ALONE IN THE DARK

Un dels primers anuncis (bombardeig intensiu, diria jo) sobre el que ens arribaria amb la nova generació de videoconsoles.

Seria el nou capítol de la inigualable saga Alone in the dark , creada pels veterans Infogrames i que va suposar al seu dia tota una revelació (i èxit de vendes).

Suposo que Atari va intentar repetir èxit amb un títol “pura sang” i consolidar, de cara al futur, una saga força coneguda pel gran públic, però que no estava en els seus millors moments. (Recordem, com a anècdota, que el primer Alone in the dark va disparar, de manera exagerada, la venda de “IBM i COMPATIBLES” 286) .

El cas és que Atari va posar tota la carn a la graella: va invertir grans quantitats de diners a produir i promocionar la seva nova versió del gran títol. No obstant això, Què va passar? Doncs el que desgraciadament acava passant a Atari: una gran patacada!

Que no us enganyin les meves paraules, el nou Alone in the dark no és un mal joc (opinió personal, és clar) ja que ofereix una ambientació i un disseny que molt pocs títols han pogut aconseguir, a banda d'una banda sonora francament increïble. No obstant això, allà a on flaqueja és en el més bàsic: el seu control.

No hi ha paraules per definir el pèssim control sobre el personatge. Tant en primera com en tercera persona, el sistema d'apuntat és horrible i la forma com controlem el personatge durant el transcurs del joc és digna d'esment per poc intuïtiva i mal implementada. Clarament, una falla... Un joc pot tenir múltiplrd fslles, però en el control NO.

Si obviem aquest concepte (que no és gens menor), ens trobem un joc ple de matisos fantàstics, una realització supèrbia, sobretot pel que fa a disseny d'escenaris i personatges. A més, com a colofó, una banda sonora de molts quilats.

El joc està construït de la mateixa manera que una sèrie de televisió, és a dir, per capítols (als quals es pot accedir de forma immediata, fins i tot sense haver superat els capítols anteriors. Una forma enginyosa de no deixar ningú enrrera).

Aquest Alone in the dark beu directament dels seus precursors, però en ser totalment 3D, ens ofereix la possibilitat de jugar-ho en primera o tercera persona (recordem que els 4 títols anteriors utilitzaven polígons sobre fons prerenderitzats).

La manera de jugar és exacta a la de les seves versions anteriors. Resoldrem petits puzles que solen ser lògics, cercarem pistes sobre la trama i interactuarem amb la resta de personatges que habiten el joc, tant amics com enemics.

Un altre desastre sense explicació és l'inventari (el qual és la pròpia jaqueta del nostre protagonista), limitat en excés... Entre els carregadors, les armes, les benes, els desinfectants, les piles de la llanterna i qualsevol altre objecte que necessitem portar, sempre se'ns quedarà petit.

Menció especial al sistema de cura, molt original, però mal implementat (com tot allò concernent al pla jugable), que ens obliga a utilitzar una mena de desinfectant per a les ferides lleus i embenats per aturar les hemorràgies.

També vull destacar un element molt ben implementat al joc: el foc, un aliat important durant el transcurs de l'aventura i que ens ajudarà, entre altres coses, a acabar amb l'existència dels nostres enemics del més enllà.

Resumint: un joc per delectar-se en molts aspectes, però no jugable. Tot i així, val la pena fer-hi un cop d'ull.

Una súper producció inacabada, però al fons una súper producció.