Tokio: ciutat
Friki
Si optem per
generalitzar Japó com a país dels videojocs, Tokio sens dubte seria el seu punt àlgic. Botigues,
sales de joc, publicitat, els metros, cartells, etç ... Tot té un aire
innegable a videojoc o manga.
Súper mercat decorat (Kamakura)
Fleca decorada (Nippori)
Sens dubte, el
clímax total es troba a Akihabara, “Electric Town” .Allà és on es troba el famós carrer de pelegrinatge
per tots els aficionats al manga i els videojocs. Sega World, Taito Station, botigues
especialitzades en manga de més de set plantes, botigues de videojocs nous i
retro, etç... Senzillament increïble, s’ha de veure per creure...
Dos de les incomptables “noia anunci” de botigues manga...
Interior d’un Taito Station de cinc pisos:
Interior d’un Sega World de set pisos: Amb angoixa a l’ànima,
us haig de dir que els Sega World ja no són
el que eren. La única novetat “made in Sega” important que hi ha és el Virtua Fighters 5, el demés són màquines d’altres
companyies, jocs de taula d’estratègia, escurabutxaques estranyes del “Devil May Cry” i unes novedoses cabines que
realment són impressionants. Aquestes cabines tenen forma d’ou i
dins hi ha una pantalla en format “Imax” que envolta el jugador completament.
La cabina, al mateix temps, segueix el desarrollo del joc amb moviment propi.
Una autentica passada. A més en una mateixa sala hi ha vàries cabines i es pot
jugar entre elles en xarxa. Sento la qualitat del vídeo... Però tampoc tornaré per fer-ne un altre...
Com podeu veure a la foto següent, entrar en una botiga d’aquestes implica quedar
amb una cara així... Impressionant!!! Encara que
realment el tema retro no estigui tant de moda a Japó com a d’altres països,
algunes peces es consideren d’autèntic col·leccionisme: Ja us he comentat que a mi el “SNK Vs
Capcom Chaos” em va costar 15.000 Yens, però espereu a veure això... Un joc de Super
Famicom edició especial pot valer 690.000 Yens!!!! Un Metal Slug X de AES, 128.000 Yens... quasi res... Una cosa divertida
d’una botiga d’aquestes és que veus aparells molt difícils de veure a occident: Virtual boys a pilons, Multimegas,
Twin famicoms, etç... i inclòs... això: Un mòdem per la Megadrive¿?¿?¿?¿?¿? No sabia ni que existís... Bé, espero que
us hagueu pogut fer una petita idea del que és la part friki de Tokio, òbviament fins que s’hi va i es veu amb els
propis ulls és difícil d’entendre i creure... A continuació us deixo amb una
mini miscel·lània de fotos i vídeos frikis... vídeo
Y per acabar la festa, una curiositat: Perdut enmig d’una
munió de gratacels, en vaig trobar un que em recordava molt a alguna cosa... Realment, hi haurà “algo” d’inspiració?? 
Ara, centrem-nos a Akihabara per les seves botigues de videojocs retro!!!
