Xifres i Lletres
Aquesta secció està dedicada als més curiosos i entesos en el tema. A continuació teniu especificades les dades tècniques de les principals consoles aparegudes al llarg de la història.
Les dades han sigut agafades i barrejades de
varis lloc de la xarxa. Suposo que seran reals, almenys d’això presumien
totes... Si hi ha alguna dada falsa, jo me'n rento les mans...
Atari 2600:
aquesta versió de la mundialment coneguda Atari 2600, s’anomenava “junior”.
Era la clàssica 2600 amb un toc venguardista i amb un
tamany més reduït per disminuir costos. La mateixa estratègia de marketing que
recentment ha utilitzat Sony amb les seves Ps one y Ps two.
L’Atari és la consola que presumeix d’haver durat més temps
en el mercat, ja que entre els diferents models de 2600 quasi va arribar a la
dècada de vida.
El cor de l’Atari és el processador “Motorola 6507” i
treballa a una velocitat de 1’19Mhz.
El xip gràfic treballa a 1’79 Mhz.
La RAM de la consola és de 128 bytes i te una “paleta” de8
colors.
El so el controla el famós xip (en el seu temps) “Stella”
de 2 canals.
Els jocs són en format cartutx i sortiren a la venta paks
amb 32 jocs interns. Aquests cartutxs eren de 16K.
L’Atari 2600 té dos ports de comandament i va alimentada a
9v DC a 500mA.
Nintendo NES:
La consola que va derrotar a l’Arati i la segona consola més venuda de la història. Més de 60 milions d’unitats venudes a tot el món i en una època en que els videojocs no estaven massa de moda...
La famosa NES està controlada per un processador 6508 de
Motorola de 8 bits i funciona a 1’79Mhz. El processador gràfic treballa a
1’79Mhz i la RAM és de 2Kb.
El sistema d’àudio es limita a un canal d’àudio digital i
dos sortides d’ona quadrada.
La NES mostra en pantalla un total de 64 sprites, 8 per
línia. La resolució de pantalla és de 256x240 píxels.
Referent als colors, la NES fa gala de 24 colores en una
“paleta” de 52. El format dels jocs és el cartutx i també tenia cartutxos
oficials de més d’un joc.
Equipa dos ports de comandament i està alimentada a 9v DC.
Sega Master System II:
Consola
llençada a Europa l’any 1990 i procedent directe de la Mark 3 japonesa i la
Master System americana.
La Master
System va ser la consola escollida per Sega per intentar frenar el monopoli de
Nintendo amb la seva NES. No obstant es van trobar amb un petit problema.
Resulta que
Nintendo obligava a les companyies que programaven per la NES, que eren la
majoria ja que no hi havia res més, a no programar per cap altre consola.
Amb això Sega
es va trobar sola... Ho va resoldre amb el bon fer dels deus programadors, això
va fer que mica en mica les altres companyies s’hi anessin fixant.
La Master
System va vendre més de 13 milions d’unitats a tot el món, tot i això no va
poder guanyar la batalla amb la NES.
La CPU de la
Master és un processador Zilog Z-80 a 3’58 Mhz. La RAM de la consola és de 64
Kb i la ROM de 1 Mb.
El xip de so
és un processador “Texas instrument” de 6 canals i el xip gràfic pot mostrar 52
colors simultanis en pantalla.
Una curiositat
de la Master és el gran èxit que va aconseguir a Brasil a on es va arribar a
comercialitzar una Master System 3.
Aquesta MS3 es
podia trobar en dos versions, la normal i la “girl” que era de color rosa...
Una apunt de
la consola és que podia gestionar jocs de fins a 8 megas. La companyia “Tec
Toy”, l’encarregada de la seva distribució a Brasil va arribar a comercialitzar
una versió del mític Street Fighter 2.
Sega Megadrive:
La primera consola de 16 bits que en un principi va sortir amb la finalitat d’escombrar la NES del mapa. El que Sega no sospitava era que Nintendo contraatacaria amb una màquina força més potent...
La Megadrive va ser la primera d’una generació de consoles
que deixarien l’impremta a la història, ja que molts dels jocs creats per les
16 bits encara avui dia estan considerats joies de la programació.
