JOCS VR

REQUERIMENT REAL: CAP.

Intruders és un joc bastant contradictori: d’una banda mostra una bona realització dels escenaris, malgrat que els seus gràfics no són dels millors del catàleg (parpellegen una miqueta i no llueixen una resolució adequada) i per una altra banda compta amb un desenvolupament molt monòton.

Encarnem el paper de dos germans (bàsicament un) que han d’amagar-se d’uns lladres que han entrat a casa i que tenen presoners als nostres pares. Tot això amb una trama bastant correcta i que es deixaria jugar millor amb uns gràfics més acurats i un ventall d’accions més ampli.

No és un mal joc, però a hores d’ara no impressiona en absolut. Prescindible totalment per als més doctes al VR, encara que pot ser una bona opció per als principiants.

REQUERIMENT REAL: CAP.

COMPTE! FALS RECLAM VR!

Ace Combat 7 és un d’aquests jocs que presumeixen de ser compatibles amb VR i que realment tan sols ho són en un mode de joc secundari. Per res diré que és un mal joc, perquè el mode virtual, per qualitat, ja mereix ser nomenat. Però el mode principal del joc, en canvi, no és compatible amb VR, i en conseqüència no podrem seguir la història en aquest mode, tan sols podrem volar en diferents missions secundàries.

Repeteixo, no és una mala experiència VR, però si que és poc ètic dir que el joc és compatible amb VR quan només ho és en un percentatge bastant reduït. El que ens pot oferir Ace Combat quant a Realitat Virtual, ens ho poden oferir perfectament simuladors com Eve Valkyrie o End of Space (entre d’altres) i a preu molt més reduït.

REQUERIMENT REAL: MOVE o AIM CONTROLLER.

Evasion és un bon joc per gaudir del comandament pistola de PS4. Un shooter en tota regla al que només se li pot trobar a faltar una bona història.

Un planeta estrany, uns gràfics molt correctes, una immersió molt ben aconseguida i milers d’enemics als que derrotar. TOT pinta bé, però li falta alguna cosa: una història... hi haurà qui li agradi disparar a discreció sense parar-se a pensar en res, però a mi això em sap a poc... A un shooter li demano alguna cosa més que armes i tirs.

Evasion és un bon shooter, no ens enganyem i té tot el necessari per a convertir-se en un referent, però li falta alguna cosa.

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Time Carnage em va suposar una grata sorpresa. Me l’imaginava molt simple i la veritat és que és un MOLT BON joc de tirs. A l’estil Brookhaven, però més fàcil de jugar en no disposar de l’estressant (fins a cert punt) vista posterior.

Imagineu-vos asseguts còmodament en un sofà, en ple carrer, selva o escenari futurista, amb una tauleta repleta d’armes que podem anar canviant al nostre gust i fent punteria amb una infinitat d’enemics que ens apareixen pel front, la dreta i l’esquerra. Un joc que, sense ser el millor en el seu camp, compta amb uns gràfics més que acceptables (fins i tot m’atreviria a dir: bons) i un desenvolupament d’allò més ARCADE que es pot trobar en VR.

Buscant un aspecte negatiu, li podem criticar la seva linealitat i la seva nul·la història, però per passar una bona estona fent punteria tampoc fa falta gran cosa.

Per tant, un Brookhaven en tota regla sense arribar als seus límits asfixiants que, en gran mesura, van ser els seus assoliments i senyals d’identitat.

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Ghost Giant és un joc tan estrany com impressionant. El seu desenvolupament s’assembla més a una aventura gràfica que a un joc d’aventures tipus MOSS (cito MOSS perquè al principi podríem pensar que s’assemblen, més que res perquè comparteixen una certa semblança gràfica quant a perspectives).

Gràficament parlant és un joc sublim que recorda a joies com Little Big Planet. Un joc en el qual els seus escenaris són com a increïbles diorames de materials típics dels decorats teatrals o de titelles. Màgic i al·lucinant alhora; una gaudida per a la vista.

El desenvolupament del joc una mica estrany, ja que ens limitarem a ajudar al personatge principal (i secundaris) movent o interactuant amb parts de l’escenari... Som com el seu àngel de la guarda i ens limitarem a això, a ajudar-lo en tot moment. 

Un d’aquests jocs que, basant-se sobretot en l’aspecte gràfic, ens captivarà per l’amor cap a un personatge que, fins a cert punt, dependrà de nosaltres.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Tetris Effect és, possiblement, el Tetris definitiu. Tota la diversió del joc original amb un apartat gràfic i sonor de luxe. Un joc simple, com ho és el propi Tetris, però amb personalitat.

