RESTAURAR CONJUNTS

Hola a tothom!

En aquest document us parlaré de quatre pautes bastant lògiques a tenir en compte quant a l’hora de restaurar material especialment delicat. 

Totes les consoles, des de ja fa un temps, compten amb versions especials que, si bé moltes d’elles passen desapercebudes entre el gran públic en el moment de la seva sortida, amb el temps es revaloritzen i adquireixen l’estatus de joies, com per exemple la X-BOX Panzer Dragoon Edition, la Sega Saturn Skeleton, la Dreamcast Sakura Wars o la Nintendo 64 Picachu.

Edicions especials que, a risc de considerar-les absurdes i frikis, amb el temps podem arribar a valorar des d’un punt de vista col·leccionista. En aquest document ens centrarem en una X-BOX 360 STAR WARS, però és vàlid per a qualsevol consola o material que comprem complet (amb caixa, manuals, etc).

Normalment sempre intentem comprar al menor preu possible i esperem rebre el material en el millor estat, però això no sempre és així, tot i que per altra banda, en ser un aspecte subjectiu hi ha moltes maneres de valorar l’estat d’un producte, i el que per alguns és «mint», per uns altres és «normalet»...

El primer que hem de tenir clar és que per cars que siguin aquests conjunts, no deixen de ser productes amb el seus envoltoris originals, pel que segurament ens trobarem amb algun que altre desperfecte. En qualsevol cas, tots ells constaran de cartró imprès, plàstic i paper. 

Les eines essencials que necessitem per deixar un conjunt de la manera més neta i correcta possible són els següents: un drap per la pols (considereu una samarreta vella, que va molt bé), alcohol de 96º, bastonets per les orelles, un raspall de dents, un producte tipus PRONTO o similar i, a ser possible, un compressor d’aire.

Començarem per desmuntar tot el conjunt i valorar el seu estat. Segurament, veurem brutícia que ens havia passat desapercebuda en un primer moment, o fins i tot ens trobarem alguna ratllada...

El que farem abans de res serà bufar aire a pressió a TOT el conjunt, des de la consola o article principal fins a l’últim accessori, i un cop estigui tot lliure de pols ens centrarem en la caixa del producte: per norma general, aquesta serà de cartró serigrafiat, pel que haurem d’anar molt en compte en la seva manipulació. Essent la part externa del producte, serà probablement la que acumuli més brutícia o ratllades, o fins i tot tingui taques o restes de pega d’algun precinte original. 

Per començar, el millor serà mullar un drap amb una mica d’alcohol i passar-lo per les taques superficials i les restes de pega, fregant de manera molt suau i gens agressiva, ja que si pressionem massa se’ns endurà els colors i la liarem. Després d’haver passat l’alcohol (o aigua tèbia en igual proporció i precaució), podem passar-hi també el mateix drap amb PRONTO o algun altre tipus d’abrillantador. Això farà que tant la caixa com les seves arts tornin a quedar brillants i a mostrar un color el més nou possible.

Tractada la caixa i els plàstics interns de porexpan*, anirem seguidament amb la consola i altres accessoris.

*NOTA: si els plàstics interns són de goma-escuma o porexpan, podem netejar-los amb aigua i sabó, mentre que si són de cartró bàsicament els hi traurem la pols amb aire i un drap eixut.

Tant amb la consola com amb els accessoris (comandaments, Kinect, en aquest cas) usarem també l’aire a pressió, l’aigua tèbia, l’alcohol i el Pronto. Ara bé, com que aquestes peces tenen ranures i formes estranyes, per netejar bé ens ajudarem de bastonets de cotó i d’un raspall de dents.

Una cosa MOLT IMPORTANT, en el cas de material de col·lecció, és no obrir el producte sota cap concepte. M’explico:

Jo sempre he defensat que a l’hora de netejar una consola hem d’obrir-la i restaurar-ne el seu interior (traient la pols, resoldant, etc), però davant d’un producte cobejat pels col·leccionistes no ho hem de fer mai, doncs si alguna vegada ens calgués vendre’l, un dels atributs que més s’aprecien és que la màquina en qüestió no s’hagi obert mai (amb l’etiqueta de garantia intacta).

Per netejar bé una consola o un accessori sense obrir-lo haurem de seguir els següents passos: 

1- Aire a pressió: apuntarem cap a totes les ranures de manera que, a través dels seus orificis naturals (circuits d’aire) ens tregui tots els borrissols, la pols i la resta de brutícia del seu interior. De la mateixa manera, també podem aplicar aire a pressió a totes les formes estranyes.

2- Aigua tèbia i alcohol: mullarem un drap amb aigua calenta o tèbia i l’escorrerem totalment. Un cop escorregut el passarem per tota la superfície del producte. Amb això traurem una primera capa de brutícia i pols. Seguidament podem fer el mateix amb el raspall de dents per netejar-ne bé tots els racons, ranures i formes estranyes. L’últim serà aplicar l’alcohol, fent atenció a les marques i la brutícia incrustada, però anant en compte quan freguem, sempre de manera suau, sobre les parts de color. 

Per aplicar l’alcohol podem fer servir el mateix drap de roba o els bastonets de cotó; aquests ens aniran perfecte per les ranures més petites o les superfícies de plàstic més rugoses.

3- Ús del Pronto o un abrillantador que no deixi residu: aquest producte, fregat amb un drap de roba per tota la superfície del producte, ens proporcionarà un «efecte nou» molt aconseguit i agradable a la vista i al tacte.

Un cop realitzada la neteja de les parts principals del conjunt, passarem als cables d’alimentació, vídeo i continguts extres. 

Per als cables, el millor és netejar-los amb una baieta o drap i aigua tèbia, en una primera passada. La segona la farem amb el drap i l’alcohol, i la tercera i última, amb el mateix drap i el Pronto. També us podria ser útil un pinzell eixut (o el mateix raspall de dents) per treure la pols de les formes estranyes dels connectors i “subjecta cables” dels transformadors.

I ja per acabar, hauríem de parlar dels fullets, manuals i la resta de material promocional.

Per netejar-los usarem l’alcohol i Pronto. Amb l’alcohol traurem les restes de brutícia o taques superficials, i amb el Pronto hi donarem lluentor.

El que sí trobo interessant en aquest tipus de material (els fullets de paper, vull dir) és que estiguin el més llis possible. Per aconseguir-ho podem procedir de dues maneres: 

1- Planxar-lo sota una muntanya de llibres i deixar-lo allà per tota l’eternitat...

2- Planxar-los amb una planxa convencional: sí, tot i que sembli una bogeria, és un mètode molt útil i que funciona molt bé. Per aconseguir un planxat eficient, haurem de ficar el fullet dins d’una samarreta o peça similar, aplicar-hi una mica d’aigua polveritzada (a la part superior), i passar-hi la planxa unes quantes vegades per sobre. També podem girar el full i repetir el procés; recordeu que hem d’actuar com si planxéssim la roba, pel que la planxa ha d’estar a temperatura de treball. 

També podem planxar el paper directament, però haurem d’anar molt en compte de no aturar-nos molta estona en un mateix punt, doncs el cremarem. Per això, posant-lo entre un parell de capes de roba estarà més protegit, i fins i tot m’atreviria a dir que quedarà millor acabat.