REBALLING D'ESTAR PER CASA...

FÀCIL I EFECTIU

Basant-me en la meva experiència amb l'estany, les PS3 i utilitzant una miqueta la lògica, us presento un mètode segur de fer un bon reballing casolà, que ens servirà per rescatar una PS3 amb el problema de la llum groga. 

NOTA: Abans de continuar, us recordo que un REBALLING és l’únic mètode efectiu per reviure les PS3 de primera generació (FAT), però que per desgracia no sempre duren. Aquesta avaria és una avaria crítica del sistema Playstation 3 i sempre hem d’evitar comprar una consola amb aquesta avaria. No obstant, si la consola és nostre o no s’ha intentat reparar mai, segur que aquest mètode us funcionarà.

Després de fer-hi un munt de proves he donat amb un mètode definitiu per arreglar-la, que a més està lluny de ser súper complicat, tot i que sí haureu de seguir els passos que us descric a continuació al peu de la lletra, perquè TOTS són importants.

Començarem explicant el problema (que suposo ja sabreu) perquè quedi ben clar.

El problema de les PS3 de primera fornada és el pobre aliatge de l'estany. No se sap si va ser per culpa de SONY i la seva política d'abaratir costos, o per un error en la seva fabricació, però l'estany amb el que estan soldades les primeres plaques és força problemàtic.

Els processadors d'aquesta consola, com els de PC, estan soldats mitjançant boles d'estany. Això vol dir que la placa electrònica consta d’una quadrícula on s’hi disposen les boletes d'estany, seguidament s’hi col·loca el xip al damunt i mitjançant l’ús de calor es solda.

No està molt clar si el problema resideix en la temperatura que aconsegueix la consola a l’hora de treballar (que també) o si prové de la pobra qualitat de l'estany, però el que sí se sap és que un percentatge molt elevat de les consoles dels primers models moren víctimes del que es denomina com a llum groga.

La PS3 mostra una fallada de maquinari intern en forma de parpelleig groc, i s'apaga de seguida d’haver-la encès. Moltes botigues especialitzades en electrònica s'han posat les botes fent reballings* que, no obstant això, no han resultat definitius a l’hora de resoldre el problema.

* S'entén per reballing professional el fet de treure els processadors, canviar les boles d'estany i tornar-los a soldar.

El mètode que us descric a continuació tampoc és etern, però sí que us asseguro que és el millor de quants he provat, i pot allargar la vida de la nostra consola amb una mínima despesa.

Com us he comentat no és un mètode nou, simplement la perfecció del que us he descrit anteriorment.

I és que hi ha un petit detall que havia obviat, equivocadament, fins a dia d’avui: l'excessiva torsió de la placa electrònica, i és que en aplicar calor amb una pistola a una placa electrònica (sense subjeccions), aquesta tendeix a doblegar-se i deformar-se.

En realitat l'estany es fon de nou i en principi tot sembla estar bé, amb la consola ben soldada, però en repetir-se el cicle de calor-fred (on-off), i una vegada muntada la placa de nou a la consola (sota altres pressions), aquesta mínima torsió de placa domina de nou i la fallada es repeteix.

Aquest és el principal problema perquè, amb un escalfament de placa, aquesta no duri massa.

A continuació, i ja sense més preàmbuls, us descric el procediment als següents punts:

PUNT 1 - Creació d'una base estable i rígida

Hem de crear-nos una base metàl·lica (gruixuda i estable) totalment plana, on lligar la placa mare i evitar que flexioni en escalfar-la.

Aquest punt és bàsic perquè la placa i sobretot els seus processadors, es tornin a soldar bé en la posició de funcionament.

La manera de crear aquesta planxa és molt simple: agafarem una làmina metàl·lica d'uns 3 a 5 mil·límetres de gruix i li posarem la placa mare al damunt.

Mitjançant un trepant i una broca de ferro del número 4, marcarem els forats; tampoc cal fer-los tots, amb quatre o cinc al voltant de la placa ja serà suficient.

Penseu que no ens coincidiran els forats per ambdós costats de la placa, per la qual cosa n’hem de fer dos grups: uns marcats amb una A, que serviran per la part inferior de la placa mare, i uns altres marcats amb la B, per a la superior.

Una vegada fets els forats els hi ficarem cargols del 4, fixats mitjançant una rosca, i a continuació els roscarems altres rosques que serviran per anivellar la placa, i encara un altre grup més per fixar-la amb aquestes segones.

