PLAYSTATION VR

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

 

Després de moltes hores jugant, gaudint i adaptant-me al casc de realitat virtual de SONY, voldria exposar-vos tots els pros i els contres d’un sistema que resulta tan fantàstic com frustrant.


Parlaré d’ell sense perjudicis ni tabús, perquè no dec lleialtat a cap de les parts i sempre m’agrada ser el més imparcial possible en totes les meves crítiques. No us enganyaré si us dic que al principi em vaig deixar portar per l’entusiasme i vaig al·lucinar descobrint un sistema únic que va convertir en real un dels meus grans anhels: la immersió. Jugar a un Shooter i poder mirar al teu voltant és una cosa francament increïble, però també és veritat que quan les coses no es fan del tot bé s’ha de denunciar.


SONY no ha enganyat a ningú, almenys quant a maquinari es refereix. Ens ha brindat una eina per gaudir de la Realitat Virtual a un preu bastant just, però tant el màrqueting com la gestió posterior sí que deixen molt a desitjar. Llançar-se a la piscina amb un invent com el VR no és fàcil, doncs a la que demanes una mica d’esforç per part de l’usuari, molts són els que ni ho intenten. El casc VR té les seves limitacions (això és una realitat) i els usuaris ho hem de saber entendre, però una mala informació capaç de crear confusió tampoc hi ajuda gaire...


Perdoneu que me’n vagi per les branques, però és que resulta complex realitzar una anàlisi del VR, perquè és un sistema tant al·lucinant com ple d’errades i incoherències... 

 

 

VR en si és un sistema d’entreteniment sorprenent, molt ben realitzat tècnicament parlant, capaç de fer-nos viure sensacions que mai haurem experimentat abans. Se li ha criticat un munt de vegades la seva manca de resolució i uns gràfics una mica borrosos, però creieu-me quan us dic que això no és el més important. Com ja us he dit en innombrables ocasions, el tema gràfic no està gens malament i més sabent que, jugant, ens omplirà més la immersió que la resolució. Parlant clar: els gràfics, encara que realment empitjorin bastant davant del visionat en una TV HD, són molt correctes. Però el més trist no és la limitació gràfica que ofereix el visor en si, sinó la mandra dels programadors a l’hora de polir-los: penseu que hi ha jocs amb uns gràfics brutals i d’altres on són aclaparadorament borrosos.


Per tant, parlant d’aquest aspecte, hi ha gràfics d’VR que, lluny de l’alta definició, no estan gens malament, però hi ha una diferència brutal de qualitat entre els seus jocs: mentre que per exemple a Wipeout o Ironmnan (per citar-ne dos a l’atzar) llueixen gairebé perfectes, d’altres com els de Paper Dolls llueixen de pena... I això no és culpa del maquinari, sinó dels programadors o de la falta de serietat de SONY a l’hora de controlar la qualitat (si és que aquest control de qualitat existeix...).

 

 

Això ens porta al principal problema del VR: la poca serietat de la gent de SONY una vegada ha tret el producte al mercat. Una dada tan contradictòria com real, doncs no s’entén com poden treure al mercat un projecte tan ambiciós i després el tractin així. Penseu que les mitges veritats, la falta d’informació o la confusió són una cosa molt habitual a l’Store oficial de SONY, cosa que no m’hagués imaginat mai. Ja van començar a presentar l’invent com un accessori de la PS4 (la normal) quan avui dia és més que sabut que no hauria de ser ni compatible, doncs entre la pèrdua de frames i els filtres “antimareig”, el que hauria de ser una experiència meravellosa es converteix en un autèntic malson. La màquina ideal per al VR és la PS4 PRO, i intentar jugar-lo en una consola bàsica frega la bogeria.


Aquesta va ser la primera GRAN cagada per part de SONY, ja que això va fer que molts haguéssim de fer una doble despesa per gaudir en condicions del VR, i que d’altres, per no voler o poder canviar de màquina, ho critiquessin injustament. D’haver estat la mateixa SONY qui ens advertís d’això, ens hauria estalviat molts diners i marejos innecessaris.

 

 

La cosa va començar malament i possiblement els va poder l’ambició, però el pitjor és que encara avui, pel que fa a SONY, la cosa no ha canviat gaire... És massa comú entrar al basar de VR i no poder saber coses tan bàsiques com de què va el joc realment, la seva qualitat global, el mitjà de locomoció (moviment lliure o teletransportació), o la compatibilitat real del producte en mode VR, en el cas dels jocs que són només compatibles...


Frustrant, depriment i MOLT emprenyador, doncs segur que no soc l’únic usuari que compra un joc amb unes expectatives i que, en provar-lo, es caga en la mare que va parir SONY per no ser el que s’esperava... És al·lucinant que no s’especifiqui una dada tant bàsica com si la compatibilitat VR afecta tot el joc o només a una fase, per citar un exemple, o si el mitjà de locomoció és lliure o no...

