Alan Wake (PC-360) és un joc MOLT a tenir en compte. Un joc adult, seriós, ben realitzat i amb un argument que moltes pel·lícules voldrien tenir. El seu únic inconvenient és que, jugat avui dia, llueix més antic del que es mereix...
Alan Wake no és perfecte en tots els seus aspectes, però sí que se li nota aquell ingredient especial que només tenen els escollits.
Com ja he comentat, un dels punts forts del joc és l'argument. Un argument madur (amb pinzellades d'humor negre) que s'escapa dels cànons de la mitjana. Un escriptor que, després de sis llibres publicats, cau en un pou d'idees el qual haurà de superar per aconseguir salvar la seva estimada.
A mesura que avança el joc, l'argument recau en un pols constant entre foscor i llum (maldat i bondat) que ens embolica de mala manera endinsant-nos en la ment d’un personatge decadent per si sol.
Un altre dels encerts del joc, que a priori sembla estrany, és el fet d'haver d'apuntar els enemics amb llum abans de disparar-los. Representa que tots els enemics estan coberts d'una capa de foscor que hem de debilitar abans de poder matar-los.
L'apartat gràfic és sublim… puntualitzem; era sublim quan va sortir... Actualment es veu un xic envellit, sobretot el moviment, malgrat mostrar un aire de pel·lícula molt apropiat.
L'apartat sonor també és destacable. Efectes correctes, banda sonora de luxe i unes veus (i traducció) de somni.
Resumint: ens trobem davant un joc que, de jugar-lo avui dia, ens demana una mica de retrospecció per saber valorar-ho com es mereix. tot i això, continua sent una perla dins el catàleg 360 i un referent de la seva generació.
En definitiva: Un gran joc que seguint l'estela del mític Alone in the Dark (només l'estela), s'obre camí entre la fosca monotonia actual, adquirint un estat superior a la mitjana. No és perfecte, però està MOLT bé.