Resident Evil 4
Vida eterna! Realitat o somni? Umbrella Corporation, genètica
al servei del benestar.
Història:
Qui no coneix la mítica nissaga de Capcom batejada com a
“Survibal
Horror”.
Amb el primer de la sèrie per PSX vam entrar de ple en l’efecte “Resident Evil”. Un joc que
encara que copiava la forma del gran “Alone in The Dark” va aconseguir
que ens n’oblidéssim ràpidament del antecessor.
Joc que amb força dosis d’intriga, investigació i acció, uns
gràfics molt correctes per l’època, una banda sonora de luxe i algunes escasses
però magistrals escenes CG, ens transportava de ple en un univers incomparable
en un poblet perdut del “mitjà Oest” anomenat “Raccon City”.
Aprofitant l’èxit del primer joc, Capcom va llençar dues
entreges més de la saga que encara que s’anessin superant de qualitat corrien
el risc de caure en la monotonia. Capcom, conscient d’això va intentar girar la
tendència amb un “shooter” en primera persona anomenat “Resident Evil Gun
Survivor”. Aquest joc va passar sense pena ni glòria degut als seus gràfics penosos i a una
escassa jugabilitat. Després va arribar la GRAN Dreamcast i amb ella un
joc que va revolucionar la Saga. “Resident Evil Code Verónica” Un joc magistral
amb un argument rodó y uns gràfics que treien la son.
Amb la Ps2, Capcom ens va presentar un joc força correcte anomenat
“Dead
I’m”
que resultava ser la segona part de l’espantós “Gun Survivor” i un parell de
“paranoies” rares anomenades “Outbreak” que tampoc van tocar el cel.
Nintendo, gràcies amb l’acord d’exclusivitat amb Capcom per la seva
Game Cube, ens ha ofert els millors jocs de “Resident Evil” que existeixen fins
al moment. La reedició del primer Resident i el “Zero” són dos jocs exclusius de Game
Cube impressionants, amb una qualitat Brutal i respectant 100% l’essència de
l’original.
L’últim de la sèrie i amb versió per Ps2, degut a les seves
vendes, és el “Resident Evil 4”. Un joc COLOSAL en tots els sentits. Tot seguit, anem a detallar-lo una
miqueta.
Detalls:
El R4, és un joc enterament recomanat per tota persona aficionat als
videojocs. Una obra d’art feta joc que no deixa indiferent a qui hi ha jugat.
La trama té lloc en un poblet camperol molt pintoresc, que segons
diuen pertany a Espanya. Evidentment els habitants són una miqueta especials i
actuen d’una manera, que diem... rareta.
Tot el joc: Els personatges, tant els principals com els secundaris,
els nuclis poblats, les cases, el paisatge... TOT esta detallat amb gran esmena.
Gran qualitat de detalls i sobretot un efecte de realisme impressionant. El joc
ens durà a escenaris tant inversemblants com un poblat, unes mines abandonades,
pantans, un llac, una illa, els clàssics laboratoris, etç
El joc presenta una gran quantitat d’escenes animades d’una qualitat
dignes de “Hollywood” que aconsegueixen posar-te dins l’argument de tal manera
que sembla que ho estiguis visquent...
Els enemics són terrorífics i n’hi ha alguns que aconsegueixen gelar-te l’ànima. Sense anar més
lluny us detallo un exemple: Hi ha uns mutants que tenen un respirar súper
profund i asmàtic. Els sents només entrar la zona, doncs creieu-me, no
descanses fins que els has trobat, matat i t’has allunyat per si es tornen a
aixecar...
Us tinc que reconèixer que amb el Resident Evil 4, jugant ales
fosques i amb un volum acceptable ... He passat por, allò que entra
la dona de sobte per dir-te alguna cosa i el cor et fa un sobresalt enorme...
En definitiva, no tinc més paraules per definir-lo: Genial,
detalladissim, argumentalment molt correcte i amb una varietat i durabilitat
per estona. Només li podem retreure que es una mica massa “americà”...
Una dada curiosa: El joc no esta doblat (si traduït), tot i això els enemics es “caguen”
en els nostres familiars en espanyol o sigui que els japonesos ja saben
expressions mítiques com: “...cabrón, te voy a matar...” o “...morir es
vivir...”
Sistema de joc:
El sistema de joc no presenta massa dificultat. Els primers cops de jugar, ens
hem d’habituar a la nova vista en “semi primera persona”, una vista en tercera
persona que passa automàticament a “primera” al apuntar o observar. Una vegada
habituats a la vista, la resta és pur plaer, accions intuïtives i combinacions
força simples... L’important per poder gaudir d’un joc sense haver d’estar
pendents del comandament.
La major part del joc és en format “Resident” de tota la vida
(caminar, explorar i disparar), tot i això, ens trobarem amb escenes d’acció en
les que haurem de prémer unes combinacions en el moment just. També hi ha inter
actuacions amb personatges secundaris i canvis de paper. Res de nou al gènera
però molt correcte
Screenshots:
Frikades:
Resulta que per la versió de Game Cube, Nintendo va treure una
consola especial. Una Game Cube platejada i amb el logo del joc a la tapeta
central.
Una altre curiositat és el comandament especial en forma de moto serra que, a part de
xulo i friki, no serveix per res més, ja que al cap d’una estona de jugar-hi et
ve al cap la pregunta: “...Què estic fotent?”
Videos:
Review made in Bricoman.