DANCE DANCE REVOLUTION

RESTAURANT UN ALTRE SOMNI...

En aquesta ocasió, m'agradaria compartir amb vosaltres la restauració d'una màquina recreativa de ball: Dance Dance Revolution. 

Abans de començar amb les explicacions, deixeu-me lloar el treball realitzat per KONAMI amb aquest moble, doncs és un conveni entre bona feina, practicitat i robustesa. L'interior de la màquina és ordenat i funcional, i les seves tarimes... Què dir de les seves tarimes? Són perfectes en tots els sentits...

Però abans d’entrar en matèria, us diré que he estructurat el document en tres apartats per fer-lo més amè: MOBLE-MONITOR - PLAQUES, MARQUESINA - FOCUS i TARIMES i NEONS.

La part que ha suposat més feina han estat les TARIMES de ball, ja que és la part que més pateix de tot el moble i, encara que no ho sembli, per les seves ranures s’hi cola de tot: sorra, terra, xiclets, pols... Ara bé, la bona notícia d’això és que una vegada restaurades les BASES, tindrem un 80% de la feina feta.

1 – MOBLE – MONITOR - PLAQUES

El moble d’una DDR és com la majoria de mobles ARCADE, una de les parts més importants del conjunt. A part dels seus detalls estètics, que en aquest tipus de màquines n’hi ha un munt, dins seu és on hi trobem la placa de joc, l'amplificador d'àudio, la font d'alimentació general, el monitor i tot el cablejat principal. És per tant una part fonamental, i hem de seguir unes pautes a l'hora de començar amb la seva reconstrucció.

1- Desmuntar totes les parts estètiques exteriors fins a deixar el moble pelat.

En el cas d'una DDR, hi tenim bàsicament peces metàl·liques, vidre i plàstic, però també hi comptarem com a peces estètiques els subwoofers i els neons principals.

Respecte dels metalls, la gran majoria són inoxidables, pel que amb una bona neteja a base d'aigua, sabó i un poliment amb una d’aquestes nana’s per rentar plats (si calgués) ja els tindrem llestos. Per aquells metalls que continguin arts, lògicament, només farem servir aigua i sabó. En el cas que tinguin alguna taca profunda o ratllada superficial, podem actuar amb una mica d’alcohol o dissolvent de neteja.

I per abrillantar qualsevol material, hi passarem un drap amb el PRONTO; això els donarà una lluentor increïble.

Aquí teniu les clàssiques Nana’s, ideals per netejar inoxidables i polir òxids.

A la part frontal (la dels altaveus) ho haurem de desmuntar tot, ja que normalment és un niu de pols, borró i brutícia.

Els metacrilats els netejarem amb aigua i sabó, però mai amb un dissolvent o detergent agressiu, ja que els podríem malmetre per sempre. Si hi trobem alguna ratllada o brutícia persistent podem intentar treure-la amb alcohol. MOLT DE COMPTE amb els neons, doncs són una de les parts essencials de la recreativa, i si els trenquem ens poden costar molt de trobar. Per evitar danys majors els desmuntarem amb molta cura i els apartarem de la resta de peces fins a l'hora del muntatge. Els netejarem amb molt de tacte, fent servir un drap suau i aigua.

Pel que fa als altaveus (subwoofers), els bufarem amb aire a pressió i els hi passarem un drap humit. Com de ben segur ja es veuran vells, els hi podem donar una capa de pintura negra amb un esprai, perquè tornin a lluir de meravella.

Pel que fa referència al moble principal, n’hi traurem bàsicament tres coses: el vidre frontal que tapa el monitor, la placa del joc i la font d'alimentació principal.

El vidre té poc a explicar: una bona neteja amb aigua i sabó, i a esbandir.

La placa de joc la traurem, i ja n’hi farem una bona posada a punt a posteriori. Abans ens ocuparem de la font d'alimentació general, la netejarem de pols, i hi farem una petita modificació respecte a l'interruptor de POWER general.

