Quant el món no va saber veure la teva bellesa interior...
Amics meus, vivim en un
món en el que sovint les lleis de la lògica es veuen difoses per casualitats,
favoritismes, interessos y altres accions que escapen a la ment d’una persona
corrent però que afecten a l’interès de ments corruptes i amb ànsies de
poder...
Després d’aquesta intro
tant transcendental que entreveu la meva manera de veure els interessos
comercials, us parlaré d’una consola que per mil i una desgracies , va ser el
bufó de la cort a mig món durant el regnat de les 32 bits i que ara, gràcies a
Deu i al pas del temps s’està transformant en un autèntic referent pels
col·leccionistes.
Senyores i senyors...
Amb tots vosaltres...
Sega Saturn
Consola creada per Sega l’any 1994 amb l’ànim d’apaivagar
l’increïble èxit de Nintendo i
la seva colossal Super Nes que deixava entreveure una més que clara debilitat
de la companyia de l’eriçó blau...
La Saturn va néixer
arrel d’uns experiments fallits per intentar potenciar l’antiga consola de la
companyia, la Megadrive i així guanyar la batalla dels 16 bits.
Va ser a llavors quant
Sega va veure que tenia que passar de nivell per poder fer front a un enemic
tant ben posicionat. Els enginyers de la companyia nipona es van posar a fabricar
una nova consola sobre una base de 32
bits reals (no com el xampinyó màgic)
i ens van oferir una consola de veritat, una consola amb un potencial enorme que ni ells van saber esprémer...
Aquí comença una
història plena de mala sort, polítiques exclusivistes i penúries que van portar
a la Saturn i als seus creadors a ser la riota de la majoria de
jugadors mundials. A aquesta mala sort, hem de sumar-li el cop d’afecte de la
seva competidora directe, que en contra del que semblava, no va ser Nintendo,
sinó Sony, una companyia que portava molt temps armant-se a la
reraguarda i que va contra atacar amb una potentíssima consola que va escombrar
del mapa tot el que trobava per davant... I amics meus, la Saturn hi era ...
Va resultar que la Playstation
de Sony es va guanyar no sols la confiança dels consumidors, sinó que també la
de les principals empreses de software i programació, que objectant que era més
fàcil de programar que la consola de Sega, es van bolcar plenament en el
projecte del senyor “Sonymoto”.
Sega es va quedar sola, tot i això guardava un “as” a la
mànega... L’esmentat “as” era les llicencies dels principals jocs que
triomfaven a les sales recreatives del moment, ja que de la majoria n’era
propietària...
Amb això, no és
d’estranyar que la principal virtut de la Sega Saturn van ser les conversions
de les seves recreatives punteres...
Després d’uns inicis
plens de ombres per les presses i perquè no, un excés de confiança... Ens va
brindar jocs impressionants i tècnicament impecables, llàstima que va ser pocs i van arribar tard...
La Sega Saturn a Europa
va ser una consola capaç del millor i
del pitjor. Contradicció que va ser
clau en el seu fracàs europeu. La gent de Sega van ser capaços de crear joies
increïbles del calibre de “Sega Rally”, “Virtua
Fighter 2”, “Last Bronx”, els Panzer Dragon amb el clímax en la seva tercera part, el gloriós “Nights”, el
“Deep Fear” i un llarg etcètera... Per un altre part, ens van
obsequiar amb unes “llesques” injugables com ara: “Virtua Fighter”, “Daytona USA”,
“Manx TT” i altres...
A més, tampoc va ajudar
gens que els jocs programats per altres companyies deixaven molt que desitjar i
els que sortien per multi plataforma deixaven a la saturn el ridícul més
grotesc mai imaginat... “Tomb Raider”, “Wipeout”, “Pandemonium”, etç...
Amb tot el que us he
explicat fins el moment, no és d’estranyar que la Saturn sigui l’aneguet lleig, però molt lleig de la generació 32bits, no obstant hi ha dades que no
deixen indiferent: A Japó, país natal de la consola, les vendes de Saturn i
Playstation no estaven tant desigualades com a la resta del món. Què passava a
Japó? La gent era més rara o és que allà Sega no era la mateixa que a la resta
del planeta?
Aviat vam saber que
multitud de jocs boníssims no sortien de la illa o com a molt arribaven a
Estats Units. Amb el temps i amb una visió global podem entendre que Sega no
apostés pels països on havia perdut la batalla, tot i això els que érem
milicians seus ens vam sentir
“dessebuts”.
Resulta que a Japó la consola venia el que no venia a la resta del món i per tant les
companyies programadores es van bolcar en ella i van treure jocs realment
impressionants. També hem d’admetre que molts jocs tenien una estètica “massa
japonesa”, no obstant, molts altres haurien triomfat a Amèrica i sobretot a
Europa on anàvem més escassos que enlloc...
