PROJECTE CE TRENCADA

 

Tots sabem que el català no està passant pel seu millor moment. Ha perdut presència en tots els àmbits, quedant relegat a un ús minoritari entre la societat. No està de moda parlar-lo i, reticències polítiques a banda, si no ens esforcem tots, correm el risc de perdre una llengua tant rica com estimada. 

 

Jo visc a les comarques gironines, un petit oasis a on el català encara s’utilitza força, no obstant això, veig consternat com, mica en mica, es va perdent... Catalunya ha sigut, des de sempre, una gran terra d’acollida que no ha sabut cohesionar bé la població. Sota un pretext de solidaritat infinita, no ha exigit res a canvi de la seva hospitalitat. D’aquí que molts immigrants arribats a Catalunya, en diferents períodes de la seva historia, no utilitzen el català ni se senten atrets pel seu folklore. És obvi que dins a casa tothom té dret a utilitzar la seva llengua materna, però al carrer ens hauríem d’esforçar a parlar català i això, desgraciadament, no passa. Molts no l’utilitzen per vergonya (al creure que no el parlen bé) i molts altres perquè, literalment, no els dona la gana...

 

També és cert que part de la culpa és nostra, ja que, durant molts anys no hem fet l’esforç d’ensenyar i promoure la nostra llengua tal i com es mereixia. Moltíssimes vegades preferim passar-nos al castellà abans de prendre paciència, repetir i ensenyar el català a les persones nou vingudes.     

 

El col·lectiu més perjudicat de tot això és la gent jove. Segones i terceres generacions que no parlen català per falta d’influència o motivació. Com he avançat, el català no està de moda; no és un idioma d’influència en xarxes socials com Youtube o Tik Tok  La manca d’esforç i el fet de que ho trobem tot en castellà (llengua que coneixem tots) fa que molts habitants de Catalunya no vegin necessari l’aprenentatge i utilització del català. Amb tots aquests indicis sobre la taula, m’atreveixo a augurar un futur molt trist per la nostra llengua...

 

 

Si totes aquestes evidències no fossin suficients, hi ha un problema encara més concret que sí ens hauria de preocupar: l’entreteniment audiovisual (pel·lícules, sèries, teatre, entreteniment digital...). Un dels sectors amb més consumidors potencials d’aprendre i parlar català i, paradoxalment, a on hi ha més dèficit de contingut.

És molt possible que la falta de suport per part dels governs hi tingui alguna cosa a veure, ja que amb les seves accions i “no accions” ens encaminen cap a on ells volen... Per aquest motiu encara hem de donar més valor a iniciatives com la que us presentarem a continuació.

 

Iniciatives que duen a terme persones o entitats anònimes per promoure i divulgar el català. Molts són els creadors i influencers catalans que opten pel castellà amb el pretext d’arribar a més gent (i així adquirir més fama), sense pensar en el greuge que això suposo pel nostre idioma. Jo mateix vaig començar la web en català i castellà i, desbordat per la feina, vaig optar pel castellà com a idioma principal. UN GRAN ERROR! 

 

No em refereixo a "error" com a menyspreu cap als espanyols, sinó per desaprofitar una molt bona ocasió per crear un contingut únic i interessant en una llengua tant vàlida com malaurada a Internet.

 

 

Per aquest motiu, m’emociona veure com sí que hi ha minories valentes que creen en català i que, a més a més, ho fan per amor i respecte a la llengua. Aquest és el cas d’una colla d’amics que, tal dia com avui, es van decidir a crear un projecte innovador anomenat Ce Trencada. Aquest projecte no és altre que traduir videojocs i contingut digital de manera totalment desinteressada. 

 

A continuació us adjunto una entrevista amb ells perquè els conegueu i ajudeu a promoure els seus valors. És un goig enorme per Briconsola signar aquest document i participar en la divulgació d’una iniciativa exemplar que hauria de servir de mirall per molts altres emprenedors catalans. 

 

Amics i amigues, amb tots vosaltres:

PROJECTE CE TRENCADA

 

BCom i quan neix el projecte Ce Trencada? 

Quines inquietuds us van dur a embarcar-vos en una aventura així?

 

El Projecte Ce Trencada va néixer, aproximadament, al Març del 2021. L’origen de tot plegat és la feina de promoció i creació de contingut en català que realitzem cada dia les comunitats catalanes de videojocs, com GamingCat, NintenhypeCat, o Catalunya Playstation, i també totes les persones que ho duen a terme de manera particular. Poc a poc, tenint molt coneixement del panorama actual de la llengua catalana, i intentant-ho aplicar al sector de l’entreteniment multimèdia i digital en el que ens movem contínuament, vam observar i descobrir que hi havia una falta molt gran de videojocs en català i que la seva oferta al públic era tan mínima que es podria considerar de ‘residual’.

