Hola companys. En aquesta ocasió voldria compartir amb vosaltres la restauració de la recreativa Namco GP-500, màquina que vaig aconseguir en força bon estat (en termes generals) i a la que li vaig introduir algunes millores i modificacions que crec que són interessants. 

El primer que farem, com en tota màquina recreativa que vulguem entrar a casa, és desmuntar-la completament i netejar-la, doncs heu de pensar que aquest tipus de màquines acumulen molta brutícia, sobretot a l'interior del moble. Per tant, armat amb una aspiradora, un compressor d'aire i una galleda amb aigua tèbia, em vaig disposar a netejar-ho tot.

En aquesta ocasió vaig tenir la gran sort que la màquina estava en bones condicions i, bàsicament, només vaig haver-ne de polir alguns detalls. La moto en si estava pintada de nou, cosa que em va agilitzar molt la feina, però per altra banda tant la seva base com el mecanisme de torsió necessitaven una bona posada a punt. A més, també com a punt negatiu, el monitor no lluïa gaire fi, i malgrat funcionar mostrava una imatge massa clara i unes línies verticals molt molestes. 

Però no avancem esdeveniments, el primer va ser desmuntar-ho tot i netejar a fons.

Ordenaré el document separant-lo en tres parts: el moble principal, el suport de la moto i els extres.

MOBLE PRINCIPAL 

Pel que fa al moble principal, comentar que Namco va fer una molt bona feina oferint-nos un moble molt simple, accessible i fàcil de revisar. No obstant això, com en tot moble de fusta vell, no carent d’alguna peculiaritat. El primer a comentar és que aquest moble porta diversos detalls embellidors que hem de cuidar perquè l'aspecte final sigui el millor possible. Barres laterals, marquesina, metacrilats de Moto GP, reixetes d'altaveu, marc del monitor... Tots aquests elements estètics és important que llueixin bonics una vegada acabada la màquina, i moltes vegades són els que més maltractament han patit als salons, pel que és millor restaurar-los tant com sigui possible. En el meu cas, aprofitant que havia de pintar les barres per culpa d'esgarrapades vàries vaig aprofitar per canviar-los el color, jugant amb el blau de Yamaha i el taronja de Repsol Honda.

Pel que fa als trucs a comentar en aquest apartat, doncs bàsicament el mateix que en els altres mobles: si els altaveus són bons i no requereixen cap canvi, els pintarem amb esprai negre perquè tornin a lluir com nous.

També comentar que si teniu els metacrilats de Moto GP una mica trencats (solen estar-ho per la seva part inferior), podeu mirar de tallar-los a mida i de la mateixa forma en ambdós costats.

Pel que fa a la marquesina de la GP-500, la part més vistosa de la recreativa i de vegades també la més delicada, està formada per una làmina de metacrilat i una làmina decorativa en plàstic. En el meu cas, aquesta làmina estava envellida, resseca i una mica trencada...

Si aquest és el cas, haurem de procedir a la seva manipulació amb molta cura, ja que en tractar-se de plàstic vell pot ser que se'ns vagi trencant pel simple fet de manipular-lo. La solució al problema és una neteja amb un drap suau i aigua tèbia, i un folrat amb aeronfix o similar per la seva part posterior.

L’aeronfix pel dors de la làmina no afectarà per a res al visionat amb llum de la marquesina, i ens permetrà manipular-la sense por de que es trenqui. I parlant de llum, com en tots els projectes de restauració ARCADE, és més que aconsellable canviar la il·luminació dels fluorescents per la de LEDs.

NOTA: per connectar els LEDs a 12V, agafarem el corrent de la font d'alimentació de la placa del joc, però COMPTE, ja que els fluorescents van a 110-220V, pel que haurem de canviar sí o sí l'alimentació a l’hora de poder-hi posar aquestes tires de LED. 

A continuació, abans de parlar-vos de la cura de l’electrònica interior, voldria recordar-vos una dada molt important relativa als ARCADE d’ús casolà, i és que totes elles porten un interruptor general a la part posterior de la maca; el millor que podem fer, i més en el cas de mobles pesants com el que ens ocupa, és portar els cables d'aquest interruptor a la part frontal, essent el més recomanable posar-hi un altre interruptor dins del calaix del moneder, per no interferir així en l'estètica final de la màquina. D'aquesta manera, podrem encendre i apagar la màquina amb més comoditat (només haurem de tallar una fase de 220V); aneu amb compte amb els invents i tingueu en compte que l’interruptor que posem al calaix haurà de ser l'adequat, així que si teniu dubtes demaneu consell a un electricista professional.

