TIME CRISIS

Una altra per a la col·lecció!

La meva nova adquisició ARCADE i possiblement l'última, per falta d'espai...

Sempre m'han cridat l'atenció els ARCADE de trets, sobretot des que SEGA i NAMCO van començar a rivalitzar amb jocs tan grans com House of the Dead, Time Crisis, Jurassic Park, Maze of kings, Deadstorm Pirates o el magnífic Dark Scape 4D (entre d’altres).

No és que em defineixi l'amor a les armes (més aviat al contrari), però el glamur que sempre ha envoltat aquesta mena de recreatives (ja sigui pel seu potencial gràfic o l’espectacularitat en el disseny) les ha convertit, al meu entendre, en un gènere indispensable a qualsevol saló que es vanti de ser-ho. 

Sense cap dubte, els punts forts d'aquesta classe de màquines són el seu disseny i espectacularitat: les seves cabines, els gegantescos projectors i els exquisits detalls ornamentals, les converteixen en monstres al·lucinants impossibles de tenir a casa, pel que simplement em vaig acabar decantant per una cosa més real...

Vaig dubtar molt entre House of the Dead i Time Crisis, però finalment em vaig decantar per la màquina de NAMCO, ja que posseïa uns gràfics més clars i acolorits que l'obra mestra de SEGA. A més, em va sorprendre l’enginyós truc òptic per simular profunditat, però tampoc voldria revelar-vos res més abans d'hora pel que, sense més preàmbuls, us deixo amb la restauració del meu últim ARCADE: TIME CRISIS.

Com en els anteriors exemples, a l'hora de detallar una reconstrucció ARCADE és complicat no saltar d'un lloc a l’altre, perquè quan t'embarques en un projecte així els tempos es barregen i moltes vegades acabem anant d'un costat a l’altre sense seguir un ordre fix. Per intentar fer un post ordenat, separaré el document en tres parts: moble-marquesina, monitor-electrònica i pistola-pedal. 

Cal citar que la recreativa Time Crisis és un moble bastant primari que, a part d'un parell de detalls, no implica gaire dificultat a l’hora de desmuntar-lo.

EL MOBLE-MARQUESINA 

Com ja us he avançat, el moble no té res d'especial, doncs és la típica màquina de fusta, amb els laterals vinilats, un vidre frontal que protegeix el monitor, un armari moneder i una marquesina també en format clàssic.

La part més delicada d'aquest moble és el seu frontal, amb una espècie d'embellidor de plàstic que té un parell de sortints. En el meu cas, aquesta va ser la peça més deteriorada de tot el conjunt, perquè tenia diverses esquerdes i un parell de forats produïts per les cremades de cigarret i pel mal tracte.

Com a totes les restauracions ARCADE, és de vital importància dedicar un esforç suprem a aquestes peces estètiques principals, ja que en acabar el projecte són les que més llueixen.

En el meu cas, com que no soc un gran entès en la matèria, i conscient com en soc de la importància d'aquesta part, la vaig portar a un xapista de cotxes perquè me la reconstruís. Ell va reforçar les parts trencades amb fibra de plàstic, va tapar les cremades amb massilla i li va donar una capa de pintura que va canviar el seu aspecte al 200%. 

NOTA: aprofito per recordar-vos alguna cosa que ja us he comentat en totes les restauracions ARCADE: els plàstics estètics han de pintar-se de nou amb pintura resistent al fregament (és ideal la pintura de cotxe). Per aquest motiu, i encara que us surti una mica car, heu de portar aquestes parts a un planxista de cotxe perquè us la deixi bonica, brillant i resistent, doncs mentre el moble o les peces secundàries es poden pintar amb un bon esprai, aquestes parts principals les ha de pintar un professional.

Una altra part molt important del frontal de la màquina és la funda de la pistola. Sota la peça principal que us he mostrat a dalt, hi ha una espècie de funda metàl·lica on col·locar-hi la pistola quan no juguem. A part d'una bona mà de pintura (del mateix color i qualitat que el frontal), a aquesta funda li hem de ficar alguna protecció perquè no es ratlli i, el més important, no ens ratlli la pistola quan l’enfundem. 