Molt recomanable per als amants de l’original. Un GRAN joc de puzles que ens delectarà la vista i ens treurà de polleguera a parts iguals.

Tremendament difícil i addictiu.

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Killing Floor Incursion ens fica de ple en l’univers ZED... Onades de zombis mutants als que haurem d’aniquilar al mateix temps que superem una espècie de simulador per anar recordant què ens va matar.

Aquí podríem dir que acaba la part bona del joc... perquè tot i comptar amb uns gràfics bastant bons, tant la immersió com els detalls brillen per la seva absència. Un altre joc d’aquells que poden semblar una cosa, però que en ser jugats deixen molt a desitjar. Compte amb el pack, perquè només INCURSION és compatible amb VR.

REQUERIMENT REAL: MOVE.

Immortal Legacy és un joc curiós. Mentre el seu aspecte gràfic és MOLT BO, el seu argument és una mica contradictori, amb aspectes que freguen l’absurd (com la noia que ens rescata a l’illa...). El desenvolupament del joc està a mig camí entre un shooter d’acció i un joc d’aventures tipus Tomb Raider o Uncharted. De fet s’ha dit que s’assembla molt a aquest últim, i en part és veritat: un sistema d’exploració barrejat amb múltiples onades de dolents. 

Sigui com sigui, Immortal Legacy és un bon joc d’aventures en Realitat Virtual que farà les delícies de tothom. Té un control una miqueta peculiar, no gaire més que molts dels jocs comandats amb els MOVE, que amb una mica de pràctica pot arribar a ser, fins i tot, fàcil i intuïtiu (vegeu secció de confort de joc). A part d’un argument amb certes llacunes, un control curiós i la no possibilitat d’escoltar-lo en castellà, el joc compta amb uns gràfics al nivell dels triple A i un desenvolupament molt divertit.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Eden Tomorrow ens transportarà a un planeta nou. Sembla un tòpic ja, en el camp de la Realitat Virtual, això d’anar explorant planetes inhòspits, però és una fórmula que no cansa i a la que se li pot treure encara molt de suc.

Eden Tomorrow és un bon joc, simple si el comparem amb el gloriós Farpoint, però molt correcte des d’un punt de vista argumental. Els seus gràfics també són bons, nítids i fluids i el seu desenvolupament és agradable, mitjançant la interactuació entre dos personatges. El punt negatiu al conjunt és que no està traduït a l’espanyol, ni tan sols en els textos, per la qual cosa pot ser que molts de nosaltres ens perdem la meitat de l’argument... No obstant això, malgrat aquest detall, el joc és recomanable a qui li hagin agradat jocs com Farpoint, Solus o Robinson entre altres. Falla un xic el seu control, aquest pot ser el seu punt més fluix...

REQUERIMENT REAL: CAP.

Borderlands 2 és un joc molt correcte al que manca quelcom per ser perfecte. Sense haver jugat les seves versions originals, em vaig llançar per ell amb la il·lusió de trobar un shooter clàssic en realitat virtual.

En part m’ha agradat molt, perquè tant el control com el moviment, el plantejament, el doblatge... TOT està súper correcte, però en posseir la famosa tècnica gràfica anomenada Cell-Shading, el seu aspecte no llueix tan real com m’hagués agradat. El Cell-Shading, per a qui no sàpiga el que és, és un apartat gràfic en el que el conjunt visual s’assembla més a un còmic que a un joc, que està dibuixat.

Encara que pugui semblar estrany veure un joc així en Realitat Virtual, una vegada hi ets dins i en moviment, el conjunt llueix bé, tot i que els gràfics de fons (suposo que a la mercè d’aquesta tècnica gràfica) tremolen una mica, cosa que molesta bastant. Si sumem a aquest factor el fet que el joc és molt ràpid d’accions, tindrem una experiència una mica marejadora i lleugerament tosca (gràficament parlant).

Un altre punt negatiu del joc és la precisió del tret: mentre que per norma general és correcta, en algunes ocasions (o angles) haurem de tenir els dolents just davant nostre per poder tocar-los.

Malgrat aquestes dues dades, el joc acaba sent un bon shooter, recomanat a tots els que busqueu acció i diversió a dolls.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un triple A. Un luxe per a la vista i una bombona d’oxigen per a tots els que posseïm VR. Un joc de plataformes amb uns gràfics fantàstics, que recorda una joia com pot ser MOSS. Encara que tots dos jocs són semblants (en concepte) no es poden comparar, ja que Astro Bot és més aviat un joc de plataformes amb àpexs d’acció. Una mescla de Sonic o Mario i Rayman. Amb la nostra ajuda, Astro Bot haurà de rescatar a tots els seus companys escampats per l’univers. 

