SEGA RALLY 2

RESTAURANT UN SOMNI

Amb aquet document voldria animar-vos a no deixar mai de perseguir els vostres somnis. Com bé diu el tòpic: mentre hi ha vida, hi ha esperança i, precisament això, l’esperança, és el que mai hem de perdre... 

Ja fa molts anys que em vaig enamorar d’un joc, un cotxe i uns colors i, no fa massa, he pogut materialitzar aquest somni... Després de trobar una manera de finançar-lo (per no malmetre l’economia familiar), he adquirit la recreativa de la meva vida: SEGA RALLY 2.

Les màquines recreatives es poden considerar hardware professional pensat i creat per generar diners i suportar les condicions més extremes: cops, fum, brutícia... Ho aguanten tot, no obstant això, el pas dels anys i una manca clara de manteniment, els pot deixar marques...

Aquesta màquina, tot i funcionar correctament, mostrava clars símptomes de deteriorament. A continuació, intentaré detallar la seva reconstrucció (de la manera més ordenada possible) perquè us pugui servir de guia en les vostres possibles reconstruccions ARCADE. Òbviament, una màquina de cotxes com aquesta no té massa a veure amb una màquina clàssica o qualsevol altre simulador, però la veritat és que hi ha unes pautes comunes a tota reconstrucció ARCADE, ja que en totes trobarem els mateixos elements: molts brutícia, electrònica i elements embellidors.

Vaig trigar una setmana a fer-li una neteja de cara a aquesta gloriosa màquina (realment poc, tenint en compte que no feia vacances), però, si us sembla, comencem pel principi: 

El transport:

En el cas de comprar la màquina amb el transport ja pagat, l’únic que heu d’exigir és que us la protegeixin bé i demanar fotos detallades al venedor abans del transport, per possibles reclamacions. En el meu cas la vaig anar a buscar amb una furgoneta llogada ja que estava relativament a prop de casa meva i m’estalviava força diners. Per assegurar-la dins la furgoneta vam utilitzar taulons de fusta i cintes de transport. També la vam protegir molt bé amb mantes velles i film de bombolles

Comentar també que una màquina així, de carreres doble, és enorme, pel que la vam haver de partir en quatre trossos (màquines, moneder i marquesina). Penseu que un ARCADE de conducció doble no deixa de ser la combinació de dues màquines juntes amb marquesina i moneder.

També dir-vos que, en el cas de conduir nosaltres mateixos, hem d’anar en compte al agafar les corbes i les rotondes, ja que per bé que haguem subjectat la màquina, dins el maleter les coses tendeixen a moure’s i si donem un cop podem fer malbé alguna peça cara...

En el meu cas, també haig d’agrair molt l’ajuda dels meus col·legues alhora de descarregar-la, ja que per aixecar un monstre així, a mans, s’ha de ser una bona colla. El vehicle més adient per transportar recreatives és un camionet (o furgoneta) amb plataforma elevadora, però suposo que el seu lloguer també serà més car... 

Segon tema important: El desmuntatge i la neteja a fons.

Aquesta és una de les feines més importants a realitzar quan comprem una màquina recreativa de segona mà. Penseu que exteriorment poden estar brutes, però per dins la cosa serà horrible... Per aconseguir una bona neteja, el millor és desmuntar la màquina completament i mitjançant aire a pressió, una aspiradora i una esponja humida, deixar tot el més net possible.

En una màquina complexa com aquesta el més assenyat és desmuntar tot el que ens veiem en cor de desmuntar. Penseu que SEGA RALLY 2 es en base a una MODEL 3 de SEGA (un hardware ja de per si peculiar) i que al portar motor de direcció amb vibració, acumula, en la seva part baixa, una munió de plaques electròniques i cablejat. Us dic tot això perquè la teoria ens diu que ho desmuntem tot, però si no ens hi veiem en cor, podem treure només l’essencial. També és cert, però, que com més desmuntem més bé podrem netejar i això és molt important tant per la màquina com per nosaltres, ja que el que estem fent és posar un objecte enorme dins a casa i, sempre, com més net entri millor.

Al llarg de tots els documents de restauració ARCADE em faré molt pesat amb la neteja, però penseu que és vital tant pel futur de l’electrònica com per les múltiples vegades que haurem de burinar-hi per reparar falles i avaries. Abans d’embarcar-vos en un projecte ARCADE, penseu que és una màquina vella, complexa, que pot fallar i que trobar recanvis pot costar molt (temps i diners).

Tornant al fil del document, comentar-vos que alhora de desmuntar, fer fotos de tot (en bona qualitat) ens podrà ajudar molt amb el muntatge. Penseu que no desmuntareu i muntareu al mateix dia, pel que el que sembla obvi avui, demà pot ser molt complicat...

