SEGA SATURN

TRADUCCIÓ DE MARTÍ SEGON

 

El món no la va saber entendre...


Vivim en un món en el qual, sovint, les lleis de la lògica es veuen torbades per casualitats, favoritismes, interessos i altres ardits que solen escapar a l’individu i que, per bé o per mal, acaben influint en el curs de la història.


Múltiples errors i interessos comercials van fer que una consola meravellosa quedés retratada com el més vulgar dels invents.

La Saturn va ser creada per Sega l’any 1994 amb l’afany de minimitzar l’èxit de Nintendo i el seu encertat sistema de 16 Bits, un èxit que havia evidenciat un cert abandó i descontrol per part de la companyia de l’eriçó.


La Saturn pot considerar-se la baula final a un cúmul d’experiments per part de Sega d’intentar revitalitzar l’obsoleta Megadrive. Recordeu que el Mega CD i, sobretot, el 32X, van ser arranjaments que van intentar potenciar el sistema 16 Bits amb la intenció d’augmentar-ne la seva potència.

 

 

No hi havia espai per a més, ni temps a perdre, per la qual cosa Sega, aquest cop sí, va establir les bases d’un nou sistema amb arquitectura real de 32 Bits.


El resultat va ser una consola MOLT potent que, per desgràcia, pocs van saber aprofitar (fins i tot ells mateixos).


Aquí comença una història plena de mala sort, errors i penúries, que portaria la Saturn i els seus creadors a ser els bufons de la majoria de les corts d’occident. A aquesta mala sort hem de sumar-hi la bona ratxa de la seva competidora directa que, a diferència del que es pensava, no va ser Nintendo.


Una desconeguda Sony, que portava molts anys armant-se a la rereguarda, va contraatacar amb una màquina sublim que va escombrar del globus tot aquell qui es va creuar en el seu camí i, per desgràcia, la Saturn hi era...

La Playstation es va guanyar de bon principi la confiança de tothom: jugadors, programadors i desenvolupadors.


La indústria del videojoc es va bolcar de ple amb el pretext d’estar enfront d’un sistema fàcil de programar que resultava perfecte per a un nou concepte de joc: el tridimensional (la moda del moment i suposo que la lògica evolució del mercat).


Sega es va quedar sola amb la seva màquina i amb un as a la màniga que, desgraciadament, no va saber gestionar.

 

 

I és que Sega triomfava als salons recreatius amb uns jocs poligonals que havien revolucionat el sector, i confiava que la seva consola de sobretaula seria capaç de reproduir-los, i sorprendre propis i estranys.


Alguns ens vam creure les seves promeses, però la majoria d’usuaris, disgustats per les prestacions reals del Sant Bolet Màgic, van passar de Sega i es van llançar de cap a la Playstation.


Aquí és on hem de reconèixer el primer gran error de la marca japonesa, ja que la majoria d’aquestes conversions feien riure...


No sé si per les presses, per la falta de potència real o per un excés de confiança, la primera conversió oficial (Virtua Fighters) va quedar en un grotesc ridícul obligant-los, fins i tot, a treure un remake per salvar els mobles (Virtua Fighter Remix)...

 

 

Però això no va ser tot, ja que després d’aquesta primera patinada, moltes de les conversions directes dels seus Arcades van seguir sense ser massa fidels als seus originals: Sega era capaç del millor i del pitjor.


Mentre algunes conversions com per exemple Decathlete o Die Hard Arcade lluïen de luxe, d’altres com Manx TT o Sega Touring Car no aconseguien el nivell promès.

 

ARCADE

SATURN


 

La gestió per part de Sega d’aquestes conversions va ser molt curiosa, ja que hi ha una enorme diferència entre les unes i les altres.


Penseu que un joc Arcade es caracteritza per una nitidesa i claredat gràfica que molt poques vegades aconseguien les conversions casolanes. Jocs com Decathlete, Last Bronx o Die Hard Arcade gairebé la van aconseguir, lluint realment de meravella, mentre que tants altres lluïen lletjos i borrosos...


