El Somni d’en Molero...
En David Molero és un GRAN enamorat dels videojocs. A més
de l’amistat i l’afició, compartim un alt grau de “frikisme” per aquest món...i sinó, jutgeu vosaltres
mateixos:
En David va viure de ple la gloriosa “Era de las
Recreatives”!!!
“L’Era de las recreatives”, explicada de forma molt
esquemàtica i a la meva manera seria aquesta:
Hi va haver un
temps no molt llunyà, fa més de 10 anys i menys de 20, en que les màquines
recreatives es començaven a posar de moda. Els bars i salons recreatius van
veure una gran porta oberta al futur i feien veritables esforços per estar a la
última.
Un gran nombre d’aficionats, majoritàriament joves, es
llençaven cada cop més a gastar-se les setmanades amb aquelles excitants màquines electròniques...
Aquella època, les recreatives eren un puntal de
tecnologia i diversió. Penseu que a casa només tenien consola una minoria i
eren consoles de 8 bits en els millors dels casos. Per tant, no era d’estranyar
que quan arribava una recreativa nova a un saló o un bar fos tota una revolució
per tota la secció juvenil del veïnat.
Evidentment, els jocs no eren tant perfectes com els
actuals, però tenien un carisma especial que encara avui en dia els fa únics.
Eren Jocs en 2D, força simples en apartat gràfic però
divertidíssims. A més, eren la novetat del moment... Eus aquí la seva gran
virtut davant els més que clàssics “futbolis, billars i darderas”...
A mida que el públic demanava més, els fabricants de
recreatives s’espavilaven a oferir-nos meravelles inigualables de la mà de les
glorioses: Mame, Neo Geo, Sega, Coleco, etc
Ara em ve al cap, el dia que va arribar l’Street Fighter
El boca a boca va fer que el segon dia t’haguessis
d’esperar més de 20 torns per jugar. A mes, existia la mes que injusta
jerarquia de l’edat: Els grans jugaven fins a cansar-se i mentrestant els
petits a mirar... i com que els “malt parits” dominaven... Perdies tota la
tarda per poder tirar un parell “d’ayukens”...
La segona “Era” de las recreatives no va ser tant
revolucionaria:
Va arribar un moment en que el món de les recreatives va
caure en un pou en “dos dimensions” que divertia als seus seguidors i avorria
als avantguardistes.
Tot i això el salt a les tres dimensions de la mà de
companyies com ara Sega, Namco o Konami va revolucionar altre vegada els salons
recreatius amb màquines tècnicament imponents i multitud de mobles creats
expressament per a elles.
La primera vegada que vaig veure el Sega Rally, em vaig
passar dos nits somiant amb ell i la seva trepidant velocitat!!!
Era realment impressionant anar a la sala de màquines de
la ciutat més propera i contemplar les últimes novetats creades bàsicament per
les companyies nombrades anteriorment: Sega Rally 1y2, Daytona USA, Star Wars,
Manx TT, Jurasic Park, Scud Race, Time Crisis, Moto GP i un llarg etçetera...
Des de fa uns quants anys i coincidint amb la caiguda de
Sega, les sales de màquines sobreviuen gràcies als simuladors amb moble, les
“Dance Machines” de Konami, alguna que altre antigalla de Sega, Namco i SNK...
I als més que clàssics futbolins i billars!!
Sens dubte, aquesta baixada de popularitat de les sales de
màquines es deu a que avui en dia les consoles domèstiques han arribat i fins i
tot superat a les màquines recreatives.
A les companyies de software de entreteniment els resulta
molt més rentable i segur produir per una consola coa ara
No se si el final de les sales de màquines tal i com les
varem conèixer en David i jo s’apropa, el que si us puc dir és que “l’ Era de
las recreatives” va ser una autèntica passada que només es pot entendre si
l’has viscuda.
Si hi ha alguna cosa en aquesta vida que és igual per
tothom, sigui quina sigui la seva afició... És que els bons records de
l’adolescència, amb el temps, agrada reviure’ls.
