Hola companys. En aquesta ocasió voldria compartir amb vosaltres la restauració de la recreativa Namco GP-500, màquina que vaig aconseguir en força bon estat (en termes generals) i a la que li vaig introduir algunes millores i modificacions que crec que són interessants. 

El primer que farem, com en tota màquina recreativa que vulguem entrar a casa, és desmuntar-la completament i netejar-la, doncs heu de pensar que aquest tipus de màquines acumulen molta brutícia, sobretot a l'interior del moble. Per tant, armat amb una aspiradora, un compressor d'aire i una galleda amb aigua tèbia, em vaig disposar a netejar-ho tot.

En aquesta ocasió vaig tenir la gran sort que la màquina estava en bones condicions i, bàsicament, només vaig haver-ne de polir alguns detalls. La moto en si estava pintada de nou, cosa que em va agilitzar molt la feina, però per altra banda tant la seva base com el mecanisme de torsió necessitaven una bona posada a punt. A més, també com a punt negatiu, el monitor no lluïa gaire fi, i malgrat funcionar mostrava una imatge massa clara i unes línies verticals molt molestes. 

Però no avancem esdeveniments, el primer va ser desmuntar-ho tot i netejar a fons.

Ordenaré el document separant-lo en tres parts: el moble principal, el suport de la moto i els extres.

MOBLE PRINCIPAL 

Pel que fa al moble principal, comentar que Namco va fer una molt bona feina oferint-nos un moble molt simple, accessible i fàcil de revisar. No obstant això, com en tot moble de fusta vell, no carent d’alguna peculiaritat. El primer a comentar és que aquest moble porta diversos detalls embellidors que hem de cuidar perquè l'aspecte final sigui el millor possible. Barres laterals, marquesina, metacrilats de Moto GP, reixetes d'altaveu, marc del monitor... Tots aquests elements estètics és important que llueixin bonics una vegada acabada la màquina, i moltes vegades són els que més maltractament han patit als salons, pel que és millor restaurar-los tant com sigui possible. En el meu cas, aprofitant que havia de pintar les barres per culpa d'esgarrapades vàries vaig aprofitar per canviar-los el color, jugant amb el blau de Yamaha i el taronja de Repsol Honda.

Pel que fa als trucs a comentar en aquest apartat, doncs bàsicament el mateix que en els altres mobles: si els altaveus són bons i no requereixen cap canvi, els pintarem amb esprai negre perquè tornin a lluir com nous.

També comentar que si teniu els metacrilats de Moto GP una mica trencats (solen estar-ho per la seva part inferior), podeu mirar de tallar-los a mida i de la mateixa forma en ambdós costats.

Pel que fa a la marquesina de la GP-500, la part més vistosa de la recreativa i de vegades també la més delicada, està formada per una làmina de metacrilat i una làmina decorativa en plàstic. En el meu cas, aquesta làmina estava envellida, resseca i una mica trencada...

Si aquest és el cas, haurem de procedir a la seva manipulació amb molta cura, ja que en tractar-se de plàstic vell pot ser que se'ns vagi trencant pel simple fet de manipular-lo. La solució al problema és una neteja amb un drap suau i aigua tèbia, i un folrat amb aeronfix o similar per la seva part posterior.

L’aeronfix pel dors de la làmina no afectarà per a res al visionat amb llum de la marquesina, i ens permetrà manipular-la sense por de que es trenqui. I parlant de llum, com en tots els projectes de restauració ARCADE, és més que aconsellable canviar la il·luminació dels fluorescents per la de LEDs.

NOTA: per connectar els LEDs a 12V, agafarem el corrent de la font d'alimentació de la placa del joc, però COMPTE, ja que els fluorescents van a 110-220V, pel que haurem de canviar sí o sí l'alimentació a l’hora de poder-hi posar aquestes tires de LED. 

A continuació, abans de parlar-vos de la cura de l’electrònica interior, voldria recordar-vos una dada molt important relativa als ARCADE d’ús casolà, i és que totes elles porten un interruptor general a la part posterior de la maca; el millor que podem fer, i més en el cas de mobles pesants com el que ens ocupa, és portar els cables d'aquest interruptor a la part frontal, essent el més recomanable posar-hi un altre interruptor dins del calaix del moneder, per no interferir així en l'estètica final de la màquina. D'aquesta manera, podrem encendre i apagar la màquina amb més comoditat (només haurem de tallar una fase de 220V); aneu amb compte amb els invents i tingueu en compte que l’interruptor que posem al calaix haurà de ser l'adequat, així que si teniu dubtes demaneu consell a un electricista professional.