 

Tenint algunes experiències passades que es van haver d’abandonar per falta de suport i veient, doncs, que la llengua catalana està en un estat crític a nivell d’ús i expansió, i lligant-ho amb tot això que ens apassiona, va sorgir la idea de crear una plataforma de traducció de videojocs al català totalment renovada però amb una mentalitat altruista, perquè, com a jugadors/es que som, tinguéssim la possibilitat de gaudir de les aventures en la nostra llengua i, a més, poder llençar un missatge clar i reivindicatiu a les empreses i les institucions, ja siguin catalanes o no.

 

La resta, com se sol dir, és història. Poc a poc estem estructurant-nos una mica millor mentre oferim a la comunitat les aventures que tenim l’oportunitat que passin per les nostres mans.

 

B: Quantes persones formeu el projecte? 

 

Ara mateix el nostre grup té aproximadament una quarantena de persones, i dins d’aquesta formació, tenim actives a la vegada una sèrie de traduccions. En una traducció hi pot treballar des d’una persona, fins una desena, depèn molt del projecte en si. En general, tots i totes estem ocupats/des en alguna feina individual o col·lectiva, i això és molt important pel funcionament de tot plegat. Si algú es vol unir al projecte, només cal que ens enviïn un missatge a través de les nostres xarxes i automàticament serà benvingut/da al grup. No discriminem ningú, som una estructura totalment horitzontal i treballem tots/es sota una mateixa causa.

 

B: Per què els videojocs i no altres propostes de difusió audiovisual?

 

Per dos motius ben clars: el primer, és perquè és un àmbit que ens agrada i del qual, de manera autònoma i col·lectiva, en tenim uns coneixements bastant amplis com per poder saber amb certesa el que fem bé i el que fem malament a l’hora d’aventurar-nos entre les seves pantalles. Recordeu que la gran majoria hem crescut ‘amb un videojoc sota el braç’ i que fins al moment hem continuat expandint el nostre ‘hobby’ d’una forma certament regular. El segon motiu és, clarament, un àmbit encara ara molt desconegut per la societat en general. El videojoc és un sector molt potent per transmetre una informació cultural vital per les noves generacions (i per les actuals també) i hi ha un buit incomprensible per fer-ho en català. 

 

Agafant aquestes dues idees principals, va sorgir el Projecte Ce Trencada. Pel que fa a altres propostes de difusió audiovisuals hi ha altres projectes com FandubbersCat o Jocs en Català que, per desgràcia, també parteixen de la societat i no de les institucions, que són qui ho haurien de dur a terme de forma natural. Tenim la grandiosa sort de tenir inquietuds més o menys iguals i d’estar en contacte entre nosaltres, fins i tot arribant a col·laborar de forma conjunta en alguns projectes, així que ens donem suport comunitari mutu.

 

 

B: Com es tradueix un videojoc? Es tradueix el text i es passa als seus creadors perquè l’adjuntin al fitxer final. Extraieu el text, vosaltres mateixos, del projecte final i el modifiqueu? Expliqueu-nos una mica com és el procés sencer de traduir un videojoc.

 

Hi ha dues formes d’enfocar un projecte: oficialment (és a dir, que després de contactar amb un estudi, desenvolupadora, empresa, etcètera, aquests/es ens donin el vistiplau per dur a terme la traducció i ens ofereixin els arxius oficials del joc en qüestió per poder-hi treballar) i de manera ‘no oficial’ (la gent del grup que sap ‘trastejar’ amb aquestes coses extreu els arxius de text dels jocs i els adaptem per poder-los traduir). A partir d’aquí, ja es tracta parlar sobre com accedir als arxius de text del joc en si (de vegades se’ns donen documents molt ben estructurats, d’altres no tant, i ho hem de ficar en ordre,...); organitzar-nos internament per realitzar la traducció i la correcció de la feina feta; dur a terme la feina; i entregar-ho tot plegat a l’empresa, persona o persones interessades.

 

A partir d’aquí, tots els passos a realitzar ja depenen de la desenvolupadora en si. A nosaltres i al públic només ens falta esperar a que surti el joc/aventura a la venta, adquirir-lo, i gaudir d’un nou element digital en català. Si es dóna el cas que fem una traducció no oficial, anem bastant per lliure: ens posem d’acord sobre quin joc podem traduir i un cop accedim als arxius de text, els fiquem en algun programari que ens permetin fer la traducció de manera còmoda i comunitària (com Smartcat, per exemple). Quan ja ho tenim tot a cap de dits, simplement substituïm els arxius originals pels creats per la gent del Projecte Ce Trencada, mirem que tot funcioni bé, i si és el cas, ja ho oferim al públic amb els passos a seguir per tal d’aplicar la traducció als elements digitals. El tema dels jocs ‘retro’ és un món a part impossible de resumir.