Amb uns efectes 3D increïbles, gràfics mega nítids i multitud d’accions a realitzar, és sense cap mena de dubte un dels jocs a comprar.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un joc de plataformes a l’estil Wayward Sky que no ens deixarà indiferents. Els seus gràfics són una mica més simples que l’exemple comentat, però compleixen perfectament. Un bon joc en el qual haurem d’anar superant puzles fins a trobar al nostre millor amic.

Simple, però molt correcte. Recomanat.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un shooter de segones que podria ser més aviat una demo de regal que un joc complet. Gairebé dolent en tots els seus sentits, sobretot destaca en el factor realitat, brillant per la seva absència per culpa d’unes explosions planes, uns enemics simples, uns escenaris que ni fu ni fa i un control i precisió de tir nefastos.

Sí, potser exagero una mica, però me n’esperava més i, per tant, m’ha defraudat en gairebé tot. A favor diria que quan et fas amb el seu control, el joc es deixa jugar mig bé, però és un d’aquests títols que no ens aportarà RES.

Massa rònec i simple pels temps que corren...

REQUERIMENT REAL: CAP. 

Una aventura totalment prescindible. Consta d’uns gràfics dels més borrosos i deixats que he vist en VR. No són dolents, però tenen una resolució molt lletja comparant-los amb els jocs actuals, fent que el joc perdi tota la gràcia (de la mateixa manera que passa amb el Wepping Doll, molt similar en concepte). El fet que tot estigui en anglès i que consti d’un moviment d’allò més feixuc, tampoc ajuda en res al desafortunat joc. Sincerament, amb el bon material que hi ha en VR, jocs així no valen la pena per a res.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Affected The Manor, més que un joc pot considerar-se una experiència, ja que no farem més que caminar per l’escenari i observar-ne els detalls. Recorrerem una mansió per dos camins diferents, i descobrirem uns passadissos i estances d’allò més aterridores. L’ambientació és bona, però els seus gràfics (bàsicament la resolució) estan una mica lluny del que ens ofereix actualment VR. Dona la sensació que aquesta aplicació ha arribat tard, perquè tot i complir bé la seva comesa, hi ha detalls que segurament lluirien millorats, de ser un projecte actual.

Malgrat la brutícia gràfica, que tampoc minva el títol d’ambició, The Manor destaca per un ambient molt cuidat, amb efectes sonors de luxe i alguna animació que frega la majestuositat.

En conjunt resulta en una experiència curta però bastant grata, que serveix de preludi o entrenament per a títols com per exemple Resident Evil VII.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Un descobriment BRUTAL. Em feia mandra descarregar aquest joc degut al seu elevat preu i perquè creia que la seva qualitat gràfica minvaria molt en mercè de la immersió, però amb ell m’he emportat la sorpresa del mes.

Un joc súper ben realitzat que posseeix uns gràfics al·lucinants (dels millors vistos en VR). A més, encara que l’opció VR es vengui com una compatibilitat parcial, el joc es pot jugar íntegre en tal modalitat.

La velocitat és sublim, i per tant podríem pensar que el mareig hi anirà de la mà, però la seva bona realització fa que (a la PRO) es jugui de meravella. Lògicament és un joc de velocitat i precisa d’una petita adaptació, però per als qui fem servir VR des de fa temps, és una autèntica meravella veure els alerons moure’s i prendre les corbes a tal velocitat...

Un grandíssim joc que ja mereix estar entre els deu millors del catàleg PS4 VR.

Llegir-ne més.

REQUERIMENT REAL: AIM CONTROLLER o MOVE.

Un altre joc súper ben realitzat al que li falta alguna cosa...

El primer a comentar és que és un xurrijoc enfocat únicament al mode en línia, ja que no posseeix cap història, i beu en excés del mític joc d’atrapa la bandera. NO ÉS UN MAL JOC, fins i tot diria que l’ambientació i els gràfics són del millor que hem vist en VR, però és un d’aquests jocs on s’hi troba a faltar una miqueta més de llibertat de moviments.

Els escenaris són àmplis i correctes, els gràfics són bons, i l’eficàcia de les armes també és molt correcta, però al meu entendre té una gran errada: si et poden venir enemics de totes direccions, per què no podem disparar en totes direccions? Com és normal, d’esquena a la càmera la precisió de tir és nul i, encara que s’ha aconseguit una amplitud de joc de gairebé 360º, el fet d’estar ficat en el joc i que t’aparegui el missatge de fora de rang de la càmera, talla bastant el rotllo... És un problema comú als shooters (jugant amb cadira giratòria) i, sense cap dubte, una cosa a millorar en el futur. Es creen bons jocs d’una immersió collonuda i no els podem jugar en 360º per la manca de resposta dels sensors... Una veritable pena, ja que obviant el nul mode història del títol, el seu control mitjançant el casc i la cadira giratòria el converteixen en una experiència bastant real i satisfactòria, tot i que realment només puguem jugar en 180º...

