Heus aquí la restauració d’una nova recreativa. En aquest cas us vull presentar una màquina de la franquícia Time Crisis que, personalment, desconeixia força.

Temporalment, estaria ubicada entre Time Crisis 2 i 3 i va comptar amb una versió domèstica per a Playstation 2. Probablement no és el millor joc de la saga, però, com acostuma a fer NAMCO, sorprèn en varis aspectes. 

Aquest joc funciona gràcies a la placa ARCADE System Super 23 i no despunta massa respecte els dos primers episodis comentats anteriorment. No obstant això, allà on innova és en l’afecte de destrucció a l’escenari. Comptem amb una arma semi automàtica (metralladora) que compte amb un mecanisme per fer soroll força aconseguit i que destrueix tot el que veiem a la pantalla: vidres, revistes, material d’oficina... tot vola pels aires. Aquest detall, tant ínfim, dota al joc d’un resultat únic no aconseguit amb la clàssica pistola de Time Crisis.

Un cop feta aquesta petita introducció del joc, passarem a comentar quatre detalls de la màquina recreativa i, seguidament, a la restauració més detallada.

El moble de Crisis Zone és un moble clàssic en tots els sentits: Cos de fusta amb embellidors metàl·lics, marquesina clàssica i el sistema de vidre mirall amb el monitor ubicat a la part inferior de la màquina en posició horitzontal. No m’ha suposat massa canvi respecte al Time Crisis que ja vaig restaurar fa temps, però si que, al ser més modern, ha canviat algun detall important.

En primer lloc, dir-vos que aquesta recreativa em va arribar en força bon estat, de fet, aquest va ser el pretext d'aconseguir-la, ja que estem en un moment una mica fotut pels que “col·leccionem”  ARCADE... En general, les màquines que trobem actualment per comprar són massa noves i cares o molt velles i destrossades. A més, les grans associacions es queden quasi tota la part del pastís, ja que, al disposar de més recursos no tenen miraments... 

Aquesta, concretament, em va venir d’Espanya i, com us he avançat, estava en força bon estat estètic: les arts laterals es podien conservar en un 80%, la metralladora estava sencera i el monitor oferia força bona imatge.

Tot i el bon estat general de la màquina, no em vaig lliurar d’ensurts... Durant el trajecte, un lateral va fregar a no sé on i es va trencar força... Per sort va ser a la part del darrera i més endavant veureu com ho vaig solucionar.

En primer lloc us parlaré de la placa mare del joc: el sistema System Super 23. Aquesta placa de joc ja la coneixia gràcies a la recreativa GP500, per tant no va representar cap mal de cap. És una placa força simple de construcció. Bàsicament la vaig netejar de pols i li vaig fer un tractament anti humitat. També vaig aprofitar, com sempre i en tots els hardware ARCADE, per canviar-li la pila de memòria, en aquest cas una CR-2032.

Com haureu vist a les fotos anteriors, el conjunt es basa en una placa mare principal (processador i vídeo), una placa amb les ROMS del joc, una plaqueta petita codificada i la de connexions principals. Aquest és tot el conjunt de joc. Pel que fa a la resta de plaques electròniques, aquesta màquina no difereix massa de qualsevol d’aquesta època de NAMCO.

Conjunt de joc (que ja us he mostrat), interface general, amplificador d’àudio, xassís monitor, font d’alimentació, transformador 220V i alguna sorpresa més made in NAMCO.

El conjunt de joc ja us l’he mostrat anteriorment amb l’afegit d’un ventilador (molt sorollós) de 220V que es pot canviar perfectament (més que recomanant) per un de 12V.

L’inteface general és una plaqueta electrònica que porta collada a la mateixa fusta lateral a on hi ha la placa de joc (la podeu veure al vídeo que adjunto a continuació) i l’amplificador d’àudio. Aquesta placa és l’encarregada de processar i gestionar tota la informació referent a la botoneria de la màquina així com a la posició de l’arma. Vindria ser com la “placa de pistola” (per entendre’ns) però més sofisticada i que gestiona la resta de components de la recreativa. L’adaptador entre la placa de joc i els accessoris de la màquina. 

L’amplificador d’àudio és un 2.1 clàssic de NAMCO. El mateix que utilitza en moltes altres recreatives. Aquest amplificador gestiona dos altaveus frontals i un subwoofer i sol fallar força. No obstant això la seva reparació és simple. Si volem (no li farem cap mal) podem canviar-li els condensadors, però el que sí haurem de fer, de ben segur, és rascar els ponts dels seus relés. Traurem, amb compte, la protecció de plàstic dels relés i rascarem amb paper de vidre fi o una llima fineta els seus contactes. Si això falla, ho notarem perquè l’àudio ens comença tard en algun dels altaveus o directament no va.

