Potència sobre natural...

La Naomi va ser l’última placa recreativa llençada per Sega abans de la seva imminent caiguda del sector. Una placa recreativa potentíssima capaç de moure els millors jocs que han trepitjat mai els salons recreatius. Tenia la peculiaritat de que es podien anar ajuntant varies plaques entre elles i així augmentar lo potència i funcionalitat de la recreativa resultant. D’aquí les aclamades “multi screen” de Sega.

Tot un prodigi tècnic que va tenir una evolució directe en forma de consola domèstica anomenada Dreamcast i que si bé en el seu moment no va treure la companyia del pou, si que amb el temps ha obtingut el reconeixement que es mereixia. Una gran consola i una gran placa recreativa...

La Naomi encara ara és un potent i modern hardware que compleix a la perfecció la seva tasca als salons recreatius, per això aquestes plaques no són massa trobades de segona mà... No obstant a l’Ebay és fàcil trobar-ne alguna, ara bé, el seu preu no sol ser barat...

Amb l’actual moda de comprar plaques recreatives i jugar amb elles a casa, la Naomi té alguns punts a favor però molts en contra...

Tunejar o no tunejar... Aquesta és la qüestió...

Doncs en primer lloc us diré que no sé si val massa la pena preparar una Naomi per jugar a casa, bàsicament pel bon preu que té la seva germana domèstica. A continuació us detallaré els “pros i contres” de les meves paraules:

De Naomi n’hi ha dos models. En què es diferencien? Doncs bàsicament en que el primer model acceptava “Jamma” mitjançant l’adaptador corresponent i el segon ja era totalment incompatible (JVS). A més, el segon model era lleugerament superior tècnicament ja que disposava de més RAM i més potència gràfica. De Naomi, n’hi ha que funcionen amb cartutx i per tant els temps de càrrega són inapreciables, n’hi ha que funcionen amb GD-Roms i n’hi ha que accepten els dos formats mitjançant adaptadors... Si bé les que funcionen amb cartutx tenen el gran avantatge dels temps de càrrega, les altres, tot i ser més ràpides que la Dreamcast no justifica massa la seva tunejada, ja que entre “interface” i adaptadors, la moguda de cables és notable...

En la resta del document us parlaré del model que funciona amb cartutx i accepta “Jamma”, ja que és la que tinc per tunejar. Ni de lluny sóc un gran entès en aquest tema però entre la informació que he averigüat pel meu compte i la que he trobat a internet espero que us feu una bona idea de com funciona aquesta magistral placa de SEGA.

La placa recreativa i la seva carcassa venen a ser dos cops el volum d’una Dreamcast, no obstant el seu pes lleuger i la seva forma més o menys agradable la fan força funcional i pràctica.

Punts a favor de la tunejada de la placa com a consola domèstica:

-format de cartutx i ràpid accés a dades.

-La Naomi treu senyal per VGA i porta un connector estàndard de PC que es pot connectar directament qualsevol monitor d’ordinador o TV LCD amb entrada corresponent. A més, amb l’adaptador “I/O” es poden treure senyals RGB per jugar amb una tele convencional.

-Un altre punt a favor és que funciona a 12, 5 i 3’3 volts, per tant se li pot endollar fàcilment una font d’alimentació de PC.

Com podeu veure a les fotos, he marcat els punts de colors. El vermell és 5 volts, el groc 12 volts, el taronja 3’3 volts i el negre és massa. A la segona foto podeu veure un connector estàndard de font de PC i la ubicació d’aquestes senyals. (he respectat el color original dels cables)

-També cal senyalar que la seva estètica no és del tot lletja, per tant no sobre una taula tampoc fa mal a la vista.

-Té uns complerts menús d’opcions, tant de hardware com de software.

Punts en contra de la seva tunejada com a consola domèstica:

-Preu dels seus jocs... Com us he comentat anteriorment, molts d’ells encara funcionen a les sales de màquines, per tant a part de no trobar massa varietat, els seus preus solen ser abusius...

-El soroll dels seus dos ventiladors és excessiu i si bé podem anul·lar-ne un o connectar-lo a 5 volts, el de la CPU millor no tocar-lo...

-Perquè ens funcionin els comandaments de Neo Geo o joystiks convencionals ens fa falta el “Jamma I/O converter” i això a part de més diners vol dir més “moguda” de cables...

Què és “l’I/O converter”?

Doncs bé, “l’I/O” és una plaqueta que serveix d’adaptador entre la Naomi i la nostra “maca” (recreativa) Jamma. Evidentment això es va fer per pensant en els salons recreatius i servia per poder connectar les modernes plaques de Sega a recreatives més velles. A nosaltres aquest adaptador ens permet treure senyals pels comandaments i RGB pel vídeo. A més, molts jocs ja ni engeguen si no detecten l’adaptador...

Bàsicament hi ha dos models de “I/O”, el de la pròpia SEGA (i la seva evolució directe) i el de Capcom. Els entesos diuen que el de Capcom és més fàcil de connectar i més funcional i per tant, em temo que també deu ser el més car... Es veu que el de Capcom ja treu el só amplificat i s’auto alimenta.

No sé molt bé com van els diferents models de les Naomi però hi ha algun model que té les senyals dels comandaments en la pròpia placa lateral de la consola. Aquests models de placa no necessiten “I/O” a no ser que el joc el demani.

Per si us pot interessar us adjunto el seu “pinout”:

En fi, torno a dir que no sé si val massa la pena tanta moguda per jugar a una Dreamcast, encara que també és cert que la recreativa... Sempre és la recreativa...

A continuació us mostro unes quantes fotos de la placa en qüestió perquè la conegueu millor:

Vistes externes de la placa: