No és la primera vegada que poso l’accent en aquest tema, però crec que és molt important que tots els amants al retro tinguem, com a mínim, una TV CRT de recanvi. Penseu que tant les consoles velles (posem fins a la PS2) com la majoria de plaques ARCADE es veuen mil vegades millor en una TV de tub per RGB (o fins i tot AV), que en una TV de les modernes mitjançant reescalador.

Possiblement tots tenim una tele de 20” o superior per jugar, però què passarà si se’ns espatlla? Encara en podem trobar de segona mà amb certa facilitat, però la realitat és que cada vegada en queden menys que estiguin realment en condicions. Òbviament, als encants i mercats ambulants es poden trobar gran varietat de TVs de tub a preus molt accessibles, però també és cert que cada vegada hi ha menys gent que sàpiga reparar-les, així com peces i components per aconseguir-ho. Trobar-ne una de nova per guardar ja és gairebé impossible, però encara es troben gangues que no hem de deixar escapar.

Tenir una TV CRT de qualitat a les golfes o en algun armari no és una mala opció per a tots els que estimem el retro.

A l’hora de seleccionar una TV de segona mà hem de tenir molta cura de què la seva pantalla no estigui ratllada; això és el més important, perquè una ratllada o toc a la pantalla no es dissimulen de cap manera i sempre es veuran. També és summament important veure quin tipus d’entrades de vídeo té, així com els HZ que admet. La immensa majoria de les TVs que trobem als encants o mercats ambulants, possiblement de les últimes que es van vendre al seu moment, tenen alguna entrada posterior en format SCART, pel que admeten RGB, i una d’auxiliar AV (els tres jacs) a la seva part frontal o lateral.

Malgrat això, tingueu present que per l’entrada AV pot ser que no acceptin 60 Hz NTSC, pel que a l’hora de connectar consoles japoneses o americanes es veuran en blanc i negre...

El normal és que una TV d’unes 22 polzades tingui dues entrades posteriors (SCART) més una auxiliar en format AV, mentre que les de 14" solen tenir només un SCART i un AV.

També és important saber que qualsevol TV que trobem en un mercat ambulant estarà plena de pols en el millor dels casos, pel que l’hauríem d’obrir i netejar un cop la tinguem a casa. Si ens atrevim, la millor manera de netejar una TV de tub és separant-ne les seves carcasses i aplicant-hi aire a pressió amb un compressor d’aquests de bricolatge. Si no ens atrevim a obrir-la no passa res, d’igual manera podem bufar-la a través de les reixetes de ventilació.

De la mateixa manera, podem netejar les pròpies carcasses de plàstic (i reixetes d’altaveu) amb una esponja i una mica d’aigua calenta (o un raspall de dents). No fa falta desmuntar la TV per netejar-la amb aigua, l’única cosa que hem de fer és escórrer bé l’esponja i assecar-la completament, amb un drap suau, abans d’endollar-la de nou a la xarxa.

Amb la pantalla pròpiament dita, també podem fer servir un drap suau amb aigua calenta o, si s’escau, una mica d’alcohol.

Tampoc estaria de més que, si ens atrevim a obrir la TV, li ressoldem els punts de soldadura dels connectors, bàsicament els SCART i jacs auxiliars.

Reprenent el fil del document, i a part de la importància de tenir una CRT com a recanvi a la nostra habitació del vici (o màquina ARCADE), el que pretenc és evidenciar que les TVs de 14”, que tant menyspreàvem en el seu moment, són unes aliades súper funcionals per als temps que corren.

Per espai, no tots podem tenir una TV de 22 o 30 polzades CRT guardada en un armari o garatge, però segur que sí que podem tenir-ne una de 14”. Quan érem criatures les teníem a casa (perquè era l’única cosa que hi havia), després ens vam passar a les grans i aleshores ens va semblar que les de 14” ja eren escombraria... En canvi, avui dia són més còmodes i funcionals del que pot semblar a simple vista.

Recentment he fet un MOD en una d’elles, dins de la qual he inserit una PS2 i una Rasp, i he d’admetre que aquesta modificació ha resultat ser una de les més pràctiques de quantes he fet. Per què? Doncs per la seva grandària i comoditat. La pots portar del saló a la cuina, del garatge a l’habitació de les criatures, de viatge... A més, són un GRAN reclam perquè els més menuts, els de la generació mòbil o tauleta, comencin a indagar en el món del videojoc clàssic.

Mireu què m’han portat enguany els Reis Mags:

Coneixent-me una mica, li han incorporat una Raspberry Pi, i el resultat ha estat un regal d’allò més cridaner...

Vaig triar el model d’en Llamp Mcqueen com a reclam per als nens i ha estat tot un encert. Aquesta TV la vaig comprar per Internet a un Cash per uns 70 euros, que sense ser barata per ser un CRT, és sublim com a moble decoratiu per als nens. Amb una bona rentada, una Rasp i una mà de vernís, ha quedat flamant i segur que gaudirà d’una segona joventut.

Val a dir que Disney compta amb moltes TVs CRT decorades amb motius de les seves millors franquícies i, encara que són bastant cares de comprar comparades amb les TVs 14” normals, són ideals per reclamar l’atenció dels nens. Els models de CARS, Mickey, Princeses o Campaneta són sublims...

Però a banda de l’extra de glamur que desprenen aquestes TVs de Disney, qualsevol TV de 14” és totalment útil per inserir-hi una Raspberry Pi i fer-la servir com a centre multimèdia portàtil, opció a l’abast de tothom si tenim una mica de traça i sabem soldar mínimament amb estany, com podreu comprovar clicant els enllaços després del següent paràgraf.

En fi amics, només vull que us quedeu amb dues idees: la primera és que cada vegada queda menys tub i en pitjors condicions, pel que una bona TV CRT de recanvi és indispensable per a tots els que estimem el retro. La segona idea és que les TVs de 14” encara tenen molt a oferir i, combinant-les amb una mà de pintura i algun que altre extra intern, encara poden oferir moltíssima diversió.

- PRIMER PAS – Preparar la RASP.

- SEGON PAS – Muntar-la dins la TV.