 

B: Quins jocs heu traduït i a quines plataformes els podem trobar? 

 

Des que ens vam unir al Març del 2021, hem traduït aproximadament una vintena de jocs de manera oficial, no oficial i, fins i tot, hem entrat al món dels videojocs ‘retro’. Així doncs, i per ficar un exemple, alguns dels títols independents destacats que hem dut a terme de manera oficial són l’Horror Tales: The Wine, el Super Woden GP i l’Aragami 2 (disponibles a totes les plataformes de joc actuals, si no ara, més endavant), i alguns ‘no oficials’ com el Hollow Knight o el Dark Souls (disponibles només a PC ja que, lògicament, s’han de substituir manualment els arxius de text). Tenim un servidor de Discord per tal que la gent pugueu entrar de forma pública i visualitzar ordenadament tot el que anem fent, així que hi sou molt benvinguts/des!

 

 

B: Heu trobat bona predisposició dins el sector professional del videojoc? A Catalunya hi ha grans companyies productores de software; us heu o s’han posat en contacte amb vosaltres per possibles projectes?

 

En general, a nivell de contacte entre persona-empresa hi ha bastant bon ambient i per norma general poques són les companyies de desenvolupament de videojocs independents (persones úniques o equips petits) que no responen als missatges, que no interactuen a través de les xarxes, o que ignoren certes peticions. Si és predisposició general a nivell de traducció, la resposta és que no, per desgràcia. És un sector en constant moviment i que exigeix una velocitat calculada al mil·límetre, i en moltes ocasions, la incorporació del català quan ja es té un producte 100% acabat i llest per tirar al mercat seria una pedra a la sabata per molta gent. Aquest argument no defensa, però, que la nostra llengua no vingui incorporada de base, al menys, a les aventures multimèdia desenvolupades a casa nostra.

 

Seria un requisit mínim que s’hauria de fer complir des de les institucions tal i com passa en altres territoris europeus per evitar, per exemple, que un grup de persones com nosaltres hagués d’estar oferint traduccions gratuïtes als i les desenvolupadors/es per expandir la cultura digital a la xarxa. I no, de moment, ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres expressament requerint els nostres serveis. Som nosaltres els i les que hem de contactar de forma molt regular amb la gent fins que algú accedeix a traduir el seu joc al català. És una pràctica que requereix molt de temps i és, possiblement, el més esgotador a nivell emocional del projecte. 

 

B: És factible traduir un joc de generacions passades? Pot haver-hi problemes de drets d’autor, o intel·lectuals, pel fet de traduir un producte que ja no estigui a la venda?

 

Factible sí, ho és, sobretot perquè ens agrada molt tot el tema ‘retro’ i el fet de tocar el punt nostàlgic de la comunitat de jugadors/es. Són unes traduccions que, tot i no ser oficials, la gent agraeix moltíssim, i això ens agrada i anima moltíssim a fer-ne regularment. El problema que ens trobem és que cada joc ‘retro’ disposa d’unes característiques internes úniques a nivell de programació, i hi ha vegades que ens és impossible accedir a les cadenes de text de dites aventures per molt que busquem mètodes i estratègies. De vegades hi ha eines creades per la comunitat que ens ajuden moltíssim a l’hora de traduir ‘x’ videojoc, però hi ha moltes ocasions que ni així s’aconsegueix un resultat positiu. Hi ha membres de Ç que fins i tot han arribat a crear algunes eines pròpies per aconseguir ‘desencriptar’ alguns elements dels jocs antics, i és un goig saber que hi ha gent amb tals coneixements fent aquests tipus de coses pel projecte.

 

El tema de la propietat intel·lectual no ens l’hem plantejat mai, la veritat. No considerem que estiguem fent res il·legal o que pugui comportar algun problema per l’empresa desenvolupadora del projecte estigui activa o no, al contrari. Si és una empresa que ja no existeix, justament, li estem rescatant un producte ‘obsolet’ i el tornem a dotar de vida comunitària, i considerem que això no és res que pugui ocasionar algun problema.

 

B: És més complicat traduir un joc de consola que de PC?

 

Si les empreses o els desenvolupadors/es ens donen accés oficialment als arxius corresponents, és igual si és de consola o de PC, el ‘mecanisme’ de traducció és ficar el glossari del joc en català en un lloc concret d’un editor de text ‘x’ i ja està (és molt més fàcil explicar-ho resumit que fer-ho!).