 

Aquí radica el segon gran problema del VR: la falta d’informació real que l’acompanya, sobretot en allò referent a la locomoció i a la qualitat real del seu programari. Mentre que hi ha jocs gratament sorprenents en tot, també ens trobem amb uns bunyols espectaculars amb una gràfics horrorosos, un control esperpèntic i una càrrega argumental igual a zero... En la majoria dels casos, amb una simple demostració jugable se solucionaria aquest problema...
Coses així em fan pensar que SONY ha posat el seu producte a la venda i s’eximeix totalment de responsabilitats, donant llibertat als desenvolupadors de programari perquè facin tot tipus d’experiments i invents sense si més no demanar-los un mínim de coherència o qualitat. No tot s’hi val en la Realitat Virtual, i encara que sigui un nou camp per descobrir, no pot ser que després de tres anys i escaig d’existència, i davant l’imminent abandó propiciat per la sortida de la PS5 VR, compti amb un catàleg d’uns cent jocs (si hi arriba) i que d’aquests cent tan sols siguin bons (globalment parlant) al voltant d’una trentena. Per sort per a nosaltres, aquesta trentena són realment bons i fan que te n’oblidis de la resta, però és una putada descobrir quins són els bons i els dolents a força de rascar-te la butxaca, ja que la màxima informació que tens per decidir-te és un petit text i un vídeo de penosa qualitat en el qual, en la majoria de casos, no es veu bé ni l’ingame...

 

 

Puc arribar a entendre que la Realitat Virtual sigui un camp molt nou i ple de possibilitats al que faci gràcia entrar a moltes empreses, però el que és inadmissible és que moltes d’elles tan sols facin un bateig inicial en forma de cosa rara. Sinó, com s’entén que companyies com Squaresoft, avui dia, tan sols tinguin un xurrijoc de pesca aprofitant la inèrcia de la seva franquícia daurada (Final Fantasy) Em reitero: no tot s’hi val en VR senyors. Shooters amb un argument que sembla realitzat per un nen de cinc anys, onades i més onades de monstres per aprofitar al màxim la realització d’un escenari, invents estranys injugables, jocs amb gràfics patètics...


RESUMINT, arribats fins aquí:


VR és un sistema de joc nou i ben realitzat que posseeix un catàleg de jocs molt desigual quant a qualitat.


RECOMANACIÓ: abans de comprar un joc, llegiu-vos les anàlisis que fan portals com per exemple Real o Virtual o Desconsolados... Almenys així us podreu assabentar de detalls tan insignificants (segons pensa  SONY) com la locomoció, els modes de joc reals, la compatibilitat total o parcial, la qualitat gràfica...

 

 

Un altre punt negre en la informació dels jocs és el referent a la manera de jugar-los. VR, com a sistema, té les seves errades, i un de molt gros és que tan sols té una càmera frontal, pel que tot el que fa el jugador a l’esquena d’aquesta càmera es torna inestable i mal traduït en moviments... Una cagada de totes totes, ja que si t’ofereixen jocs admirables en 360 graus, per què les ordres no funcionen perfectament bé en aquests 360 graus? És frustrant de collons estar jugant a un joc amb els MOVE (que per norma general funcionen bastant bé) i que simplement giran-te ja no responguin, o bé es tornin totalment inestables... Simplement incoherent.


Quan tens un escenari en 360º has de poder interactuar amb ell en 360º, perquè sinó passen coses del tot absurdes, com passa en el joc Firewall Zero Hour, un shooter de moviment lliure en el qual jugues al gat i a la rata amb els dolents. En aquest joc, els enemics et poden venir per quatre o més direccions, i per poder atacar amb garanties aquells que et venen per l’esquena, hem de voltejar la càmera amb un botó (és a dir, prémer un botó per mirar enrere), quan el més intuïtiu, lògic i còmode seria girar-te tu mateix...


D’incoherències així n’hi ha un munt, i crec que aquest és el punt més feble de l’invent. Cada joc es controla d’una manera diferent, i els MOVE resulten una mica limitats per a molts dels jocs. Tanmateix, una altra dada que he apuntat diverses vegades i que no em sembla menor és la referent al gir, doncs molts jocs reconeixen el gir mitjançant els sensors del casc (la forma més real i intuïtiva de girar): tu et gires físicament i, en ser reconegut el moviment per la càmera, el personatge del joc també es gira; aquesta seria la manera més natural de girar, perquè la visió (la imatge en girar) és totalment fluida i nítida. En canvi, girant amb l’analògic (en aquest cas del dualshock, o amb el botó del MOVE, amb moviment lliure), aquest gir resulta molt més brusc i marejador...