PUNT 2 - Preparació de la placa mare

Una vegada tinguem la base metàl·lica llesta per lligar les dues parts de la placa mare, procedirem a la neteja de la mateixa abans d'escalfar-la.

El primer que farem serà treure tota la pols que pugui acumular, així com les restes de pasta dissipadora dels processadors i les peces de goma tèrmica dels xips secundaris.

Per treure les restes de pasta dels processadors, només hi hem d'aplicar alcohol isopropílic amb paper o drap.

Els trossos de goma tèrmica els guardarem, per tornar-los a col·locar una vegada tinguem la placa llesta.

PUNT 3 - Fixació, preparació i escalfat de la placa

Una vegada tinguem la placa mare neta i bufada, perquè no quedin restes de pols o pasta tèrmica, passarem a fixar-la a la planxa i deixar-la ben anivellada horitzontalment.

Per anivellar-la, només haurem de deixar les segones rosques al mateix nivell, a cada cargol.

Seguidament, agafarem flux (pasta de soldar) i l'escamparem amb el dit per tota la zona a escalfar.

Als processadors és molt important ficar-hi un bon gruix entre la seva coirassa metàl·lica i la placa mare. Perquè ens penetri amb més facilitat al propi processador o als llocs complicats, podem ajudar-nos d'aire a pressió mitjançant un compressor.

N’hi posarem un munt entre el refrigerador del processador i la placa, i després bufarem perquè la pasta penetri per sota del processador; hem d'intentar que ens penetri tant com puguem.

No escatimem flux, ja que és molt important per a un bon ressoldat de la placa. El flux fa que l'estany s’enganxi amb més facilitat amb els seus punts de soldadura i, en definitiva, ens garanteix que aquesta quedi perfectament.

Flux (pasta de soldar)

A continuació, passarem a aplicar calor amb la pistola, passant-la amb la temperatura màxima per tota la placa, i mirant de no quedar-nos massa estona sobre el mateix punt.

Amb tranquil·litat, doncs la PS3 és resistent, i si guardem una certa distància podem fer un reescalfat d'uns 3 a 5 minuts per cada cara. Hem d'evitar escalfar en excés els condensadors perquè no explotin, però per la resta ho podem escalfar tot, exceptuant els connectors de plàstic, és clar.

Als processadors (al costat de les coirasses metàl·liques) sí que hi podem fer alguna parada i aproximar-nos-hi, però sempre de manera controlada i sense excedir-nos.

No hi ha pressa, una bona escalfada és fonamental perquè la placa aconsegueixi la temperatura de fosa de l'estany: cinc minuts, millor que tres.

A mesura que anem escalfant la placa, veurem com el flux es liqua i flueix entre els components.

És MOLT important respectar el refredament de la placa, pel que han de passar uns altres cinc minuts abans de girar-la i procedir per la part posterior.

PUNT 4 - Neteja i preparació abans de muntar

Una vegada tinguem la placa escalfada i refredada, haurem de netejar el flux residual tant als processadors com als xips, així com les seves parts metàl·liques o de contacte amb la xapeta dissipadora, que també han d'estar completament netes. Per a això, només ens caldrà una mica d'alcohol.

De la mateixa manera, podem aprofitar per netejar la part de contacte dels dissipadors principals dels processadors, així com les gomes tèrmiques (tot fent servir un drap amb alcohol).

PUNT 5 - Muntatge i truc del ventilador

Una vegada arribats a aquest punt ja podem començar a muntar la consola. Hem de ser molt cauts amb la col·locació de les gomes tèrmiques, així com amb la bona aplicació de pasta dissipadora als processadors principals. Per assegurar un bon contacte de la goma tèrmica, podem doblegar una miqueta els seus punts de suport.

De la mateixa manera, podem doblegar una mica les molles dels dissipadors principals.

La modificació al ventilador principal és opcional, però molt recomanada. No és altre que, tal i com s’especifica en el document anterior, alimentar el ventilador de 6 volts constants mitjançant un transistor.

Tornar al document original

Com podeu veure, no és que sigui una reparació molt complicada, però sí que demana de certa precisió i, sobretot, d’una bona base estable per poder subjectar la placa mare al escalfar-la i d’un bon repartiment del FLUX.