Virtua Fighter
De la ficció a la realitat...
Hola companys,
si alguna cosa déu el món dels videojocs a Sega és la seva incursió i investigació en el camp
dels gràfics en 3D. Tal era la seva preocupació i innovació en el tema que per
crear la base e la seva recreativa “model 1” van comptar amb l’assessorament
tècnic de representats de companyies aerospacials de renom amb la finalitat de
millorar l’efecte 3D en els nous jocs poligonals que la companyia estava
desenvolupant i que encara sense saber-ho crearien les pautes a seguir...
El “Virtua Fighter” es pot descriure com el primer joc
de lluita 3D creat per una companyia de software i això fou a l’any 1993 quant els nostres ulls van quedar glaçats al
veure com uns personatges “fets de recuadres” es liaven a patacades en una
recreativa de d’última generació made in SEGA... Aquí va començar una nissaga de
jocs que superant inclòs la crisi financera de la companyia han aconseguit
arribar fins avui amb una cinquena entrega que només es pot etiquetar de
“MAGISTRAL”.
Els orígens
El “Virtua Fighter” va sortir per la placa recreativa de
SEGA “model 1” de la mà
de l’equip de programació “AM2” i sota la tutela del gran Yu Suzuki. El concepte de joc era súper nou i
no va deixar a ningú indiferent. Un joc de lluita amb personatges poligonals
totalment en 3D. D’aquesta manera el joc aconseguia una sensació de realitat
fora de l’abast de les recreatives existents...
Si bé alguns el van criticar de
senzill en matèria de moviments i combos, no se li pot negar que va obrir la
“Caixa de Pandora” mostrant al món un tipus de joc innovador i amb unes
possibilitats infinites...
Les versions i conversions
Bé, aquí n’hi ha per tots els gustos,
ja que fins arribar a la actual cinquena entrega, el joc a passat per varies
consoles, amb diferents subversions i diferent sort...
La primera entrega per consola
domèstica va ser la versió per Mega 32X, de fet, aquest joc juntament amb el “Virtua Racing” van ser les principals armes de
màrqueting que aquesta consola posseïa. La seva qualitat era més que acceptable
si tenim en compte que aquella època les 3D en consoles era ciència ficció.
Bons gràfics i colors impressionants per possiblement el millor joc de 32X.
Un cop finalitzada i presentada la
versió per 32X, Sega va paralitzar el món amb la noticia de que estava programant un “VF” per
la Megadrive... Si que va ser certa la noticia
però les tres dimensions ni en broma, doncs la consola de 16 bits no tenia
potencia suficient per fer moure un joc d’aquestes característiques. Van treure
un joc de lluita en 2D de dubtosa jugabilitat basat en la futura segona part de
la saga...
Amb la sortida
al mercat de la Saturn van venir bons aires pel Virtua Fighter, encara que també és cert que entre
invents estranys i presses quasi que només es pot destacar el “Virtua Fighter 2”.
Les presses per treure un joc de
lluita 3D per la Saturn abans de l’imminent sortida del Tekken per la competència de la mà de Namco, va fer que SEGA fes una de les seves majors
“cagadas”...
El primer Virtua Fighter per la Saturn
va ser una vergonya brutal. El mateix joc de
32X una miqueta netejat i sense cap novetat... un joc que només sortir va ser
la riota dels seguidors de SONY... Per intentar pal·liar el problema, Sega va llençar una versió millorada anomenada “Remix” en el qual se li van afegir textures als
lluitadors, no obstant, no va coallar massa bé ja que continuava sent simple i
no arribava ni de bon tros a la majestuositat de l’arcade original...
Por sort pels
usuaris de la Sega
Saturn, la pròxima entrega
seria el Virtua
Fighter 2 i aquest joc si que
va tornar l’esperit que es mereixia la saga. Un joc increïble, amb una nitidesa
i uns gràfics al nivell que la Saturn es mereixia... A més es van incloure dos
nous lluitadors: Lion i Shun.
Un cop tocat
el cel amb aquesta segona entrega, Sega es
va marcar un parell d’invents estranys que si bé no són indispensables si que
resulten divertits i curiosos.
El primer va
ser el “Virtua
Fighter Kids” un joc en el
que els lluitadors del “VF 2” lluïen un “look” que estava molt de moda en
aquells moments... El joc no és un deu gràficament ni jugablament però resulta
realment divertit.
El segon
invent va ser el “Fighter’s
megamix” joc a on es
barrejaven lluitadors de varis jocs de Sega,
inclòs el Daytona USA com si d’un “King of Fighters” es tractés. No és que el
joc es pugui considerar una continuació de la saga ja que no ho és però si que
resulta un bon joc i un joc enterament recomanable. Això si, va perdre la
nitidesa del “Virtua Fighter 2”.
La següent
entrega va ser per la Dreamcast. Aquesta
consola només va tenir un joc de Virtua Fighter però realment va suposar un
SALT evolutiu increïble. El Virtua Fighter 3 de
Dreamcast va ser i continua sent un joc brillant es miri per on es miri. En
aquesta ocasió es van adjuntar a la festa dos personatges més: taka Arashi i Aoi.
La quarta
entrega de la saga no va poder sortir per cap consola de Sega, ja que la companyia havia fet fallida i només
programava al millor postor... en aquest cas van ser els usuaris de la Playstation 2 els que van poder gaudir d’un molt bon i
evolucionat “Virtua
fighter 4” en dos versions, el
normal i una reversió anomenada “Evolution” en la que s’incloïa un personatge
més: Les incorporacions van ser Lei Fei, Vanessa Lewis i Goh
(evolution).
Y finalment,
de recent aparició en Ps3 i Xbox 360... el millor joc de Virtua Fighter de la història, un joc que fins i tot podria fer
ressorgir Sega de les cendres y tornar-los a col·locar
en el més alt dels salons recreatiu... Una autèntica obra d’art feta videojoc:
Disseny de personatges, moviments i combos, escenaris i gràfics de fons, tot,
absolutament tot és perfecta... La bellesa feta joc i tres personatges nous: El blaze, Eileen
i Brad Burns.
Unes imatges valen més que mil paraules...
Increïbles efecte de l’aigua a l’escenari de les
ruïnes.
Escenari de “Tokyo street” realitat sense igual i
uns efectes de pluja magistrals...
“The waterfalls” un dels escenaris més bells
vistos en un joc...
“El jardí del temple”, sublim...
El vestit negre de Sarah Bryant, sigui curt o llarg...
Review
made in Bricoman. Vídeos de l’evolució