Quan dic que s’ha de netejar tot, és TOT. El procediment seria: Un cop tot desmuntat, espirar tota la brutícia que puguem i, equipats amb una mascareta (que desgraciadament ja sabem què són...) agafarem un compressor d’aire i bufarem cada racó de la màquina. Si la reconstrucció la portem a terme dins la casa o en alguna zona que no podem fer massa pols, el que farem és obviar aquest pas i passar directament a l’esponja humida. També ho podem fer en plan arqueòleg: amb un pinzellet i la mateixa aspiradora.

Un cop tinguem la pols treta, és hora d’agafar l’esponja i l’aigua. Escorrerem completament l’esponja i la passarem per tot arreu (menys per les plaques electròniques): fusta, pantalla*, vidre protector monitor, plàstics, marquesina, metalls, seients...

* Hem de parar especial atenció al monitor i el seu vidre protector. Penseu que allà s’acumula una gran quantitat de brutícia. S’enganxen partícules de fum i ens deixa els vidres completament fumats. Amb una bona neteja, la qualitat d’imatge (i colors) canvia al 100%. És possible que per acabar de treure la brutícia hagueu de fregar amb una mica de dissolvent universal. Un cop treta la porqueria ja podem passar-hi una esponja neta, humida i assecar-ho tot bé amb un drap net. 

Continuant amb la neteja, comentar-vos que la zona del tub (part posterior del monitor), també la podeu netejar amb una esponja humida (ben escorreguda). Evidentment, abans de mullar cap zona del tub, haureu de descarregar l’electricitat residual del “flayback” del xassís. Per fer-ho, podeu consultar el nostre apartat de com netejar una TV de tub. El procediment és el mateix.

RESUMINT: Sense tocar res de l’electrònica, hem de passar l’esponja (humida i escorreguda) per tot arreu a on arribem. Només d’aquesta manera podrem netejar efectivament la pols.

Parlant dels plàstics embellidors, en el cas del SEGA RALLY 2, podria anomenar la part posterior dels seients, els laterals de la màquina, els tabliers, els volants, la marquesina... Per netejar aquestes parts també ho podem fer directament amb l’esponja humida amb aigua i sabó neutre. També podem netejar amb aquest mètode la part davantera del seient i les seves parts metàl·liques (guies i suport). 

Un cop tot net ho deixarem assecar al sol o amb u drap sec.

Com a exemple de la brutícia que s’acumula dins una recreativa us diré que dins el plàstic inferior del canvi de marxes, vaig trobar una munió de burilles i alguna que altre moneda de cent pessetes...

També, en el cas del SEGA RALLY 2 (i en qualsevol màquina ARCADE), una de les principals parts a netejar i tractar és la placa del joc. MODEL 3 és un hardware un xic peculiar per la seva constitució. Un conjunt, format per quatre plaques (vídeo, CPU, joc i connexió) que, a més a més, s’enllacen amb amplificadors externs, I/O i electrònica del volant, placa alimentació... Un bon conjunt d’electrònica que hem de netejar i mimar, doncs trobar possibles recanvis cada dia és més complex...

No cal dir-vos que tot aquest conjunt d’electrònica sol estar infestat de pols i el mateix fum negre que cobreix tot l’interior del moble, pel que us recomano agafar-vos una bona estona, desmuntar-ho tot i netejar-ho a consciència. També podem aplicar aquest principi al xassís del monitor i a totes les plaques electròniques que veiem (font d’alimentació inclosa).

Per netejar i tractar bé l’electrònica, podeu seguir el nostre manual específic.

SEGA MODEL 3

Tercer pas: revisió i greixatge de totes les parts mecàniques.

Entendrem com a parts mecàniques totes les que tinguin algun tipus de moviment. En el cas del SR2, haurem de lubricar totes les xarneres, el mecanisme dels pedals, els pinyons del volant, guies del seient, fre de mà, peus anivelladors... A més, també podem posar un xic d’oli a tots els cargols*, ja que de ben segur ens els trobarem rovellats. 

*Per tornar a utilitzar els mateixos cargols, una cosa bàsica, a part de lubricar la seva rosca, és llimar la cabota perquè tornin a lluir bonics. Tant els que són d’acer inoxidable, com els que són de ferro, si els rasquem amb un raspall d’acer, els passem pel raspall de la mola o els freguem amb una “nana” de neteja, ens tornaran a quedar nets i brillants. Penseu que molts d’aquests cargols utilitzen passos estranys (anglesos o americans) i d’haver-ne de buscar de nous ens sortirà força car. 

Quart pas: Muntatge i reconstrucció al mateix muntar.

