JOCS VR

En aquest apartat, i els seus annexos, us adjuntem petits anàlisis (analitzats des del punt de vista pràctics i de compatibilitat) de diferents jocs del catàleg VR. La meva intensió és anar penjant els anàlisis dels jocs que jo posseeixo o he jugat, però la manca de temps farà que les pròximes actualitzacions vagin molt lentes. No obstant això, aquests petits anàlisis poden ser una bona eina perquè no compreu jocs en va, ja que, com he comentat en moltes ocasions, comprar jocs VR amb la simple informació de la botiga de SONY és molt arriscat, ja que sempre solem tenir sorpreses negatives...

REQUERIMENT REAL: CAP (MOVE).

Estem davant d’un altre joc molt ben plantejat però mal executat, ja que l'univers Wolfenstein donava per molt més que això: sense arribar a ser dolent, aquest joc ens deixa amb ganes de més...

CYBERPILOT ens permet agafar les regnes de tres vehicles diferents i matar una bona onada de Nazis, però poc més. Són quatre fases (o missions) massa curtes com per ser considerat un joc normal i corrent. Els seus gràfics, malgrat no ser tan nítids com podrien, estan molt correctes, així com els efectes de llums, explosions i altres detalls. Cada vehicle que conduïm (recordem que només en són 3) té una bona resposta a través del dualshock, essent molt correcte i intuïtiu, cosa que el converteix en la meva opció preferida. Ara bé, hi ha un problema bastant molest que llastra tot el títol: al meu parer, entre missió i missió, hi ha uns petits espais interactuables en els quals se’ns presenta el vehicle i se'ns demana que fem algunes accions del tot prescindibles que sense els MOVE es converteixen en autèntiques xurripantalles de l’absurd... Aquestes fases no són dolentes, però no aporten res al títol i, de jugar amb el dualshock, doten al desenvolupament de l’acció d’una pesadesa sense igual. Moltes vegades hem d’acabar agafant els MOVE per superar aquestes xurripantalles i apagar-los després per continuar jugant... Una veritable llàstima, perquè el control del comandament és molt bo.

Si obviem aquest detall, el joc segueix sense convèncer: bona forma, però poc contingut... Massa típic ja, per desgràcia, en VR. Sembla com si la gent de SONY ja no sabés fer un bon joc de principi a fi per al seu perifèric de realitat virtual.

Comentar també que el joc està traduït al castellà, cosa que s’agraeix, encara que no passarà a la història per la seva qualitat.

En definitiva: un joc per comprar barat que no té la virtut de ser tan rejugable com molts d’altres del catàleg VR.

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Aquest Angry Birds resulta ser un joc simple, però molt addictiu. Gràficament compleix molt bé, amb uns escenaris correctes i unes físiques súper realistes. No espereu un gran shooter, ja que simplement haurem de llençar els diferents Angry birds amb un tirador i destrossar les múltiples fortaleses dels porcs. Fortaleses fetes amb taules de fusta, tipus construcció de dominó. Un joc de mecànica simple que enganxa molt gràcies a la seva facilitat de maneig i a la correcta resposta dels MOVE.

Un joc recomanat per a tots els públics.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Podríem anomenar-lo com la segona part del Tiny Trax, ja que la seva essència és molt semblant; no obstant això, aquest Mini Motor té personalitat pròpia i un mode simulació molt, però que molt correcte.

Carreres a l’estil OFF ROAD en les que podem observar l’acció des de diversos punts de vista, incloent-hi la fantàstica vista interior del vehicle. Els gràfics són molt bons, sòlids i detallats. La velocitat està una mica en dubte, ja que de la mateixa manera que jugant des de la vista interior del cotxe la carrera resulta frenètica (i fins i tot marejadora), vista des de l’exterior es converteix en una carrera exageradament lenta. Aquest és el punt més negre del joc, perquè la resta del mateix està molt correcte i, fins i tot m’atreviria a dir, molt bo.

Una vegada t’acostumes a la lentitud de la velocitat de la carrera, el joc està molt reeixit. Una cosa semblant a l’exemple que he comentat anteriorment: Tiny Trax (molt en la mateixa línia, però amb un control més intuïtiu).

