Nintendo Virtual Boy
Senyores i
senyors, en Bricoman ha tingut la oportunitat de provar un invent realment
curiós i estrany.
En primer lloc,
voldria donar les gràcies al meu bon amic “Marc Fox” per deixar-me “testejar” i
desmuntar aquesta joia inigualable.
Reconeixement
El VIRTUAL BOY va ser creat per Nintendo l’any 1995 amb la intenció de
dur els videojocs a un món 3D de realitat virtual. Es van equivocar en el
concepte y la tendència, tot i això, Nintendo la va “cagar” amb estil...
El Virtual Boy era una consola de 32 bits que
gràcies a un complicat mecanisme intern i a uns efectes òptics molt bons va
conseguir transportar al jugador a un món amb tres dimensions.
Us haig de dir que a la primera
partida sembla estrany i molt ijugable, però després de la toma de contacte es
fa terriblement irresistible. És molt divertit i a més a més aconsegueix una
sensació de profunditat inigualable.
Els gràfics són molt simples i en
monocolor, tot i això estan ben animats i es mouen bé. Per entendre’s, seria
com un Game Boy amb “sprites” més grans
i en 3D.
Gràfics
Perdoneu la penosa qualitat del vídeo, és molt difícil gravar bé la
sensació que hom experimenta al posar-se dins de tal peculiar periscopi,
creieu-me, realment és molt atractiu.
Tot i això, el Virtual Boy va ser un fracàs enorme de la
companyia japonesa. El seu tamany: massa gran per ser una portàtil i massa petit i estrany
per ser domèstica. La seva complicada
composició interna: massa cara de
fabricació per depèn quins països...
La colocada: al cap de mitja hora de joc, la sensació és igualable a
un mareig compulsiu o a una sobredosis de “Colacao”. La simplicitat dels seus gràfics i concepte: A un pas de la Playstation i la Saturn, la gent preferia
la potència gràfica i la diversió.
En fi, una consola per la història
dels fracassos i que com en la majoria de casos, aquest fet ha potenciat el seu
valor i el seu col·leccionisme. Una joia per tot amant de les consoles.
Detall de la caixa i manuals:
Detall del comandament i les seves
peculiaritats:
El comandament
recorda la forma del de N64 i té la peculiaritat de que porta la alimentació
incorporada. Com que el Virtual Boy va ser creat com a consola portàtil, porta
les piles en el mateix comandament, sis piles AA, quasi res... No obstant,
mitjançant un adaptador s’hi pot connectar el transformador de corrent de la
Super famicom.
Jocs que he provat:
He tingut la
sort de poder provar força jocs, entre ells el mític “Mario Tennis”, el joc més venut d’aquesta consola i realment un
joc molt entretingut i divertit.
Format de joc:
Forma i connector del cartutx:
La opinió de’n Bricoman: Una consola extravagant que sorprèn per la seva
qualitat i que t’acosta com cap altre consola ha aconseguit a les tres
dimensions. S’ha de respectar i no s’ha de criticar sense haver-hi jugat. Una
experiència única...
Una opinió sincera: Un aparell estrany que resulta divertit en un primer
moment, però fa la pinta que ha de cansar molt.
Reportatges & Seccions