Ens quedarà l'amplificador, que no caldrà treure ja que la seva carcassa està completament foradada, i podrem bufar-la amb facilitat. Òbviament, si veiem que la placa de l'amplificador general mostra brutícia o restes d'òxid, sí que la traurem per restaurar-la, però sinó no caldrà.

També comentar que quan traguem plaques o components que tinguin múltiples connectors, ens n’haurem d'apuntar la seva posició i marcar-los d'alguna manera. Fer fotos detallades de tot l'entrellat abans de desmuntar també és més que recomanable per a la seva posterior reconnexió.

A tall d'exemple, us comentaré que a la placa d'alimentació general hi ha uns quants connectors que poden ser intercanviats amb facilitat (tenen tres pins, el mateix gruix dels cables, color similars i intercanviables), i si girem qualsevol d'ells el monitor no sincronitzarà bé la imatge en no alimentar-se com cal, el que pot suposar un problema dels grossos a l'hora de tornar a muntar. Això em va passar a mi i em vaig tornar boig abans no vaig poder diagnosticar l’errada...

Una vegada tinguem tot això a fora (i la mànega que uneix el moble amb les bases, si és que encara la teníem enganxada), ja podem treure el moble de casa o situar-lo en un lloc ventilat, i bufar-lo a discreció amb aire a pressió fins que ja no surti més pols. Un aspirador també ens pot fer la feina si no podem treure el moble a l'exterior, però de poder-ho fer ens decantarem per la primera opció.

Una vegada ben net de pols, podem passar un drap humit per tota la part interior de fusta i intentar-ne treure la brutícia tant com puguem. També podem passar aquest drap humit per la part posterior del tub del monitor, així com per la carcassa de l'amplificador principal.

Lògicament hem de tenir cura de no mullar l'electrònica del monitor ni desajustar, per distracció, algun dels potenciòmetres del mateix.

La part frontal del monitor la netejarem com si d'un vidre qualsevol es tractés: un drap amb una mica d’aigua i, si queden algunes taques, una mica de sabó neutre o d’alcohol.

Quan ja el tinguem lliure de pols, serà el moment de restaurar qualsevol desperfecte que tingui el moble, moneder o monitor. En el meu cas, el moble portava un forrellat molt lleig per evitar que s'obrís el calaix de les monedes, així que el vaig desmuntar, emmassillar i pintar.

NOTA: sempre que pintem el moble o part d'ell, haurem d'anar amb cura de no tapar cap etiqueta original o detall que vulguem conservar.

Una vegada tinguem el moble principal sanejat, ens podrem dedicar al monitor. Per netejar-lo farem servir un drap humitejat amb aigua, i per treure restes enganxoses o brutícia forta, podem utilitzar alcohol o algun altre dissolvent de neteja (no agressiu). Per la pantalla, sempre farem servir draps suaus, per no ratllar-la. La part posterior, la placa electrònica i el tub els netejarem amb aire a pressió i, com a molt, hi passarem un petit pinzell de manera molt suau per acabar de treure la pols. Per al contorn del tub també podem fer servir un drap humit, i així intentar de treure tot el greixum incrustat.

2- Placa de joc i font d'alimentació.

Per poder treure tota la pols i borró de les plaques, les haurem de netejar a consciència amb aire a pressió. A la placa del joc és aconsellable desmuntar-li el lector de CD i netejar-ne també la seva lent; per fer-ho, actuarem com en qualsevol lector de CD de PC (perquè és una lectora comuna de compatible): en desmuntarem la seva carcassa superior i netejarem la lent amb un bastonet de cotó i alcohol.

També, ja que hi som, podem rascar una miqueta el connector JAMMA amb molta cura perquè quedi net i brillant.

Per conèixer més coses sobre la placa de joc i les seves peculiaritats, punxeu aquí.

