CONVERSIONS NEO GEO

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

 

Estic convençut que a aquestes alçades de la pel·lícula tots sabeu de sobres el que són les conversions, però per si encara quedés algun despistat, us comentaré que la idea de la conversió va néixer amb la pràctica de transformar un joc de MVS a AES.


Aquesta pràctica queda justificada per la diferència de preu entre ambdós formats. Un joc en MVS pot arribar a ser quatre o cinc vegades més barat que el seu homòleg d’AES i, paradoxalment, duen els mateixos xips oficials SNK.

 

El que es feia originàriament, era aprofitar les plaques d’un joc d’AES i canviar-hi els components pels de MVS. Canviar els chips, literalment.


Actualment, el concepte de conversió ha variat una mica, ja que han aparegut les EP-ROMS (memòries gravables).

 

 

Si ja era una barbaritat parlar de conversions en un món tan elitista com pot arribar a ser el de NEO GEO, un cartutx d’AES amb EP-ROMS és, directament, un sacrilegi.


Hi ha qui veu en això l’única manera de poder tenir els jocs cars del sistema, però MAI hem d’oblidar que una conversió (ja sigui amb xips originals o EP- ROMS) ha d’anar sempre etiquetada com a tal, ja que vendre una conversió per un original és una ESTAFA i, com a tal, ha de ser denunciada.


La proliferació de les conversions ha propiciat una psicosi entre els col·leccionistes de NEO GEO, per la por al fet que ens colin una conversió com un original, sobretot en adquirir jocs que superen els 200 euros. Per a intentar que això no ens passi, des de Briconsola us oferim aquesta petita ajuda per a saber-les diferenciar.


Comencem pel principi:


Existeixen dos sistemes de NEO GEO ROM (cartutx): l’AES (Advanced Entertainment System), dedicat íntegrament a ús particular; i l’MVS (Multy Vídeo System), enfocat al sector recreatiu.


El sistema AES ha passat a la història com el sistema oficial de major culte entre els col·leccionistes de videojocs i, per tant, els seus jocs han pujat de preu desmesuradament.

 

L’MVS va ser un sistema paral·lel enfocat al negoci dels salons recreatius. Des de ja fa uns anys, a causa de la crisi que ha colpejat el sector i a la facilitat de vendre per Internet, aquests jocs són molt més accessibles, trobant-se a preus molt més reduïts que els d’AES.

 

 

Els jocs d’AES, com tot producte domèstic, s’han venut amb la pertinent caixa i manual d’instruccions, mentre que els d’MVS se solen trobar a pèl*: cartutxos sols, farts de funcionar en algun saló i, en el millor dels casos, amb una caixa de cartó i les fotocòpies del manual. Aquesta falta de glamur en el sistema recreatiu fa que el preu final, entre tots dos mons, difereixi molt.


* En realitat, els jocs d’MVS també venien amb una caixa de cartó, però sense serigrafiar, i amb un manual en blanc i negre o fotocopiat. 

 

 

Així com els jocs de tots dos sistemes són idèntics quant a qualitat, el maquinari i l’arquitectura interna dels cartutxos difereix una mica.


La grandària dels mateixos és gairebé idèntica, excepte per una lleugera diferència de forma, i els connectors dels jocs també difereixen en grandària. Això es va fer per poder diferenciar tots dos sistemes i fer-los incompatibles entre si; a més, un joc d’MVS, en estar dedicat al sector recreatiu, porta una espècie de codi intern (encriptació) per evitar possibles fraus i pirateria. 

 

 

De manera que la composició interna dels cartutxos és diferent, però fan servir els mateixos components electrònics (ROMs, xips, jumpers...) i la mateixa programació, per la qual cosa ja veiem per on poden anar els trets: bàsicament, treure els components d’un i ficar-los en l’altre...


No obstant això, els jocs d’MVS porten un xip extra encarregat de l’encriptació comentada anteriorment. Aquesta encriptació es redueix a una ordre d’arrencada bàsica (ordre de funcionament de xips) perquè el joc funcioni bé.


Com es fa una conversió, a «grosso modo»


Explicarem la idea per punts:


1- El joc original d’AES té una arquitectura interna única, és a dir, un tipus de plaques mare de joc (dues plaques mare concretament, l’A i la B), una disposició especial de les ROMs i, sobretot, un xifratge mitjançant jumpers (ponts).

 

 

2- El mateix joc en MVS es nodreix dels mateixos materials, però a més porta el xip encriptador. Evidentment, la posició dels jumpers i d’altres pot diferir, però l’important és que tant les ROMs del joc com la seva programació són idèntiques.


3- Per fer una conversió, a primera vista, sembla que només hem de treure les ROMs del cartutx MVS i ficar-les en un joc qualsevol d’AES, en les posicions corresponents.

Ara bé, la cosa no és tan senzilla...

 

Els cartutxos d’AES (com els d’MVS), porten dues plaques: l’A i la B, que difereixen depenent del joc. No és que hi hagi un model per a cada joc, però sí que n’hi ha de diversos tant de l’una com de l’altra.