 

A partir d’aquí, cada empresa/desenvolupadora té els seus propis mètodes per incorporar el fitxer de text al seu producte. Si és una traducció no oficial, i tal com hem començat a comentar a la pregunta anterior, no depèn de la plataforma, si no de les característiques internes del joc. Hi ha ‘motors’ de creació de videojocs que són més ‘manipulables’; n’hi ha d’altres que tenen el codi molt tancat i destramar-lo és un misteri i una gran pèrdua d’hores (que en molts moments no tenim); hi ha desenvolupadors/es que permeten modificacions dels seus jocs i ja deixen el codi de l’aventura molt més obert; desenvolupadors/es que encripten i codifiquen els seus passos expressament per tal que no es modifiqui el seu joc; i un llarg etcètera. El tema és sempre investigar-ho bé, fer moltes proves i, si no es pot fer la traducció d’un joc en concret, no passa res, la intenció és anar fent com més coses millor i oferir al públic contingut que li agradi i que ajudi a preservar la cultura catalana!

 

 

B: Accepteu noves incorporacions al projecte? De ser així, quin perfil han de tenir els aspirants: han de ser lingüistes, informàtics...?

 

Sí, i tant, tota persona que vulgui participar, és benvinguda! No hi ha cap mena de filtre a nivell de “selecció”: tothom a qui li interessi el món dels videojocs, i li agradaria poder jugar en català, només cal que ens contacti a través de les xarxes i ja serà dins del projecte! A partir d’aquí, tota persona és lliure de triar el joc que més li agradi de les propostes que tenim actives (i proposar-ne, clar!) i triar l’activitat que vol dur a terme (traducció, revisió, correcció,...). Aquesta, justament, és una de les característiques que volem compartir i que més defensem: l’horitzontalitat i la igualtat comunitària. 

 

B: Si jo sóc un creador de software lliure (en aquest cas jocs) i vull traduir al català, n’hi ha prou en contactar amb vosaltres per e-mail? Feu algun tipus de control de qualitat als projectes abans d’acceptar? Hi ha algun requisit indispensable?

 

Sí, i tant, tenim tots els canals de comunicació oberts (igual que les xarxes socials) i no discriminem absolutament cap proposta, comentari o idea que se’ns proporcioni, sempre i quan sigui assumible dins de l’espai i el temps que tenim. Normalment, o per suposadíssim, la nostra activitat se centra exclusivament en videojocs, però també estem oberts a traduir altres elements interactius, però sempre amb l’entreteniment com a fil conductor de tot plegat. El tema del control de qualitat depèn de cada usuari/a! Al final les persones que fan un producte d’aquestes característiques ja comproven que tingui uns estàndards mitjanament adequats per tal de poder-se llançar al mercat. 

 

B: Ja sabem que la presència del català en els videojocs és força minsa, però com valoreu el català en l’àmbit de l’entreteniment audiovisual?

 

Si teniu Twitter (pel fet de tenir la informació a mà de forma més directa), només us cal seguir comptes com Doblatge en Català, Desdelsofà, Plataforma per la Llengua, Refundem TV3 i la CCMA, Tornada 3XL, Apps en Català, Goita què fan ara, i un llarg etcètera, per comprovar que, ara mateix, el català dins de l’àmbit de l’entreteniment audiovisual és més una ‘excepció’ que altra cosa. Vaja, que trobar-se ‘x’ contingut en català és una sorpresa, quan hauria de ser una norma i una cosa habitual, comuna, socialment acceptada com a ‘natural’, i per desgràcia, no ho és.

 

Que en ple 2022 ens sorprengui trobar quelcom traduït o doblat a la nostra llengua, símbol de tota una cultura amb centenars d’anys d’història, no només és surrealista, si no que a més, és tristíssim. Per sort, sembla que hi ha una petita part de la societat (una mica a mode de ‘resistència’) que comença a adonar-se d’aquesta situació tan perillosa, i s’hi estan movent per tal d’intentar revertir el que en un futur no gaire llunyà serà una tragèdia: la pèrdua de la nostra llengua.

 

B: A Catalunya tenim estudis de doblatge fantàstics i, això ho hem pogut comprovar gràcies al doblatge de sèries i pel·lícules. Sabeu d’alguna iniciativa semblant a la vostra en temàtica de doblatge?

 

No només els i les coneixem, si no que com hem comentat, hi tenim contacte i hem treballat amb ells/es! FandubbersCat o Jocs en Català en són un parell d’exemples, però seguríssim que arreu de la xarxa catalana (o més enllà) hi ha molta més gent que ho fa!

