La història del web es remunta a l’any 2000...
Coincidint amb el canvi de mil·lenni i els trastorns mentals que això representava, un noi de Sant Gregori, en Jordi Besalú, va començar a buscar per Internet modificacions i trucs per les seves apreciades consoles (60HZ, RGB, regió...).
Com que, pobre noi, es connectava a Internet per mitjà d’un Pentium i un mòdem extern de l’any de la picor, connectar-se a la xarxa, a més d’una bona factura pels seus pares, representava una feinada considerable. Per aquest motiu, tota la informació recopilada en les seves múltiples incursions al ciberespai, era salvaguardada mitjançant papers i disquets.
Poc a poc, va anar aconseguint una gran quantitat d’informació que li va desbordar l’escriptori, tant física com digitalment parlant... Llavors va decidir crear arxius de WORD a on guardava les fotografies que descarregava, acompanyades de text, per poder recordar millor els passos a seguir per realitzar les modificacions. D’aquesta manera va aconseguir una bona base de dades en mode "offline".
Paral·lelament a això, a en Jordi li va començar a cridar l’atenció la modificació estètica de consoles. Amb les màquines més velles o deteriorades que trobava, donava les seves primeres passes en el camp del tuning: pintura, llums, interruptors... Com que era una pràctica que cada vegada li agradava més, va adjuntar tota aquesta documentació en els seus estimats arxius de WORD.
Pobre Jordi, era tot tant rudimentari que per no tenir, no tenia ni càmera digital... Pel que per poder fer fotos de les seves pròpies modificacions l'havia de demanar a un bon amic seu...
Aquesta carpeta de fitxers WORD va anar creixent amb el temps i convertint-se en la carpeta mare d’altres subcarpetes de diferent temàtica. A més a més, la bona acollida que tenien els tunings entre els seus amics més pròxims, va propiciar que en Jordi somies en alguna cosa més gran.
Primer va venir un CD-ROM amb les carpetes dins seu sense ordre ni sentit. En Jordi estava eufòric i això va fer que es flipes un xic massa... Va anomenar al projecte: "Live the experience of JBR" i aprofitava qualsevol reunió amb els seus amics per intentar colar-los-hi una copia del famós CD. Amb aquesta pràctica tant innocent (i friki), es podria dir que es crea la base de Briconsola. Aquest CD no tenia caràtula, funda i, perquè enganyar-nos, quasi ni contingut...
Ja feia molt temps que li ballava pel cap la idea de crear una web, no obstant això, aquesta idea encara era impossible. Com que no sabia res de programació web, en Jordi es va resignar a reeditar els seus documents i ordenar-los per seccions per millorar les futures consultes.
Així va passar el temps fins que un dia, mirant-se un CD d’aquells que es regalaven amb els "Kellogg's", va tenir la idea de crear un CD autoejecutable amb tot el seu material.
Aquest ja va ser un pas molt important, ja que, per primera vegada, va utilitzar el nom de Briconsola (ell feia bricolatge amb consoles, per tant...).
Dit i fet!
Li va demanar consell a un bon amic informàtic i aquest li va proporcionar un software per poder crear Cd's autoejecutables.
Això va suposar un abans i un després en el seu treball, ja que es va començar a familiaritzar amb termes com ara els hipervincles, llenguatge HTML i disseny propi de llocs web.
De la passió pel projecte, i força Coca Cola a altes hores de la nit, va sorgir un CD autoejecutable que, aquesta vegada sí, ja posseïa caràtula i un menú principal ple de redirigibles als seus preuats documents WORD.
Arribats
a aquest punt de la història, el projecte ja tenia un cert cos i en Jordi estava tant orgullós del seu treball que, ebri d’eufòria, realitzava actualitzacions constantment i marejava als seus
amics amb quantitats insanes de CD's... Evidentment els regalava i de ben segur que més de d'un anava directament a les escombraries abans de conèixer el càlid tacte d’un lector de
PC..
Diferents versions d'autojecutables:
Arribats a aquest punt, en Jordi va seguir perfeccionant els arxius WORD i va aprendre a gravar-los en format “web” (reduint el pes de les fotos, editant el codi HTML...). Es podria dir que continuava treballant per si algun dia tocava la flauta...
I la flauta va sonar un dia d’estiu, a l’hora de la migdiada, quan esterrossats al sol del Mediterrani, i amb una cerveseta a la mà, el seu company, Jordi Vila li va proposar: Per què no fas una pàgina web amb tot aquest material que tens?
Allà va ser quan en Bricoman va posar “ullets Manga” i va començar a creure que el projecte podria esdevenir real, ja que amb l’ajuda d'un informàtic la cosa ja prometia. De fet, el projecte no va arrencar tant ràpid com us podeu imaginar, ja que el concepte pressa, pels informàtics, pot diferir a la resta dels mortals... I no va ser fins passats uns mesets, quan en Jordi es va retrobar amb un company seu de la infància que tenia una X-Box espatllada i volia consell sobre la reparació. Aquest amic no era ni més ni menys que en Sergi Moreso i per casualitats de la vida, en el seu temps lliure, remenava amb eines tant estranyes com: Ip's, servidors Apache, DNNS...
Allà ja es va començar a coure alguna cosa màgica i després de veure un dels Cd's auto ejecutables de Briconsola, en Sergi es va anar per feina i va crear un monstre anomenat “Akiles” que serviria de futur servidor per la web.
Amb l'Akiles original i les seves evolucions posteriors, una línea ADSL de Telefònica, un router de regal i un munt d'hores d’edició i millora dels arxius WORD, en Jordi Besalú va aconseguir ja, finalment, que el seu somni esdevingués real.
Pantalla principal de les primeres versions de Briconsola (ja en format web).
-La primera versió de Briconsola en CD ocupava unes 50 Megas i actualment estem ratllant les 5 Gb...
-La web va començar amb tres idiomes: català, castellà i francès.
La Montse, la meva dona, és filòloga francesa i ens va fer gràcia traduir la web a aquest idioma, ja que l’afició retro a França és molt gran, no obstant això, la gran quantitat de text i el poc temps seu per dedicar-hi, va fer que abandonéssim la idea.
-Tot el contingut de la web, durant els inicis de la mateixa, era creat en català (la meva llengua materna) i traduït al castellà (llengua escollida per la web per arribar a més gent). Això suposava molta feina i, un cop editada i corregida es penjava al servidor. D’aquest servidor es feia una còpia de seguretat cada tres dies i es clonava en tres discs durs diferents (més còpies en DVD esporàdiques).
-El primer Akiles va ser un Pentium II i l'ultim un Pentium 4 Dual Core.
-Es van penjar varis vídeos promocionals a Youtube que encara es poden consultar. D’ells, el més treballat, per dir-ho d’alguna manera, és el següent:
-Actualment, Briconsola està ubicada en una plataforma externa (Jimdo) i, per manca ja de coneixements i temps, bàsicament perdura amb la intensió de servir de lloc de trobada i consulta per totes aquelles persones que viuen i estimen els videojocs.
Gràcies a tots per seguir i respectar el projecte!