Després de remenar diverses opcions, vaig optar per una mica de moqueta adhesiva. No n’hi hem de ficar gaire, ja que el millor és que aquesta funda es vegi de color vermella, però sí que l’hem de posar a dos dels llocs estratègics on descansa la pistola quan està enfundada: la zona cilíndrica i la superior.

I seguint amb el moble, a part del canvi de vinils (si calgués) haurem de cuidar la fusta: els cops, ratllades i trencadisses els podem reparar amb massilla de fusta i una bona capa de pintura (a poder ser amb esprai, no brotxa). Afortunadament, en el meu cas no hi havia cops importants, però sí que em vaig trobar que la part inferior del moble estava malparada.

NOTA: recordeu que per treure els vinils trencats, el millor és aplicar-los calor amb un assecador de cabells o una pistola de calor; en el cas de la segona opció, a temperatura moderada. Una vegada escalfem els vinils se'ns separaran perfectament. Per a la seva col·locació, hem d'humitejar la zona on col·locar-los amb aigua tèbia i sabó neutre, el que ens permetrà moure el vinil i treure-li les ditxoses bombolles sense trencar-lo. Una vegada muntat el vinil, ho assecarem tot i llestos. 

Així estava la part inferior del meu moble:

En aquests casos, una opció més que recomanable és col·locar-hi un tira d'inoxidable amb un angle de 90°.

Un altre problema que em vaig trobar al lateral esquerre és que a l'únic vinil sencer que tenia la màquina li havien clavat una infinitat de metacrilats a l’hora d’atorgar-li l'homologació i els permisos, pel que tenia multitud de forats de cargol. Evidentment, el millor hauria estat treure el vinil, massillar i enganxar-ne un de nou, però per estalviar una mica vaig aprofitar el mateix vinil.

A continuació, de cara a dissimular aquests forats de cargol, seguirem les següents pautes: primer agafarem un martell i, amb cura, intentarem tapar els forats amb la pròpia fusta que ens queda en excel·lir els cargols, colpejant (no gaire fort) amb la part plana del martell a la paret de fusta. Una vegada estigui el més allisat possible, tallarem amb una fulla de cúter les impureses restants generades pel propi vinil. Ho rematarem a mode bon pintor fent servir esprai de color, un CD i uns bastonets de cotó: amb l'esprai farem un toll de pintura al CD (que farà de paleta), i en ell hi mullarem el bastonet abans de pintar el forat, com si d’una esponja es tractés. 

A continuació podeu veure la galeria de fotos que us aclarirà una miqueta el concepte.

Pel que fa a la marquesina, doncs la de la Time Crisis és bastant clàssica, en un format caixa amb un metacrilat frontal serigrafiat i un parell d'embellidors laterals. El llum interior és mitjançant fluorescent, pel que ja el podem anul·lar i anar canviant per un parell de tires de LED de 12V. Com sempre que modifiquem marquesines haurem d'aprofitar el cablejat original tant com puguem. En aquest cas farem servir els mateixos tres cables de 220V per connectar la tira de LEDs, traient-los de la seva ubicació original (al peu de la màquina) i connectant-los a un transformador universal de 220V-12V (1’5 o 2A). També podríem connectar-los a la mateixa font d'energia de la màquina, ja que treu corrent a 12V DC, però per no barrejar l'original amb el no original, el millor és ficar-hi un transformador auxiliar. 

Evidentment, no cal ni dir-ho, quan fem la modificació del fluorescent és quan hem de netejar i pintar les parts més danyades. En el meu cas, vaig treure els vinils laterals (estaven realment tocats), vaig pintar els embellidors i vaig donar una capa d'esprai gris al ferro de la marquesina, perquè mostrava símptomes d'òxid.