A la font d'alimentació li farem una petita modificació. Recordeu que aquest tipus de màquines porten un interruptor general a la part posterior de la font i un altre a la zona del moneder; el millor que podem fer és portar el  principal (de POWER) a la part frontal, per poder tallar completament l'alimentació. Si no ho fem així i deixem el del darrere sempre en ON, la font sempre està rebent corrent (vindria a ser com una espècie de Stand By que sempre va consumint).

En el meu cas, el que vaig fer va ser treure l'interruptor general de la placa d'alimentació i col·locar-lo a la part del moneder, en una capseta extraïble. Pel que fa als cables, l'única cosa que hem de fer és allargar-los i connectar-los tal com estaven, i d'aquesta manarem accionem l'alimentació general des del frontal de la màquina.

La marquesina d'una DDR no té res d'especial: dos fluorescents i quatre focus lluminosos en format ulls de bou. Ara bé, mentre amb els fluorescents no tindrem massa problemes (fins i tot podríem canviar-los per tires de LEDs connectats a 12 volts mitjançant un transformador auxiliar), on radica la peculiaritat és en els ulls de bou dels focus.

Estan en un format estrany: mida petita amb casquet roscat, una combinació difícil de veure que possiblement ens costi de trobar.

Com que jo no els vaig trobar en aquest format, vaig muntar uns petits ulls de bou amb el connector estàndard europeu.

Per poder-ne fer servir un d'aquests, haurem de modificar la base dels focus. No serà complicat, ja que només hem de desmuntar la base original (roscada) i adaptar-hi com puguem una de nova. No sé molt bé si a través de les fotos s'entendrà del tot bé com ho vaig fer jo, però si desmuntem l'original i n’hi traiem les molles de contacte, aquesta mateixa base ens permetrà passar els cables de la nova i fer que se subjecti correctament. A més, en aprofitar la base original, podrem fixar-la al focus mitjançant els dos cargols originals.

EN RESUM: es tracta de desmuntar la base original, passar els cables de la nova entre les seves dues peces desmuntables, i després tornar-la a fixar al focus.

Una vegada modificades les bases dels ulls de bou (si cal) ja podrem acabar de netejar el conjunt. Com que l'art de la marquesina és plàstica (el logo del joc), podem netejar-la amb aigua i sabó, i una mica d'alcohol si hi ha restes de cola o brutícia enganxosa.

A la mateixa marquesina també hi ha un parell d'altaveus que podem desmuntar i bufar amb aire a pressió. Per als fluorescents i la resta del moble, amb un drap suau humitejat ja passarem.

RECOMANACIÓ: una modificació que pot donar un toc de distinció a la màquina (totalment innòcua a l'estètica original), és afegir una bola de LEDs o llum de discoteca dins la marquesina (o a la part posterior) perquè ens doni un efecte d’allò més fashion. Pot semblar una tonteria, però no hi queda gens malament i li dona un toc de distinció. Per als 220V tenim dues opcions: o puntegem dels fluorescents o tirem cables des de la font d'alimentació general.

TARIMES DE BALL I NEONS

Les tarimes, com ja he comentat a l'inici del document, són la part que requerirà més paciència i feinada, perquè la brutícia aquí serà aclaparadora...

En el meu cas, us puc explicar que per poder treure els cargols (de capçal d'estrella) que fixen les seves múltiples tapes, primer vaig haver de furgar amb un tornavís petit per fer que aquest capçal tornés a ser practicable. Una autèntica feinada previ a la neteja.

Tenint això en compte, després hem de desmuntar tots els cargols superiors per poder treure les peces de les fletxes, els quadrats contigus i els embellidors d'inoxidable.

També aprofitarem el temps de restaurar les bases per portar a pintar les baranes posteriors, perquè de ben segur estaran esquinçades.

Una vegada tinguem totes les plaques i metalls superiors desmuntats, apartarem els metacrilats de les fletxes i els trossos embellidors d'inoxidable, i ens dedicarem a les bases.

Netejarem els trossos d'inoxidable i les fletxes amb aigua sabonosa i, com sempre, de trobar-hi alguna brutícia enganxosa, la traurem amb alcohol.

