God of War
Només un espartà gosaria desafiar al Deu de la Guerra
Realment costa trobar paraules per definir
aquesta Magistral obra mestra de la mà de Sony computer
Entertainment per la nostra estimada Ps2.
Des del primer moment que t’hi poses,
te n’adones compte de que no estàs davant d’un altre joc tipus “Devil May cry”.
Si que és veritat que al primer cop d’ull s’assembla, no obstant al cap de poc
de jugar-hi et dones compte de que t’has embarcat en una aventura èpica de dimensions inimaginables!!!
Gràficament és soberbi i això fa que l’aspectacularitat, acció i realisme siguin increïbles. Pocs
jocs del catàleg de ps2 el superen, possiblement només ho fa el seu predecessor...
Enemics colossals, escenaris increïblement
bells i ben realitzats, temps de càrrega quasi inexistents (almenys jugant des
de disc dur) i un personatge principal brutal i ple de sorpreses fan que en Bricoman l‘hagi escollit el millor joc de PS2 . A més, és un dels pocs jocs que fa suar la consola, ja que la pobra Playstation
va al límit per poder processar els seus descomunals gràfics...
L’únic fallo que li he trobat i això és perquè la Ps2 ja no pot donar
més de si (pobreta) són uns
petits parons/fallos gràfics que es produeixen en moments de grans moviments d’escenaris...
Tot i això, aquesta dada no molesta massa i és prou insignificant com per no
fer-li perdre enters al joc...
“Rintxolant el rintxol” al màxim, es
podria dir que no els hauria costat gens “currar-se” una miqueta més el Deu de
la Guerra, ja que des del meu humil punt de vista s’assembla massa a l’enemic
final del Zelda Ocarina’s Time...
La història en un cop de llança...
La nostra aventura comença quant en Kratos, un general espartà en un últim sospir en
una batalla amb sabor a derrota, s’encomana al Deu de la Guerra perquè l’ajudi en la seva comanda... aquest
moment és crucial a la vida del nostre heroi, ja que un cop guanyada la batalla
amb l’ajuda del Deu, aquest acaba el ritual i el converteix en el seu esclau a
la terra. En Kratos durant anys, és obligat a sembrar el terror i la guerra per tot el territori
grec... Fins que el destí i l’infortuni el porten a un poblet que l’hi és massa
familiar... Entre la bogeria i la ira, en Kratos mata a la seva esposa i la
seva filla assolint així un grau de bogeria brutal... aquest és el punt on gira
la truita, ja que el nostre desafortunat heroi se n’adona compte de que això no
pot seguir així i decideix declarar-li la guerra al mismíssim Senyor de la
Guerra!!!! Aquí comença la nostra història, ja que en Kratos haurà de trobar la caixa de Pandora per
poder fer-li front...
desenvolupament del joc vist a través
del casc...
aquest joc, si alguna cosa té és varietat i qualitat. Acció de joc a
raudals, argument i escenes animades de pel·lícula, puzzles súper ingeniosos i
el més important accessibles a tots els nivells de matèria gris... (Jo no és
que sigui tonto del tot, però és que a vegades els programadors ens regalen
cada puzzle tant il·lògic...). en fi, un joc que en cap moment permet que caiem
a la monotonia i que impressiona des del
primer moment... també cal citar els enemics, tant
els simples com els finals... No hi ha paraules per descriure’ls...
Advertiment d’en, l’escut a la mà dreta
a l’alçada del pit...
Aquest avís és per tots aquells que a
vegades juguin amb companyia de canalla (nebots, fills... Molts ja comencem a
tenir una edat...)
Aquest joc és tant violent com bo... Gràcies a Deu... I no el de la guerra (he,
he)... Aquest joc no es talla ni un pèl
en res, per tant precaució al jugar davant dels nostres petits... En molts
jocs, la protecció d’edat pot semblar desmesurada, però en aquest, crec que és
acertada...
Screenshots:
Tràiler i vídeo
Review By Bricoman