També vull comentar que som molt pocs els jugadors de VR als que ens agrada la teletransportació com a mètode de moviment. Pot ser una opció interessant per a llocs inassolibles (com passa amb el DOOM), però no pot ser que en molts dels jocs sigui l’únic mètode de moviment. Patètic. Per citar un altre exemple, al joc Bravo Team (un joc bastant correcte en general) aquest mètode de locomoció resulta insuficient, ja que si te l’imagines amb moviment lliure no tindria res a veure... Suposo que a l’hora de programar un joc és molt més fàcil dividir per zones i que els jugadors vagin cap a elles mitjançant salts, però a l’hora de jugar és una autèntica tonteria...

 

 

Quant a la construcció física del casc VR, si bé abans he dit que estava molt bé tècnicament parlant, també és cert que té alguna llacuna de disseny. Deixeu-me aclarir però que són errades totalment comprensibles, perquè mai faràs una cosa perfecta per a tothom. Això dels cables de connexió suposo que era inevitable amb la tecnologia actual; molesten, no ens enganyem, i més si ens agrada admirar l’escenari i girar-nos, tot i que per això hi ha una fàcil solució que ja us comentaré més endavant, però a més a més, a part dels auriculars (que bé podrien anar integrats en el propi casc), el pitjor és la calor que produeix a l’estiu, cosa solucionable col·locant un ventilador a l’habitació. Al cap i a la fi tampoc podem demanar la lluna en un cove: és un casc i molt o poc ja se sabia que molestaria, i penseu sinó la de gent que considera molest haver de mirar pelis 3D amb ulleres...


Això em porta a l’última reflexió que voldria compartir amb vosaltres abans de passar al veredicte final: jugar al VR no és fàcil. Necessita d’una lògica adaptació, ja sigui en el tema visual, cognitiu i en confort. Per a jugar-hi bé haurem de canviar coses com la posició de joc o la distribució d’objectes a la nostra habitació... En definitiva, haurem d’adaptar-nos a ell. Penseu que és un sistema de joc molt nou i que, en conseqüència, requereix d’un esforç per part nostra. Per tant, abans de comprar-lo haurem de pensar fins on estem disposats a cedir nosaltres, de cara a poder-lo gaudir amb garanties. Si per exemple ens molesta mirar pelis 3D amb ulleres, millor ni ho intentem, perquè la incomoditat inicial és brutal.


Després del meu veredicte final, trobareu trossos de documents vells que us he volgut deixar per ajudar-vos en la vostra adaptació al món de la Realitat Virtual amb el visor VR de SONY. Idees i suggeriments que poden ajudar a millorar la vostra experiència sense patir els problemes que hem experimentat els més veterans.


VEREDICTE FINAL

 

El sistema VR de SONY és un gran invent a nivell qualitatiu, que requereix d’hores d’adaptació i que us demanarà canvis en la vostra manera de jugar. Malgrat les seves incomoditats, us el recomano al 100% si realment us interessa, perquè viureu els jocs com mai abans ho havíeu fet. No és ni el millor sistema del món, ni el pitjor, ja que té tants pros com contres, però el que sí us asseguro és que és un MOLT BON accessori per jugar els jocs amb immersió, i que malgrat tenir molta morralla al seu catàleg, els jocs bons són impressionants i de ben segur calaran profundament en la vostra vida.


Com ja us he avançat, abans d’embolicar-vos amb el VR, penseu bé fins on esteu disposats a cedir i penseu que precisa d’una adaptació important. A més, tingueu present que l’única màquina compatible és la PS4 PRO; ni ho intenteu amb la normal!


Gràcies SONY per haver-nos brindat aquest meravellós invent però, al mateix temps, una estirada d’orelles molt forta per la falta d’informació i implicació posterior sobre aquest tema.


Annexos que us poden interessar:


- Com jugar a VR?

- Sensació de confort amb VR.

- Jocs de VR analitzats.

- Manteniment de l’equip VR.

- Adéu a les pantalles negres.

 

NOVETATS

09.03.24

Nous jocs analitzats:

-The Last Guardian.

-Heavy rain

13.01.24

Nou apunt important:

-Convertidor MVS a AES.

01.01.24

-Nou contingut a Reparació:

-NEO GEO CD.

24.12.23

27.11.23

Nou contingut a ARCADE:

-Monitors CRT.

02.07.23

21.05.23

10.04.23

29.01.23

Nou contingut a reparació:

-X-BOX 360.

15.01.23

Nou contingut a reparació:

-Còpies de seguretat consoles modernes.

02.01.23

Enèsima crítica al sector:

-Ja n'hi ha prou!

12.11.22

Nou contingut a ARCADE:

-SEGA HIKARU.

25.07.22

Nou contingut a potenciar consoles:

-NINTENDO 3DS.

31.05.22

Nou joc analitzat:

-MOSS.

19.03.22

Nou reportatge:

-Un clon oficial de NINTENDO!