NEC SUPERGRAFX
Hola amics,
encara em tremolen les cames de la sensació d’aguantar i jugar a una consola
tant exclusiva i amb tant de mite... La germana gran de la Turbografx (Pc Engine) i que fins i tot un dia va gosar desafiar la totpoderosa NEO GEO...
El company “Vegeta” em va dur aquesta joia juntament amb un bon
grapat de jocs i el “CD ROM 2” avariat per veure si li podia arreglar... Creieu-me, dedicació i amor no
n’han faltat per part meva, ja que aquesta consola no es veu tots els dies...
Per sort, vaig poder-la arreglar i “catar-la” a consciència, cosa que em
converteix en un dels pocs afortunats que han jugat amb aquesta meravella de NEC...
Indagant una miqueta en el
passat
La història comença a finals dels
vuitanta, quan la companyia japonesa va creure que ja era hora d’evolucionar la
seva PC Engine i potenciar-la perquè pugues competir de tu a tu amb les recents
aparegudes Megadrive i Super Nes. No obstant la ambició de Nec anava més enllà i fins i tot pretenien
rivalitzar amb la Neo Geo de SNK. La consola tenia 16 bits i tècnicament no diferia molt de la PC Engine.
La lloança més destacable era l’augment de Ram respecta la seva germana petita, només la quadruplicava... Un altre dada interessant és que portava un segon xip gràfic amb RAM pròpia que
juntament amb l’original podien mostrar en pantalla un segon pla de
profunditat. Fins aquí podem entendre que les expectatives de NEC fossin
brutals.
En el següent vídeo podeu veure els
dos plans de profunditat esmentats.
Vídeo
No obstant, la consola no va coallar
el que s’esperaven i amb la sortida al mercat de la Super Nintendo, la
Supergrafx va caure ràpidament en
l’oblit... La consola quedava obsoleta i ni la seva descomunal RAM ho podia
dissimular... Només van sortir set jocs específics per ella i els futurs projectes de crear jocs
amb cd que aprofitessin la seva potència es van quedar pel camí...
Per sort la gent de NEC la varen fer
totalment compatible amb els “Hu-Cards” de la PC Engine originals així com els jocs de cd a
través d’un adaptador anomenat “CD ROM 2”.
La resta de la història suposo que ja
us la imagineu... Fracàs com un temple, poques unitats i... Evidentment, avui
en dia una GRAN joia per tota col·lecció...
Imatges de
l’embalatge, manual, jocs, etc...
Caixa original de la
consola
manual en perfecte japonès i amb un toc especial que només ells saben
donar-li a les coses...
jocs que he tingut el plaer de provar
Curiositats sobre dos d’ells...
Amics, heus
aquí un joc mític amb una presentació increïble. Caixa doble i “Hu-Card” al límit de
la seva capacitat...
L’ “Street Fighter Champion Edition” versió Pc Engine. Una obra mestra si tenim en compte les limitacions de la consola
i del seu sistema d’emmagatzematge... El joc no arriba a la qualitat de les
seves competidores de 16 bits però es defensa molt i molt bé. Un exemple de les
meves paraules: A l’escenari d’en Ken, la barca de l’esquerra, tant a la
Megadrive com a la Snes es mou per simular les ones, aquí no, esta quieta
formant part d’una foto del fons... Salvant molts d’aquests insignificants
detalls, el joc no perd gens de qualitat. Una autèntica joia per tots els
posseïdors d’una Pc Engine.
Com podeu veure a la tercera foto, la “Hu-Card” esta una
mica “Kit-Car”... he, he... es que sinó no els cabia el joc
L’altre curiositat és un joc frik, que te frik, que te
frik...
“Strip Fighter II”
Sota aquest
nom tant suggeridor, s’hi amaga un joc de lluita de noies tant dolent com les
seves caràtules... No obstant, no és d’estranyar que en aquella època causes
furor ja que aquesta classe de joc no abundaven... Lluitadores en roba interior
o amb atacs a “Teta” neta són algunes de les sorpreses que ens esperen en tant
suculent “Hu-Card”...
Vídeos de la “meravella”
Frontal amb
port de comandament i un “expansion” per a perifèrics. Laterals, amb
la entrada de corrent i sortida de vídeo. Part de darrera amb el “Mega” connector i el selector de “Turbografx o
Supergrafx”, curiós interruptor que canvia el mode de la consola... no sé molt
bé perquè serveix però suposo que deu millorar la compatibilitat dels jocs... A la secció de “Dresvirgar consoles”
podeu veure el seu desmuntatge... Bé, després de testejar a fons la Supergrafx amb els jocs que
m’han deixat, us haig de dir que tècnicament la consola m’ha decebut força...No s’acosta a la Neo Geo ni en broma i és més, no crec ni que arribi al nivell de
la Super Nintendo... Té una paleta de colors força
reduïda, es diu que té 513 colores però realment no els he sabut trobar... Els gràfics, encara que els
“sprites” tinguin un tamany considerable, estan formats per uns píxels mal
definits... no sé si m’explico correctament... Possiblement tot sigui problema
dels colors. Els segons plans de profunditat del “Ghouls’n’Ghosts” són realment sorprenents, però no és suficient. Els
jocs són bons però es troba a faltar una mica més de qualitat i potencial. El
“CD ROM 2” és força lent de càrrega, per la resta tampoc puc opinar molt, ja
que només he provat un “Dragon Ball” una miqueta curiós... El joc esta ple d’intros però el
joc en sí és una mica “Frik”... Conclusió: Una consola que m’agradaria posseir. Encara que tècnicament m’hagi deixat
força fred, el seu “glamour” i les seves unitats la fan una joia en majúscules
per qualsevol col·lecció...
-Document “PDF”
amb un reportatge de la seva presentació. Clic aquí Reportatge By Bricoman. Entrem de ple en una nova
dimensió... La joia detallada
CD ROM 2 al detall
Vistes internes del “CD ROM 2”
Avaluació Final
Vídeo de funcionament
Miscel·lània
Reportatges & Seccions