CURA DE L'ELECTRÒNICA

Entendrem per electrònica tot allò que tingui cables i xips, i per tant també hi entren la font d'alimentació general de 220V, la font d'alimentació auxiliar a 12V, la placa mare de joc, l’amplificador i el xassís del monitor. El millor que podem fer és desmuntar-la i bufar-la a consciència amb un compressor d'aire, sobretot aquelles fonts que portin ventilador, perquè la quantitat de porqueria que acumulen les plaques electròniques és al·lucinant. El procediment ja el sabeu: desmuntar-ho tot, netejar-ho amb aire a pressió i si cal amb un pinzell sec, ressoldar els punts de soldadura en cas que sigui necessari, i aplicar algun producte de netejar circuits. Això últim, més que res per intentar allargar-li la vida.

Abans de presentar-vos el cervell de la GP-500, voldria comentar-vos un parell de coses interessants. 

A la meva recreativa, la carcassa de la placa mare del joc estava molt oxidada i portava un ventilador a 220V MOLT sorollós. Per eliminar l'òxid de les xapes, vaig escatar-ne la brutícia i després la vaig pintar amb esprai negre, i el ventilador el vaig substituir per un de PC molt més silenciós (alimentat a 12V).

Per altra banda, dir-vos que podem canviar el ventilador de la font d'alimentació sense cap problema, ja que és molt similar a la de qualsevol PC estàndard; en el cas de no tenir-ne cap d’igual, el podem lubrificar com qualsevol ventilador de PC, traient-ne el tap de la part posterior i aplicant-hi una miqueta de lubrificant en esprai. 

Ara sí: senyores i senyors, amb tots vostès, El cervell de la bèstia...

El System Super 23 és un maquinari ARCADE produït per NAMCO l'any 1998 i que va suposar un tímid pas endavant enfront del seu antecessor, el System 23. 

La seva construcció s'assembla a altres plaques de la seva època, com la Model 3 de SEGA (encara que resulta molt més lleugera i manejable), on la totalitat del conjunt es basa en plaques entrellaçades, un I/O, la placa mare, el joc i el descodificador de joc

També posseeix un amplificador de so enganxat al lateral de la carcassa metàl·lica.

Quant a la cura de la placa mare, només comentar un parell de coses:

- Per gestionar les memòries d'ajustos i opcions, porta una pila de botó CR-2032 que és molt recomanable canviar. 

- En le meu cas em vaig trobar una mica de podridura a la part inferior dels slots de connexió; no òxid pròpiament dit, sinó més aviat un envelliment de l'estany, pel que us aconsello que, un cop estiguin les plaques bufades i netes de pols, apliqueu una mica de greix en esprai a totes aquestes parts.

Seguidament, us comento la solució a una avaria que presentava la màquina. Mentre a volums normals l’àudio funcionava bé, a un volum baixet no només s'entretallava, sinó que de vegades la música no funcionava, mentre els efectes sí. Després de revisar totes les soldadures i donar-hi voltes, vaig veure que les pistes de sortida cap als altaveus passaven per un relé doble que hi ha a la placa de l'amplificador; no entenc molt bé per a què serveix aquest relé, però aquí raïa el problema. Traient-li la seva carcassa plàstica ens quedaran a la vista els contactes, que segurament presentaran brutícia; amb una llima fina i molt de tacte els tornarem a deixar brillants. Amb aquesta simple solució s'acabaran les fallades d'àudio.

Dit això, només ens mancarà fer un bon repàs al monitor: netejar el tub amb un drap humit, treure la pols i repassar les soldadures al xassís; després, ja tindrem la part del moble acabada, a banda de les millores estètiques que li vulguem fer. En el meu cas, per tapar les esgarrapades i desperfectes li vaig afegir diversos trossos de xapa d'alumini, metacrilat i algun adhesiu, però de tota manera, això ja va a gust del consumidor, tenint sempre en ment que modificar massa l'estètica original és un veritable crim.

MOBLE MOTO I MOTO

A continuació us detallaré les millores que vaig realitzar al moble de la moto i a la moto pròpiament dita.

Només comentar-vos que si la moto no hagués estat recentment restaurada, i per si us la trobéssiu en pitjor estat, el primer hagués estat netejar-la bé i portar-la a pintar a un xapista professional, perquè aquesta pintura és la que més fregament pateix, i per tant és la que de millor qualitat ha de ser.