CURA DE L'ELECTRÒNICA

Entendrem per electrònica tot allò que tingui cables i xips, i per tant també hi entren la font d'alimentació general de 220V, la font d'alimentació auxiliar a 12V, la placa mare de joc, l’amplificador i el xassís del monitor. El millor que podem fer és desmuntar-la i bufar-la a consciència amb un compressor d'aire, sobretot aquelles fonts que portin ventilador, perquè la quantitat de porqueria que acumulen les plaques electròniques és al·lucinant. El procediment ja el sabeu: desmuntar-ho tot, netejar-ho amb aire a pressió i si cal amb un pinzell sec, ressoldar els punts de soldadura en cas que sigui necessari, i aplicar algun producte de netejar circuits. Això últim, més que res per intentar allargar-li la vida.

Abans de presentar-vos el cervell de la GP-500, voldria comentar-vos un parell de coses interessants. 

A la meva recreativa, la carcassa de la placa mare del joc estava molt oxidada i portava un ventilador a 220V MOLT sorollós. Per eliminar l'òxid de les xapes, vaig escatar-ne la brutícia i després la vaig pintar amb esprai negre, i el ventilador el vaig substituir per un de PC molt més silenciós (alimentat a 12V).

Per altra banda, dir-vos que podem canviar el ventilador de la font d'alimentació sense cap problema, ja que és molt similar a la de qualsevol PC estàndard; en el cas de no tenir-ne cap d’igual, el podem lubrificar com qualsevol ventilador de PC, traient-ne el tap de la part posterior i aplicant-hi una miqueta de lubrificant en esprai. 

Ara sí: senyores i senyors, amb tots vostès, El cervell de la bèstia...

El System Super 23 és un maquinari ARCADE produït per NAMCO l'any 1998 i que va suposar un tímid pas endavant enfront del seu antecessor, el System 23. 

La seva construcció s'assembla a altres plaques de la seva època, com la Model 3 de SEGA (encara que resulta molt més lleugera i manejable), on la totalitat del conjunt es basa en plaques entrellaçades, un I/O, la placa mare, el joc i el descodificador de joc

També posseeix un amplificador de so enganxat al lateral de la carcassa metàl·lica.

Quant a la cura de la placa mare, només comentar un parell de coses:

- Per gestionar les memòries d'ajustos i opcions, porta una pila de botó CR-2032 que és molt recomanable canviar. 

- En le meu cas em vaig trobar una mica de podridura a la part inferior dels slots de connexió; no òxid pròpiament dit, sinó més aviat un envelliment de l'estany, pel que us aconsello que, un cop estiguin les plaques bufades i netes de pols, apliqueu una mica de greix en esprai a totes aquestes parts.

Seguidament, us comento la solució a una avaria que presentava la màquina. Mentre a volums normals l’àudio funcionava bé, a un volum baixet no només s'entretallava, sinó que de vegades la música no funcionava, mentre els efectes sí. Després de revisar totes les soldadures i donar-hi voltes, vaig veure que les pistes de sortida cap als altaveus passaven per un relé doble que hi ha a la placa de l'amplificador; no entenc molt bé per a què serveix aquest relé, però aquí raïa el problema. Traient-li la seva carcassa plàstica ens quedaran a la vista els contactes, que segurament presentaran brutícia; amb una llima fina i molt de tacte els tornarem a deixar brillants. Amb aquesta simple solució s'acabaran les fallades d'àudio.

Dit això, només ens mancarà fer un bon repàs al monitor: netejar el tub amb un drap humit, treure la pols i repassar les soldadures al xassís; després, ja tindrem la part del moble acabada, a banda de les millores estètiques que li vulguem fer. En el meu cas, per tapar les esgarrapades i desperfectes li vaig afegir diversos trossos de xapa d'alumini, metacrilat i algun adhesiu, però de tota manera, això ja va a gust del consumidor, tenint sempre en ment que modificar massa l'estètica original és un veritable crim.

Seguidamente os detallaré las mejoras que realicé en el mueble de la moto y en la moto propiamente dicha. Como ya os he avanzado, la moto estaba restaurada de poco, cosa que me alivió mucho el trabajo, ya que sino lo primero hubiera sido lijarla y llevarla a pintar a un chapista profesional, pues esta pintura es la que mas roce sufre y por lo tanto es la que de mejor calidad tiene que ser.

