NOTA: abans de començar, comentar que aquest truc només funciona en alguns models NTSC i USA. Dependrà del seu xip gràfic, pel que si és diferent del que es mostra en aquest tutorial no us funcionarà.

El truc és molt senzill, però requereix de certa experiència amb el soldador d’estany, ja que actuarem sobre el xip de vídeo. 

Les següents fotografies us mostren la ubicació del xip en qüestió:

I a continuació us exposo l’esquema de connexió, on hi veureu d’on heu de treure els senyals de Red, Green i Blue per portar-los al connector de sortida de vídeo de la consola:

Els puntets que es veuen del «multi out» no són més que els punts de soldadura del connector de sortida de vídeo de la consola.

NOTA: en alguns casos, i depenent del tipus de televisor que fem servir, podria ser que amb el truc RGB la imatge es veiés una mica fosca.

Per solucionar aquest problema, us podeu remetre a l'apartat de Reportatges Tècnics.

Efectiva, però no suficient...

Després de diversos intents fracassats de buscar per Internet la modificació per als models PAL, he decidit anar per lliure.

Fent diverses proves, he trobat un mètode alternatiu que millora una mica la nitidesa, tot i que no és tan eficient com a les plaques NTSC.

Modificant una mica el truc de RYU, he aconseguit simular un RGB que permet veure els gràfics amb una mica més de claredat i uns colors més vius (possiblement millora la imatge en un 35%).

Modificació de la placa mare de la consola PAL: 

En primer lloc hem de desmuntar la consola i quedar-nos amb la placa mare a les mans, i a continuació agafarem de referència l’esquema de RYU.

Per començar, usarem la pota número 17 del xip, ja que a les plaques PAL és la que treu el senyal de vídeo compost.

Els pins 1, 2 i 4 del connector de sortida de vídeo son els famosos pins «RGB». Depenent de quin terminal puntegem, la imatge es veu en blau, vermell o verd, però el més important: es veu nítida.

NOTA: hi ha un tipus de placa mare en la qual la pota de sortida de vídeo no és la 17, sinó la 20 (precisament als xips marcats com a RS5C282 i 7BM86).

Per estar-ne completament segurs, el millor que podem fer és connectar un cable de vídeo a la consola i comprovar, amb el tester, quina pota ens dona continuïtat amb el pin número 20 de l’euro connector (en cas de l’RGB), o al terminal central del connector groc AV.

Aquí ve l’invent:

Soldarem un cable al pin número 17 del xip, i al mateix cable li soldarem 3 díodes normals en paral·lel. Hem de tenir en compte la polaritat dels díodes, ja que tots tres han de deixar passar el senyal del pin del xip cap al connector de vídeo, i no al contrari. Si ho connectem malament, no se’ns veurà la imatge.

A les potes lliures dels díodes haurem de soldar-hi tres cables i portar-los cap al terminal de sortida de vídeo. Aquests cables els soldarem després als pins 1, 2 i 4, sense importar-ne la posició, ja que els tres porten el mateix senyal. 

Per notar la modificació, òbviament, hem d’utilitzar un cable RGB, ja que si juguem amb el cable AV que ve amb la màquina no s’aprecia en absolut.

De la mateixa manera que passa amb el truc RGB, aquesta modificació només serveix per a consoles JAP i USA.

Les PAL, una vegada més, queden descartades per incompatibilitat total, doncs només funcionen mitjançant adaptador.

Entre les dues NTSC en canvi, els jocs són perfectament compatibles, i l’única diferència entre ells radica en una petites osques als cartutxos. Aquesta diferència es pot solventar llimant, una miqueta, la faixa interna de la consola. 

Diferència entre ambdós cartutxos:

Per procedir amb la modificació només hem d’obrir la consola i desmuntar el suport del cartutx.

Com podeu veure a les següents fotografies, aquesta faixa porta uns topalls que encaixen en el cartutx. L’única cosa que hem de fer és tallar aquests marges amb un cúter, una llima o una serra de ferro.

Amb aquesta simple modificació ja podrem intercanviar software entre les consoles USA i JAP.

Com bé sabreu, la Nintendo 64 porta un transformador doble (12 / 3’3V) en format especial, essent compatible entre els diversos models de consola (normal, PAL/NTSC, Pikachu...).

Aquest transformador, amb el pas del temps, se’ns pot espatllar, o simplement podem trobar alguna consola sense ell.

Després de fer diverses proves, he trobat una manera de fer funcionar una Nintendo 64 amb un transformador universal. Evidentment, per fer-la funcionar requereix d’una mínima modificació, però no patiu en absolut perquè és molt simple.

Com que els seus voltatges són 12V i 3’3V, el primer que he intentat ha estat fer-la funcionar amb una font de PC, però lamentablement, tant el seu tamany com la falta d’amperatge al canal de 3V, no m’ho han permès.

Ha estat en una segona prova quan he trobat la solució.

