Ras i curt: Moss és un d’aquells jocs que et captiven des del primer moment. Pot semblar arriscat afirmar que MOSS justifica l’adquisició del casc VR per vàlua pròpia, però us asseguro que estem davant d’un joc que no aconseguireu oblidar...

A aquestes alçades ja no hem d’enganyar ningú. El sistema de realitat virtual de SONY compte amb una quantitat ENORME de morralla. Però no menys cert és que entre el seu bast catàleg, hi ha una desena (i pot ser fins i tot una vintena) de jocs impecables que justifiquen la compra del sistema i MOSS n’és un d’ells.

Analitzaré conjuntament els dos episodis i sense aprofundir massa en l’argument ja que en la segona part hi ha un gir de guió que en cas de no conèixer-lo (com em va passar a mi), impressiona moltíssim.

El primer que vull ressaltar de MOSS es la seva realització tècnica. Uns gràfics molt bons (un xic millor optimitzats en la segona part que en la primera) que ens transporten a un món en miniatura plegada d’essers fantàstics. Talment com en el món dels barrufets, descobrirem, amb gran luxe de detalls, un elenc de localitzacions precioses i romàntiques.

Cal destacar la brillant ambientació de cada un dels seus escenaris, així com les diferents proporcions que ens ofereix el contrast d’un personatge minúscul vers edificacions enormes. També cal esmentar l’encert en les perspectives de joc de cada localització. Unes perspectives que ens permeten, amb un lleuger gir de cap, abastar tot l’escenari sense perdre de vista el nostre personatge.

El protagonista de MOSS és un petit ratolí que desperta simpatia i estima en tots els seus actes. És possible que li podem retreure una certa manca d’accions, ja que en el primer episodi tant sols podem córrer, saltar, enfilar-nos i atacar, no obstant això, el fet de poder interactuar amb alguns elements de l’escenari i l’augment d’accions en la seva segona part (augment considerable gràcies a les armes i poders) transformen aquest petit detall en poc menys que anecdòtic.

Resumint una miqueta tot el dit fins ara, heu de tenir clar que ens trobem davant d’un joc de plataformes preciós amb uns gràfics sublimes (i molt detallats) que podrem gaudir ben asseguts en la nostra butaca i que admirarem de manera còmode amb un lleuger gir de cap. El joc, evidentment té gràfics en 360º, no obstant això, les perspectives que abans us comentava ens permetran gaudir del joc sempre visionant-lo des del millor angle i amb risc zero de mareig. Desconec com es veu aquest joc amb una PS4 normal, però és possible que llueixi igual de bé que amb la PRO.

Imagineu que esteu, còmodament asseguts i aneu visionant una sèrie de diorames perfectament enllaçats entre ells. Quan el nostre protagonista abandona una pantalla i apareix a la següent després d’un curt i precís “fadout” s'obra davant nostre un nou escenari imponent. Aquest canvi d’escena no molesta gens, ja que el temps de transició és curt i els angles de visió perfectes. 

La música i els efectes compleixen a la perfecció sense abaixar el nivell del joc en cap moment. La única pega, buscant tres peus al gat, és que la introducció de cada fase (a tall de rondalla molt ben explicada ) està sols en anglès. 

Hi ha una dita popular que diu que si una cosa se’t fa curta és que l’has gaudit i això és el que passa amb el primer episodi de MOSS. Quan estàs completament abduït per la seva màgia... s’acaba. No obstant això, amb la seva segona part ja a la venta (i de compra totalment obligada) el dolor es minimitza ja que hi trobarem TOTS els ingredients de la primera part, però milloratss... O sigui que la segona tassa de caldo, en aquesta ocasió, és més llarga i gustosa que la primera (amb la que ja ens vam llepar els bigotis).

Un joc indispensable per tothom que posseeixi el casc de SONY i una excusa perfecta per comprar-lo si no el teniu. Un joc de plataformes que ja forma part dels millors de la història.