Pel que fa al xassís del monitor, com en qualsevol monitor, li haurem de fer un bon “recap”. A part de la neteja de pols, canviarem tots els seus condensadors i, fins i tot, podem aprofitar per canviar els potenciòmetres d’ajust. En el meu cas, la màquina portava un Hantarex Polo 2 de 15Khz. La peculiaritat d’aquest monitor és que va en posició horitzontal i amb la imatge invertida (ambdós eixos) perquè es vegi bé a través del mirall.

NOTA: Per aquesta recreativa ens va bé qualsevol monitor de 28-29” i 15Khz, però teniu en compte que s’han d’intercanviar la posició dels connectors de les bobines deflectores.

Ja que parlem del monitor, faré un petit parèntesis per parlar-vos del mirall i una peculiaritat del moble. A diferència de Time Crisis 1 i 2, aquesta màquina no porta un mirall convencional. Aquesta màquina porta el que en anglès es coneix com a “Half mirror”. Un “mig mirall” no és res més que un vidre mirall, o sigui un vidre que per un costat fa l’efecte mirall i per l’altre deixa veure-hi. Òbviament, la part de mirall ha d’anar de cares al jugador. 

Això ho fa perquè a diferència dels altres Time Crisis, aquest Crisis Zone porta una càmera que interpreta la posició d’un punter làser (que hi ha a l’arma) a la part posterior del moble, que és de color verd expressament.

Per cert, al restaurar la màquina i pintar la part interior (si fa falta), aquesta zona verda no s’ha de tocar per res del món. D’altre banda, el que sí podem pintar son els llistonets laterals de negre perquè un cop muntat tot no es vegin gens, recordeu que no és un mirall normal, sinó un vidre mirall i sempre deixa entreveure el darrera.

NOTA: el llistó superior no fa falta pintar-lo, ja que queda tapat. 

També aprofito aquest petit parèntesis per mostrar-vos un parell de fotos de com ha de quedar el suport de la càmera. No us puc dir l’angle exacte, però us podeu guiar per les fotos. En el meu cas estava tort i alhora de graduar la posició de l’arma em vaig tornar quasi boig fins que vaig caure que el problema estava en la inclinació de la mateixa. Penseu que la càmera ha d’enfocar, més o menys, a mitja alçada de la part verda del fons de la màquina.

A continuació us deixo amb un petit esquema que us ajudarà a entendre el sofisticat sistema de seguiment de la pistola.

I tot seguit, adjunto un vídeo a on podeu veure, de manera esquemàtica, tota la part electrònica de la màquina i, sobretot, el funcionament d’uns LEDS que incorpora la placa mare. Aquest ordre de funcionament dels LEDS és interessant per saber si el conjunt esta ben alimentat o no. A mi em fallava una connector de 3V i semblava que funcionava tot, però el joc no arrencava.

Després de veure aquesta súper producció audiovisual... ja podeu entendre millor la part electrònica de la màquina i com funciona la seva font d’alimentació. Com us he comentat al vídeo, la màquina pot funcionar perfectament amb una font ATX normal i corrent de PC. Tant sols haurem d’anular la plaqueta dels 3V i connectar els cables als taronges de la nova font.

Les dues peculiaritats “Made in NAMCO” que us he comentat abans són precisament l’ús d’una plaqueta expressa per produir 3V, quan ja existien les fonts ATX convencionals i la necessitat d’adjuntar una càmera i el mig mirall quan els primers Time Crisis funcionaven perfectament amb un sistema de detecció d'arma directament al monitor...

Pel que fa al primer cas, suposo que era pel tema amperatge. Compteu que la placa System Super 23 bàsicament s’alimenta de 3V i suposo que ho volien assegurar amb una alimentació segura en quan a estabilitat i amperatge. És possible que les fonts ATX de fa vint anys no donessin un valor correcte (encara que, de ben segur, eren millors pel que fa a components...).

El mètode de detecció de l’arma, força més complicat que en els primers Time Crisis, només s’explica per unes ganes boges d’innovar (??) o perquè el seguiment de l’arma ha de ser més precisa tractant-se d’una metralladora. Penseu que amb la metralladora podem estar una estoneta (una petita fracció de temps fins a buidar el carregador) amb el gatell pres i movent l’arma per l’escenari, mentre que amb Time Crisis la seqüència de dispar sempre és: moure, prémer el gallet, moure, prémer el gallet...

No sé si realment aquest és el motiu, però si que us puc dir que amb la càmera ben enfocada la detecció de l’arma és molt bona.