Aquest factor podia haver estat un punt d’avantatge enfront de la competència, però Sega el va descuidar per complet...

 

 

A més, un altre factor important que va ajudar a sepultar la Saturn va ser que els jocs multiplataforma de l’època lluïen cent vegades millor a la Playstation.


Això, que més va ser una evidència de la mandra a l’hora de programar, va fer que milers d’usuaris, definitivament, perdessin la fe en una consola massa contradictòria.


Jocs com Resident Evil, Tomb Raider, Wipeout o Pandemonium es movien de pena en una Saturn, mentre es convertien en estendards de la competència... Per què?


Doncs molt fàcil: perquè eren jocs programats per a la consola de Sony, i passats posteriorment a la Saturn. No és que la Saturn els emulés, però gairebé...


Enlloc de tornar a reprogramar-los de zero per a la consola de Sega, companyies com Capcom o Psignosis van preferir modificar una miqueta els seus projectes per adaptar-los a Saturn.

 

 

Ells s’excusaven en què la consola de Sega no podia simular transparències, en la dificultat de programació i en mil dades tècniques.


MENTIDA! Ja que companyies com Treasure o la pròpia Sega (entre d’altres) van crear jocs magistrals, plens de recursos i efectes gràfics.


El més curiós del tema és que la Saturn tenia aquesta imatge de perdedora, conformada a occident, mentre que al seu país d’origen era considerada com una gran màquina.


Aquí possiblement trobem el segon gran error de SEGA (tot i que es pot entendre, després d’analitzar-lo). I és que al Japó hi havia un catàleg increïble de jocs i de companyies que apostaven per ella, creant joies d’una qualitat que de ben segur haurien decantat la balança.


Per què no es van exportar?


Doncs perquè molts d’aquests jocs eren en dues dimensions o massa japonesos per quallar amb els gustos occidentals. Recordem que aquí estàvem totalment entregats als gràfics poligonals...

 

 

No és que la Saturn no pogués processar bé els jocs 3D, però en ser concebuda com un reflex de l’Arcade, es va creure oportú potenciar les 2D, molt de moda encara al Japó.

Aquí és on radica el principal encert de Sega (i el gran avantatge enfront de la competència), ja que aprofitant el gloriós port de cartutxos i les seves expansions de RAM, els jocs 2D es mostren increïbles sense necessitat de suprimir animacions, sense temps de càrrega exagerats o manca de recursos.


Arribats a aquest punt (perdoneu el desordre, però és una història una miqueta complicada), tenim una màquina criticada per occident que gaudeix de molt bona salut al Japó, i que no pot exportar les seves joies per por de no vendre-les.


Així doncs: poques unitats de consoles venudes = poca demanda de jocs.


Realment, per tornar-se boig...

 

 

En canvi, la veritat és que Sega, tot i ser durament criticada en el seu moment, tampoc va actuar tan malament.


Ens va brindar joies de la talla de Panzer Dragoon, Nights, Clock Work Knight, Deep Fear, Exhumed (entre molts altres).


També ens va regalar conversions molt dignes com Decathlete, Sega Rally, Die Hard Arcade o Virtua Fighter 2.


I també es va arriscar amb jocs tipus Golen Axe The Duel, The King of Fighters saga, Keio Flying Squadron 2 o In the Hunt (entre d’altres).


A molts d’aquests jocs, encara que ens costi d’admetre, no els vam donar ni la meitat de la importància que mereixien, i prova d’això és que avui dia són considerades joies que en format PAL costen autèntiques barbaritats...

 

 

La meva conclusió al tema és que la moda Playstation va ajudar a distorsionar la realitat.

Sota cap concepte pretenc desvirtuar la consola de Sony (que em sembla molt bona), però vist des de la distància, hem d’admetre que la Saturn és una màquina molt més completa, adulta i funcional del que vam creure en el seu moment.


També és cert que moltes de les seves joies no van sortir del Japó, però part de la culpa és nostra per no secundar-la quan era el moment.


Qui, en plenes facultats, s’atreviria a importar un Soukyugurentai (per citar algun títol a l’atzar) a territori occidental sabent les poques vendes del seu sistema?


