MANAIRONS

A dia d'avui, qualsevol notícia d’un producte realitzat en català ja és motiu de celebració, però quan aquest producte és un projecte audiovisual encara és més motiu de joia.

Tots sabem la manca de referents que tenim en aquest camp i més quan parlem de videojocs. Són molts els projectes de traducció, més o menys professionals, que hi ha hagut al llarg dels anys i tampoc seria noble dir que aquest és el primer videojoc en català, no obstant això, sí que és un producte amb cara i ulls. 

Quan vaig sentir parlar del joc, em vaig il·lusionar amb la idea de poder jugar a un joc de consola en català i vaig comprar-lo (Playstation 5) per poder valorar-lo com cal. Ja us avanço que no estem davant un joc perfecte, però sí molt correcte.

Manairons és un joc creat per un estudi català amb la participació, entre altres, de TV3. Al saber això vaig pensar que segurament les veus estarien doblades i la veritat és que la qualitat narrativa és impressionant. Veus clares amb vocalització i entonació excel·lents. Res d’estranyar amb la col·laboració esmentada i el nivell que mostren la majoria dels doblatges de les pel·lícules actuals. Com a únic punt negatiu, a part d’algun petit barbarisme, és que en certs moments (com en la introducció) la veu de la narradora queda un xic tapada per la música. Petit detall si tenim en compte la qualitat de la narració i el pes de la mateixa en la història. 

Precisament la història és un dels punts forts del joc i trobem el seu origen en una antiga llegenda dels Pirineus.

Una història fantàstica, molt ben implementada en el joc, que ans anirà fent descobrir un poble plegat de detalls i clucades d’ull al folklore i tradició catalana.

El joc respon al més pur estil dels plataformes clàssics i és força senzill de jugar. Haurem d’anar avançant pels diferents nivells esquivant obstacles, eliminant els tossuts manairons abduïts pel senyor i resolent diferents enigmes. Pels que ja portem anys en el món del videojoc, aquesta mecànica no és gens nova i, fins a cert punt, pot resultar repetitiva; no obstant això, la varietat d’escenaris i rutines de joc, les magnífiques veus (abans comentades) i el seu disseny gràfic faran que l’experiència sigui molt agradable. 

També, per marcar la diferència, el nostre personatge pot entonar melodies màgiques, que anirà aprenent al llarg del joc, amb una flauta (al més pur estil Zelda) que ens permetran realitzar accions especials.

Arribats en aquest punt i havent explicat ja, molt per sobre, les bases del joc, vull fer especial esment al disseny del joc. L’apartat gràfic és sublim. El disseny dels escenaris, la coloració i escala d'aquests, el gust en els dibuixos, la plasticitat dels protagonistes secundaris... tot és magnífic estant a mig camí entre l'obra de Tim Burton i els contes clàssics d’en Patufet (perdoneu l’animalada que acabo de dir, però és el primer que m’ha vingut al cap)... Tot això per dir-vos que l’apartat gràfic m’ha encantat.

Si unim això, altre cop a les veus en català i a una mecànica de joc molt simple i correcte, tenim un joc apte per totes les edats que no ens deixarà indiferents.

Tampoc seria just acabar aquest reportatge sense mencionar alguna cosa negativa del joc, ja que té algun detall millorable.

Com ja us he comentat al inici del document, la veu de la narradora, en certs moments, queda tapada per la música. També he trobat que el personatge té un control un xic erràtic en alguns moments. A l'hora de saltar plataformes o caure en determinats llocs, sobretot en localitzacions d’alçada, ens complica més la feina el mal control i visualització de l’escenari que no pas el propi repta de l’acció. Em recorda una mica aquells temps que descobríem els escenaris en tres dimensions de la mà d’en Mario amb el comandament de Nintendo 64... Amb una simple rotació de l’escenari amb el “bolet dret” del comandament n’hi hauria prou per millorar aquest aspecte.     

Un altre punt negatiu el trobem en l'excés de repeticions dels enigmes i solucions d'aquests, cosa que es fa una miqueta pesat al jugar i que pot afectar negativament en futures repeticions de joc.

Tampoc trobo massa encertat que a l'hora d'escollir personatge no hi hagi una mica d’explicació de cada un, o simplement el nom, per diferenciar el que se suposa que és un manairó noi i un manairó noia. Ens donen a triar entre dos personatges aparentment iguals... 

I ja per acabar amb les crítiques, dir que em va semblar molt malament que l’idioma predefinit, en començar (almenys en PS5) fos el castellà. Aquest joc es pot jugar en català, castellà i anglès i per una vegada m’hauria agradat no haver d’entrar al menú d’opcions per configurar el meu idioma...

Vinga, ja n’hi ha prou de fotre canya! que semblo un manairó abduït... la veritat és que si mesuréssim, en una balança, els pros i els contres d'aquiest joc, pesarien més les virtuts. Com ja us he comentat abans, Manairons és un joc per totes les edats, divertit, amb un català més que correcte i amb ADN propi. Un joc ben realitzat que tant de bo obrí el camí a molts altres, ja que a Catalunya tenim equips de programació molt grans.

Entre tots hem de fer que el català no sigui opció a configurar, sinó una normalitat. Gràcies a JanuSoft per oferir-nos-el i gràcies a tots els que, com jo, l’heu comprat i gaudit. 

NOTA: El joc està disponible per ordinador, PS5, X-Box One i Switch.

Tràiler català