El cor de la Megadrive és un processador Motorola 68000 i
treballa a 7’67Mhz.
El xip gràfic es capaç de mostrar 64 colors d’uns “paleta”
de 512 i a una resolució de 320x224 píxels.
La RAM de la MD és de 64 Kb.
El xip de so processa 6 canals en FM més 4 en PSG.
La consola té dos ports de comandament i va alimentada a
10v DC a 1’2A.
El format dels jocs és en cartutx i es van arribar a crear
cartutxos originals de 6 jocs interns. Alguns dels jocs de l’última fornada
posseïen fins a 40 megas d’informació, tot un luxe per una 16 bits... Per no
parlar dels brutals gràfics poligonals de Virtua Racing gràcies al xip SVP (Sega
Virtual Processor).
Super Nintendo:
El contraatac de Nintendo a la gent de Sega va tenir nom
propi i es va dir: Super Nintendo. Una consola que en contra del que pensa la
majoria de gent, tècnicament era inferior a la Megadrive i prova d’això, els
següents exemples:
Cap joc de Super Ninteno, ni tan sols l’F-Zero va igualar
la velocitat del Sonic 2 de MD.
Cap joc poligonal va igualar la fluïdesa del Virta Racing
de Sega.
Tot i això, la consola era superior en tema d’àudio i de
memòria. A més la gent de Nintendo, es va treure un “as” de a màniga, ja que
molts jocs portaven “paks” d’expansió en el mateix cartutx que augmentaven la
memòria de la consola virtualment i la feien molt més potent.
El cervell de la bèstia és un processador “Custom 65C816”
de 16bits.
El xip gràfic conte amb el sistema “modo7” per fer efectes
3D.
La RAM de la màquina és de 128Kb i la memòria de so és de
64Kb que permet una sortida d’àudio de 8 canals PCM en estèreo.
La consola té dos ports de comandament i està alimentada a
12v AC.
Els jocs són en format cartutx i molts incorporen pila
interna per gravar partida.
Turbografx:
Consola creada per Nec l’any 1987. Gran desconeguda a Europa encara que en van arribar alguns exemplars. Consola de 16 bits creada amb la finalitat de competir amb la Megadrive en el continent asiàtic i Estats Units. Al sortir la Super Nintendo, la pobre Turbografx va quedar en ridícul ja que ni tant sols podia competir de tu a tu amb la consola de Sega.
A favor de la Turbo dir que té jocs únics com la seva
emblemàtica saga “PC-KID” i moltes reconversions de jocs clàssics que només van
sortir per ella.
De les poques dades que sé de la PC Engine, tal com es va
anomenar a Japó i Estats Units, us diré que en pantalla mostra una “paleta” de
512 colors, s’alimenta a 10’5v DC a 780mA i només te un port de comandament.
El format dels jocs és amb targeta.
NEO GEO:
Consola creada per SNK i totalment fora de lloc!!!!
La NEO GEO, Quan va sortir, va revolucionar el mercat de
les videoconsoles.
Aquesta consola era tan summament potent que el seu preu la
va fer minoritària i exclusiva de la gent amb un poder adquisitiu molt alt.
Com a consola, un DEU. Igualava en qualitat a les millors
recreatives de l’època i contava amb una potència gràfica imponent, mai vista
fins aquell moment... Tot i això el seu “fracàs” com a consola domèstica estava
més que cantat.
Els pocs “fallos” que se li puguin trobar son: La poca
varietat de gèneres de joc i l’ENORME preu dels jocs, el comandament i com no
la mateixa consola.
Perquè us feu una idea, la consola valia unes 100.000 pts
de fa uns 25 anys i cada joc podia superar les 20.000 pts.
Que la va fer GRAN?
-Microprocessador 68000 a 14Mhz i Z80 24bits.
-64Kb de memòria RAM.
-68Kb de memòria de vídeo.
-4096 colors simultanis d’una “paleta” de 65.536 i la
brutalitat de simular “Zooms”.
-7 canals d’àudio digital i 8 d’FM.