 

B: Sóc conscient que els recursos necessaris per traducció i doblatge són molt diferents, però es pot descartar que el projecte Ce Trencada es ramifiqui cap aquesta vessant?

 

De moment, amb prou feines tenim un any de vida, el futur és molt incert, i recordem que fem això amb una finalitat purament cultural, de preservació de la llengua catalana, i per ficar pressió a les institucions més potents que podrien arribar a fer alguna cosa molt grossa tenint els recursos que tenen, i que nosaltres ho duem a terme durant el temps lliure que tenim de la nostra vida per pur gaudi cap al món dels videojocs.

 

És impossible determinar què passarà demà, i menys encara tenint en compte com de ràpid canvia tot aquest sector. Ara mateix, sabem que gaudim del que fem i que tenim una base de ‘treball’ molt sòlida que, sense el suport comunitari, no seria possible, i que tant la gent que traduïm com qui “rep” les traduccions, estem contents/es i a gust, i ja només amb això firmaríem perquè fos així tota la vida. No creiem que derivem, però, cap a altres vessants, per això ja hi ha altres iniciatives que mouen cel i terra per oferir a la gent els elements que requereixen a nivell d’entreteniment multimèdia.

 

B: Recordem que Ce Trencada és una associació sense ànim de lucre i que no accepta donacions, però, teniu clar el camí a seguir en cas de continuar fora del circuit professional?

 

Associació tampoc, perquè no estem units/des sota un nom “legal” com a tal, però sí, en definitiva, no deixem de ser un grup de persones que realitza una activitat ‘x’ amb una finalitat ‘y’ com ho podria realitzar una associació legalitzada a ulls de les institucions. Donacions, n’acceptem, i tant, tenim un PayPal obert on tothom que vulgui ens pot ajudar a mantenir les despeses de la futura pàgina web que obrirem, dels elements de pagament que utilitzem a l’hora de realitzar les traduccions, etcètera. 

 

El tema donacions no és, però, una cosa que ens preocupi especialment ni ens tingui alerta contínuament: tenim l’opció allà ficada i disponible, però no és un aspecte del qual en depenguem per dur a terme la nostra activitat. Les traduccions, el manteniment de la web, i les eines que fem servir les continuarem utilitzant tinguem una allau massiva de donacions o ens ho haguem de pagar nosaltres mateixos/es, ja que els termes econòmics són totalment secundaris. L’ajuda s’agraeix sempre, però, per suposadíssim, el camí a seguir en cas de continuar fora del circuit professional, doncs és més o menys el que estem duent a terme fins ara: reunir-nos com a grup de companys/es que som, mirar a veure quin joc traduïm al català, intentar-ho fer realitat, i fer-nos i fer feliç a la comunitat!

 

 

B: Ara mateix, traduir jocs al català donaria per viure? És a dir, hi ha prou demanda com per plantejar-se la professionalització?

 

Al menys en tema videojocs, no. No dona per viure perquè bàsicament no hi ha la demanda suficient com per portar una idea així cap a termes professionals. El problema més gros que hi ha en tot plegat és que no hi ha demanda perquè a nivell institucional i cultural no s’està donant al català el valor, la potència i les oportunitats que té com a llengua i idioma, i això repercuteix directament al sector de l’entreteniment multimèdia i audiovisual, ja que es consumeix en llengües i idiomes més generalistes, cosa que a la seva vegada provoca que no es realitzi contingut en català, perquè no es consumeix tant. És un peix que es mossega la cua i que s’ha de solucionar no només a nivell social, si no a nivell governamental, cosa que ara mateix sembla molt complicada. 

 

B: Tanmateix: comptant que tots sou persones “normals” amb feines “normals”, d’on traieu el temps per traduir? Com us organitzeu? Quan temps pot representar la traducció d’un videojoc?

 

Doncs el temps el traiem del que ens queda quan acabem de fer les nostres obligacions diàries i personals, que lògicament, no són les mateixes per tothom. Hi ha gent que té més flexibilitat i hi pot dedicar més temps, i hi ha gent que n’hi pot dedicar menys per ‘x’ motius totalment comprensibles i respectables. I és igual, tothom té la seva vida i la gent dedica al projecte les hores que poden o desitgen, és un altre aspecte que caracteritza Ce Trencada i que defensarem sempre. Això és possible perquè ens organitzem d’una forma molt senzilla: quan obtenim els elements per poder començar a treballar en un projecte, preguntem a veure qui hi està interessat, i dites persones tenen totes accés a un mateix document, al qual poden entrar de forma 100% lliure i editar/retocar tot el que vulguin durant el temps que vulguin.

