THE
WOMAN POWER

En el món dels
videojocs existeix un tòpic que reitera que és un món exclusiu de nois.
Avui dia, gràcies a Déu, aquesta
maleïda idea esta canviant i cada cop són més les noies que s’interessen pels
videojocs.
Ja no es fa estrany veure una noia
encarregant una novetat en una botiga, comprant jocs o jugant a les consoles de
mostra.
També, on ha canviat és a les sales de
màquines. Fa deu anys si es veia a una noia jugant a una recreativa de la
tractava de “rara” només de veure-la...
Per sort avui dia tenim la igualtat
tant desitjada. En aquesta secció veureu que les noies són importantíssimes...
I que sense noies no hi haurien videojocs...
_Casey:
Fent un gran
esforç en investigació per Briconsola... Vaig descobrir, per casualitat, a la
Casey.
La Casey és
una noia japonesa que té una pàgina web pròpia i que amb una “webcam” fa
miracles... Ja m’enteneu... Ensenya al món els seus encants, que no són pocs.
Fins aquí, tot
podria semblar una marranada fora de lloc, però si us fixeu bé en les seves
fotos, veureu que per ella, igual que per moltes compatriotes seves menys
atrevides, els videojocs és una filosofia de vida. Ella mateixa així ho ha
expressat en el seu fòrum.
Si us fixeu
bé, a la part inferior esquerra de les fotos podeu veure que la col·lecció que
posseeix no té desperdicia!!!



Ja us admeto
que costa fixar-se en aquella zona... Però segur que haureu pogut identificar
una Ps2, una X-Box i una GameCube. Si que resulta això de la “webcam”... Serà
qüestió de pensar-s’ho...
_Noies del Tokio Game Show i l’E3:
El Tokio Game
Show i l’E3 són les majors fires anuals dels videojocs a nivell internacional.
Són els
festivals de Japó i Estats Units respectivament a on les companyies presenten
els seus millors treballs. A continuació veureu algunes fotos de les noies dels
“stands”. Considerades per moltes “noies objecte” que només serveixen per
atraure visitants als “stands”, jo les considero una part molt important de la
fira, ja que donen un toc de llum i color. No us sabria dir, veure belleses
així vestides de les principals marques de videojoc, té alguna cosa especial...
També cal
destacar que al Tokio Game Show, moltes visitants hi van vestides com les
heroïnes dels jocs.
Això si que
fa gran una festa!!! Visca Japó!!!






















Dada interessant: Resulta que a Tokio, on els videojocs formen part
de la cultura és un gran honor per una noia representar una marca en el
festival i cada any, més o menys un 90% de les noies dels “stands”, surt del
festival amb feina segura en el món de la moda o la televisió. O sigui que, tot
i les crítiques d’alguns sectors... aquestes noies saben buscar-se molt bé la
vida!!
_Videojocs + Moda:
La moda i els
videojocs formen un conjunt amb molt de futur.
Mica en mica,
les companyies han anat millorant, a mida que la tecnologia els ho permetia,
els dissenys i patrons dels seus personatges dels jocs, ja siguin femenins o
masculins.
La multitud de
detalls permet als protagonistes anar vestits com autèntics models de
passarel·la. És per això que els dissenyadors han vist una porta oberta al món
virtual i al revés pels programadors.
Jo crec que
aquesta unió pot ser molt profitosa per tots dos móns.
A continuació
us poso alguns exemples del que us dic:
-Catàleg MANGO primavera ‘99:
Mango,
coneguda marca de roba, va optar per barrejar en el seu catàleg el “glamour”
propi amb el de un “Sega World”.
El resultat va
ser aquest:


-Moda de bany by TECMO ‘04:

Tecmo, aprofitant el llançament del seu simulador de “voley” amb
les protagonistes del Dead or Alive, va treure al mercat una col·lecció de
bikinis.
Molts dels models eren rèpliques exactes dels que feien servir Kasumi i
companyia. A Japó, evidentment, va causar furor. Als Estats Units també va
aconseguir un notable èxit de ventes, i a Spain... crec que ni van arribar...
Si voleu comprar els bikinis, clikeu aquí
-Capcom i Diesel junts contra el Diable:
A la segona
entrega de la magistral saga de “Devil may Cry”, els protagonistes, Dante i
Lucia vestien uns models exclusius de la firma de roba DIESEL. Per aconseguir
aquests vestits hem de passar-nos el joc, val la pena, els models són generosos
en detalls!!!

