Dead or
Alive 4
Qui no coneix
la mítica saga de lluita “Dead or Alive”?
La historia comença l’any 1996 quan Sega va llogar la llicència de la seva placa “Model 3” a una companyia anomenada Tecmo perquè presentés un arcade de lluita 3D capaç
de trencar els motlles i que ràpidament es va fer un forat dins en el sector.
Aquest joc, a part de ser tècnicament molt correcte presentava varies novetats
al genera que el van fer únic... Una de les novetats eren els seus “rings”: Els
quadrilàters tenien zones minades “Danger Zones” a on al caure desplomats els lluitadors, explotava i
aquests sortien rebotits pels aires, això dotava al joc d’una acció i
espectacularitat mai vistes en aquest tipus de jocs. A més, en un dels
escenaris, “El Pont”, es podia tirar al contrincant al riu i seguir-lo per continuar lluitant
allà... Una altre innovació, menys important però més recordada... Era que les
lluitadores femenines lluïen un sinuós moviment de
pits... I això a part de realitat, donava al joc
un carisma especial...
Pel que fa a la resta, el joc complia
a les mil meravelles les exigències del genera: Lluitadors carismàtics i ben
realitzats, escenaris molt bonics i cops contundents.
Vídeo de l’arcade original
La saga va continuar amb varies seqüeles
per consoles domèstiques, les quals s’anaven superant en qualitat i detall. Es
va millorar moltíssim el modelat dels lluitadors, van explotar al màxim l’efecte
del “multiescenari”... Això del “multiescenari” pels que no ho hagin vist mai, és un
efecte que Tecmo ja ens va ensenyar en la seva primera entrega i que es basa en que si colpeges
a un lluitador en depèn quina zona del ring, aquest caurà en un altre escenari
correlatiu i nosaltres el seguirem per continuar lluitant allà... O sigui que
podem començar a lluitar en un pont i acabar al bell mig del riu o començar a
les teulades i acabar a peu de carretera passant per varis nivells de teulades.
Tot un acert que va marcar el futur de
la sega. La tercera part del joc no va suposar
cap novetat important respecta a les anteriors versions: Nous lluitadors,
relatius millors gràfics, més fèmines i millor realitzades, més escenaris amb
“multiescenaris” i poc més... Coincidint amb que la saga havia
caigut en una espècie de “monotonia/oblit”, la gent de Tecmo es va treure un as de la mànega i van crear
un simulador de boley amb les noies de la sèrie, que de fet, ja s’havien
convertit en tot un referent del joc... Això ha fet que molta gent recordi més
a la saga pels patrons de les lluitadores que pel propi joc... I el clímax
indiscutible ha arribat amb la recent segona part de l’esmentat joc de boley i
els seus impagables extres... Redèu quins patrons...
Però bé, tornant als orígens i
centrant-nos de nou en el joc de lluita... Us explicaré el meu punt de vista de
la quarta entrega de la sèrie. Coincidint amb la recent adquisició d’una X-Box
360, m’he comprat aquest joc de segona mà. El vaig comprar bàsicament per
col·lecció, ja que els tinc tots, ara bé un cop jugat... Tinc la necessitat de
fer-ne un review. El joc ja porta força temps al mercat,
ja que va ser un dels primers títols per la 360, no obstant és una molt bona
opció per tots els amants dels jocs de lluita. Mentre que tot el món va parlar en el
seu moment ( i jo m’incloc) del Virtua Fightr 5 i la seva majestuosa qualitat,
aquest DOA 4 va caure
una miqueta en l’oblit i no entenc el perquè... Concepte de joc: Aquest és l’apartat en que el joc
passa més desapercebut, ja que no aporta massa novetats. Tampoc li fa falta
més, ja que quasi ho té tot... Un joc de lluita amb 17 lluitadors, escenaris
variats, cops i tècniques contundents, varis modes de joc, inclòs l’online,
teatre, cinemàtiques i altres apartats visuals, ... Jugabilitat: Personalment, la jugabilitat dels Dead or Alive sempre m’ha agradat, ja que és una
mica més complerta que en els Virtua Fighter i un xic més senzilla que els
Tekken... Vaja que és un entremig. Controls fàcils d’utilitzar i una resposta
de moviments molt fluida i ràpida. Gràfics i detalls de joc: Què dir de les consoles de nova
generació? Uns escenari exteriors increïblement bells i plens de detalls que
fan que de ven segur quedem esma perduts mirant-los mentre la consola ens colpeja
sense pietat... Els primers combats costa de guanyar-los... Escenaris variats i molt ben
detallats. Destacar l’escenari de “Las Vegas” a on lluitem enmig del trànsit. Els canvis d’escenaris
“Multi pantalla” estan molt ben realitzats i no tallen en cap moment l’acció
del combat. L’efecte d’aigua i llum és grandiós... L’única pega que se li pot
retreure és la “interactuació” amb el medi, m’explico, hi ha escenaris en els
que hi ha animals pel mig i ni s’immuten si els hi passem pel costat o si els
toquem. De la mateixa manera l’efecte de caminar per dins l’aigua no esta massa
aconseguit, ja que els esquitxos deixen molt que desitjar... La resta,
fantàstic, els escenaris externs són fenomenals i els interiors compleixen bé. La lluitadora final, encara que recordi
una mica massa a “Dural” del VF esta molt ben realitzada en una semi transparència molt
aconseguida i sobretot, el punt fort son els seus cops rotllo “Matrix”. Resumint, com ja és habitual en
aquesta nova generació, aquest és l’apartat més lloable de tots... pur espectacle... Screen shots:
Valoració final: Encara que segurament aquest joc no
passarà a la historia com el millor del seu genera, ja que el VF 5 ja el supera
en varis apartats, aquest Dead or Alive 4 és un GRAN joc de lluita i encara que va ser dels
primers a sortir per la 360 és una opció més que aconsellable per tots els
amants de la lluita. No m’agrada posar notes, ja que això és molt personal però
crec que d’un 8’9 no baixaria... Per tant, el recomano a tots aquells que
tinguin la 360 i vulguin un joc senzill però preciós... Review made in Bricoman. 
Un parell de vídeos que parlen per si sols
Vídeo