 

El temps que representa una traducció és molt relatiu i depèn de molts factors, i no només dels caràcters o línies de text que tingui un joc. Hi ha arxius de text molt nets (sense caràcters especials ni fantasies gràfiques pel mig, per exemple) i que per molt llargs que siguin, costen molt poc de traduir i es fan molt amens; n’hi ha d’altres que són molt assequibles però no tenen el text ‘pla’, cosa que dificulta la traducció; i n’hi pot haver d’altres que tenen molts jocs de paraules en altres idiomes, i adaptar-ho al català és un ‘plus’ de dificultat afegit, pel que es tarda molt més. Tot depèn del que ens trobem un cop entrem a les entranyes textuals dels jocs. 

 

B: Podem somniar amb una cosa així?

 

 

Justament el que volem anar aconseguint poc a poc és anar realitzant les joies de la corona de les plataformes de joc més famoses de la història. De moment hem començat pels jocs d’SCUMM (Monkey Island, Indiana Jones and The Fate of Atlantis, i continuarem per Maniac Mansion i Day of the Tentacle, per exemple) i mica en mica anirem mirant les possibilitats que tenim a l’hora de ‘caçar’ altres plataformes.

 

No depèn de nosaltres, però, perquè com us hem comentat més amunt, per molt que ens agradés traduir ‘x’ joc, si aquest disposa d’unes característiques internes que ens impedeixen modificar-ne els textos... poca cosa podrem fer. Ho intentarem sempre, tot i així, la intenció és poderosa i la perseguirem fins que ens quedem sense opcions!

 

B: I ja per anar acabant, us faria algunes preguntes relatives als videojocs. Com que sou un equip, és complicat respondre en nom de tots, ho entenc, però m’agradaria conèixer la opinió de la majoria o alguna resposta enginyosa d’algun membre.

 

Super Nintendo o PS5?

 

-Francesc (Furank): per mi, o jocs antics directament, o jocs nous que s’assemblin als antics. Sóc massa fan de les aventures amb els píxels grossos com pedres, més encara si són de desenvolupament independent. Això no vol dir, però, que no gaudeixi amb els jocs de nova generació amb una espectacularitat gràfica impressionant.

 

-Aoife: Normalment em senc més atreta cap als videojocs antics (especialment els de la dècada dels 2000) en part perquè van ser els jocs de la meua infantesa, però també perquè em semblem més entretinguts que els d'ara.

 

-Ignasi (Narx 221): No he jugat SNES fins l'emulador de la Switch, i tampoc he tingut la PS5. Si haig de valorar els jocs antics o els nous, en general prefereixo les noves tecnologies, amb els nous motors de desenvolupament es poden crear tant jocs de caire retro com jocs normals i corrents, sense les limitacions de memòria que afectaven els jocs antics en els continguts. En quan a el que prefereixo jugar, depèn no tant del gènere sinó del propi joc i els meus gustos.

 

-Albert (Borrell IV): Jocs moderns.

 

-Danny (Teksait): PS5. M'agraden més els jocs moderns a tots els nivells, tot i que els clàssics tenen un encant nostàlgic.

 

-Adrià (Marxally): Crec que és molt interessant dur a terme un balanceig entre els dos estils de jocs. Està molt bé gaudir de les noves propostes i els avenços tècnics, però en certs moments també és bo tornar als clàssics i gaudir d'un tipus de joc que normalment és més directe. Personalment, em decanto més per la Super Nintendo, donat que acostumen a ser jocs més centrats en la jugabilitat i això em permet jugar-hi en petits moments que tinc al llarg del dia, en contrast dels jocs més moderns que tendeixen a requerir un nivell més de dedicació.

Imagino que per això tendeixo a gaudir de propostes que, tot i ser recents, són de franquícies que van néixer en l'època dels 8 i 16 bits, com ara la majoria de Nintendo. També de jocs independents, dels quals en gaudeixo cada vegada més.

 

B: Format físic o digital? Sou col·leccionistes? Us agrada tenir el joc a les mans?

 

-Francesc (Furank): Format físic SEMPRE. A nivell videojocs sí, sóc col·leccionista (del que puc, ja sabem com està el tema preus actualment dels sistemes retro) i m’encanta poder tenir el joc a les mans.

 

-Aoife: Sempre m'ha agradat tenir jocs en físic, però, des de fa anys ja, quan compro jocs indies que no tenen format físic, entenc que estem entrant en un món més digitalitzat. Així que realment tot això m'és igual.

 

-Ignasi (Narx 221): Digital, sempre que compris a una plataforma que t'assegura estabilitat. Un cop em vaig fer PCro principalment, no vaig voler cap joc en físic més. Per consola sí que aprecio el format físic

 

-Albert (Borrell IV): Digital, no col·leccionista.