A continuació, explicada la part electrònica, passarem al moble. El primer que vaig fer va ser buidar-lo completament i restaurar-lo. Per això vaig netejar-lo amb una aspiradora, un compressor d’aire i una baieta amb aigua.

Un cop net vaig pintar les parts que vaig creure convenients. 

Vaig pintar les parts negres interiors de la màquina, pistola, pedal, barra embellidora marquesina... tot el que vaig veure malmès o millorable, ho vaig intentar deixar el millor possible. Aquesta és la primera màquina que he pintat i envernissat jo sol. Ho vaig fer amb esprais de pintura bons i amb pintura acrílica mitjançant compressor i pistola. Aquesta segona manera de pintar, amb pistola, dona una resistència al tacte brutal. Us aconsello, a qui tingui espai i certs coneixements (tampoc en fan falta molts, bàsicament bon material i uns quants consells d’un pintor professional), que ho pinti així. Es pot donar una bona capa de color amb esprai i després una capa de vernís amb pistola i aconseguirem un resultat bonic i MOLT resistent.

La veritat és que d’aquesta restauració no disposo de tantes fotos com en d’altres, ja que sincerament, vaig fruir tant de la mateixa que m’oblidava de fer-ne... A continuació us deixo amb uns quants punts clau i passarem ja a les fotos finals i vídeo complert de funcionament.

PUNT 1: Conservació de les arts laterals 

Les arts laterals estaven en força bon estat però, com és normal, mostraven esgarrinxades i parts malmeses. No m’hi vaig matar massa, simplement vaig pintar, amb rotuladors permanents, les parts trancades (petites) de l’interior del dibuix i vaig retallar la part inferior per fer-la homogènia.

Un cop repassades les arts, vaig envernissar els laterals per donar-los un toc més brillant i evitar que es desenganxessin en un futur. També us haig d’explicar que al pintar algunes parts de la màquina i posar cinta de paper, al treure-la, marxava la brillantor de l’adhesiu lateral... Això va ser un problema i segurament era degut al mal estat general de l’adhesiu. Amb una passada de vernís es va dissimular força.

PUNT 2: Amagar les cantonades de la màquina

Per reparar desperfectes estètics, sobretot en cantonades, i tornant així al inici del document quan us he explicat que la màquina va rebre un cop durant l’enviament, vaig pensar en utilitzar massilla de fusta, però al final ho vaig declinar a favor d’un material que em conec ja molt bé i no falla mai: l’alumini. 

Vaig utilitzar esquadres d’alumini i alguna planxa per tapar, curosament, totes les parts malmeses.

PUNT 3: Protecció de la metralladora 

La metralladora va ubicada al frontal de la màquina i va subjectada per un parell de pivots metàl·lics. Per intentar protegir-la millor, vaig folrar aquests pivots amb uns mànecs de silicona per bicicleta i vaig posar una miqueta de moqueta adhesiva a la part on reposa l’arma.

No us enganyaré, el pivot metàl·lic té un diàmetre superior a un mànec de bicicleta, però amb paciència i l’ajuda d'algun lubricant tot es pot aconseguir... 

També, aprofito per comentar-vos que vaig encintar la mànega de la pistola amb cinta aïllant negre nova i va quedar francament bé.

I arribats a aquest punt, no massa més a comentar: canviar o pintar els cargols que es veien rovellats o malmesos, posar un fluorescent nou i canviar els dos altaveus per uns de nous. El subwoofer no el vaig canviar perquè és de molt bona qualitat i estava bé.

PER CERT! Important! com en totes les restauracions ARCADE. No us oblideu de muntar un interruptor general a la part frontal de la màquina, aconsellable al calaix del moneder.

I ja com a apunt final, una mica d’explicació de la metralladora i els seus punts clau.

Com us he comentat, Crisis Zone ha canviat la típica pistola per una metralladora rèplica exacta de la que utilitzaven les forces especials americanes en aquell moment (suposadament i segons un text anunci de la pròpia màquina). Aquesta metralladora incorpora un motor rotatiu que va picant i fa un soroll curiós que, sense arribar al sublim retrocés de la pistola, dota al conjunt d’un toc molt peculiar. Aquesta arma també conserva la típica lent a la punta i un LED vermell que guiarà a la càmera en tot moment per una precisió realment bona. A continuació us deixo una galeria d’imatges amb les parts més rellevants.

NOTA: Recordeu que el motor rotatiu s’ha d’engreixar una miqueta i que la lent, ben neta, s'ha de muntar amb la part convexa mirant cap a l’exterior de l’arma.