REQUERIMENT REAL: AIM CONTROLLER o MOVE.

Un bon joc de punteria que posseeix un bon acabat gràfic, però que té diversos punts conflictius...

Per a tots els que cregueu que aquest joc és un shooter clàssic, us he d’advertir que no és així. El seu avanç és mitjançant situacions, és a dir, que podem anar als llocs indicats pel joc. Si bé és cert que podem disparar des de múltiples angles, es troba a faltar un moviment més lliure.

A més, malgrat tenir diverses armes molt ben realitzades, pateix massa errades de control i de detecció de les mateixes. Una altra contradicció en tota regla, doncs mentre flipem amb la realització del rifle de franc tirador (i el seu espiell), ens tornem bojos intentant apuntar, per culpa d’errades en la detecció de la seva posició...

Una veritable llàstima, ja que hauria pogut ser un shooter de guerra perfecte i es queda en un bon joc de trets que, al principi sobretot, manca de linealitat i de falta d’accions.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Aquest joc me’l vaig descarregar per ser la primera incursió de Squaresoft a la Realitat Virtual i la veritat és que, com temia, m’ha deixat una mica fred.

No és un mal joc de pesca: de fet, els gràfics estan bastant bé i les localitzacions molt correctes i plenes de detalls. Ara bé, el seu principal problema és precisament la seva temàtica: la pesca.

Barrejar un Final Fantasy amb la pesca sona una mica estrany, i si a això li sumem que tècnicament aquest joc no és un deu (ja té el seu temps), ens trobem amb un títol bastant prescindible. El millor és veure als personatges de FF en Realitat Virtual, així com algunes de les seves localitzacions, però el resultat és bastant mediocre.

No podem avançar lliurement pels escenaris (només per mitjà de les maleïdes teletransportacions) i les accions a realitzar són més aviat poques: córrer per una casa, pescar i xerrar amb els protagonistes.

Resulta curiós si ets un gran fan de la franquícia o si t’encanta la pesca, però bastant tosc per a la resta. A més a més, per més INRI, els MOVE (simulant la canya de pescar) es mostren bastant inestables.

REQUERIMENTS REALS: MOVE.

Aquest és, sense cap dubte, un joc exageradament simple. Un joc de trets que sabent el que ens pot oferir avui dia la VR, peca de senzillesa. Pot ser que al principi faci gràcia el seu efecte pixelat, però ni la varietat d’enemics, ni la seva resolució són per tirar coets.

Un joc barat, sí, però en aquest cas massa simple.

Al seu favor, diré que la precisió dels MOVE és molt correcta i que, malgrat la seva monotonia, es deixa jugar.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Bloody Zombis és un joc simple, però ben fet. Pot ser que no posseeixi la majestuositat ni les característiques dels grans del gènere, però sí que aporta una miqueta d’aire fresc en un camp bastant oblidat: els jocs de lluita al carrer.

La Realitat Virtual ens brinda una amplitud d’escenari impossible fins avui i, encara que en aquest títol es queda només amb una perspectiva isomètrica (tipus diorama), l’efecte és molt reeixit. La resolució dels gràfics és súper bona i l’efecte 2D dels personatges, comparat amb els escenaris de fons, li atorga un look de marionetes xineses molt agradable.

El desenvolupament del joc és simple i pot ser que manqui de poques accions a realitzar, però a canvi és un joc molt fresc divertit.

Molt recomanable i més amb el preu que té... un d’aquests jocs barats dels quals desconfies en un principi i que, una vegada descarregats, te’n sorprèn la seva vàlua.

REQUERIMENT REAL: CAP.

Els atributs que poden resumir SKYRIM, avui dia, continuen essent molts i molt bons: un mapatge enorme, totalment obert i ben detallat, un munt de personatges amb els que interactuar amb una infinitat de possibilitats, multitud de missions i al·licients jugables, centenars d’armes i màgies per adquirir i millorar...

Resumint: Molt recomanable!

Llegir anàlisi completa

REQUERIMENT REAL: CAP.

Dirt és un joc contradictori en alguns dels seus aspectes.

En primer lloc, vull deixar clar que el joc (físic) no té mode VR. Si el comprem de segona mà i el codi promocional ja està activat, haurem de comprar l’extensió VR per jugar en Realitat Virtual, via descàrrega.