També comentar que si tenim els fons que donen suport als cargols trencats (dels embellidors laterals), podem optar per pintar de blanc volanderes del sis (sobre mesura) i ficar-les per dissimular-ho, ja que aquesta mida ens va perfectes per ocultar el problema i assegurar un bon fixat del conjunt.

I ja per a acabar amb l'apartat del moble, deixeu-me recordar-vos que és important pintar bé totes les parts frontals de la màquina perquè aquesta llueixi el més bonic possible. En el meu cas, vaig aprofitar també per pintar la reixeta dels altaveus (Nota 1) i les portes del moneder (Nota 2).

NOTA 1: els altaveus, en cas d'estar en mal estat, es poden reemplaçar per qualsevol altre de 4” (10 cm) provinent del Car-Audio.

NOTA 2: si en aquestes portes hi trobem forats o ratllades profundes, podem tapar-ho amb massilla de xapista universal (o la mateixa de fusta que haguem fet servir amb el moble). 

Ara sí, i ja per a acabar amb aquest apartat, comentar que és més que aconsellable muntar un interruptor general de 220V a la part frontal de la màquina. A la següent galeria veureu la ubicació que jo vaig triar, i que resulta súper pràctica per encendre i apagar la màquina des de la porta superior del moneder.

MONITOR I ELECTRÒNICA

Entendrem per electrònica tot allò que contingui plaques o xips, i en el cas d'aquesta recreativa seran bàsicament tres coses: el conjunt de joc, la font d'alimentació i el xassís del monitor.

Amb qualsevol d’aquestes peces el procediment és el mateix: desmuntar, netejar i restaurar. Per restaurar l’electrònica ens centrarem en la neteja de la pols i la brutícia acumulada, i revisarem els punts de soldadura principals (connectors) per si algun d’ells es veu malament. Això no vol dir que ho haguem de ressoldar tot, ni molt menys, doncs si el conjunt funciona bé segurament és perquè ho està, i simplement amb una bona neteja i un tractament de plaques podem evitar la sortida de l'òxid o el trencament per sobreescalfament. 

Per tractar les plaques electròniques, n'hi ha prou de netejar la pols i aplicar-hi després algun tipus d'esprai neteja circuits.

La font d'alimentació: 

La font d'alimentació és en format ATX, pel que si ens falla l'original la podem canviar sense problemes per una estàndard de PC. No farem servir tots els voltatges de la font de PC però si que n’hi haurà prou, perquè la placa Super System 22 s'alimenta, bàsicament, de 12 i 5V DC.

També comentar que el ventilador original de la font és totalment intercanviable per la d’un de PC, i que el gran que porta la placa mare també es pot canviar per un d'igual diàmetre de 12V (menys sorollós), però per a això haurem de canviar-li també l'alimentació (12V).

Per saber-ne més sobre la placa del joc System Super 22, podeu accedir al reportatge explícit sobre la mateixa. 

MONITOR 

Sense cap mena de dubte és un dels punts forts de la màquina; en aquesta ocasió, la meva Time Crisis portava un Hantarex Polo de 28”.

La veritat és que aquest monitor no anava gens malament, però sí que necessitava un bon calibratge de colors. Per netejar bé un monitor ARCADE, de la mateixa manera que faríem amb una TV de tub, només hem de fer dues coses: treure la pols mitjançant l’aire (bufat o aspirat) o un pinzell, i rentar-la amb una baieta i aigua tèbia, però COMPTE! Això té matisos, sobretot el segon... MAI aplicarem aigua a la babalà sobre un monitor, sinó que mullarem la baieta, l’escorrerem completament i després la passarem per la pantalla, la part posterior del tub i totes les parts metàl·liques. Òbviament, sempre procedirem a la neteja amb el monitor desendollat de la xarxa... També evitarem tot contacte amb la zona del flayback (el cable vermell que es connecta al tub i a la seva bobina principal al xassís), aquella que ens pot enrampar si netegem el monitor amb el xassís connectat. Una vegada treta la porqueria, ho assecarem tot amb un drap suau i mirarem els punts de soldadura del xassís per si haguéssim de ressoldar-ne algun. 