 

-Danny (Teksait): Format digital. Col·lecciono només allò que m'interessa i poca cosa. Tenir per tenir en físic, no m'aporta res, per tant, format digital.

 

-Adrià (Marxally): Pel que fa a consoles, totalment a favor del format físic, especialment en les propostes importants i AAA. No em considero col·leccionista, tot i que hi ha algunes franquícies de jocs que m'agrada tenir completes. El cost de molts jocs, especialment retro, és un factor molt rellevant que no em permet fer certes adquisicions que m'agradaria.

M'agrada tenir els jocs a les mans, i de tant en tant donar un cop d'ull a les caixes i els manuals d'instruccions. Des de la pandèmia, però, també he començat a trastejar amb els videojocs al núvol (Google Stadia), i trobo que és un bon complement per gaudir dels videojocs en un format de fàcil accés i molt còmode, tot i que no ho veig com el meu mode principal d'adquirir jocs. 

 

B: Us diu alguna cosa el terme NEO GEO?

 

-Francesc (Furank): Sí, per suposadíssim. Per desgràcia, però, el món dels arcades i les recreatives és un territori que em queda molt lluny (a nivell de coneixements i a nivell econòmic) i mai m’hi he parat gaire, a investigar-lo, pel que no en puc dir gran cosa.

 

-Aoife: No L

 

-Ignasi (Narx 221): Bona consola, encara que no la vaig tenir mai, ens ha donat les ROM de Metal Slug “fuck yeah” És un joc increïble.

 

-Albert (Borrell IV): No.

 

-Danny (Teksait): És clar que sí!

 

-Adrià (Marxally): Molt poc. Només sé que era (o és) una consola que va desenvolupar SNK i va permetre gaudir de clàssics de les arcade, com ara King of Fighters.

 

 

B: En l’hipotètic cas que naufraguéssiu en una illa deserta que, casualment, només tingués una TV connectada a un panell solar encastat sobre una palmera propera, quins tres sistemes de videojocs domèstics trobaríeu a faltar? I a quins jocs us agradaria jugar mentre espereu cinquanta o seixanta anys que us vinguin a socórrer?

 

-Francesc (Furank): La GBA, la 3DS i la Switch. Amb aquests tres sistemes, crec que es poden “emular” tots els videojocs i plataformes amb les que més he gaudit i continuo gaudint encara ara en tota la meva vida com a jugador. El problema ho tindria amb els jocs: no sóc una persona a qui li agradin els jocs llargs (per norma general, 15 hores com a molt, suficient), i poques vegades he repetit aventures. L’única excepció: els Pokémon. Així que em decanto per aquesta franquícia al complet!

 

-Aoife: La 3DS la trobaria molt a faltar, a banda dels jocs que hi té (de Fire Emblem i Pokémon, o alguns altres com Tomodachi Life), també s'hi pot jugar jocs de la DS, on vaig jugar moltíssims jocs quan era petita.

El mateix dic sobre la PS2, ja que hi podies jugar a jocs de la PS1 (com Klonoa Door to Phantomile o Digimon World), i de la PS2 que en són moltíssims també. L'altre "sistema domèstic" que trobaria a faltar seria l'ordinador, que igualment té molts jocs i és molt més accessible.

 

-Ignasi (Narx 221): Pel que fa a sistemes de videojocs domèstics: PC, perquè el pots connectar a la tele i si no tens jocs, sempre et queda la opció de programar-te'ls; pel gran catàleg de jocs, i la vaig utilitzar molt; i anava a dir la Wii però prefereixo posar com al top 3 la Switch pel catàleg i els controls. En quant a jocs (descartant els multijugador perquè no tenim un mòdem) em quedaria amb: Infiltració: Styx Master of Shadows/Shards of Darkness; Novela Visual: Danganronpa, Phoenix Wright; Shooters: Saga Halo, Gears, SpecOps The Line, Roguelike: The Binding of Isaac. També Pokémon Món Misteriós i els Dark souls, per plorar una mica.

 

-Albert (Borrell IV): Switch i un bon PC! Alternativament, una Xbox One.

 

-Danny (Teksait): Collons, quina pregunta!! Un dels sistemes seria un PC, ja que pots accedir a tot, des de lo retro a lo modern. A més, tot el que està per altres sistemes, es mou o s'emula en un PC. Aprofitaria per jugar a jocs llargs, per exemple Disco Elysium o aventures gràfiques, on no hi ha frenetisme... tot i que, sent millennial, no estaria esperant 50 anys.

