COMPTE AMB EL HARD MOD!

Pot ser que aquest document us sembli contradictori venint d’una persona que ha modificat mil i una consoles fins al límit de l’absurd, però tot i això voldria compartir una reflexió que últimament em fa ballar el cap.

Creieu que ens passem amb les modificacions?

N’hi ha de molts tipus, de modificacions, i de ben segur que cadascuna té el seu propòsit i raó de ser, però si barregem malament aquests conceptes podem tenir un disgust... M’explico:

Un Tuning és una modificació extrema ja sigui estètica o funcional, que pot agradar més o menys, però que sempre serà un tuning, i tret que ens agradi col·leccionar objectes únics (que també és totalment viable) mai més tindrà el valor d’una consola original de col·lecció.

Així mateix, una modificació electrònica majúscula tampoc ens omplirà del tot. Sé que al principi ens semblarà que tenim la nostra benvolguda consola al màxim nivell, però a la llarga ens cansarà i acabarem trobant a faltar la seva versió original.

Penseu que els que fa temps que estem en això hem passat per les diferents fases de la modificació: palanques, modchips, canvis de dashboard, suports flaix per jugar amb ROMs...

Sé que m’estic ficant en un terreny molt pantanós i personal, i per tant no voldria ofendre ningú ni desmerèixer cap treball, tan sols voldria exposar la meva experiència amb el Hard Modding (per dir-ho d’alguna manera). Jo mateix tinc a la meva col·lecció particular una X-Box de les primeres model cristall original. Farà cosa d’un any em va fer gràcia potenciar-la al màxim i ficar-hi un disc dur d’1 Tb amb milers d’emuladors i de jocs. No sé si tots n’esteu al corrent, però la X-Box original és una consola amb un potencial brutal quant a freeware i emulació respecta.

Doncs encara que pugui semblar mentida, a mi aquesta consola no m’omple en absolut, i el que mai vaig pensar que passaria ha passat... ara trobo a faltar el dash original i inserir-hi els jocs un a un...

Així mateix, opcions com les de jugar des d’un disc dur, un Everdrive o els lectors d'SD (com el cas de GDEMU) són modificacions que, tot i ser molt recomanables a l’hora de jugar sense complicacions amb una consola o ficar-les dins d’una màquina ARCADE, no ho són gens per a les consoles de col·lecció, ja que es carreguen tota l’essència original de la màquina que, no ens enganyem, és el que tant ens agradava d’elles.

Òbviament, hi ha modificacions obligades per a moltes consoles, com poden ser les de regió i freqüència en 8, 16 i 32 Bits, o la càrrega de jocs des del disc dur en una PS2 FAT...

Mireu, perquè entengueu bé a què em refereixo, us posaré tres exemples diferents:

1- En una Playstation 2 de les grosses (o en una X-Box de les primeres), l’opció de jugar des del disc dur és més que recomanable (com a complement al lector), però si en canvi posem un xip virtual a la Memory Card, canviem el Dashboard o fem altres bogeries freeware, amb el temps ens cansaran. Val a dir que molts d’aquests mods són reversibles però d’altres no ho són, i un extra que ara ens pot semblar increïble i nou, amb el temps es torna monòton i inapropiat.

2- El segon exemple que voldria comentar-vos és el cas de la Neo Geo. Com bé sabreu tots, hi ha un MOD que consisteix a canviar-ne la BIOS i ficar-hi la famosa UNIBIOS. Aquesta modificació (que per a una placa MVS és molt recomanable) aplicada a una AES és bastant absurda, ja que et permet un munt de trucs i altres tonteries que poques vegades farem servir, però és que a sobre dota la màquina d’una sensació molt estranya. No sé com dir-ho, però el fet de canviar una BIOS (cosa que també passa al Mega CD) és com canviar-li el cor a la màquina i això, què voleu que us digui, em sembla poc ètic, perquè la veritat és que la consola ja no és 100% original.

3- I ja per a acabar els exemples, us parlaré del MOD 50/60 Hz de la Super Nintendo Vs el mode switchless.

Per canviar la freqüència de la SNES (50/60 Hz) hi ha dos modes: un que es fa amb un micro interruptor i un altre que es fa mitjançant un xip. Aquest últim, molt més modern, et permet canviar la regió de la màquina només prement el botó Pause, i per tant s’elimina el micro interruptor, deixant així l’estètica de la consola neta, perfecta. Ara bé, pel meu gust no és tan ideal... Pot ser que sigui un nostàlgic empedreït, però a mi em molesta menys un micro a la part posterior de la consola que saber que dins la màquina hi ha una modificació electrònica més seriosa amb un xip que no és original...

Aquest últim exemple és una mica simplista, ho sé, però a l’hora de col·leccionar videojocs (i per tant consoles), hem de saber fer prevaler els MODs indispensables dels que no ho són i, dins dels indispensables, si pot ser que danyin menys l’arquitectura interna de la màquina, doncs millor que millor...

Creieu-me: com en tot a la vida, la novetat sembla el millor, però com l’original no hi ha res, i més tractant-se de col·lecció.

Permeteu-me un últim xurri-exemple: mai serà el mateix carregar un joc d’MSX en un lector de cassets que en un reproductor de CD, malgrat que amb el CD les càrregues són 100% segures. En canvi, el fet de sentir el soroll i el simple fet de veure com gira la cinta no té punt de comparació. Per què? Doncs perquè era la forma original de carregar els jocs, ni més ni menys.

Finalment, deixeu-me acabar el document trencant una llança a favor de moltes de les modificacions i de les persones que les van idear, perquè molts d’aquests MODs, com he repetit en innombrables ocasions, són indispensables per gaudir al màxim de les nostres estimades consoles. L’única cosa que voldria recalcar és que hem de ser curosos a l’hora de triar quines modificacions fem a les nostres consoles de col·lecció.