Al anar muntant és quan ens donarem compte de molts desperfectes. Haurem desmuntat amb certa pressa i molts detalls ens hauran passat per alt. A part de la marquesina, que tractarem com un punt apart, al llarg del muntatge jo vaig haver de reconstruir força parts, tot i que, aparentment, la màquina es veia força bé.

A continuació us detallaré cinc punts: els peus del conductor, el plàstic del tablier, l’embellidor del canvi de marxes, els plàstics secundaris i les parts posteriors dels seients.

Pel que fa als peus dels conductors, aquesta màquina portava un plàstic que simulava alumini. Aquestes làmines no estaven trancades del tot, però es veien envellides i amb cremades de cigarret. Una modificació que no porta massa feina, seria canviar les làmines de goma per planxes d’alumini.

L’única cosa que hem de fer per realitzar el canvi és comprar xapa d’alumini de 2mm de gruix. Desmuntar els marcs originals i utilitzar la mateixa goma per tallar la xapa a mida. Aquest tipus de xapa d’alumini la podeu trobar a qualsevol ferreteria o gran superfície de bricolatge.

Només fent això, i netejant bé els pedals, la zona dels peus ja canvia un 200%. També és cert que sota el seient hi ha una goma igual (que simula l’alumini). Canviar-la o no ja és opcional, doncs la part més visible i exposada a més desgast és la dels pedals.

També comentar-vos, a tall de parèntesis, que és bo tenir un esprai de pintura negre per anar tapant (en aquest cas pintant) petits desperfectes del moble.

Un altre punt a tenir en compte és el canvi de marxes. Aquest porta un embellidor de plàstic que, bàsicament, serveix per tapar el mecanisme.  En una de les meves màquines estava trancat (i a l’altre molt envellit). Substituir-lo no costa gens i, per contra del que sembla, no s’ha de desmuntar completament.

Desmuntat la plaqueta superior ja veurem el plàstic embellidor i si ens hi fixem bé, veurem que porta un tall lateral que ens permetrà, doblegant-lo, treure’l i posar-lo sense massa esforç.

Us adjunto les mides per si no teniu cap dels marcs bons (per utilitzar de plantilla) perquè per canviar-lo només hem de buscar una cartolina plàstica, de color negre, i fabricar-nos un embellidor a mida. Jo, en el meu cas, com que em sobrava xapa d’alumini, la vaig utilitzar com a embellidor.

El tablier de la màquina és una part molt important del conjunt i, possiblement, una de les parts més malmeses. Al estar a l’abast del jugador és possible trobar-hi ratllades i fins i tot cremades de cigarret. Molts eren els locals que aprofitaven el tablier per collar-hi els típics cendrers metàl·lics de l’època...

El que hauríem de fer amb ell és desmuntar-lo completament i portar-lo a algun planxista de cotxes perquè ens repari, amb massilla si fa falta, tots aquests desperfectes. El primer és netejar-lo amb aigua i sabó, però si hi tenim desperfectes grans (ratllades i forats), el més adient és tapar bé les arts i dur-lo a un planxista perquè ens el restauri i pinti de nou amb pintura negre texturada. 

Si ho volem provar nosaltres mateixos, el que hem de fer és passar-hi paper de vidre fi (número 600-1000), aplicar-hi massilla de plàstics, tornar a pulir i pintar-ho amb esprai negre texturat, havent tapat bé, prèviament, totes les esferes i arts embellidores.

L’última gran feina en una reconstrucció és, sens dubte, les parts embellidores, o sigui, aquelles que van ser creades per fer maco i que, per tant, han de lluir el millor possible.

Abans d’entrar de ple en les arts, us comentaré que em vaig trobar uns forats molt lletjos en la tapa posterior dels seients. Aquest plàstic va collat al seient amb una bona colla de cargols que, degut al temps i a la mala manipulació, s’havien trancat.

Com a solució, vaig aplicar-hi unes arandeles, sobre mida, tallades i pintades de blanc.

També m’agradaria compartir amb tots vosaltres un petit truc que vaig fer servir amb els plàstics transparents. De ben segur que ens trobarem aquesta plàstics ratllats i bruts. És possible que no els vulguem tornar a muntar a la màquina, però a mi sempre m’ha fet gràcia conservar-los, ja sigui per posar la fitxa tècnica de la màquina o alguna foto representativa de la mateixa. Per tornar-los a deixar bé, podem utilitzar el mateix sistema que s’utilitza per restaurar els fars dels cotxes: polir-los molt bé amb una fulla del número 1000 d’esmeril i aplicar-hi una bona capa de vernís professional.