-Final Fantasy X de la ps2 a la
passarel·la:
Els que hagin tingut la sort de jugar
al Final Fantasy X sabran de sobre que el joc esta ple de detalls inigualables.
El joc esta
cuidat fins a l’últim detall i això també queda reflex a la vestimenta
dels p
rotagonistes.
Els dissenys dels protagonistes fins i tot han
arribat a la passarel·la en alguna ocasió.
-Moda “Custo Barcelona” 07:
Pòster anunci de la moda 2007 del
dissenyador català “Custo”. No us fa pensar en alguna cosa????


No sé a vosaltres però a mi em fa pensar molt en una nissaga d’Square... És ben bé que els videojocs i la moda van agafats de la mà...
-Disfresses a la moda(made in Japan):
Això si que
són disfresses. No com el maleït vestit “d’Scream” dels nostres carnavals...
Vestits fets a
mida i, algunes vegades, a l'abast de no totes les butxaques...







Quina
RIKUra!!!
_Tribut a la Playstation 2:
Com he dit al principi de la secció,
cada vegada s’apunten més noies a la moguda consolera.
Jo crec que això pot ser degut a que
les consoles modernes i sobretot la gent de Sony, han posat molt d’interès en
la creació de perifèrics.
Del cert és sabut que la majoria de
noies que van a les sales de màquines, no es deixen els euros a les clàssiques
SNK. Elles demanen alguna cosa més... Mobles, accessoris i sobretot les genials
“Dance Machines”. Mèrit, en part, de la brutal saga Dance Dance Revolution de
Konami.

La següent és la meva reflexió: Crec que les noies
han entrat de ple a les consoles degut al esforç, majoritàriament de Sony, per
crear perifèrics com: Eye toy, Singstar, catifes de ball, “Tambs”, maraques,
etç

Mireu fins on arriba la preocupació
pels perifèrics:
A Japó ha aparegut recentment un aparell una mica
especial. Es trecte d’un joc produït per Sega amb llicència de Sony per la seva
Ps2. El joc és diu “REZ”.

REZ és un joc una mica especial que incorpora un
vibrador anomenat Trance vibrator”.
Doncs bé, el joc consisteix en un visor d’imatges
que nosaltres podem fer girar i canviar al nostre gust al ritme de melodies més
o menys "marxoses". El vibrador, per la seva part, també segueix la música
a la seva manera.
Desconec totalment el propòsit original del joc,
el que si sé, és que les noies japoneses li han començat a trobar el “gustet” a
l’invent. Segons fons no oficials, el tal REZ estimula la relaxació i
l’estimulació... que no vol dir masturbació... Mal pensats...

Si alguna Briconsolera està interessada en
“l’invent”:
www.play-asia.com o simplement
posar al “Google” “Rez’s trance vibrator for buy”
_Les reines de la Festa:
Les
autèntiques deesses dels jocs, els millors polígons que vist en ma vida.
Criticades a la xarxa per no se quina associació feminista i no entenc el
perquè.
En aquesta
vida, no tots som “Brats Pitts” ni “Angelinas Jolies” però és normal que uns
patrons sortits de la imaginació siguin quasi perfectes, per això, “senyores de
la xarxa” se'n diuen Virtuals...
Que diem, els
protagonistes masculins dels jocs tampoc són estèticament incorrectes (Dante,
Samanosuke, Tidus, Tekken boys, Kilik i un llarg etç. ).
Així doncs, tanqueu les llums de
l’habitació, poseu-vos a la distància correcte del monitor i... Desconecteu els
telèfons mòbils...
SENYORES I SENYORS... Comença
l’espectacle!!!!!
“Click” aquí per veure la
galeria.
... I de final de festa, una sorpresa:
Us agradaria veure les noies del Dead
or Alive nues?
Què no serveixi de precedent, ja que
Briconsola no va d’aquest pal, però a continuació podreu veure a Kasumi i companyia com tots les hem imaginat
alguna vegada...
I tot perquè per X-Box, existeix un
joc en format “no oficial” que és ni més ni menys que el “Dead or Alive Xtreme
Beach Volleyball” amb un toc “jaker viciós” que el fa únic... Jutgeu vosaltres
mateixos...
Les imatges són de la tele, però
millor això que res...









Demano perdó per si alguna lectora s’ha sentit
ofesa per aquestes imatges, tranquil·les, si alguna vagada “truquejen” el Devil
May cry us posaré fotos d’en Dante...
Heus aquí, “Els Reis de la Festa” no he
trobat massa cosa però...