LA CENSURA

Com d’absurda en pot arribar a ser, la censura…

Us demanaria, per endavant, una miqueta de serietat. Aquest document (o assaig de document), tot i semblar còmic, és una dura crítica a les censures desmesurades que des de sempre han afectat camps tant diversos com poden ser els videojocs.

Tots sabem de les retallades als jocs, ja sigui en escenes o portades, però gairebé totes elles es troben en les versions americanes i europees dels mateixos.

Encara recordo com si fos ahir la sortida del Resident Evil per a PSX. En la seva introducció apareixia (o més aviat s’intuïa) un gos-zombi que mossegava algun membre de l’equip STARS. 

Doncs bé, la versió original japonesa tenia una petita escena en la qual es veia una mà arrencada per aquesta mossegada, mentre que a les versions USA i PAL va ser suprimida, omplint-la de tirs i foscor…

Quan no tens accés a les altres versions, ni tan sols tens el coneixement d’aquestes retallades, però jugant a les versions originals és quan te n’adones que, en la majoria dels casos, no estan justificades.

Sabeu quin ha estat el motiu real d’aquest mini post?

Doncs ara ve quan us fareu un fart de riure: pot ser que alguns de vosaltres ja ho sapigueu però, per si de cas, aquí us deixo una anècdota d’allò més absurda, referent a un joc de NEO GEO.

Mireu amb atenció les següents fotografies:

Aquest joc, el NAM 1975, va ser llançat el 1990 per a la plataforma NEO GEO, i encara que possiblement molts de vosaltres no us n’haureu adonat, aquest joc està censurat!

Aquí teniu un flyer original i, per tant, mostra com hauria de ser la portada original del joc:

Resulta que, tot i ser incomprensible avui dia, aquesta senyoreta que sortia mostrant «pit i cuixa», representava una ofensa a molts estats americans, que van obligar els seus venedors a “tapar” les seves sinuoses parts si volien vendre el joc.

Sembla absurd, però com se sol dir, moltes vegades la realitat supera la ficció. Ara bé, SNK no va claudicar a la censura, perquè amb el pretext que la seva NEO GEO era una marca per a adults, no va haver de retallar-ne el disseny. En canvi, van ser els propis venedors els que, obligats per les lleis vigents en alguns estats, van haver de fer servir el “permanent”, de cara a vestir la tan perversa senyoreta…

Us juro que desconeixia aquesta història, tot i que sí havia vist diversos exemplars d’aquests jocs pintats. Sempre havia cregut que era obra d’alguna criatura simpàtica, o d’algun malalt mental (ja em direu: pintar cartutx, manual i caràtula d’un joc d’AES), però l’altre dia vaig descobrir la veritat.

No sé com us haureu quedat vosaltres, però jo vaig al·lucinar: que el país més corrupte del món (per múltiples factors que no venen al cas) tracti així als seus conciutadans… 

Mireu sinó, alguns altres exemples de censura americana que he trobat per la xarxa:

- Un subtil drap per a tapar una escena TOTALMENT comprometedora:

- Un «chupachup» en lloc d’una cigarreta:

- Diferència de disseny plenament justificada!

- Aquesta també té raó de ser, i és que aquests japonesos són uns sortits...

- I encara un parell més, per no parar de riure...

Amb aquest nivell, no em vull ni imaginar la frase cèlebre d’Afrodita A en disparar els seus projectils, als Estats Units...

¡INCREÍBLE! 

Ara ens poden fer gràcia tals exemples (els aquí mostrats només són un gra de sorra enmig del desert), però tanmateix, el més preocupant és saber que hi ha gent que això ja ho considera pornografia o violència extrema, mentre que armar homes per a matar altres homes ho titllen de deure nacional…