Dit això, i un cop ho tinguem tot desmuntat, tenim dos grans blocs: el cos de la moto i la base metàl·lica; tots dos són importants, ja que en ells hi ha els potenciòmetres necessaris per comandar el joc. Al contrari del que pugui semblar, el moviment lateral de la moto no va ni amb pistons hidràulics (com en el moble Deluxe) ni amb molles. El que hi trobarem és un sistema tan simple com important... 

Però abans començaré per presentar-vos el potenciòmetre encarregat del gir de la moto, fixat a la quilla de la mateixa. Per procedir a restaurar el suport de la moto, haurem de treure aquest potenciòmetre i guardar-lo acuradament.

Com veureu a la galeria de fotos que us exposo més endavant, el pitjor problema d'aquesta part és l'òxid que hi pot haver a la part metàl·lica; per sanejar aquest problema només haurem de rascar-ho tot i pintar-ho amb un bon esprai negre. 

Pel que fa al mecanisme de gir, veureu que és força simple, perquè amb un únic tub quadrat i quatre gomes idèntiques s'aconsegueix la resistència a l’hora de girar.

En aquesta part tan sols haurem de lubrificar bé els coixinets (si s’escau), i respecte al quadrat i les gomes, netejar-les i lubrificar-les amb un 6 en 1 o similar; fent això evitarem els sorolls a l’hora de girar. 

Pel que fa a la resta del suport, a part de rascar-ho tot i pintar-ho, també haurem d’ajustar o canviar les gomes de topall.

Una dada a comentar és que, en el meu cas, aquesta base no tenia els suports per elevar-la i fixar-la al terra, pel que vaig haver de muntar-hi uns d'universals. Uns peus així els podeu trobar a qualsevol ferreteria, i la veritat és que resulten molt pràctics per donar estabilitat al moble una vegada el tinguem col·locat a la seva posició final. Col·locar-los no té cap secret, només hem de tenir cura que una vegada posats i ajustats ens sobrepassin les rodes.

I ja per a acabar amb la base de la moto, només em queda dir-vos que no està de més posar-hi una xapa d'alumini per protegir-la del fregament amb els peus.

Respecte al cos de la moto, com a norma general haurem de restaurar i netejar tot allò original.

Però dit això, us començaré a explicar uns afegitons de collita pròpia que milloraran el que tenim aquí present.

El primer detall i el més friki (però també el més vistós) és instal·lar-hi un llum de fre; potser ho considerareu una tonteria però és un toc molt vistós, sobretot per aquells que miren. Això, com que no és un afegit original, mirarem de fer-ho amb la mínima modificació estètica possible, pel que només farem un petit forat per on passar els cables a l'interior del moble. 

Jo vaig utilitzar un petit llum de LEDs de la marca Puig. Aquest llum té tres cables: el negatiu, el llum de posició i el llum de fre, i els portarem tots tres al quadre de comandaments de la moto, on els connectarem.

Una vegada estiguem dins del tablier de la moto, aprofitarem per lubrificar si fa falta el mecanisme del gas i del fre. Per connectar el nostre nou fre buscarem un cable que ens doni 12V a l’hora d’arrencar la màquina, i un de negatiu (fàcilment localitzables); finalment, haurem d'afegir un micro polsador al fre perquè el llum s’accioni en frenar.

Una altra cosa important és canviar-li els punys al manillar (tret que siguin nous), doncs ens donarà una millor imatge, i realment no són gaire cars (uns 12-15 euros el joc). Aquests punys són de diferent grandària, acostumem a trobar-ne un de major diàmetre que l'altre, perquè el puny del gas sol ser més gran. Aquí els tenim els dos del mateix diàmetre, pel que la mida que millor se'ns adapta és un de petit; amb això vull dir que el millor és comprar un parell de jocs i utilitzar-ne només els més estrets. Per posar-los, farem un petit forat al lateral del puny perquè pugui sortir l'aire mentre els anem entrant, i lubrificarem amb vaselina el puny de ferro abans de ficar-lo. És molt important que una vegada col·locats no es moguin gens ni mica, ja que això dotaria al conjunt d'un toc escanyolit que no ens convé.

El tercer detall a ficar-li a la moto és un protector de dipòsit, perquè el fregament a l’hora de jugar (sobretot dels més petits) pot perjudicar la pintura d'aquesta zona.

I arribats a aquest punt, poc més puc afegir. Simplement recordar que això no pretén res més que ser una guia de restauració i que, evidentment, està oberta a altres opcions. No obstant això, sempre que restaurem una recreativa hem de tenir molt present que l'estètica original ha de ser modificada el menys possible.

A continuació us deixo amb algunes fotos finals de la recreativa. 

FOTOS FINALS