 


Un factor fonamental per fer la conversió és que les plaques del joc d’AES que farem servir com a hoste siguin iguals que les que utilitza el joc original, i això complica la feina, ja que moltes vegades necessitem de dos jocs d’AES per fer una sola conversió.


Si els jocs són dels barats no hi ha molt de problema, però si són dels que costen més de 100 euros, la cosa ja fa una mica més de por...

 

 

Com podeu veure en aquesta explicació ràpida, fer conversions no és ni fàcil ni barat, pel que és de lògica que només es facin conversions de jocs molt cars o de títols exclusius de MVS.


Amb les EP-ROMs la cosa canvia una miqueta, ja que no necessitem el joc original de MVS. Continuem necessitant les plaques mare del joc, però com que el bolcat de dades es fa directament de l’ordinador, la seva creació és una mica més barata.


NOTA: Per si algú no ho sap, existeixen adaptadors MVSAES. No són massa barats però simplifiquen molt la feina i, tot i no ser compatibles al 100% amb tot el catàleg, compleixen perfectament amb la seva funció.

 

Conversion, or not conversion?

 

En l’actualitat hi ha molta confusió amb tot això, a causa de les males arts d’alguns. La pràctica de convertir és totalment lícita, sempre que no ens vulguin vendre gat per llebre.

Hi ha diverses maneres d’identificar una conversió, però el problema és que gairebé totes aquestes comprovacions s’han d’efectuar quan ja ens ha arribat a casa.

 

El gruix, impressió i qualitat de la caràtula i manual, la posició de les grapes del manual, el tacte del paper...

 

Tot això és molt intuïtiu, però avui dia la qualitat del paper pot arribar a ser molt semblant a la real, per la qual cosa el més bàsic per saber si un joc és o no una conversió (i per tant, denunciar-ho), és obrir el cartutx.


L’engany d’una conversió per un original és una estafa i una falta de respecte cap al col·leccionisme en general, per la qual cosa hem de reclamar al venedor i denunciar-lo a tants llocs com sigui possible: fòrums, blogs, webs...

 

 

COM IDENTIFICAR UNA CONVERSIÓ?

 

 

Hem de ser molt cauts amb el sistema AES, i més si volem adquirir un joc dels denominats cars. El mes important és fer prevaler la lògica: AES no és un sistema barat ni ho serà mai, pel que les seves joies es paguen, i per tant, quan veiem anuncis ganga, tingueu una mica de sentit comú i assegureu-vos molt bé de que no es tracti d’un producte clonat.

Diagnosticar un frau de manera visual (per foto) pot ser complicat, ja que, malgrat que la impressió de les arts no siguin mai exactes, difícilment ens quedarà clar.


Una vegada tinguem el joc a casa ja serà més fàcil adonar-nos d’un engany, però de tota manera, ens hem d’avançar i evitar-lo fent servir la raó amb diferents variables com ara el preu, la serietat del venedor, la reputació del mateix...


Externament, ens haurem de fixar en el tacte i qualitat d’impressió: per molt que sigui cert que s’ha aconseguit el mateix gruix i qualitat que el paper original, no tots els venedors hi tenen accés, pel que moltes conversions sempre lluiran una caràtula o un manual d’un paper més gruixut o més borrós que un joc original, per molt nítid que sembli a primer cop d’ull.

 

Internament, si obrim una conversió d’AES veurem que les seves soldadures han estat manipulades o que, directament, són EP-ROMs.


A la següent fotografia us mostraré una placa de joc programat magistralment per un professional. 

 

 

Encara que el treball de soldadura és molt fi, es nota que aquestes han estat soldades de nou (compareu el color amb la filera on no hi ha xip); però a més, per l’altra cara, es distingeixen les EP-ROMs, en aquest cas, ROMs originals si no es tractés d’una conversió reprogramada.

 

 

A continuació us mostro una placa de joc original i les seves soldadures; com podreu apreciar, les soldadures són uniformes, brillants i netes. 

 

 

Reprenem:

 

Molta gent, i sobretot els col·leccionistes, són molt poc inclinats a obrir els cartutxos d’AES pel fet de trencar-ne alguna grapa o marcar l’etiqueta. A tots ells els vull animar a fer-ho de la manera que us presento a continuació, ja que si es fa amb cura l’etiqueta no pateix en absolut.


Per les grapes tampoc s’ha de patir, ja que si ho feu amb cura no es trencaran, i en cas que això passés, el Loctite ajuda molt: tingueu present que són grapes internes, pel que encara que feu servir una mica de cola no es veurà en absolut.


Ara bé, el més important a l’hora d’obrir el cartutx és no marcar-ne les seves carcasses amb el tornavís, per la qual cosa és necessari manipular-lo amb alguna eina plàstica. Jo, a l’exemple, faig servir una espàtula de barrejar NURAL

 

 

Tingueu MOLT present que avui dia és complicat distingir entre original i conversió, ja que a més de la similitud quant al paper, la impressió o la traça de l’operari que fa la conversió, també podríem trobar-nos un joc barrejat.


