Després d’uns mesos de joc amb el VR de SONY, us vull explicar quatre pautes que us poden ajudar a entrar en el món virtual de manera satisfactòria.
La Realitat Virtual, tal com ens la presenta SONY, és una oportunitat única de viure un joc al 300%. Després d’haver acabat jocs com el Resident Evil
VII, un se n’adona de la importància d’aquest salt evolutiu que, encara que no ens agradi admetre-ho, requereix d’adaptació i entrenament.
El joc de CAPCOM és al·lucinant. Penseu que en els meus ja més de vint-i-cinc anys jugant, mai havia gaudit d’un joc tan complet: si bé en la seva versió HD no deixa de ser un bon joc, en la versió VR es transforma en una experiència inoblidable i, m’atreviria a dir, irrepetible.
Evidentment, igual que va passar amb el 3D al cinema, no tots responem igual davant els avanços tecnològics, però així i tot, a l’hora de gaudir de la Realitat Virtual hem d’acatar unes premisses bastant lògiques.
El primer que hem de tenir molt present és que no jugarem tan còmodes com ho hem fet fins ara. Penseu que tenim el cap tapat (encara que parcialment), les orelles també (pels auriculars), i que
durant les primeres partides la concentració i excitació jugaran en la nostra contra. Cansament visual i mareig seran normals durant les primeres partides, malgrat que la nostra millor aliada
continuarà sent la lògica.
Per tant, voldria exposar-vos uns quants consells i recomanacions perquè el salt a la Realitat Virtual sigui el més plaent possible. Jo, com qualsevol de vosaltres, he sofert marejos,
disgustos i tants altres efectes secundaris en jugar al VR, però m’he donat temps i ho he tornat a intentar, i avui dia puc dir-vos que gaudeixo del
VR com amb pocs invents anteriors.
El primer que vull recalcar, i en contra del que predica SONY, és que si voleu jugar al VR en condicions us feu amb la PS4 PRO. Val la pena esperar una miqueta més a gaudir de la Realitat Virtual i que quan ho fem sigui en condicions. Com ja sabreu, la PRO és més potent, i permet que els jocs de VR flueixin a més frames per segon (imatges per segon) una cosa fonamental per alleujar el mareig.
Una altra cosa a tenir en compte abans de jugar al VR és que hem de fer-ho amb el cap clar. Com us he comentat, durant les primeres partides els nostres sentits van a ple rendiment, i això fa que la fatiga sigui majúscula. Jugar al VR amb son, cansament o mal de cap no porta enlloc, perquè és igual de dolent que excedir-se de temps en les primeres partides. Donem-nos temps. No importa jugar només vint minuts, passejar-se per un menú o escenari durant una bona estona, aprendre a mirar i a ajustar el casc...
A més, és súper important triar bé els jocs amb els que iniciar-nos. No podem començar amb un DriveClub o un Resident, perquè treurem les farinetes en un obrir i tancar d’ulls, però sí que podem fer-ho amb un VR Worlds (Immersió o
Danger Ball) o un Wayward Sky.
Analitzant tots els jocs que he provat fins avui (gairebé tots els del catàleg), els diferenciaria en tres grups: els estàtics, els dinàmics i els diorames.
Com entendreu, tots els jocs VR simulen físiques i moviments que el nostre cos no experimenta en realitat, i això pot portar marejos o sensacions estranyes
en les primeres partides, però dins de la normalitat de la virtualitat (valgui la redundància); a més, aquests girs o moviments ens afecten de manera diferent depenent de si la nostra perspectiva
en el joc és estàtica o dinàmica.
Perquè ho entengueu millor, us diré que un joc estàtic pot ser un simulador de vol o de carreres, ja que en aquests jocs la nostra posició enfront del mateix és estàtica, en contra del que podria
semblar (doncs solen ser els més veloços o tenir els girs més bruscos). Solem anar sempre asseguts en una cabina de comandament, seient o similar, pel que podem mirar al nostre voltant, però
sabem sempre on està el front de l’acció. Amb això vull que entengueu que a aquests jocs hi podem jugar asseguts en una posició normal (com si estiguéssim davant d’una TV convencional).
Per contra, en els jocs dinàmics (Robinson, Resident...) la nostra perspectiva enfront del joc té moviment de profunditat i lateral. Perquè ho entengueu millor, només heu de pensar en un shooter
qualsevol (joc en primera persona): amb l’analògic esquerre controlem l’avanç i la vista, i amb el dret el moviment lateral.
Per jocs de tipus diorama entendrem aquells on, mitjançant perspectives isomètriques o cinemàtiques, hi ha poc moviment del joc o anem encarrilats per la pròpia càmera. Aquests jocs, encara que mostrant físiques més o menys violentes, solen ser bastant tranquils i són ideals per fer les nostres primeres partides.