Com us he comentat anteriorment, la recreativa Time Crisis (com tantes altres del seu temps) feia servir un truc molt simple i efectiu per simular profunditat. Heu de tenir present que disparem a escassa distància del monitor (el pedal d'ajupir-se, per exemple, està enganxat a la pròpia màquina), cosa totalment il·lògica en un joc de punteria, ja que podríem posar la punta de la pistola allà on volguéssim i perdríem per complet aquest efecte. Així que per donar-li una sensació de llunyania al monitor, aquestes màquines fan una cosa molt senzilla i impressionant:

Fan servir una cosa tan simple com un mirall per reflectir la imatge mostrada pel monitor. Al·lucinant! La veritat és que és un truc d’òptica que queda genial a l'hora de jugar, mostrant el monitor a una distància molt correcta del jugador.

El fet que vegem bé la imatge a través d'un mirall vol dir que el monitor ha de mostrar-nos la imatge a l'inrevés, ja sigui tant en el pla horitzontal com en el vertical. Per això, en cas de canviar el nostre monitor per qualsevol altre, hem d'invertir la posició del connector de quatre pins que hi ha al xassís i que ve del juke del tub.

Si ens fixem bé en aquest connector veurem que hi ha quatre cables, perquè si tallem el connector (que de vegades ja ve tallat) per la meitat en tindrem dos de dos pins. No sé amb exactitud si els colors són sempre els mateixos, però la posició sí. Dos d'aquests pins són de la imatge horitzontal i els altres dos de la vertical. Si girem aquests connectors invertirem la imatge, cosa totalment imprescindible en aquestes recreatives que es juguen a través d'un mirall.

Una altra cosa MOLT important en aquesta classe de màquines és una peça que tapa la part exterior del monitor. Si us fixeu bé en les imatges que us he mostrat abans, veureu que es veu la part externa del monitor quedant bastant lleig el visionat final a través del mirall. Per solucionar-ho, aquestes recreatives porten un marc de cartró a mida que cobreix aquesta zona, pintat de negre, i que amb els anys pot mostrar deterioració.

A l’hora de restaurar aquesta part farem el següent: si està encara en bones condicions, només l’haurem de pintar de nou amb esprai negre; si pel contrari està bastant fomuda, podem canviar-la per cartolina negra o una fulla de metacrilat negre ben fina. A continuació us deixo les seves mesures per si l’heu de canviar.

PISTOLA I PEDAL

I heus aquí la part final de la reconstrucció, però no per això la més senzilla... Pel que al pedal es refereix, hi ha més feina mecànica que no pas electrònica, perquè bàsicament porta un micro interruptor. No obstant això, com TOT en el terreny ARCADE està fet a consciència, doncs és la peça que més desgast i brutícia acumula, i per aquesta raó hem de desmuntar-lo completament, netejar-lo, escatar-lo, pintar-lo i tornar-lo a muntar. Només hi ha dues parts a tenir en compte: la goma que fa de topall i l'èmbol que acciona el micro. 

La goma possiblement us surti trencada, ja que amb el temps queda rígida, i simplement l’haurem de canviar per una d’un gruix similar. Quant a l'èmbol, hem de netejar-lo minuciosament i aplicar-hi una miqueta de greix sòlid; també podem aprofitar per ajustar la posició del micro i millorar així el tacte del pedal.

No sé ben bé per què, però en el meu cas, quan vaig voler ajustar un mica el micro vaig haver de tallar una miqueta el seu suport per ajustar-lo fins a la posició correcta. Pot ser que sigui pel tipus de micro, però en qualsevol cas aquí us el deixo, per si també us passa a vosaltres.

I ara sí, he deixat pel final el tema de la pistola perquè és una de les peces fonamentals del conjunt. Si el plàstic exterior no està del tot malament el millor és deixar-la tal qual, ja que pintar la pistola pot ser contraproduent; penseu que és una peça amb molt de desgast per fregament, pel que el millor seria que fregués amb el plàstic original. Ara bé, si com en el meu cas llueix lletja o descolorida, hauríem de portar-la a pintar.