-Jocs en format cartutx de fins a 400 megas.
Una autèntica joia
per la història...
Sega Saturn:
Gran derrotada de la batalla de les 32 bits. Un fracàs en ventes de la companyia japonesa, sort van tenir del mercat asiàtic a on la Saturn va recollir una bonica quantitat de ventes.
La Saturn va destacar per la facilitat de reproduir jocs 2D, ja que es va acostar al nivell de la Neo Geo com cap altre consola ho havia fet. La culpa d’aquesta feta la tenien els flamants cartutxos de memòria que augmentaven fins a 4 megas la RAM de la consola.
La Sega Saturn posseeix un processador Hitachi SH2 de 32 bits RISC a 28’6 Mhz.
L’apartat gràfic se'l disputen 2 co-processadores VDP1 i VDP2.
La RAM bàsica de la consola és de 2 Mb.
El xip gràfic pot moure 200.000 polígons texturats per segon.
La memòria de so és de 540 KB i conte amb 32 canals.
El format dels jocs és en Cd i pot reproduir el format VCD amb un software especial.
Incorpora memòria interna per gravar dades de les partides, un gran acert!!!
Dir a favor de la Sega Saturn que van dissimular les deficiències tècniques amb jocs originals i únics:
Panzer Dragoon, Nights, Sega Rally, etç…
Sony Playstation:
Poca cosa tenim que dir de la consola més venuda de la història dels videojocs a la espera del recompte final de la seva germana gran...
Més de 100 milions d’unitats a tot el món!!!
La “primera” consola de Sony i va arrasar d’una manera imponent, eclipsant inclòs a una consola el doble de potent i d’una companyia experimentada com Nintendo...
La culpa del seu triomf la tenen: El seu processador R3000A RISC a 33 Mhz de velocitat, 2 Mb de memòria RAM, 24 canals de so, 360.000 polígons per segon simultanis en pantalla i un extensíssim catàleg de jocs i perifèrics.
El format dels jocs és en CD.
Nintendo 64:
Eu's aquí un fracàs sonat de la companyia nipona. Una consola força potent però que no va sortir en el moment adequat o no es va saber gestionar el seu potencial.
Nintendo va crear una consola el doble de potent que les seves rivals, tot i això van tenir varis fallos imperdonables:
-El format dels jocs era en cartutx, mentre que els seus competidors usaven CD’s. Això limitava molt el tamany dels jocs.
-El preu dels jocs era enorme comparats amb els de Psx o Saturn.
-El look de la majoria dels seus jocs era massa infantil per un públic “multiedat” com començava a haver-hi.
-El comandament era i continua sent una merda, amb un anal.logic capaç de fer-nos avorrir el joc més bo. No en va té el “meritós” títol de ser el pitjor comandament, tècnicament parlant, creat per una companyia oficial...
A favor de la N64 es podrien dir només dues coses:
La possibilitat de doblar la RAM de la consola a un preu raonable i la creació de poques, però autèntiques joies de la programació: Mario 64, Star Wars, Zelda 64, F-Zero, etç
Dit això, passem a les qualitats tècniques que no són poques:
El processador de la N64 és un R4300I i funciona a 93 Mhz, equipa un co-processador gràfic que treballa a 62’5Mhz.
La RAM original és de 4’5Mb, augmentada a 8Mb amb “l’Expansion Pak”.
El so surt en senyal digital i la consola és capaç de moure més de 160.000 polígons per segon. La N64 és la primera consola que incorpora 4 ports de comandament a la mateixa consola.
Va alimentada a 3’3v DC a 2’7 A i 12v DC a 0’8 A.
Sega Dreamcast:
La Dreamcast de Sega va ser la consola que sense merèixer-ho es va endur els plats trencat d’una companyia que havia sofert varis fracassos importants.
Sega va crear la millor consola que podia crear en el pitjor moment que podia triar... La primera màquina de 128 bits. Una màquina potentíssima que igual que la Neo Geo en el seu temps, va igualar i inclòs superar algunes recreatives del moment.
Tot i això la mala fa ma que la companyia tenia desde feia temps, va fer que els usuaris no confiessin en ella.