Una vez todo desmontado, tenemos dos grandes bloques: el cuerpo de la moto y la base metálica. Ambos son importantes ya que en ellos hay los potenciómetros necesarios para comandar el juego. Por el contrario de lo que puede parecer, el movimiento lateral de la moto no va ni con pistones hidráulicos (como en el mueble Deluxe) ni con muelles. Lo que hay es un sistema tan simple como importante…

Empezaré, no obstante, por presentaros el potenciómetro encargado del giro de la moto. Este potenciómetro va fijado en la quilla de la moto. Para proceder con el cuidado del soporte de la moto deberemos sacar dicho potenciómetro y guardarlo cuidadosamente.

Como veréis a continuación en la galería de fotos que os expongo más adelante, el problema más gordo de dicha parte es el óxido que puede haber en su parte metálica. Para sanar dicho problema, tan solo deberemos lijar todo y pintar con spray negro bueno.

En cuanto al “mecanismo” de giro, veréis que es algo muy simple, pues con un solo tubo cuadrado y cuatro gomas iguales se logra la resistencia al girar. 

En esta parte, tan solo deberemos lubricar bien los cojinetes (si precede) y, con respecto al cuadrado y las gomas, limpiarlo y lubricarlo con 6 en 1 o semejante. Haciendo esto último evitaremos ruidos al girar. 

Referente al resto del soporte, a parte de lijar y pintar, deberemos también ajustar (o cambiar) sus gomas de tope. 

Un dato a comentar es que, en mi caso, dicha base no tenía los soportes para elevar y fijar al suelo, por lo que tuve que montarle unos de universales. Unos pies así los podéis encontrar en cualquier ferretería y la verdad es que resultan muy prácticos para dar estabilidad al mueble una vez ubicado en su posición final. Colocarlos no tiene ningún secreto, tan solo debemos mirar que una vez puestos y ajustados nos queden sobresalientes a las ruedas.

Y ya para terminar con la base de la moto, comentar que no está de más adjuntar chapa de aluminio para proteger el roce con los pies.

Con respecto al cuerpo de la moto, tan solo comentar algún añadido que le he adjuntado. Evidentemente, lo primero es restaurar y limpiar todo lo original, no obstante vamos a mejorar un pelín lo presente:

El detalle más friki, y también el más vistoso, es una luz de freno. Puede que lo consideréis una chorrada, y en parte lo es, pero es un puntazo muy vistoso, sobretodo para los que miran. Esto, como no es un añadido original, debemos hacerlo con la mínima modificación estética posible, por lo que solo haremos un pequeño agujero para pasar los cables al interior del mueble.

Yo utilicé una luz de LEDS pequeñita de la marca PUIG. Estas luces tiene tres cables: negativo, luz posición y luz freno. Los tres cables debemos llevarlos al salpicadero de la moto y ahí será donde los conectaremos.

Una vez estemos dentro del tablier de la moto, aprovecharemos para lubricar, si hace falta, el mecanismo del GAS y del freno. Para conectar nuestro nuevo freno, lo que haremos es buscar un cable que nos dé 12v al arrancar la máquina y uno de negativo (fácilmente localizables) y después tendremos que añadir un micro pulsador al freno para que accione la luz al frenar.

Otra cosa importante es cambiarle los manguitos al manillar. A no ser que sean nuevos, un cambio de manguitos nos dará una imagen más buena y realmente no son caros. Los manguitos de las motos son de distinto tamaño; siempre hay uno de diámetro mayor que el otro, pues el puño del gas suele ser más grande. Aquí los tenemos los dos del mismo diámetro, por lo que la medida que mejor se nos adapta es el puño pequeño. Con esto quiero decir que lo suyo es comprar dos juegos y utilizar solo los más estrechos. No sale exageradamente caro, ya que un juego de puños normalito para moto puede valer unos 12-15 euros el juego. Para ponerlos, nos bastará con hacer un pequeño agujero en el lateral del manguito (para que pueda salir el aire al meterlos) y lubricar con vaselina el puño de hierro antes de meterlo. Es muy importante que una vez metidos no se muevan nada, ya que sino dotará al conjunto de un toque enclenque que no nos conviene.

El tercer detalle a meterle a la moto es un protector de depósito, pues los roces al jugar, sobretodo de los más pequeños, pueden perjudicar la pintura de dicha zona.

Y llegados a este punto, poco más a añadir, simplemente recordar que esto no quiere más que ser una guía de restauración y que, evidentemente, está abierta a otras opciones, no obstante, siempre que restauremos una recreativa, debemos tener muy presente que la estética original debe ser modificada lo menos posible.

A continuación os dejo con algunas fotos finales de la recreativa, así como un vídeo de funcionamiento.