 

-Adrià (Marxally): La Nintendo Game Cube, la Nintendo Switch i, si fora possible, el meu PC. Soc molt fan dels jocs de l'època de la Game Cube, però molt. Si hagués d'esperar durant anys i anys, no m'importaria fer-ho amb companyia de Super Smash Bros. Melee, joc que vaig dedicar molt de temps durant la meva infantesa. Un altre joc que podria dedicar hores i hores, és el Mario 64. Perdre'm pel mític castell i donar voltes sempre m'ha resultat ja prou entretingut, a banda de tot el joc, és clar. Si tingués accés al PC i, sobretot Internet, el meu joc preferit per jugar en línia és el Team Fortress 2 que, tot i no trobar-se en el seu millor estat, encara trobo igualment de divertit.

 

B: Un joc que us encantaria traduir?

 

-Francesc (Furank): A nivell personal m’agradaria traduir al català els videojocs desenvolupats per Nintendo, sobretot els protagonitzats per les icones més famoses de la companyia nipona (Mario, Link, Kirby...).

 

-Aoife: El Legends of Runeterra és un videojoc de cartes que m'encantaria poder traduir al català. Forma part del món del famós joc League of Legends.

 

-Ignasi (Narx 221): Sobretot, sobretot, sobretot, els jocs de RIOT, LoL o Valorant (Exceptuant potser LOR perquè acabes de traduir una carta i ja t'afaites). Considero que son molt importants per formar comunitat gamer ja que son jocs que la majoria de gent juga, els coneix i els fa servir en el dia a dia.

 

-Albert (Borrell IV): Civilization VI

 

-Danny (Teksait): Qualsevol joc que tingui narrativa. Més enllà de traduir opcions de menú i items, m'agrada traduir narrativa.

 

-Adrià (Marxally): Personalment, qualsevol de Nintendo sempre que fóra de manera oficial. És bastant trist que cap joc hagi estat mai traduït a la nostra llengua, la veritat... Una de les sagues que més il·lusió em faria traduir és Mother (Earthbound...). Si tingués més coneixement de hackrom, no dubtaria en fer-ho.

 

B: Coneixíeu Briconsola?

 

-Francesc (Furank): No, però ara ja sí i això és el més important de tot!

 

-Aoife: No L

 

-Ignasi (Narx 221): No sabia que existia.

 

-Albert (Borrell IV): No.

 

-Danny (Teksait): Ni idea.

 

-Adrià (Marxally): No, no ho conec.

 

 

Des de Briconsola us agraïm la vostra sinceritat nois, així com la lloable tasca en favor del català. Espero que projectes com aquest esdevinguin una normalitat i que, mica en mica, disposem de més i més software traduït al català. 

 

Moltes gràcies per la vostra feina!

 

GRÀCIES!

NOVETATS

08.05.22

16.04.22

19.03.22

Nou reportatge:

-Un clon oficial de NINTENDO!

05.03.22

Nou reportatge:

-Projecte Ce Trencada.

06.02.22

02.01.22

Nou reportatge d'opinió:

-Original o oficial?

02.01.22

Nou contingut a Reparació:

-SEGA NAOMI.

06.11.21

Nou contingut a Restauració:

-Comandaments NEO GEO.

30.10.21

26.10.21

Nou contingut a ARCADE:

-System Super 22.

24.10.21

Nou contingut a ARCADE:

-Monitor WEI-YA 29".

03.09.21

Nou contingut a Restauració:

-Restaurar conjunts.

15.08.21

31.07.21

Nou accessori analitzat:

-WII2HDMI.

31.07.21

Npu contingut a Reparació:

-X-BOX.

21.03.20

Nou joc analitzat:

-The Last of us 2.

21.03.20

Nou contingut a Potenciar consoles:

-SG-1000II (AV).

21.02.20

07.02.20

30.01.20

Nou contingut a Reparació:

-NEO GEO AES.

16.01.20

22.11.20

Nou joc analitzat:

-RIME.

22.11.20

Nou contingut a Reparació.

-NEO GEO CDZ.

31.10.20

04.10.20

12.09.20

Document actualitzat!

-PS4 VR; Tota la veritat.

20.08.20

Nou contingut a Potenciar consoles:

-Sony PSP.

09.08.20

Nou contingut a Potenciar consoles:

-Playstation 2.

01.08.20

Nou reportatge d'opinió: 

-Compte amb el HARD MOD

05.07.20

Nou document:

-Aventures gràfiques.

23.04.20

11.04.20

Nou document tècnic:

-Jugar al cotxe.

28.03.20

Nou contingut a Restauració:

-STICKS.

26.01.20

12.01.20

Nou contingut a Potenciar Consoles:

-SNES 50/60 HZ switchless.

22.12.19