Una altre dada interessant per entendre la glòria que aconseguir aquesta
consola a Japó, va ser gràcies als seus accessoris diversos, en especial a les
extensions de memòria RAM que transformaven
la consola en una autèntica recreativa 2D. D’aquesta manera tenir una Saturn era sinònim de poder gaudir de jocs
2D a un nivell que mai s’havia aconseguit (salvaguardant la Neo Geo) i que
deixava a la Psx en clar desavantatge. Així va ser com monstres de la mà de SNK i Capcom van
veure la llum i van potenciar la consola fins a límits insospitables... (Marvel Vs Street Fighter, Metal Slug, Dungeons
& Dragons, els King of Fighter’s, etc...)
També és una dada per remarcar
que el mercat japonès de Saturn va tenir els primers jocs amb cara i ulls denominats per adults
(picants perquè ens entenguem): aventures visuals, jocs de rol, galeries de CG,
etc... Ja sé que no es una dada molt rellevant ni de suma prioritat però això
volia dir que la Saturn, no només era una joguina per a nens,
sinó que el fenomen començava a moure gent de totes les edats...
Tal va ser l’èxit de Saturn a Japó que
varies companyies van comprar llicències a Sega per poder crear les seves pròpies
Saturn’s. Aquest va ser el cas de Victor, Samsung i Hitachi.
Victor i Samsung es van limitar a treure reedicions de la consola
amb alguna petita millora no massa rellevant, però el cas de Hitachi va
ser diferent. Hitachi va anar més enllà i va crear un centre multimédia
amb la base d’una Saturn.
Models de
Victor i Samsung:
Gloriosa
Hi-Saturn d’ Hitachi
Com podreu veure en el
mini reportatge següent, la versió d’Hitachi podia incorporar entre altres funcions:
karaoke, pantalla LCD i fins i tot navegador GPS... Increïble!!!
Versió Karaoke
Versió GPS
Vídeo
També es d’agrair que la
mateixa Sega fes alguna reedició de la consola com és el cas de la “Skeleton saturn”
Arribats a aquest punt del
reportatge només ens queda reflexionar
en què hauria passat si Sega s’hagués mullat una miqueta i hagués exportat a la
resta del món el material que tenia a Japó, segurament que la historia de la
Saturn hauria estat... Simplement “Diferent”. Mala nota
per Sega i la seva política i admiració i respecte per la nostre estimada Sega
Saturn!!!
Característiques tècniques de la Sega Saturn:
CPU Principal: 2 x 32bit RISC SH2 (28.6 MHz, 25MIPS)
32bit RISC SH1 (20 MHz)
So: 16bit CISC 68EC000 (11.3 MHz)
Memòria:
Ram principal: 2 Mb
CD Buffer: 500 kb
Vídeo RAM: 1.5 Mb
IPL ROM: 500 kb
Àudio RAM: 500 kb
Backup RAM: 32 kb
Imatge: resolució de 320x224, 640x224 ó 720x576
pixels
Profunditat de color de 24 bits ( 16,77 milions de colors).
Doble frame buffer de 256 kb per transformació d’sprites.
So: 32 canals PCM y 8 FM
Mostra de 16 bits, 44.1 kHz màxim.
Processador de senyal digital (DSP) d’àudio
Unitat de CD: doble velocitat (300 kb/s)
Capacitat CG: 500.000 polígons/s (200.000 amb mapejat de textures)
Mapejat de texturas Wire Frame
Sombrejat plà, Sombrejat Gouraud .
Scroll: 5 pantalles (Escalat, Rotació, Ampliació i Reducció)
Principals perifèrics de la consola de Sega:
Oficial, memory card
per augmentar la memòria de dades de la consola.
Oficial, pistoles per
jugar a jocs de tir.
Oficial, volant per
jocs de conducció.
Oficial, arcade stick per
jocs de lluita.
Oficial, arcade doble
stick per simuladors de vol.
Oficial, comandament
analògic especial pel “Nights”.
Oficial, Targeta
gràfica per veure pel·lícules en format
“video cd”.
No oficial, adaptador per
jocs d’importació.
No oficial, la mare dels
ous. 4 en 1, memory card, expansió de 4MB, “Free Región” i gestor de
trucs. Un aparell enterament recomanable...
Jocs
indispensables: (al meu entendre)
Nacionals (PAL) Japonesos o
Americans
-Sega Rally
-Dead or Alive
-Saga Panzer Dragon
-Deep Fear
-Saga Clock Work Knight
-Metal Slug
-Nights
-Dracula X
-Shining Force III esc 1 -Shining Force III esc 2 y 3
-Exhumed
-Dragon Ball Shinboutohen
-Virtua Fighter 2 -Marvel
Vs Street Fighter
-Last Bronx
-Dungeons & Dragons
-Fighters Megamix
-Cyberbots
-Saturn Bomberman -Neon Genesis
Evangelion
-Guardian heroes
-Grandia
-Die Hard Arcade -Samurai
spirits IV
-Steep Slope Sliders
-radiant Silver Gun
-Street Fighter Alpha 2
-Street Figter Zero 3
-Athlete Kings
-Megaman X3
-Resident Evil
-Dark savior
-Daytona Usa C.E
I com a
curiositat: Street Fighter the Movie, per riure una
bona estona amb els col·legues...
Dono les gràcies honestament a totes les webs on he agafat informació i alguna que altre foto...