Quan a cops de bon jocs van aconseguir fer-se amb una bona cola de seguidors, Sega, inexplicablement i elegant pèrdues enormes de capital, va deixar de fabricar de la nit al dia, deixant així, a milions d’usuaris més penjats que un ordinador amb internet per mòdem...
Encara ara no em se explicar que va poder dur a Sega a fer tal barbaritat: Abandonar a una consola quan després de molt esforç, aconseguia fer-se un lloc a la història de les grans...
El processador de la Dreamcast és un Hitachi Super H SH-4 RISC amb una CPU a 200Mhz.
El processador gràfic és un Nec Power VR2 i pot moure 3.500.000 polígons per segon. La RAM és de 16 Mb.
La consola equipa 48 canals de so i incorpora quatre ports de comandament.
El format dels jocs és en GD ROM, un format que es va inventar Sega per evitar la pirateria i que més tard gràcies a l’astúcia dels “jakers”, es va demostrar que no eren més que CD’s convencionals passats de capacitat per fer petar les gravadores...
La Dreamcast va ser la primera consola amb connexió i navegació a través d’internet. Tot un acert!!!
Sony Playstation2:
La història de “David i Goliard” en plàstic i cargols...
La consola menys potent, tècnicament parlant, de las consoles de 128 bits (except. la DC) i la que s’ho ha menjat tot...
No sé, tot el que em ve al cap són elogis vers una consola que per mèrits propis s’ha convertit en la consola més complerta de la història.
El seu “super” processador és un “Sony Emotion Engine” a 296 Mhz i el seu xip gràfic és un “Sony Graphics Synthesizer” que treballa a 150Mhz i pot moure la mera xifra de 66.000.000 de polígons per segon.
La PS2 equipa 32 Mb de memòria RAM i 48 canals de so.
El format dels jocs és en CD i majoritàriament en DVD.
Nintendo Game Cube:
Desprès del fracàs de la N64, la companyia nipona s’ha posat les piles i ens ha servit una consola a l’altura que es mereix.
La Game Cube és una consola que tot i que és tècnicament molt bona, no ha acabat de quallar en el mercat degut sobretot a la brutal competència de la Xbox i sobretot de la PS2.
El principal punt dèbil de la GC és Nintendo i la seva política de jocs infantilots ha creat una fama de la consola que no ha ajudat molt a les ventes. Pel contrari, ens ha sorprès amb: El contracte amb Capcom per l’exclusivitat de la saga Resident Evil, línia super econòmica de jocs, clàssics de Nintendo millorats, etç
El processador de la Game Cube és un IBM “Gekko” a 485 Mhz i el processador gràfic és un NEC “flipper” a 162 Mhz capaç de moure 12 milions de polígons texturats per segon.
La RAM de la consola és de 40 Mb i té 64 canals de so.
Equipa quatre ports de comandament i el format dels seus jocs és en mini DVD.
El lector és de Panasonic.
Microsoft X-BOX:
La primera consola de Microsoft i ha resultat ser una consola potentíssima. La X-BOX és una consola amb un hardware impressionant, una publicitat al engrós i uns mitjans de desenvolupament abrumadors (típic del senyor “Bill Gates”).
Si no ha triomfat i arrasat en ventes, és perquè no té l’ampli i variat catàleg de jocs de la PS2 ni el “filing” jugable de la GC.
Tot i això, conta amb l’exclusivitat de la saga Dead or Alive, la programació de títols emblemàtics de Sega i un ampli catàleg de collita pròpia provinents del món del PC.
El processador de la X-BOX és un Intel Pentium III a 733 Mhz. El xip gràfic és un Nvidia G-Force X-BOX a 250 Mhz capaç de moure 125 milions de polígons per segon.
La RAM de la consola és de 64 Mb i té 64 canals de so a més de decodificador de Dolby Digital 5.1. Memòria interna en format “disc dur” de 8 Gb i quatre ports de comandament.
El format dels jocs és en DVD. Pot incorporar lectors de Samsung, Thomson, Toshiba i Philips depenent del model i versió de consola.