Per citar un exemple: joc amb caràtula original, manual clonat, etiqueta de cartutx original i interior reprogramat, qual mercat de Calaf... Per tant, saber obrir els cartutxos d’AES és imprescindible.


Com obrir un cartutx d’AES?


1- Pressionar, mitjançant palanca (amb una eina plàstica) els llocs marcats a la següent fotografia. 

 

 

2- Mantenir obert un costat mentre obrim l’altre (mantenir la força per a separar).


En total són quatre grapes les que hem d’alliberar: dues a la part baixa del cartutx (1) i dues als laterals (2), prop d’aquestes primeres. 

 

POSICIÓ DE LES GRAPES

 

Notareu que el cartutx, tot i alliberar-se de les quatre grapes (1 i 2) no se separa. Això és per culpa dels “tetons” centrals. Aquests, en el cas de tractar-se d’una conversió, segurament no estaran enganxats.


Per acabar d’obrir el cartutx haurem de separar-lo, sense por, per la seva part inferior (la part del connector de joc).


MOLT DE COMPTE amb les estrebades brusques, ja que hem d’evitar, costi el que costi, que la part superior (la de l’etiqueta) se’ns separi. 

 

 

3- Ara ja podrem procedir a separar, de la manera explicada anteriorment, les dues grapes finals: una a cada lateral del cartutx, en la seva part superior (número 3 a la foto anterior). 

 

 

Aquestes últimes grapes, en tenir ja els tetons centrals desenganxats, se’ns obriran molt fàcilment, però igualment haurem de controlar la situació i evitar les estrebades, com a protecció de l’etiqueta.


4- I ja el tindrem obert. Ara, l’extendrem amb cura, tal i com es veu a la foto següent, i, sense tocar les seves carcasses ni separar-les, podrem treure les plaques interiors i revisar-les amb deteniment.

 

 

Us torno a repetir, NO TINGUEU POR, ja que no és tan complicat. No deixeu que el factor psicològic d’estar obrint un producte car us espanti. Ara bé, si podeu escollir, el més sa per la vostra salut seria provar primer amb algun joc dels barats.


Quan muntem el cartutx de nou, passarem el dit amb força per damunt l’etiqueta, i aquí veureu com ni tan sols es nota que s’hagi obert.


També aprofito per recalcar-vos que en cas d’engany ho denuncieu, ja que és l’única manera d’evitar que el que ens ha passat a nosaltres els passi a uns altres i, alhora, que el venedor rebi el que es mereix.

 

Com podeu veure, hi ha diverses maneres de descobrir un engany, però també queda clar que cada vegada costa més, a causa de la bona feina dels convertidors.


De totes maneres, tampoc cal que visqueu amb la por al cos, ja que al cap i a la fi una conversió és un producte bastant car de producció, per la qual cosa mai (o gairebé mai) us la trobareu en jocs comuns. Sempre solen ser jocs cars, molt cars o inexistents al sistema AES (a partir de 300 euros).


Quatre pautes lògiques:

 

- No refiar-se dels jocs cars a bon preu.

 

- Comprar sempre a venedors experimentats, seriosos i de confiança.

 

- Demanar fotos detallades i de bona qualitat (per a poder fer-ne zoom).


- Exigir una devolució en cas d’estafa.


Potser trobareu aquestes premises una mica exagerades (i més si sou venedors), però no ens enganyem, fer fotos a un producte no costa gens, i acceptar una devolució si es ven un original tampoc és preocupant. Com bé sabeu, estem parlant de jocs de 800, 1000 o fins i tot 3000 euros, per la qual cosa totes les previsions són poques.


NOTA: també és veritat que els compradors han de saber entendre que, fins i tot la pròpia SNK (o els seus centres oficials) reparava jocs mitjançant EP-ROMs, per la qual cosa un joc que contingui una sola EP-ROM pot no ser una estafa, sinó simplement un original reparat fa molts anys.

 

NOVETATS

29.01.23

Nou contingut a reparació:

-X-BOX 360.

15.01.23

Nou contingut a reparació:

-Còpies de seguretat consoles modernes.

02.01.23

Enèsima crítica al sector:

-Ja n'hi ha prou!

18.12.22

12.11.22

Nou contingut a ARCADE:

-SEGA HIKARU.

12.11.22

25.07.22

Nou contingut a potenciar consoles:

-NINTENDO 3DS.

12.06.22

Nou contingut a reparació:

-NINTENDO 3DS.

31.05.22

Nou apunt tècnic:

-Carregador portàtil de portàtils...

31.05.22

Nou joc analitzat:

-MOSS.

16.04.22

19.03.22

Nou reportatge:

-Un clon oficial de NINTENDO!

05.03.22

Nou reportatge:

-Projecte Ce Trencada.

02.01.22

Nou contingut a Reparació:

-SEGA NAOMI.

26.10.21

Nou contingut a ARCADE:

-System Super 22.

24.10.21

Nou contingut a ARCADE:

-Monitor WEI-YA 29".