ACCESS LED MOD MEMORY CARD 

A continuació us presentem un MOD bastant simple i visible per fer a una Memory Card: es tracta de ficar-hi un LED de lectura de dades per poder veure, mitjançant petits parpellejos, quan la consola està accedint o gravant en ell. És un MOD que no suposa res de nou quant a funcionament, però que queda molt bé.

Per realitzar el MOD només necessitarem un LED de 3mm (lluminós o pilot). En una Memory Card transparent com la que tenim a l’exemple, no fa falta fer-hi cap forat, doncs el cert és que l’efecte es veu de meravella a través de la carcassa. Pel contrari, en una Memory opaca, sí precisarem d’un trepant i una broca de 3 mm per fer un forat a la part final del cartutx (on va la petita etiqueta del títol). 

L’esquema de connexió és el següent:

Per obrir la Memory Car només hem de treure els dos petits cargols d’estrella i desplaçar la part superior de la carcassa tal i com es veu a la següent fotografia:

JUGAR DES D’UN USB

A continuació us presentem un procés que no té res de nou però que, sense cap mena de dubte, suposa un exercici molt recomanable i amb gran quantitat de possibilitats.

Tot va començar amb la idea d’un tuning que utilitzava com a base una PS2. Com que era el model SLIM i no coneixia molt bé el procés per jugar els jocs des d’un USB, vaig investigat una mica i he quedat ben sorprès de les possibilitats que encara té aquesta consola, gràcies a la feina realitzada per la SCENE independent. 

NOTA: aquest procés funciona tant al model FAT com a l’SLIM de la consola.

El que passaré a explicar-vos ara mateix és com engegar la consola directament des de la Memory Card, i jugar des del port USB. Dit així sembla fàcil, però com en tot, quan es tracta de la SCENE d’una màquina, no tot són flors i violes... no obstant, amb una mica de temps i una consola amb xip (per muntar la memory card), l’operació resulta bastant accessible.

Per als que no ho sàpiguen, la SCENE d’una consola no són més que els milers d’investigacions paral·leles al software original. Amb qualsevol consola, ordinador o dispositiu electrònic, sempre hi ha els qui es conformen amb un ús normal de la mateixa, i els que demanen més. Aquests últims, normalment, són usuaris amb coneixements electrònics o informàtics que s’apliquen al màxim per portar al límit el sistema operatiu original i programar de manera independent. Això, que a priori és il·legal, es converteix, amb el pas del temps, en un PLUS molt atractiu per a qualsevol sistema.

Però, és clar, com molta d’aquesta programació lliure es basa en LINUX o en escriptures pròpies, la utilització (i sobretot configuració) per part de la resta d’usuaris és una mica complicada. No és difícil el seu ús, ja que amb els tutorials tots ho podem fer, però les múltiples incompatibilitats i versions fan que pugui arribar a desesperar el més pintat...

A continuació us explicaré, de la manera més detallada que pugui, com fer cada pas de manera que pugueu aconseguir-ho sense massa complicacions.

EL PRIMER: QUÈ NECESSITEM?

- Una Memory Card de Playstation 2.

- Una Playstation 2 amb xip.

- Una memòria USB o un disc dur compatible amb USB (en format FAT32).

NOTA: perquè la consola reconegui el dispositiu USB, és vital que estigui en format FAT32. Com deveu saber, els Windows moderns no formaten accessoris de més de 32 Gb. Existeix el format ExFAT, però no sé si és correcte per a PS2, pel que us recomano que busqueu per la xarxa alguna utilitat per a poder formatar discos durs o USB en FAT32 (un programa que va molt bé és el Easeus Partition Master).

COMENCEM

El primer que haurem de fer és descarregar-nos l’ISO d’un paquet d’utilitats anomenat TEU 4.0 Playstation 2. Aquest arxiu, un cop l’hem descomprimit, ja el podem gravar amb algun programa de gravació que accepti el format .ISO (Alcohol 120, imgburn...).

El DVD resultant és un «tot en un» referent a la SCENE de PS2. Allà hi podem trobar multitud de programes com HD Loader, USB Advance, llançadors des de Memory Card, reproductors de vídeo i àudio... Un DVD molt recomanable, però amb un únic problema: per llançar-lo en una PS2, òbviament, necessitarem un xip físic a la consola.