Totes les plaques electròniques tenen una certa tolerància de voltatges; a més, l’amperatge és un valor totalment lligat al voltatge i si, per exemple, tenim una màquina que funciona a 3V 2A i hi connectem una font de 5V i 1A, ens pot funcionar igual de bé. 

Doncs això és el que he fet amb la Nintendo 64: hi he muntat un transistor L7805CV de 5 volts de sortida per alimentar el seu canal de 3’3V.

Per començar amb la modificació, desmuntarem la consola i ens quedarem amb la placa mare a les mans. Li donarem la volta i, mirant-la per la part inferior veurem com, marcades a la pròpia placa, hi ha unes ressenyes de 12V i 3’3V. 

A tals ressenyes els segueixen unes fletxes que no fan altra cosa que marcar l’entrada o sortida de corrent de l’interruptor general de la consola; això ens serà de molta utilitat a l’hora de connectar el transistor.

Seguidament ja podem connectar-hi quatre cables: un de negatiu (1), un de positiu general de 12V (2), un de 12V a la sortida de l’interruptor (3), i un altre al canal de 3’3V de sortida de l’interruptor (4). 

Quan tinguem aquests cables soldats, ja podem tornar a muntar la consola i procedir al muntatge del transistor i el nou connector de corrent.

Per al connector de corrent en podem utilitzar qualsevol que sigui de dos pins. Jo he optat per la femella original del connector mascle estàndar d’aquest tipus de transformadors. 

La seva ubicació va també a gust del consumidor, però de tota manera us recomano els laterals del buit original, on hi pot quedar la mar de bé.

A continuació ja podem fixar el transistor a la pròpia xapa dissipadora de la consola i cablejar-lo.

NOTA: per a millorar la refrigeració del transistor haurem d’afegir-hi pasta tèrmica i, si ho creiem convenient, podem afegir-hi algun tros d’alumini extra, així com un ventilador.

De tota manera NO és del tot necessari ja que només amb la pasta tèrmica, i després de quatre hores de funcionament, la consola està calentona, però segueix funcionant perfectament. No obstant, si no volem que s’escalfi massa, un gruix de metall extra no ens hi farà cap mal.

NOTA 2: el que sí hem de tenir present és centrar el transistor a la part mitja de la xapa refrigeradora i, d’aquesta manera, la calor despresa ens sortirà per la reixeta superior de la consola. 

Aquí teniu un esquema de connexió (tot respectant els números abans comentats) i el valor MÍNIM del nou transformador.

Abans d’anar per feina, és necessari explicar que aquesta modificació implica realitzar un Overclock del processador principal, el que podria provocar un mal funcionament que esdevingui irreparable.

En un ambient amb temperatures normals i un ús moderat, no hauria de ser perillós en absolut però, desde Briconsola, us recomanem afegir-hi un ventilador de 4x4 que n’extregui l’aire calent.

El primer a fer serà desmuntar la carcassa i treure els dissipadors que cobreixen la placa base; amb els xips a la vista, buscarem el processador principal, situat a sobre de l’interruptor On/Off. 

NOTA: per si existís algun model de placa que desconec, el més fiable és guiar-se per la composició total de pins, que venen indicats en un total de 120.

Un cop a la vista, haurem de separar les potes 112 i 116; com sempre, molt de compte amb aquesta operació. 

Després, visualitzarem els condensadors més propers a l’interruptor de la consola, que sovint són dos amb els mateixos valors. A la imatge podeu apreciar-ho sense cap problema:

Ja aixecades les potes i localitzats els condensadors, tenim dues opcions: realitzar una modificació invariable (adjuntant el pin 116 a 3’3V i el 112 a negatiu) o una de variable.

La variable precisa de dos interruptors de tres potes i dues posicions, i caldrà que soldeu no només els cables a les potes aixecades, sinó també a la soldadura que les unia a la placa, i així d’aquesta manera poder arrencar en el seu mode d’origen.

NOTA: no és recomanable canviar de mode amb la consola en funcionament: poseu-la en marxa de sèrie (a 96 MHz) o amb el mod (125 MHz).

Aquesta és una modificació molt senzilla que ens servirà (si fem servir la consola PAL) per a jugar de manera molt similar a la velocitat NTSC (compte, aquesta només és una comparació per a entendre la millora).

No és un canvi radical, i fins i tot en alguns jocs la diferència és pràcticament inapreciable (com amb el Golden Eye, per exemple), ja que alguns cartutxos fan servir més la gràfica que la CPU... en canvi, la majoria dels jocs que utilitzen l’ampliació de la RAM se’n beneficiaran enormement.

No he trobat cap joc que s’acceleri massa, i insisteixo en què és com forçar una consola de 50 Hz a 60 Hz. 

NOTA: en alguns jocs (Perfect Dark, EP1 Racer, Turok 2) la sensació de fluïdesa els fa guanyar molts punts.