NINTENDO BOX

Aquest projecte és, possiblement, un dels més cridaners que he fet. La veritat és que em va suposar un repte important i, comptant ja els anys que té (i la meva poca experiència en aquell moment) n’estic força orgullós.

La idea bàsica va ser unir en un mateix moble tres de les consoles més representatives de NINTENDO: Super Nintendo, Nintendo 64 i GAME CUBE.

El moble base escollit va ser un reproductor de casset doble platina que ja no recordo ni com va venir a parar a les meves mans...

La veritat és que quan el vaig veure’l vaig pensar en llençar-lo, ja que estava força envellit, però al veure que de tamany era molt semblant a una Game Cube (bàsicament, per l’altura), vaig començar a pensar en un bestiesa.

Tenia vàries consoles per vendre, entre elles una GC, una SNES Junior i una 64.

Tenia el disseny molt clar, però la construcció suposava molta feina, a part de la GC que m’encaixava força bé. Per aquest motiu, vaig concloure que la SNES i la 64 havien d’anar sense carcassa per poder encabir tot dins el moble.

A la Nintendo 64, vaig haver-li de dessoldar el port de vídeo i l’entrada de corrent, per disminuir la seva mida general.

Elèctricament no suposava massa moguda, ja que el cable de vídeo seria RGB per la GC i la SNES, mentre que el mateix cable serviria per AV per la 64.

Allà a on si va haver-hi feina va se en l’adaptació mecànica del conjunt, ja que vaig haver de llimar i serrar més del que em pensava...

Un cop tot adaptar vaig col·locar i subjectar les màquines al moble i vaig unificar els tres connectors de vídeo (DIN-8), així com el cable de corrent. Del moble només sortia un cable de corrent, mentre que dins el mateix hi havia els tres transformadors de les màquines. També, vaig haver d’idear interruptors de “POWER” per la SNES i la 64.

Aquí podeu veure un parell d’imatges internes. Massilla i silicona, els meus millors aliats...

Una altre part molt important va ser el fixat, ja que havia d’esperar a que endurís la silicona i assegurar un bon centrat dels ports de cartutx i comandaments.

Un cop tot col·locat, arribava el moment de polir i pintar. Com veureu a les següents fotografies, el color original va ser el blanc, no obstant això a dia d’avui és negre, ja que en la seva manipulació, en varis certàmens, la van malmetre una mica i vaig optar per un color més sofert.

El forntal el vaig tapar amb metacrilat.