Per aquells que ja hem desmuntat alguna vegada una pistola de consola no ens vindrà de nou, però de tota manera aquesta en concret conté una cosa molt interessant. Una pistola de jugar, per norma general, no és més que un micro interruptor, una plaqueta electrònica on hi ha el sensor òptic i una lupa; doncs bé, tot i que la pistola de la Time Crisis segueix aquesta mateixa composició, ens amaga una petita sorpresa...

Aquesta cosa tan estranya que veieu aquí no és més que un relé electromagnètic que serveix per donar un toc molt distintiu al conjunt, doncs cada vegada que disparem, aquesta peça actua i ens desplaça tota la part superior de la pistola, a part de fer un soroll molt xulo, dotant l’experiència d’un efecte molt friki que realment atorga un toc de realitat molt encertat. Tot i que mai he disparat amb una pistola real, el toc que aporta aquest relé és de pel·lícula.

És possible que aquesta peça ens falli (així em va passar a mi), pel que és indispensable que aleshores en busquem una de bona. Se’n poden trobar de segona mà, ja que hi ha diversos jocs de NAMCO (ARCADE) que fan servir el mateix mecanisme, però si no en trobem cap d'original sempre podem buscar per la xarxa i adaptar-ne un altre, ja que no és més que un solenoide circular a 24V.

A continuació us deixo una petita galeria de fotos en la que veureu alguns dels models que vaig trobar a un preu molt raonable. Un solenoide genèric d'aquests pot anar des dels 10 als 30 euros, mentre que un d’original de segona mà pot arribar als 80 o 100 (tot el conjunt). Si en canvi tenim tota la pistola molt malament, podem intentar comprar-la sencera nova o de segona mà, cosa que tampoc hauria de ser tan difícil, doncs tant la Time Crisis com la Time Crisis 2 la comparteixen. 

NOTA: al final del document us adjunto una web americana on es poden comprar pistoles noves a un preu relativament atractiu.

Per saber si el nostre solenoide està fomut (si no funciona el més segur és que així sigui) podem fer dues coses: amb el tèster, tallant una de les potes del díode que porta al connector, mesurarem la resistència de la bobina (amb una pinça del tèster a cada pin); si ens marca algun valor és que és bona, i si no ja podem procedir a canviar-lo.

D'altra banda, amb un transformador 220V/24V podem provar directament sense tallar res. 

Dit això, només ens queda comentar que haurem d'anar amb molta cura a l’hora de manipular la lent. Al contrari que les lents de pistola de consola, aquesta és de vidre (molt més fiable) i fa paràbola només en un costat; a l'hora de muntar-la, aquesta paràbola ha d'enfocar cap al frontal de la pistola. En cas de la seva pèrdua o trencament és molt possible que la lent d'una G-45 de NAMCO per a PSX ens hi funcioni (vaig desmuntar també la d’una G-CON 2 però el diàmetre era una mica diferent). A banda d’això, el sensor lumínic de totes dues pistoles és idèntic, pel que pot ser que retocant una mica la lupa també ens funcioni.

NOTA: les altres dues lents que veieu a la foto superior són d'una pistola de Master System i d'una més vulgar de PS2; les dues són de plàstic i amb paràbola per ambdós costats. 

I ja per acabar, explicar-vos que una vegada muntem la pistola ens haurem de fixar en què la part mòbil superior ens quedi ben centrada amb la pistola i que no fregui per cap banda; si no és així (com em va passar a mi la primera vegada), haurem d'ajustar el mecanisme interiorment perquè una vegada muntat tot quedi centrat i a lloc. No heu de témer per la quantitat de cargols, és fàcil de fer. A continuació us adjunto la galeria d'imatges on veureu tot el desmuntatge i posterior muntatge perquè la tingueu de referència.

Els adhesius els vaig trobar en una web anglesa molt professional, com en altres ocasions:

Arcade art shop