim. No és
“Win Ups”, “Gp Cinema” i alguns
fotogrames de “Final Fantasy VII” a
Tampoc està malament del tot... La
qualitat és clar...
Hola companys.
Recentment, he descobert una última joia per la Gp32.
Ja sabia de la seva existència, el que passa és
que la manca de temps i la poca confiança en la seva qualitat m’havien fet
reticent a provar-la...
La utilitat es diu “King
of Fighters 91” i és una autèntica passada.
Imagineu-vos un joc de lluita 1 contra 1 amb tants
personatges i escenaris com vulguem. Podem lluitar amb personatges de SNK, de
Capcom, de Sammy... Fins i tot podem crear-ne un amb la nostra foto!!!!
Resulta, que si som una miqueta hàbils, podem anar
afegint personatges i fons de pantalla nosaltres mateixos... Jo no sé com
fer-ho i crec que mai m’hi trenqui l’olla... Però es diu, que per internet hi
ha un pak de 154 lluitadors i varis paks de fons de pantalla... de moment, no
els he trobat....
Més informació en los fòrums de : http://www.gp32spain.com
La versió que jo he trobat, provat i “amanyat” és
el “GP32_kof91_v15” i el podeu
descarregar aquí.
Quant dic “amanyat”, vull dir que hi he
afegit algun lluitador , res més...
Screenshots:
Valoració:
Realment bo!! Un joc de lluita amb escenaris animats i amb uns zooms al més pur estil Neo Geo!!!
Els personatges es mouen i responen a les nostres ordres d’una manera sorprenent
i molt ràpidament. Hi ha algun “fallo gràfic” alhora de picar el contrari, però
que no afecta per res a la jugabilitat i visualment, no molesta massa.
Resumint, Una altre
joia per la Gp32, que juntament amb el BOR fan que aquesta consola
sigui “especial”...
Com carregar-lo a la Gp32:
Posar el KofF91 a la Gp 32 no comporta cap
problema. Només heu de descomprimir l’arxiu descarregat i us apareixerà un KOF91.FXE i
una carpeta anomenada KOF91.
Ho hem de copiar tot dins el directori GPMM de la nostra Gp32 i ja estarà...
Vídeo