LA TEVA CARA EM SONA

De qualsevol tipus de mitjà se’n pot treure la inspiració. Hi ha els qui creen un model a partir del seu heroi, d’altres decideixen utilitzar una postura que els resulti atractiva, i fins i tot tenim els que dissenyen sobre la base de referències alienes.

Un exemple a mode de tribut el trobem en la portada d’aquest mateix document, on es va crear un Metal Gear clarament basat en personatges reals (com en Sean Connery, per posar un exemple). No sempre és un plagi, encara que hi hagi qui passa de pagar els cànons i copia sense cap vergonya.

Dins del món del videojoc, s’han de crear personatges amb un aspecte definit, i els entorns han d'estar ben moblats o plens de referències arquitectòniques, però ser programador no implica tenir una imaginació tan detallista. Per tant, és inevitable adoptar idees d’altri com a inspiració.

Les portades són l'element que millor demostra allò de la teva cara em sona, doncs moltes vegades eren l'únic reclam visible a l’hora d’escollir un joc i per això s'apel·lava a cares conegudes, caràtules de pel·lícules d'èxit, escenes de grans pintors o imatges de qualsevol altre format.

Però no sempre es plagiaven imatges molt conegudes, com en el cas de Streets of Rage, on el creador de la portada només va manllevar un gest en particular.

No exagero si us dic que entre Schwarzenegger i Stallone trobareu més de 500 portades de videojocs basades en llurs imatges.

En el cas següent trobem un fotograma exacte pertanyent a Depredador amb el mateix Arnold en portada, que s’ho val, tot s’ha de dir.

Com en l’exemple anterior, Depredador i el seu protagonista tornen a ser la base, doncs s’ha d’entendre que va causar molt de furor en aquell moment. Com a curiositat, el personatge que acompanya l’escena és clarament en Rambo, i per a més referències, només cal veure l'Àlien del darrere, i és que a Konami no es tallaven ni un pèl.

A la imatge següent també el veiem reflectit en el genial Mercs de Capcom, imitant un fotograma de Commando.

I en el següent, mateix joc i mateix actor a la portada de Raw Deal.

Queda clar que durant els 70, 80 i part dels 90, el cinema d’acció dels Estats Units es va convertir en tot un referent per als japonesos, sent habitual trobar videojocs, manga i altres productes amb personatges basats en Charles Bronson, Clint Eastwood, Sylvester Stallone i altres llegendes d'aquell cinema.

I res millor que continuar amb una mostra del que acabem de dir amb Metal Gear i Michael Biehn, en una imatge estreta directament del tros de pel·lícula que va ser Terminator.

I és que Kojima va trobar en els actors d’aquelles pel·lícules que li entusiasmaven, com ara Rescat a Nova York, Rambo, Terminator o Blade Runner, una font inesgotable de recursos per a la seva saga Metal Gear.

Tot i el plagi evident, els japonesos sempre van saber integrar dins dels seus videojocs aquestes cares Made in USA i el sentiment dels seus papers, creant un tot sensacional.

Un altre exemple consistent, realitzat aquest cop per una empresa americana, és la inclusió de Clint Eastwood a la portada del següent videojoc adoptant-ne la postura, qui sap si degut a l'admiració del dibuixant.

A la següent portada en canvi, veurem l’exemple on en realitat es copia més la transmissió del sentiment (que dèiem abans) que la pròpia imatge original, com és el cas de Manowar, en un treball Made in UK.

M'agradaria apuntar que enfoquéssiu tot això com el treball d'un admirador cap a la seva musa, i no com una còpia descarada o sense mèrit. La majoria, si haguéssim de crear quelcom de similar, faríem el mateix, doncs tots admirem a algú.

Si continuem, veurem que cap gran heroi se’n salva, i Bruce Willis no podia ser menys. En aquest cas ens trobem amb un fotograma de Die Hard 2, emprat per donar vida a la caràtula d'un joc d'acció pertanyent a la NES.

El joc també agafa força referències a l’entorn de l'actor i dels seus films.

Jean Claude Van Damme també va gaudir del seu protagonisme ja ben entrats els anys 90, pel que la seva presència no es va deixar notar tant, moment ja van anar minvant aquest tipus de tècniques.

El següent cas és un plagi en tota regla que però té una explicació, doncs SEGA va contractar Boris Vallejo (conegut dibuixant peruà) per crear aquesta portada.

És una imatge increïble, pertanyent a un dels més grans monstres de la pintura, creada amb aerògraf. Però SEGA Japan va decidir no utilitzar-la, fent servir un cover inspirat en la pintura original de Vallejo. Inexplicable.

Us deia a l'inici que moltes vegades un dissenyador ha de prendre referències arquitectòniques o de mobiliari, perquè pot resultar complex crear una ciutat, un poble o centenars d'interiors sense tenir-ne alguns models.

Ara bé, de vegades podem trobar referències com a mínim una mica estranyes: a Silent Hill de PSX les referències s'han pres de la pel·lícula Poli de guarderia!

Si després d’aquesta comparació penseu que potser és casualitat, fixeu-vos en com es va reproduir també la publicitat del cartell de la paret...

CONTINUAR LLEGINT