A continuació us deixo un parell de fotos (en les que podeu fer zoom) perquè vegeu la brutícia que hi havia dins de les bases.

Per netejar tal despropòsit, el que heu de fer és aixecar les bases verticalment i bufar-les amb aire a pressió. Pot ser que en algun lloc fins i tot encara hagueu de rascar o fregar amb algun tornavís, així que MOLT DE COMPTE amb els sensors de pressió i els fluorescents. Tot ha de quedar sense sorra ni borrons.

Desmunteu també els sensors de pressió, doncs segur que dins del seu bressol hi queda molta brutícia; aquests sensors són una barra de goma que va entrada dins d'un bressol que també és de goma. No cal treure el contacte superior (metàl·lic); si estirem amb cura d'una banda, ens seguirà fàcilment.

Netejarem els sensors amb un drap humit, igual que els fluorescents i les parts metàl·liques de la base.

Respecte dels fluorescents, comentar que a cada barra està marcat el color del mateix (R - vermell i B - blava), ho dic per si els desmuntem de la base, cosa que en principi tampoc faria falta. També comentar que encara que un fluorescent respongui a un alt voltatge altern, el senyal que entra a la plaqueta dels fluorescents és de 12V DC, pel que si ens falten recanvis podem fer servir un parell de tires LED de la mida dels mateixos fluorescents, i connectades directament al cable que entra a la plaqueta electrònica dels mateixos.

Una vegada ho tinguem tot ben net, haurem de ficar una miqueta de 6 en 1 o lubrificant especial per a ferros entre el pont metàl·lic del sensor i la paret, perquè vagi lleuger i no es quedi embussat.

Aplicarem l'esprai per on ens marquen les següents fletxes, sense embrutar en excés el propi sensor. El lubrificant ha de penetrar entre la L metàl·lica i la paret.

AJUSTAR LA SENSIBILITAT DE LES FLETXES

Quan una màquina de ball porta molta guerra, les seves fletxes (o sigui els quadrats de metacrilat) queden més enfonsades del normal, i en conseqüència hem de trepitjar molt bé amb el peu o fer més força del normal perquè reconegui bé la pulsació. Aquestes bases de KONAMI són exemplars i porten quatre sensors per peça.

Al menú d'opcions de la màquina (l’I/O TEST) podem veure quins sensors treballen i quins no. Al costat de la funció (esquerra, a dalt...) hi ha quatre lletres (R, L, O, D) que representen els quatre sensors; si veiem que en prémer només n’emeten senyal un o dos, i perquè marquin tots fa falta prémer molt fort, haurem de fer una petita restauració.

Veieu la diferència d'enfonsament entre una fletxa amb desgast i una altra després de la modificació que us exposaré a continuació.

Aquí teniu el menú I/O i la mostra dels quatre sensors d'una mateixa ordre emetent.

Doncs bé, l'única cosa que hem de fer per guanyar sensibilitat en una fletxa és col·locar-hi una peça de goma-escuma (en el meu cas he utilitzat goma EVA de 3mm de gruix) damunt de les L’s metàl·liques que toquen els sensors. Encara que ja en porti d'origen, aquesta escuma estarà gastada i per tant l’haurem de substituir. Simplement n'hi ha prou amb enganxar una mica de cel·lo de doble cara damunt de la goma original i enganxar el retall de goma EVA. Amb això aconseguirem que en trepitjar la fletxa es faci més pressió sobre els sensors, i en conseqüència marquin millor. Tan simple com efectiu.

El truc en imatges:

I poc més a explicar sobre aquesta restauració. De ben segur que trobarem mil procediments per a mil casos diferents, però crec que aquestes són les pautes bàsiques d'una bona restauració.

També m’agradaria comentar que, una vegada puguem endollar ja la màquina, no estaria de més desmagnetitzar el monitor, amb el que de ben segur guanyarem en qualitat d'imatge.