I ara sí, parlant de les “arts”, els vinils adhesius, comentar-vos que si estan trancats o malmesos, poc podem fer-hi al respecte i, bàsicament, tenim tres opcions: 

1 – La primera opció és netejar-ho molt bé i portar el plàstic a envernissar a un planxista de cotxes. Aquesta opció no ens repara el vinil, però si només té ratlladetes o parts petites trencades, al aplicar-hi vernís i brillar com si fos nou, li dona un toc molt bo que dissimula els desperfectes. Per les arts laterals de la meva màquina vaig utilitzar aquest mètode i la veritat és que queda molt bé. 

2 – Podem buscar per Internet botigues que venguin reproduccions dels adhesius en vinil. No solen ser mai de la mateixa qualitat que els originals, però n’hi a que si acosten molt. En les meves restauracions i, en el cas concret del SR2 (pels adhesius del seient) he comprat adhesius a Anglaterra (a Arcadeartshop) i han resultat de molt bona qualitat. 

3 – La tercera opció i la més complicada és fer una foto en molt bona qualitat del vinil que quedi a la màquina, intentar-lo restaurar amb algun programa tipus “photoshop” i portar-lo a una copisteria de confiança perquè us en faci una reproducció. No obstant, per això necessiteu les mides reals del vinil i, en depèn de quina màquina, pot ser complicat. 

I ara sí: LA MARQUESINA! No per deixar-la per últim és menys important, ja que és un element importantíssim en qualsevol recreativa. Bàsicament podem dir que és la part estètica que més crida l’atenció. 

La marquesina del SEGA RALLY 2 és una passada. Simula el frontal d’un cotxe de carreres i fins i tot porta un parell de llums CIBIÉ originals. A més, va il·luminada mitjançant fluorescents. 

En el meu cas, els fars no portaven bombetes i els fluorescents estaven força envellits. 

El primer que farem, després d’una neteja exhaustiva, és desmuntar els suports dels fluorescents i col·locar-hi tires de LEDS a 12V (llum blanca).

Si fixem les tires en els llocs a on marquen les fletxes, aconseguirem una llum repartida, ja que vindrà de dalt i de baix i no es veurà directament de darrera. Pel que fa a les connexions, són molt simples, ja que tant sols hem d’adjuntar tots els positius i negatius (controlant les polaritats de cada tira de LEDS) i baixar dos cables cap a la part de darrera de la marquesina i dur-los a zona del moneder o a on vulguem fer les connexions de l’alimentació.

A els fars CIBIÉ els hi posarem bombetes 12V/21W (molt comunes en automoció) i les connectarem a una càpsula d’intermitència de 12V. Tot això, ho farem si les nostres bombetes no hi són o no funcionen a la manera original. Si els fars no porten porta bombetes (en el meu cas no hi eren) en podrem utilitzar qualsevol de vehicles japonesos antics. No us costarà res de trobar-ne en algun desguàs, ja que marques com ara Nissan i Toyota en muntaven en cotxes de fa deu o quinze anys...

Per fixar-los al pilot podem utilitzar cinta adhesiva, silicona o el mètode que vaig enginyar jo. Fixeu-vos bé en les fotos següents per entendre-ho:

La càpsula d’intermitència que utilitzarem serà una IT180-12 de NAGARES i la connectarem com es veu en el següent esquema: 

Un cop tinguem tota la marquesina cablejada, durem tots els cables a la zona del moneder i ho alimentarem amb un transformador 12V-2A auxiliar per no tocar res de la instal·lació original de la màquina.

I ara, per anar acabant, us parlaré un xic del moneder i de l’ús que jo li he donat. Com que no funcionava i per jugar a casa no fa cap mena de falta, el vaig utilitzar per posar-hi totes les connexions auxiliars. Al calaix superior hi ha els ajustaments originals de la màquina (opcions, test, desmagnetitzar monitors...), mentre que la calaix inferior hi ha l’interruptor general.

A més, tractant-se d’una màquina doble, enllaçada entre si, penseu que a la zona del moneder (calaix inferior) hi ha tots els cables que uneixen ambdues màquina, pel que una bona higiene i organització de cables allà ens pot ajudar de cares a solucionar possibles avaries.

També aprofito per comentar-vos que vaig haver de canviar els potenciòmetres de volum (aquesta recreativa en porta dos per màquina: volum moble i volum seient), ja que feien soroll de fregits al graduar el volum. Aquests potenciòmetres es poden canviar per qualsevol de 5K.

MIDES ADHESIUS ORIGINALS 

Aprofito per deixar-vos aquí les mides dels vinils de ma meva recreativa per si us poden fer servei.

NOTA EXTRA: Per poder jugar amb el Toyota Celica GTFour i el Lancia Delta Integrale, tant sols hem de prémer alhora, a la pantalla de selecció de vehicle, el fre de mà i el botó de les vistes (blau).