D’aquest sentiment es nodreixen les col·leccions i el
somni d’en David Molero... També!!!
Fa més o menys quatre anys, en David va decidir reunir
totes les “peles” que es va gastar en el seu moment amb recreatives... I es va
crear la seva pròpia “MAME”.
Crear una recreativa no és gens fàcil,
però com podeu veure el resultat és sublim i val la pena intentar-ho.
A internet es troba molta informació al respecte, però com en tot, s’hi ha d’entendre una mica o estar ben informat.
-Ultimac.com
-Marcianitos.org
El principi d’aquesta recreativa és
molt senzill: Un moble Arcade, un PC amb emulador i un adaptador per joystick.
Més o menys tots hem jugat alguna
vegada amb algun emulador de recreativa per PC.
A mi personalment, els emuladors no
m’agraden en absolut, ja que es perd tota l’essència de la màquina original i a
més sempre perden en fluïdesa gràfica o apartat sonor.
Doncs bé, en David amb la seva “Mame” a aconseguit fer-me canviar una mica el meu punt de vista.
El tio, té més de cinc mil roms dels jocs
més mítics que us podeu imaginar...
Per fer una prova de foc... Li vaig fer
provar un joc de Neo Geo que em conec a la perfecció.
Meva va ser la sorpresa quan un cop
carregada la rom i sortia el logo de Neo Geo, no vaig poder apreciar cap diferència
notable amb el joc original!!! El joc tirava igual de ràpid i la música diria
que també... Una autèntica passada!!!
En David s’ho ha treballat de valent,
fins i tot te un parell de tamborets de bar comprats expressament per donar-li
a la cosa més realisme.
Tot i això, com us he dit abans, no és
tracte de posar un Pc dins un moble i a jugar... La cosa és més complexa! En
David a la “Mame” hi té la “Cream de la cream”:
La placa mare del PC és un Pentium 4
a 2’6G.
La placa gràfica és una ATI modificada
per treure senyal a 15, 25 o 31Hz (com un monitor de recreativa original).
Els comandaments són, com és lògic,
joystiks de reglament amb el seu propi adaptador per PC.
El monitor és una tele Ansonic de 21
pulgades.
Amb tot aquest material, els de la
Nasa podrien construir un “Discovery”... Però en David va
preferir crear una joia!!!
A continuació us mostraré alguna fotografia de la
construcció:
En David va comprar una recreativa complerta per 100
euros i a més funcionava!!! Quina sort!!!
Detall del moble “pelat”:
Un cop el moble desmuntat, toca
posar-hi paciència i agafar la polidora per deixar-la carcassa a punt.
Si senyor, una part importantíssima, el monitor.
En David va canviar el monitor per una tele, ja que la pantalla original li va semblar massa gran per jugar a poca distància i a més els colors són més vius amb una tele.
Base pels joystiks i
selecció de jugadors:
A continuació podeu veure
l’adaptador “J.Pak” pels joystiks i la seva ubicació:
Aquest adaptador el va comprar a Ultimac.com
i és una espècie de prototip creat expressament per
construir recreatives a partir d’un PC.
El somni quasi
finalitzat, vista de darrera:
Per acabar l’invent, en David, es va
treballar amb el “Photoshop” uns dissenys únics per passar-los a vinil.
Només li faltava anar a la botiga, pagar uns 180 euros per endur-se els adhesius i enganxar-les amb molta paciència.
Només falta per dir
que crear
Bé. Què us ha semblat
el somni d’en Molero?
Jo crec que val la
pena anar a dormir aviat si s’han de tenir aquests somnis... Encara que... Em
venen al cap alguns somnis... Millors!!!... 
David, em sap greu dir-te que em veuràs sovint per casa
teva... Deixa’m, si et plau, la “Mame” engegada... I... La nevera plena (he,
he). Cuidat tio, ens veiem. Gràcies per deixar-me el teu somni...
THE END