Però tornant als jocs dinàmics, hi ha un petit hàndicap de control que resulta ser el gran aliat del mareig: EL MOVIMENT LATERAL. Aquest moviment no és tan nítid com hauria (ni en suavitat, ni en
nitidesa) i sol pecar de ser més ràpid que el d’avanç. Amb aquesta estranya unió de moviments és quan un, encara que tingui la PS4 PRO, es mareja més del
desitjable...
No obstant això, amb una miqueta de temps i de recerca, un se n’adona que hi ha una manera d’evitar aquest efecte. Per fortuna, el casc VR té sensors a les parts frontal i posterior, per la qual cosa el moviment lateral també es pot controlar amb el cap. Fent-ho així, girant el cap allà on vulguem anar, aconseguirem que el moviment sigui súper fluid i a la mateixa velocitat que l’avanç.
Des de Briconsola, vull avançar-vos un experiment que estic realitzant i que resulta molt recomanable per gaudir al 100% d’una experiència VR. No és tan important en els jocs estàtics, ja que la posició de joc no importa tant com en els dinàmics, però en aquests últims resulta molt més confortable jugar
així:
No sé si ho haureu apreciat en el vídeo, però el que fa la meva dona aquí és controlar el moviment lateral amb el casc (amb l’ajuda de la cadira giratòria). Veig un passadís a la dreta i jo giro cap a la dreta, fent així un gir súper fluid que no mareja en absolut. Òbviament, per poder jugar així hem de muntar una espècie de ganxo a una certa alçada perquè ens permeti penjar el cable del VR i que al mateix temps ens permeti girar al nostre voltant.
A més, com que en certes ocasions el cable del casc s’enreda amb els auriculars produint un soroll una miqueta molest, és aconsellable subjectar el cable amb els mateixos auriculars, amb una
pinça de les de recollir el cabell (o similar). D’aquesta manera ja no ens destorbarà per a res en girar els 360 graus.
Els materials utilitzats són la mar de simples (i oberts a la imaginació de cadascú). Com a ganxo es poden fer servir una frontissa i una vareta metàl·lica doblegada en un angle de 90°. Com a
pinces es poden fer servir les dels cabells o, com en el meu cas, unes pinces que s’usen en automoció (pinces FERVE).
Ja podeu veure que el muntatge no és gens complex, però sí que és summament important que el cable ens vingui de dalt i ens permeti, sense frecs ni estrebades, girar 360°.
Un altre factor a tenir en compte a l’hora de jugar al VR és que no hem de tenir vidres o miralls a prop. No és que estigui lligat a la superstició, sinó que la càmera segueix el moviment del casc mitjançant els LEDs del mateix, i si tenim vidres a prop, els reflexos la poden confondre.
En el meu cas, jugo d’esquena a l’armari expositor de consoles, i amb el temps m’he adonat que en jocs com Resident o Robinson, en els quals controlo el moviment lateral amb el propi moviment del casc (tal com he exposat més amunt), la visió es perd amb massa facilitat. Primer vaig
pensar que era una fallada col·lateral de l’invent, però aviat vaig entendre que eren les llums reflectides les que embolicaven la càmera. Amb els vidres tapats tot ha millorat un 100%.
Per tant, si noteu que la imatge es perd i el vostre control amb el personatge no és total, assegureu-vos bé de no tenir vidres o miralls que puguin molestar la càmera i el seguiment dels LEDs del casc.
AJUSTAR LES LLUMS DE SEGUIMENT
També és important, encara que sembli una tonteria, ajustar les llums de seguiment del casc. Això ho farem amb la TV encesa i amb el casc a la mà, ja que amb el casc plantat a la closca costa
molt.
Aquest ajustament el trobarem en el menú de PS4: eines del sistema / accessoris / Casc VR / ajustament de llums de seguiment.
Encara que aquest no sigui un factor que ens hagi d’amoïnar gaire (i al que tots reaccionem de diferent manera), el fet de portar posat el casc VR i uns auriculars grans pot fer que en dies calorosos suem de valent a l’hora de jugar i, és clar, això molesta.
Avui, jugant al Farpoint a la meva habitació sense l’aire condicionat he suat bastant, (sobretot al front) i he notat un augment considerable de la
temperatura corporal. No és que sigui insuportable, però sí molest. En jocs tranquils no passa res, però en jocs com aquest (Resident Evil’s i similars) on
els nervis estan a flor de pell, és molt aconsellable col·locar un ventilador davant nostre. Com és obvi (i lògic), haurem de col·locar-lo a una certa distància, amb una velocitat d’aire
agradable i sempre mirant que no destorbi entre la càmera i nosaltres, ja que si el col·loquem dins de l’angle de la càmera, aquesta ens donarà errors de posició.
Creieu-me, pot semblar una tonteria, però el confort a l’hora de jugar és molt important i més en VR que, inevitablement, ens obliga a tenir el cap mig
cobert.
Jugant al Farpoint, tenir un ventilador davant et dona una immersió encara més gran, ja que sents el vent constantment... és com les 4D del VR...