Tampoc aquest és un factor molt important, perquè el preu de l’extensió és bastant accessible (si no recordo malament uns 15 euros), però sí que heu de tenir present que és un joc VR a mig fer. La compatibilitat Virtual s’activa durant la conducció del vehicle, per la qual cosa els menús i altres escenes es veuen en mode normal.

Quan comença un tram, s’activa la vista interior del cotxe i després ja juguem en VR.

Els gràfics són molt bons i la immersió està molt ben implementada, doncs almenys a la PRO el joc es mou de luxe, molt fluid. El problema radica en la velocitat i el control del vehicle... Jugant-lo amb un MINI (que corre més aviat poc), ens trobem amb un entorn gràfic molt sòlid, però amb un control bastant complicat: costa mantenir-se en la traçada i, per consegüent, els cops de càmera són constants. Això, que fins a un cert punt és normal en un joc de Ral·li, molesta una mica degut als propis derrapatges del cotxe, que fan que ara miris cap aquí i després cap allà... la imatge canvia constantment i això es torna un problema amb vehicles més ràpids, com quan pilotem algun Grup B o alguna altre bèstia, on el joc es torna rapidíssim com pocs, fent que maregi molt.

Fa ja molt que jugo VR i tinc bastant controlat el tema mareig, i fins i tot puc jugar al Driver Club més de dues hores sense cap problema, però en jugar al DIRT amb un Peugeot 205 no vaig durar ni deu minuts... Suposo que si es controla el moviment del cotxe (cosa que costa molt) la cosa millora, però creieu-me si us dic que per arribar a dominar un cotxe en VR, abans haureu patit més d’un mal de cap.

Aneu-hi amb compte! Molt ben realitzat i correcte, però MAREJADOR com pocs.

REQUERIMENT REAL: CAP.

OPCIONAL: els MOVE.

The Inpatient vol ser una aventura adulta i ben realitzada, però tan sols es queda en l’intent de ser un joc (després d’acabar-lo una sola vegada, em plantejo si se’l pot titllar de joc o simplement d’experiència...).

REALMENT aquest joc m’ha decebut molt, ja que després del Resident Evil (el millor i més complet joc de terror per a VR) creia que aquest estaria a la seva altura. La pura veritat és que més que un joc, és una experiència curta i simple. El seu desenvolupament és molt tosc i, d’una manera massa encarrilada, anem deambulant pels escenaris com si fóssim mers espectadors.

El seu argument promet i els seus gràfics són molt notoris (malgrat ser purament ornamentals) perquè hi ha un munt de portes, a les que fins i tot podem mirar el seu interior, però on no se’ns hi permet entrar... Els personatges més del mateix, ben dissenyats però inexpressius, i encantats fins a límits irrisoris. El control és nefast, tant amb els Dualshock com amb els MOVE. Amb el comandament hi ha moltes accions que no podem fer, i els cucurutxos es perden amb massa facilitat. A més, hi ha un moviment lliure descompensat que no mesura bé l’avanç amb el moviment lateral, el gir per angles és antinatural i, per més INRI, no se’ns permet controlar aquest moviment amb el casc.

Voldria fer una anàlisi més extensa del joc, però crec que no s’ho mereix. NO és un gran joc i, encara que té punts bons com poden ser els seus gràfics i la relació entre personatges, et deixa un mal regust de boca... Un altre d’aquests títols que podria haver estat MOLT BO i s’ha quedat només en un intent.

SIGUEU MOLT CAUTS a l’hora de comprar-lo: no és un joc d’acció ni és un joc de terror, és una simple aventura que a penes ens permet fer res.

REQUERIMENT REAL: CAP.

MOSS és un d’aquests jocs indispensables, ja us aviso que desprèn «savoir faire» pels quatre costats. Una rondalla jugable que ens transportarà a un país màgic.

El nostre protagonista, un ratolí molt simpàtic, està súper ben realitzat i animat, i es mou a la perfecció per un entorn gràfic de somni. He de dir que vaig provar aquest joc a la DEMO 2 de l’STORE i em va desil·lusionar, ja que gràficament es veia un pèl borrós, sense ser nítid del tot. Afortunadament, en la versió final del joc aquest efecte desapareix a la mercè d’uns gràfics correctíssims en tots els seus matisos.

Pot agradar més o menys la seva jugabilitat, una mescla entre puzle i aventures, però no dubteu ni un moment a fer-vos amb ell. Un altre dels indispensables del catàleg VR.

Llegir anàlisis complert

Pàgina anterior