ALIEN VS PREDATOR

 

Qui no coneix aquest títol?

 

Més que el joc en si, el que més us sonarà és el nom. Potser molts no ho sabeu, però la idea del títol es remunta a l'any 1989 amb la sortida d'una sèrie de còmics que van ajuntar, per primera vegada, les dues franquícies.

 

 

L'enrenou que van crear aquests còmics va ser majúscul (sobretot als Estats Units) i, alhora que es creaven multitud de còmics paral·lels, cadascú més estrafolari, la majestuosa Capcom va aprofitar per aconseguir les dues llicències per a un projecte ARCADE imminent.

 

El joc va sortir el 1994 per a la placa CPS2. Desconec el nombre oficial de conversions per a consola domèstica (crec que no massa), però, via emulació, n'hi ha per a diversos sistemes.

 

 

Capcom ens va regalar un referent de joc, parlant de génera d'acció. Va superar tot l'existent...

 

El joc, a primer cop d'ull, sembla molt més simple del que en realitat és. Un joc capaç d´oferir diversió durant moltes hores i com tot bon ARCADE, es fa gairebé impossible d´avorrir.

 

 

L'argument, tot i ser força típic, fa de nexe correcte durant tota l'aventura, lligant les fases amb mini escenes “in game”.

 

La terra, any 1994. Una ciutat de la costa oest dels Estats Units. De sobte, una nau alienígena apareix del no-res i comencen a desembarcar unes bestioles més que conegudes amb un sol propòsit: devorar humans i fer-los servir com a hostes…

 

Aleshores, salten a l'acció dos humans (amb pinta d'exmarins) disposats a plantar-los cara, però ràpidament es veuen superats en nombre…

 

Després d'un centelleig encegador, altres éssers es fan visibles… Uns depredadors de l'espai exterior que es comuniquen en perfecte anglès amb els nostres herois i s'uneixen a ells per caçar la bèstia...

 

 

Un argument del tot irrellevant que si estigués en japonès tampoc passaria res, però que uneix el joc i, en certs moments (en pocs), despunta. Tot i això, com tot joc ARCADE, totalment prescindible si tenim la versió japonesa, per la qual cosa això no ha de ser un perjudici a l'hora d'escollir.

 

 

QUÈ FA GRAN EL JOC?

 

Doncs diferents aspectes del joc que, junts, el fan únic a la seva espècie i han aconseguit que, per anys que passin, seguim maltrectant el comandament sense vacil·lar ni un moment.

 

- La seva terrible acció i addicció:

 

No et dona ni un moment de respir. Acció al més pur estil Capcom .

 

- El carisma dels personatges i els seus atacs:

 

Tant si agafem els humans com els predadors, els atacs estan ben dissenyats i el fet de comptar amb atacs de dispar, a més dels clàssics cops de puny i patades, li donen una varietat molt xula.

 

- La quantitat d'armes a escollir (sobretot les de foc).

 

- La qualitat global del joc:

 

Els detalls gràfics, escenaris i animacions que fan d'aquest joc un juràsic amb aire de modern.

 

L'únic punt negatiu que se li pot retreure és la seva dificultat. Gairebé impossible jugant en mode ARCAE, però, jugant al  MODE LLIURE o amb molts crèdits, la cosa es torna més amena…

 

Sens dubte: un dels grans “Beat' em up” de tots els temps i, és clar, Made in Capcom .