Jo vaig ser dels qui van comprar la Saturn en el seu moment, i us puc assegurar que la vaig gaudir moltíssim.


De manera legal i il·legal vaig jugar a centenars dels seus jocs PAL i NTSC, i la veritat és que en tinc un record molt bonic. Un parell d’anys més tard vaig aconseguir la PSX i també me l’estimo molt, per la qual cosa puc parlar d’elles sense prejudicis.


Avui dia (passats uns quants anys...) considero que la Playstation és una gran consola amb jocs increïbles, però molts d’ells són més del mateix: una vegada veus el que dona de si el seu motor gràfic, molts jocs resulten mers clons.


La Saturn, per contra, resulta molt més àmplia: una consola amb jocs molt dolents que és capaç de donar-se la volta amb veritables obres d’art. El seu potencial 2D és increïble i els seus bons jocs en 3D no tenen res a envejar a la Dreamcast (lògicament és una llicència, no us ho prengueu literalment).


Una consola capaç de sorprendre molt més que la Playstation, amb les seves joies i les seves vergonyes (com qualsevol altra) però que, abans de res, mereix ser respectada.

És una autèntica passada el seu port de cartutxos i veure tot el que es pot fer amb ells.

 

PD: no voldria concloure la meva opinió sense criticar la mala gestió de vídeo que va fer la Saturn enfront de la PSX.


Les seves intros, per norma general, eren molt dolentes i la qualitat dels seus vídeos bastant ridícula, comparada amb la consola de Sony. Hem de ser justos en tot, i aquí la màquina de Sega hi surt perdent.


DADES TÈCNIQUES (per a qui cregui en elles...):


CPU Principal:

- 2 x 32 Bit RISC SH2 (28.6 MHz, 25 MIPS), 32 Bit RISC SH1 (20 MHz)


So:

- 16 Bit CISC 68EC000 (11.3 MHz)


Memòria:
- Ram principal: 2 Mb

- CD Buffer: 500 Kb

- Vídeo RAM: 1.5 Mb

- IPL ROM: 500 Kb

- Àudio RAM: 500 Kb

- Còpia de seguretat RAM: 32 Kb


Imatge:

- Resolució de 320x224, 640x224 o 720x576 píxels

- Profunditat de color de 24 Bits (16,77 milions de colors)

- Doble frame buffer de 256 Kb per a transformació de sprites


So:

- 32 canals PCM i 8 FM

- Mostreig de 16 Bits, 44.1 KHz màxim

- Processador de senyal digital (DSP) d'àudio


Unitat de CD:

- Doble velocitat (300 kb/s)

- Capacitat CG: 500.000 polígons (200.000 amb mapatge de textures)

- Mapatge de textures Wire Frame

- Ombreig pla, Ombrejat Gouraud


Scroll:

- 5 pantalles (Escalat, Rotació, Ampliació i Reducció)


PRINCIPALS PERIFÈRICS:

MEMORY CARD

VIRTUA GUN

VOLANT OFICIAL

VIRTUA STICK

TWIN STICK (Virtual On)

3D CONTROL PAD

NOVETATS

29.03.24

Nou contingut a Potenciar consoles:

-NEO GEO CD Z

09.03.24

Nous jocs analitzats:

-The Last Guardian.

-Heavy rain

13.01.24

Nou apunt important:

-Convertidor MVS a AES.

01.01.24

-Nou contingut a Reparació:

-NEO GEO CD.

24.12.23

27.11.23

Nou contingut a ARCADE:

-Monitors CRT.

02.07.23

21.05.23

10.04.23

29.01.23

Nou contingut a reparació:

-X-BOX 360.

15.01.23

Nou contingut a reparació:

-Còpies de seguretat consoles modernes.

02.01.23

Enèsima crítica al sector:

-Ja n'hi ha prou!

12.11.22

Nou contingut a ARCADE:

-SEGA HIKARU.

31.05.22

Nou joc analitzat:

-MOSS.

19.03.22

Nou reportatge:

-Un clon oficial de NINTENDO!