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un joc a mig camí entre un simulador de vol i un ARCADE de velocitat.

Com a demostració del que és un entorn en realitat virtual compleix perfectament i, fins a un cert punt, això d’encarnar un ocell i volar per un París post-apocalíptic té la seva gràcia. Ara bé, com a joc de missions és bastant limitat. No espereu uns gràfics súper realistes perquè són enterament dibuixats, cosa que li lleva realitat al conjunt. Malgrat ser un joc simple (en concepte i jugabilitat) és un bon exercici de desconnexió de la realitat. En contra del que pot semblar, el joc no mareja gens (jugat amb PS4 PRO) i és molt simple de controlar. Una experiència a mig fer entre una demostració tècnica i un joc que no passarà a la història com el millor simulador de vol en VR, però que compleix, justament, la seva comesa.

Aquest no és un joc per a tothom, i seria convenient no pagar massa per ell, perquè el que realment ofereix el títol és més aviat poc. És com tot: aquest joc a 15 euros està bé, però a 35-40 pot considerar-se una estafa...

REQUERIMENT REAL: CAP.

No voldria precipitar-me amb l’anàlisi d’aquest joc però, a primer cop d’ull, sembla una merda...

El vaig comprar per ser de dinosaures i per ser compatible amb el comandament pistola de SONY. M’esperava d’ell una experiència semblant al Jurassic Park Arcade de SEGA però la veritat és que m’ha decebut molt.

Els seus gràfics són molt nítids, i la veritat és que és un dels més acurats del joc, però en canvi tant la precisió de tir com la seva contundència deixen molt a desitjar. Els trets en si i els seus efectes, el contacte dels mateixos amb els animals, els moviments dels dinosaures... TOT està mal fet. Potser ben dissenyat, però mal portat al joc.

COMPTE a l’hora de comprar aquest joc, ja que realment és molt més simple (i tronat) del que hauria... Informeu-vos bé abans de comprar-lo i en cas d’estar interessats en ell, espereu a les rebaixes. 

NOTA: després de jugar-hi una mica més, puc comentar-vos que com a ARCADE de disparar compleix i, si bé la contundència dels trets no és per tirar coets, compte amb una precisió de tir força correcte (jugant amb el comandament pistola). Però segueix tenint grans fallades i algun encert, per la qual cosa el deixarem com a joc simple (molt simple).

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Un joc-puzle simple, però correcte. Haurem d’anar assenyalant el camí a una princesa per anar superant plataformes i aconseguir la seva comesa. L’escenari és de construcció vertical, és a dir, haurem d’anar superant nivells mirant l’acció des de diferents perspectives. Pot ser que no sigui un joc molt rejugable, doncs al cap d’una estona es torna monòton, però sí que gaudirem superant els seus múltiples desafiaments.

Un bon joc a preu reduït.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un joc asfixiant, macabre i molt original. Imagineu-vos asseguts en una cadira de rodes i superant habitacions gràcies a l’ajuda d’una nena desconeguda. Igual que passa amb una escape room, haurem de servir-nos de la nostra intuïció per anar superant habitacions. No és un repte fàcil, però sí molt enginyós i divertit.

Last Labyrinth no és una aventura d’acció, és un puzle de desenvolupament lineal que, a causa de la seva dificultat, pot crispar els nostres nervis a base de mil i un reintents...
Resumint: no és un títol apte per a tots els públics, és una experiència bastant sufocant que agradarà, més que res, als amants dels puzles o dels esmentats escape rooms.

REQUERIMENTS REALS: CAP.

El primer MANGA en Realitat Virtual, o almenys així ens el venen... COMPTE! No és cap joc i, tot i que té un mode d’interactuació amb els personatges, la basa principal del títol és un curtmetratge MANGA d’uns 15 minuts. NO ESTÀ GENS MALAMENT, doncs la seva realització és sublim, però crec que no costa el seu preu actual i, després de tot el que hem vist ja al VR, tampoc suposa un gran avenç tècnic.

Una experiència bona, però no és res més que això.

NOTA: aquest apartat s’anirà omplint a mesura que vagi adjuntant noves anàlisis. Si voleu veure les anàlisis anteriors, punxeu aquí.