Aquí és on, de no tenir una consola amb xip, haurem de demanar un favor a algú, ja que haurem d’executar el DVD per poder accedir a l’aplicació UlaunchELF, i des d’allà instal·lar el FREE MCBOOT a l’USB.

Sí, sé que pot semblar una mica embolicat, perquè comencem a usar noms d’aplicacions i programes nous, però tranquils, a continuació us deixo l’explicació de què és cada cosa. 

TEU 4.0 PS2 – Un DVD replet d’aplicacions per la PS2.

UlaunchELF – Una aplicació que hi ha dins dels DVD que hem gravat i que ha de llegir la nostra consola; és una espècie de navegador alternatiu on podem accedir a rutes com la ranura 1 de la memory card, ranura 2 de memory card, ranura 1 de l’USB, ranura 2 de l’USB... Com si fos «el meu PC» però a la Playstation.

FREE MCBOOT – Un programa que ens serveix de xip virtual per a la Memory Card. Amb ell podrem encendre la PS2 de manera alternativa, amb un menú principal diferent a l’original en el que podem afegir noves aplicacions .ELF (programes compatibles amb PS2).

A continuació us deixo un vídeo tutorial de skeyzerX en el que s’expliquen molt bé els tres passos comentats fins ara i com realitzar-los.

Utilitats necessàries per al primer pas:

INSTRUCCIONS PER DESCARREGAR TEU 4.0 PS2 

Descomprimir els tres arxius, ajuntar tots els .RAR resultants (de les tres carpetes) i descomprimir el primer fitxer.

COMPTE AMB ELS PEDAÇOS!

Segons sembla, hem d’apedaçar els arxius «.ISO» (dels jocs) perquè la nostra consola els llegeixi bé; suposo que aquest pedaç és una petita instrucció o distintiu afegit a una imatge de disc necessari perquè la PS2 els llegeixi bé. 

Afortunadament, apedaçar un joc, és a dir un arxiu ISO (si és que no ve ja apedaçat), és molt senzill i només ens cal un programa anomenat ESD Dick Parcher.

El procediment per apedaçar una ISO és molt simple, ja que només haurem d’obrir l’ESD i seleccionar l’opció «Pach». A continuació se’ns obre l’explorador on podem anar a buscar la ISO, clicarem «obrir» i llestos: ISO apedaçada. 

Davant el possible dubte de si una ISO està apedaçada o no, el millor és apedaçar-la de nou per assegurar-nos el tret.

Un altre tema important és que algunes imatges de joc que ens descarreguem, ens vindran en format ISO o BIN/CUE. Aquest segon format, per a poder ser utilitzat a la PS2, l’haurem de transformar. 

El programa que ens permetrà fer això es diu: WinBin2Iso.

L’ús d’aquest programa també és molt simple i, com veurem, se’ns obre una pestanya per anar a buscar la imatge en BIN, i una altra per seleccionar on gravar l’ISO. 

NOTA: és molt important per la correcta conversió del fitxer, que no canviem el nom de l’arxiu resultant. És a dir, l’arxiu final .ISO ha de tenir el mateix nom que el d’origen (.BIN).

Un cop arribats a aquest punt ja només ens faltarà passar els jocs (en format .ISO) al nostre dispositiu perquè la consola ens els llegeixi.

Abans d’endinsar-nos en el programa en qüestió, comentar-vos que la millor aplicació per a llançar jocs a través de l’USB, des de la nostra Playstation, és l’anomenat Open PS2 Loader. Aquest programa l’haurem de gravar en un USB i, mitjançant el UlaunchELF desde la nostra consola, instal·lar-lo al menú principal del MCBOOT:

Per portar a terme el punt final, que és passar els jocs a la memory card o el disc dur, utilitzarem un programa anomenat USBUtil 2.2.

Aquest programa ens permet passar jocs directament al disc dur des d’un joc inserit al DVD del PC, així com passar-los directament des d’una ISO. Jo, com he trobat diversos problemes passant-los directament des del DVD, us aconsello que si teniu els jocs en format físic, primer creeu una ISO (amb el mateix programa) i després els passeu mitjançant l’opció «Crear joc des de la ISO». 

Si passeu un joc físic a ISO, us aconsello també activar les opcions d’apedaçat (per si fes falta...).

Una vegada tinguem l’USB / HD ple de jocs i connectat novament a la PS2, ja podem encendre la consola, accedir a l’OpenPS2Loader i accedir als jocs des de la consola.

CONTINUACIÓ